CL maig'17 - Sentit i sensibilitat (Jane Austen)

Llibres, tallers..
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8392
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL maig'17 - Sentit i sensibilitat (Jane Austen)

EntradaAutor: Raqueleta » dc. maig 10, 2017 12:01 pm

Em podeu posar de quin a quin capítol va el volum I, el volum II i el volum III?
He vist que en la versió que tinc jo no apareix aquesta divisió i no sé si ja he llegit tot el volum I o no...
Merci.
ImatgeImatgeImatge

Imatge
Avatar de l’usuari
ametista
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4536
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL maig'17 - Sentit i sensibilitat (Jane Austen)

EntradaAutor: ametista » dc. maig 10, 2017 12:03 pm

ei Martina!! que bé que ja hagis comentat! >.-<:

jo us he de confessar que ja em vaig acabar el llibre fa uns dies, es llegeix bastant ràpid... però vaig anar fent esborranys dels comentaris així que ara els poso tal qual els vaig escriure, com si aquí no hagués passat res :content:

Raqueleta, ara no tinc el llibre davant, si no t'ho han posat ja després t'ho miro! :ok:

ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIDA LA PRIMERA PART

doncs com més llegeixo més sentit li trobo al títol del llibre, traduït com a "Seny i sentiment" :content:
(i gens com a "Sentit i sensibilitat" :ufs: )

i és que conforme vas coneixent els personatges els pots anar etiquetant segons si pertanyen al grup de persones que es caracteritzen pel seu seny, el seu sentit comú... o a les que es deixen dominar pels sentiments i les emocions. Em sembla una distinció molt marcada que fa l'autora, potser massa, no? ja que les persones no som tan blanc o negre... i potser a una persona sí que li pot predominar més d'una d'aquestes característiques però a tots els personatges??? (o la majoria)

m'ha fet pensar en "Orgull i perjudici" que també es basa en com aquestes dues característiques influeixen en les decisions i les vides dels protagonistes però potser els personatges són més complexos... a "Seny i sentiment" és tot massa simplista (almenys de moment)
...però potser també és perquè és la primera novel·la de la Jane Austen i després ho va anar millorant? :content:

sobre la trama en sí, poques novetats respecte a altres obres de l'època: vida ociosa de gent benestant que ocupen el seu temps passejant, llegint, tocant música i fent-se visites entre ells ;-))) com que poca feina tenen tot ho han de comentar i qualsevol detall és "marujeo" instantani... i clar, també hi ha el tema dels casoris: com col·locar millor les filles, valorar els homes segons les rentes de tantes lliures l'any que tenen (flipo com tothom està assabentat de les rentes de tothom) etc............... En aquest cas, les protagonistes són més guais i no valoren tant aquestes coses, la mare Dashwood com que és del "Sentiment Team" no pensa tant en aquestes coses quan veu els pretendents de les seves filles... i les filles... de moment la Marianne ("Sentiment Team") s'ha enamorat del Willoughby ("Sentiment Team" també) que no està massa clar si és aigua clara, no? perquè acaba desapareixent del mapa, no se sap si estan promesos o no....... en canvi l'Elinor ("Seny Team") tot el contrari, li agrada l'Edward Ferrars ("Seny Team" també)... i just s'acaba la primera part quan s'assabenta que està promès amb una altra!!!! (un altra que és "Sentiment Team" total!!)

doncs veurem què passa a partir d'ara, si el Willoughby reapareix.... si l'Edward Ferrars dóna alguna explicació sobre aquest prometatge que no havia anomenat mai.... o si els Teams es barregen una mica! :r)


Martina a mi també em va cridar l'atenció la manera com parlen entre ells els personatges, sempre tan educats i formals... però és que entre les germanes també! i quan algú és més "informal" ja en donen l'imatge com de maleducat, etc no? com passa amb la Sra. Jennings...
Imatge Imatge Imatge

Imatge
el mes de maig al Club de lectura llegim "Sentit i sensibilitat" de Jane Austen! T'apuntes?

T'agrada fer fotos? apunta't al Taller de Fotografia del Socpetit!
Avatar de l’usuari
Martina20
:: gosset
:: gosset
Entrades: 427
Membre des de: ds. març 15, 2014 9:25 am

Re: CL maig'17 - Sentit i sensibilitat (Jane Austen)

EntradaAutor: Martina20 » dc. maig 10, 2017 9:06 pm

Raqueleta, la primera part és fins el capítol 22
La segona part va del capítol 1 fins al 14', o sigui 14 capítols en total. A la teva versió crec que deu ser una cosa com del 23 fins el 36. Suposo que la teva versió com que no divideix les parts el capítols van seguint i no posa el comptador a 0 (per dir-ho d'alguna manera)
I la tercera la resta de capítols...

Ai no sé si t'hauré ajudat <:-) <:-)

Bona nit!!!

Spoilers

Ametista m'ha agradat molt que comentessis el títol perquè no m'havia fixat amb aquesta divisió tan marcada dels personatges entre el seny i el sentiment... el coronel Barton que serà? Segurament sentiment perquè n'està de la Marianne però de moment sembla de seny tan seriot. Jejeje
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8392
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL maig'17 - Sentit i sensibilitat (Jane Austen)

EntradaAutor: Raqueleta » dj. maig 11, 2017 8:06 am

Martina20 ha escrit:Raqueleta, la primera part és fins el capítol 22
La segona part va del capítol 1 fins al 14', o sigui 14 capítols en total. A la teva versió crec que deu ser una cosa com del 23 fins el 36. Suposo que la teva versió com que no divideix les parts el capítols van seguint i no posa el comptador a 0 (per dir-ho d'alguna manera)
I la tercera la resta de capítols...

Ai no sé si t'hauré ajudat <:-) <:-)


Sí, sí, ha quedat ben clar! Gràcies.
A mi no em posa el comptador a zero, no, de fet, ja vaig pel capítol 29, així que ja puc comentar la primera part.
ImatgeImatgeImatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8392
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL maig'17 - Sentit i sensibilitat (Jane Austen)

EntradaAutor: Raqueleta » dl. maig 15, 2017 2:28 pm

ATENCIÓ SPOILERS: LLEGIDA LA PRIMERA PART

Coincideixo amb el que s'ha dit que al principi presenta massa personatges de cop i no acabes de saber qui serà el punt central de la història. Fins a arribar a les veritables protagonistes passa per molts personatges, amb bastant detall, i sense massa necessitat ja que no tornen a aparèixer (o com a mínim de moment no han tornat a aparèixer i ja porto més de la meitat de la novel.la llegida).

M'ha resultat curiosa la forma de menjar el cap de la Fanny, la Sra. Dashwood, cunyada de les protagonistes, i la forma de deixar-se convèncer i autoenganyar-se del seu marit. Ell, per a complir la promesa que va fer al seu pare moribund, primer pensa en donar mil lliures a cadascuna de les seves germanes (mig germanes, com no para de recordar la seva dona) i va baixant conforme la seva dona li va inflant el cap. Després de parlar amb ella, vol donar cinc-centes lliures a cadascuna; després pensa que millor pagar una pensió vitalícia a la mare de cent lliures a l'any, ja que elles tindran una bona suma quan ella mori; després ella li fa veure que segons el que visqui la mare la quantitat total a pagar seria un abús ("si te fijas, la gente siempre vive eternamente cuando hay una pensión de por medio"); després parla d'ajudes ocasionals, com un regal de cinquanta lliures de tant en tant i acaba dient que l'ajuda serà buscar una casa petita i còmoda per a elles, ajudar amb el trasllat, enviar regals de pesca i caça, etc., cosa que tampoc fa quan finalment marxen a viure a una altra casa. I tot això sense cap càrrec de consciència i sense veure que s'està deixant enredar per la seva dona...

La vida que portava la gent més o menys benestant en aquella època no deixa de sorprendre'm. La família protagonista no és ni molt menys rica però poden viure de rendes i sense fer absolutament res en tot el dia més que pintar, passejar, tocar el piano, fer visites socials i altres activitats d'oci. No es diu, però queda clar que alguna persona de servei tenen i que no s'han ni d'ocupar de les tasques domèstiques...

En aquesta primera part, les dues germanes més grans s'enamoren i les seves relacions no poden ser més diferents i ben d'acord amb el que són elles. Per una banda, l'Elinor i l'Edward, que es mostres més aviat freds i que, quan ella marxa a viure lluny el tema acaba bastant descafeïnat, sense un comiat emotiu, sense cartes ni res. I per l'altra banda, la Marianne i el Willoughby, que es veuen més apassionats. Com deia l'Ametista, uns són de seny i els altres de sentiment. Ja la forma en que es coneixen uns i altres fa veure com serà la relació, l'Elinor i l'Edward es coneixen per contactes (és el germà de la seva cunyada) i la Marianne i el Willoughby es coneixen perquè ella cau, ell la rescata i la porta en braços fins a casa seva, molt romàntic i agosarat per a l'època.

M'ha agradat el discurs de la Sra. Dashwood, "no creo que ninguna de mis hijas vaya a incomodar al Sr. Willoughby con intentos de atraparlo. No es una ocupación para la que hayan sido criadas. Los hombres están muy a salvo con nosotras, sin importar cuán ricos sean". En una societat on fer un bon matrimoni era gairebé el més important, el que algú es valori i valori les seves filles més enllà d'això em sembla com per a remarcar-ho!

En aquesta part hi ha també dues "fugides" imprevistes i que tindran la seva importància, primer la del coronel Brandon i després la de Willoughby, casualment tots dos pretendents de la Marianne. I què diferents les reaccions de la Marianne a les de la seva germana quan va haver de dir adéu a l'Edward!
La marxa de Willoughby deixa una mica sorpreses a la mare i a l'Elinor, però no gosen preguntar-li res a la Marianne. Parlen de respecte, però a mi em sembla més aviat falta de confiança, no?, tanta reserva entre una mare i una filla...

Un temps després, apareix l'Edward de visita, però no sembla ni que ell ni l'Elinor s'alegrin massa de veure's. Un cop més, tot és molt fred. Ell porta un anell amb uns cabells enrotllats (a mi em fa cert repelús aquest detall suposadament romàntic, jajaja) i diu que són cabells de la seva germana mentre que l'Elinor i la Marianne creuen, cadascuna per la seva banda, que són cabells de la Marianne. Durant tota la visita, diuen que l'Edward està molt estrany...

La resta de personatges són una mica exagerats. La Sra. Jennings i la seva filla, la Sra. Palmer, alegres, despreocupades i una mica bocamolles. El Sr. Palmer, que viu a un altre món i que passa de tothom, especialment de la seva dona i que no para de fotre "zasques" a la seva sogra. L'altra filla, la Sra. Middleton, que és una mica seca i estirada, tot el contrari del seu marit, sir John, que el pinten molt "dicharachero" i que sempre vol gent al voltant (perquè s'avorreix amb la seva dona, sospito jo!).

Acaba aquesta part amb el descobriment sorprenent que l'Edward ja està compromès amb una altra noia, la Lucy Steele, que casualment és cosina de la Sra. Middleton (mira que hi ha gent al món i tot queda en família...). És un compromís secret, de fa ja uns anys i que podria explicar la fredor de la relació de l'Edward i l'Elinor. Resulta que els famosos cabells de l'anell eren de la Lucy!
ImatgeImatgeImatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1106
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL maig'17 - Sentit i sensibilitat (Jane Austen)

EntradaAutor: Anna Maria » dl. maig 22, 2017 10:34 pm

Bones!
Ja fa uns dies que vaig acabar el primer volum, però no he tingut temps de llegir-me els vostres comentaris i preparar-los amb els meus apunts.

ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIDA PRIMERA PART

Primer de tot, quin canvi, no? és a dir, l’estil d’escriptura és diferent, però el vocabulari també, al ser també un llibre de fa més anys, i també els personatges i el seu context són molt diferents. Realment, fins avançada aquesta primera part pensava: “quina xorrada de problemes teniu, noies, tinguéssiu els de la mare del Jacob!”.
Després, m’he anat ambientant. He anat recordant i assumint el “caràcter anglès” de l’època, les normes no escrites, l’etiqueta, el saber o no saber fer. Com diu la Martina, és l’art de passar la vida sense fer res, avorrit suposo que també, perquè els personatges que diuen que tenen feina no sé si treballar treballen molt. També, que l’objectiu principal del jovent d’aquella època era fer una bona boda, ja fos amb sentiments o sense sentiments pel mig. Però la manera d’entendre els sentiments era ben bé diferent a avui en dia. Ara primer hi ha una atracció sensual o sexual, i després vas veient afinitat de caràcters. En aquella època per descomptat les dones i el plaer no anaven lligats, almenys en la literatura. També cal destacar que normalment es llegeix sobre classes benestants, on l’interés per tal música o pintura pot esdevenir un punt a favor o en contra.
També hi havia els interessos econòmics i ser de bona família o no.
A l’hora de parlar dels sentimentalismes, l’autora vol reflectir dues maneres de fer: el del cor i el de la raó. El cor està assumit en el personatge de la Marianne, mentre que el de la raó és l’Elionor. Com diu l’Ametista, d’una forma massa extremista, perquè la gent no som blanc o negre, però no sé on he llegit que l’autora volia ironitzar sobre els sentimentalismes, sobre tots aquests temes, i potser per això en fa el que en alguns moments sembla una caricatura d’un caràcter, una exageració.
En un principi, jo seria més de Marianne, però al final de la primera part començo a entendre l’Elionor.
Hi ha algunes frases que són una perla...
“ Una dona de 27 anys no pot esperar a inspirar o sentir amor, si de cas, fer d’infermera” Dit per la Marianne. Clar, llavors als 27 s’era més gran que no pas ara.
“Si parles tot en un dia, ja no sabràs que dir” dit per Elionor a Mariane, quan aquesta es coneix amb Willoughby.
Amb qui no puc és amb la Sra. Jennings, xafardera desmesurada, i com l’etiqueta no deixava que se li pogués etzibar un moc perquè callés.
També em costa de trobar símil a l’actualitat en el tema de la “correspondència epistolar” que assegura un prometatge, realment eren molt ingenus tots, no? Ara seria uns wattsapps? Jeje
Per altra banda, m’imagino una reunió... tots encotillats asseguts amb l’esquena recta prenent el te sense fer soroll.
El sr. Willoughby marxa perquè de sobte no es vol comprometre? I l’Edward, otro que tal, que serà cert del que li diu la Lucy a l’Elionor? Totes dues germanes tenen una “pèrdua”, i les dues ho viuen de forma extrema, jo crec que un terme mig entre una i una altra seria el millor.
I el Sr. Palmer? Com és que s’hi va casar, la seva dona? Per què no tenia més remei? Per posició social? O potser perquè és una escenificació imposada que quan estan a casa no fan?
Quan l’ametista comenta que l’ha fet pensar en “orgull i perjudici”... jo pensava que m’equivocava i realment havia llegit aquest llibre, perquè les situacions són bastant similars, tot i que no recordo si els personatges eren més complexos.


Bé doncs, a continuar llegint!!!
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Imatge
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Imatge
Imatge
Al maig al Club de lectura del SP llegim Sentit i sensibilitat de Jane Austen. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
ametista
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4536
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL maig'17 - Sentit i sensibilitat (Jane Austen) SEGONA PART

EntradaAutor: ametista » ds. maig 27, 2017 4:03 pm

ui, vaig una mica tard a comentar la segona part, si ja gairebé toca comentar la tercera!

com ho porteu? jo ja tinc la peli preparada per mirar-la quan pugui! :()()::::

ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIDA LA SEGONA PART

En aquesta segona part les germanes van a Londres a casa de la Sra. Jennings i al principi es passen els matins tombant i deixant targetes de visita perquè la gent sàpiga que són a la ciutat.... i per les tardes s'estan a casa esperant cartes o visites! buf, quina vida, jo crec que no podria, eh? :content:

només arribar la Marianne només fa que esperar veure o trobar el Sr. Willoughby, fins i tot li escriu més d'una vegada però no en sap res fins que coincideixen en una festa... on confirmen que és un capullo integral :ufs: i encara més amb la carta que li envia després, on dóna a entendre que no havia tingut res amb la Marianne i confirma que està promès amb una altra noia :ufs: la Marianne s'ho passa fatal però almenys sembla que cap al final comença a mirar-se al coronel Brandon amb uns altres ulls... pot ser?

l'Elinor... pobra... quins esforços ha de fer per mantenir la compostura davant de la Lucy... i de tothom, de fet, amb tot el tema de l'Edward! ...que la veritat, no entenc massa què passa, la Lucy diu que està compromesa amb ell i en canvi li diuen a l'Elinor que està compromès amb una altra? ...i quan coincideixen tots tres la situació és molt incòmoda, per què? perquè cap d'ells sap quantes coses saben els altres? :r) ...quins embolics que es creaven només per tanta formalitat i no dir les coses!! o-o:)

Anna Maria sí que a "Orgull i perjudici" els personatges eren més complexos, suposo que la Jane Austen també havia madurat com a escriptora i va saber donar-los més profunditat... a "Seny i sentiment" també deu ser el que tu dius, que justament buscava l'exageració per remarcar molt aquests dos trets :ok:

Raqueleta és veritat, això dels cabells a l'anell a mi també em va fer una mica de cosa, no sé què té de romàntic! :r)
Imatge Imatge Imatge

Imatge
el mes de maig al Club de lectura llegim "Sentit i sensibilitat" de Jane Austen! T'apuntes?

T'agrada fer fotos? apunta't al Taller de Fotografia del Socpetit!
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1106
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL maig'17 - Sentit i sensibilitat (Jane Austen)

EntradaAutor: Anna Maria » dl. maig 29, 2017 10:01 pm

Bones noies,
Avui he acabat la segona part, la comento! Ametista, no sé si podré mirar la peli, però el que és estrany és que amb la de vegades que l'han fet per TV3 no l'hagi vist, jeje

ATENCIÓ SPOILERS, LLEGIDA LA SEGONA PART!

Elionor i la seva manera de pensar, sobretot les formes i els protocols, la porten a extrems que em fan patir una mica:
- ella no farà res per evitar el prometatge i casament de l’Edward i la Lucy.
- Aguanta les males atencions de la sra Ferrars, estoicament.
- quan es troben amb la Lucy i l’Edward sols, sobretot parla molt bé a l’Edward i fins i tot els arriba a deixar sols.

Però per altra banda, també té actituds que ella critica en altres persones, com:
- vol demostrar a la Lucy que ella de cap manera sent per Edward res més que una amistat.
- li demana a sa germana una sinceritat que ella mateixa no té, com Marianne li recrimina: “Tu no dius mai res, i jo no tinc res a explicar”.
- Veu com Lucy s’equivoca, però no li explica el que sap sobre el nou prometatge de l’Edward, això és tan vil com qualsevol actitud de la Fanny o la sra. Ferrars.

Entenc que, des del punt de vista de la manera de fer de l’època, el senyor Willoughby s’hagi portat fatal, però és que no es parlen ni de tu. I després, quan el coronel Brandon explica a Elionor la història de la seva estimada i el seu germà... jo no vaig entendre que havien tingut relacions sexuals fins que no van parlar del part al final del capítol. Una forma tant estranya de parlar, que insultada tant és la noia que la deixen després d’allitar-se com la noia a qui no responen una carta epistolar quan representa que estàs promès o la noia a qui tornen els cabells tallats.

Aquest Robert Ferrars... ara anirà a darrere d’una de les germanes... quina serà... o no?
Fanny és capaç de convidar a les germanes Steele, tot per no convidar a les germanastres del seu home. Sí que té por de que li reclamin res. I en John, que fa el ploricó davant l’Elionor, això ho fa gent avui en dia, anar queixant-se de les despeses però vivint per damunt de les seves possibilitats.

Som-hi, a veure si llegeixo i comento la tercera part!
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Imatge
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Imatge
Imatge
Al maig al Club de lectura del SP llegim Sentit i sensibilitat de Jane Austen. T'apuntes?

Torna a “Club de Lectura”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: