CL maig'18 - El ministeri de la felicitat suprema (Arundhati Roy)

Llibres, tallers..

què ens ha semblat?

m'ha encantat!
0
No hi ha cap vot
m'ha agradat molt
0
No hi ha cap vot
m'ha agradat, està bé
0
No hi ha cap vot
ni fu ni fa
1
100%
no m'ha agradat gens
0
No hi ha cap vot
 
Vots totals: 1
Avatar de l’usuari
ametista
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4931
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL maig'18 - El ministeri de la felicitat suprema, d'Arundhati Roy

EntradaAutor: ametista » dj. maig 10, 2018 7:12 pm

hola noies! aquesta vegada compleixo amb la data! >.-<:

ATENCIÓ SPOILERS!! LLEGIDA LA PRIMERA PART

a veure... passen moltes coses i com que vaig una mica més avançada ara no ho recordo tot, només les coses que em vaig anotar com a més destacades:

em va sobtar quan al principi parla del naixement de l'Anjum i la seva mare descobreix que té genitals femenins i masculins.... ostres, és que em va semblar molt bèstia la reacció de la dona, no? (fins i tot es caga a sobre!) però clar, a banda del seu sentiment com a mare suposo que també hi influia molt la consciència de la societat on viuen, saber quin tipus de vida tindria com a "hijra"...i per això reacciona així....

al principi la mare decideix no dir res, ni al pare de la criatura que no se n'assabenta fins que ja han passat molts anys! clar, els homes no tenen cura dels fills, no? :ufs: el pare vol buscar una solució mèdica que passa per "cosir les parts femenines" i deixar les masculines perquè eren les dominants.... tot això sense tenir en compte què vol l'Aftab/Anjum, que clarament vol ser dona!

així que per si mateixa descobreix la Khwabgah i veu clar que és el seu lloc... li costa temps i esforç però finalment aconsegueix anar-hi a viure i allí s'hi se sent una més, són una família.... però clar, se suposa que funciona com a prostíbul tot i que només se'n parla així per sobre (dels clients) no? no sé si no s'entra en detalls per no entrar gaire en el tema o expressament per no donar-li importància, com volent dir que és un mal menor, que el més important era trobar-se en un lloc on se sentia acceptada tal i com era...

més endavant l'Anjum troba a la Zainab i li fa de mare tan bé com pot, no en té gaire idea però mica en mica va trobant la manera... fins que decideix anar a Ajmer i torna dos mesos després traumatitzada per la matança de la qual sobreviu, quan vesteix la seva filla com un nen i li talla els cabells, les altres prenen mesures.... i l'Anjum finalment acaba marxant de la Khwabgah per anar a viure al cementiri, on primer hi viu com una vagabunda però amb el temps va muntant una casa i fins i tot un negoci!

aquesta primera part acaba anomenant un infant que en aquell moment ha de nèixer a molts quilòmetres d'allí..... i això dóna a entendre que introduiran nous personatges, cosa que la veritat, em va animar a seguir llegint! perquè tot el que quedava de llibre basat en la vida al cementiri no per favorrrrrrrrrrtttttttttttttttt no hauria pogut!!!!!

i fins aquí el meu comentari-súper-resum de la primera part <:-)
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de juliol llegim:
EL NOSTRE LLIBRE Nº50!!!!! que serà:
Leer Lolita en Teherán, d'Azar Nafisi
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8451
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL maig'18 - El ministeri de la felicitat suprema, d'Arundhati Roy

EntradaAutor: Raqueleta » dv. maig 11, 2018 10:55 am

ATENCIÓ SPOILERS: PRIMERA PART LLEGIDA

No m'està atrapant el llibre, la veritat. El vaig votar perquè feia molts anys havia llegit "El déu de les petites coses" i em va agradar, però aquest, de moment, m'està deixant indiferent. Està ben escrit, trobo algunes coses d'estil que m'agraden, però la història, ara per ara, se'm fa pesada i no pel que dèieu de la temàtica musulmana després d'haver llegit un altre també d'igual temàtica, perquè trobo que es parla més d'hinduisme.

Durant el primer capítol no pillava massa, parlava de l'Anyum com si fos un arbre i no acabava d'entendre res.

Després ja se centra en la històdia de l'Anyum i em vaig començar a trobar. Em va sobtar també el que diu l'Ametista, la reacció de la mare, però clar, primer que desitjava un fill després de tantes filles i, segon, que ha de ser realment un shock veure que el teu fill és hermafrodita. Jo ho penso i crec que també em costaria d'assimilar. I el crien com a nen, no sé si pel desig de tenir un nen, que suposo que sí, o perquè és el sexe que semblava predominant, però ella vol ser dona i acaba abandonant a la seva família, anant-se a viure a Jwabgah i deixa de ser l'Aftab per ser l'Anyum. Allà es troba entre iguals, tot i que no deixa d'haver "piques" de vegades, però en el fons són una família.

Em vaig quedar amb el que li diu una altra hijra, que Déu va crear els hijres com a experiment de crear una criatura viva que fos científicament incapaç de ser feliç. Però tampoc no dona més detalls. No poden ser felices per l'hermafroditisme i per com ho accepten elles mateixes? O per com les accepta/tracta la societat?

L'Anyum vol ser mare, troba a la Zainab i es desperten tots els seus instints. Però sembla que tot s'esguerra en un viatge que fa a Guyarat, on sobreviu a una matança (i només perquè matar a una hijra porta mala sort). Quan torna no és la mateixa, les companyes de la Jwabgah la volen ajudar, com que ella no vol anar al metge hi van elles a veure si la poden ajudar, la Zainab s'allunya d'ella perquè li agafa por i finalment marxa de la Jwabgah i va a viure a un cementiri. Al principi s'abandona, li creix barba, li surten canes però poc a poc va tornant a ser ella i va construint una casa i diferents habitacions adossades a les tombes i que converteix en una pensió! Us imagineu un lloc més macabre per a allotjar-vos? I també acaben creant una funerària.

Cap al final d'aquesta part entra un nou personatge, el Sadam, que ja havia sortit al primer capítol, crec. És un noi amb una història terrible al darrera, la pobresa, una casta intocable, la mort del seu pare, la quasi ceguesa, ser un fals musulmà i tots dos viuen junts, com a pàries de la societat.

I ho deixo ja, que marxo pitant!!
ImatgeImatge Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1524
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL maig'18 - El ministeri de la felicitat suprema, d'Arundhati Roy

EntradaAutor: Anna Maria » ds. maig 12, 2018 8:03 am

Bones!
Doncs jo no he pogut, l'he deixat a la pàgina 73. Quan tingui un momentet ja em llegiré els comentaris i explicaré els motius.
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Imatge
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Imatge

Al setembre al Club de lectura del SP llegim El fil de plata de Lluís Anton Baulenas. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1524
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL maig'18 - El ministeri de la felicitat suprema, d'Arundhati Roy

EntradaAutor: Anna Maria » ds. maig 12, 2018 10:53 pm

Bones de nou!
Doncs com deia, al final l'he deixat. Crec que per diferents raons. Primera, no sé si com sempre que em passa quan deixo un llibre és perquè no tinc ganes de llegir o perquè com que no m'agrada llegir no avanço en la lectura. Abans més que ara (quan no tenia l'Isaac) pot ser ben bé que llegeixi varis llibres alhora, vagi alternant. I si un no m'agrada ja no avanço els altres tampoc.
El tema m'estava agradant bastant, però potser la manera de redactar, de dues formes, em tenia una mica desconcertada i desconcentrada. Perquè entengueu el que vull dir, us poso un exemple: jo puc explicar el que he fet aquest matí de dues formes:
- Primera forma: "m'he aixecat, m'he vestit amb uns pantalons i un jersei. he esmorzat llet amb galetes. He anat a treballar, he tornat, he dinat macarrons i he anat a fer migdiada."
- Segona forma: "Avui, m'he llevat amb el sol radiant de primavera, d'aquella primavera que canten a les cançons de la Damaris Gelabert. Sabeu, la Damaris Gelabert, aquella cantant que té molts vídeos del youtube i que canta cançons per la canalla, que té una filla que va sortir en un programa de la televisió de corals, una noia amb ulleres que no recordo com es deia que van formar un grup per cantar al programa oh happy day que presentava un dels dolents de Nissaga de poder no? Al matí, quan he esmorzat, la llet del mercadona, supermercat de valència que ja és a molts llocs però que té tants detractors com aficionats, per la seva molt discutida o aprovada marca blanca hacendado."

La primera forma, amb frases curtes, vol anar molt ràpid en les descripcions de les accions, em sembla molt seca. La segona, em fa perdre el fil de la narració. L'autora sap moltes coses i les vol explicar. O bé vol que entenguem l'origen d'allò que està dient. Això feia que quan retornava a la lectura em costava saber en quin moment l'havia deixat.
Ostres, realment suposo que en molts llibres, però potser era jo la que no estava concentrada mínimament per seguir-ho. Què hi farem!

Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Imatge
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Imatge

Al setembre al Club de lectura del SP llegim El fil de plata de Lluís Anton Baulenas. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1524
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL maig'18 - El ministeri de la felicitat suprema, d'Arundhati Roy

EntradaAutor: Anna Maria » ds. maig 12, 2018 11:30 pm

Ara comento el que he llegit de la primera part juntament amb el que he llegit dels vostres comentaris:

ATENCIÓ SPOILERS, PRIMERA PART MIG LLEGIDA!!!

El llibre comença fort en grau de metàfora i "misteri", ja que no vaig entendre gran cosa. És com quan llegeixo poesia i no hi ha ningú que m'expliqui el significat, veig la bellesa de les paraules però al no saber el que volen dir no li aprecio el valor que tenen i l'abast que li volen donar. No havia entès que l'arbre era l'Anjum.
Després, quan neix l'Aftab (que més endavant es convertirà en Anjum) el vaig trobar un tema interessant. Ha de ser horrible viure una cosa d'aquestes. M'imagino sense saber res fins al part, nosaltres que avui en dia en podem saber quaranta milions de dades. Aquí, ja s'hauria detectat en una ecografia, cosa que em va fer plantejar que hagués fet o que m'haguessin suggerit els metges, des de l'avortament fins a l'operació dins de l'úter (em sona que se n'ha fet algun per motius del cor, no?), passant per esperar fins a la pubertat per veure cap a quin sexe és decanta per operar... Mil coses, però vaig acabar mirant-ho per internet perquè desconeixia el tema i vaig trobar això:
http://www.saludymedicinas.com.mx/centr ... sexos.html
Jo a vegades m'ho plantejo, salvant les distàncies, amb el tema de l'homosexualitat. Si el meu fill, de gran, em diu que és homosexual com reaccionaré jo? HI sempre penso que tot i que jo intento ser una persona oberta de mires, hauria de fer un procés per acceptar-ho, evidentment intentaria recolzar-lo des del primer moment, però em faria patir no tant per mi mateixa sinó per la família i per la societat en general, perquè tot i que hem avançat no ho hem fet tant com sembla en aquest i d'altres aspectes de la sexualitat.
Respecte la Khwabgah, que és un prostíbul, hi surt una frase bonica: "a la K., els esperits sagrats que hi havia atrapats en un cos equivocat s'alliberaven". Jo ho vaig entendre com que, en una societat que les apartava, allí tenien el seu racó. També quan van a fer aquell ritual al "ford", moment en què se senten importants.
Jo em vaig quedar al moment que tenia una necessitat imperiosa de marxar de la Khwabgah, que per cert, he entès doncs que deixa la Zainab allí? Pel que us llegeixo, el tema del cementiri tampoc m'hagués fet massa gràcia.
Espero els vostres comentaris de les altres parts, ja que m'interessa saber si serà una bonica història entre l'Anjum i el Sadam.
Abraçades.
Anna Maria
Imatge
Imatge
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Imatge

Al setembre al Club de lectura del SP llegim El fil de plata de Lluís Anton Baulenas. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Martina20
:: gosset
:: gosset
Entrades: 478
Membre des de: ds. març 15, 2014 9:25 am

Re: CL maig'18 - El ministeri de la felicitat suprema, d'Arundhati Roy

EntradaAutor: Martina20 » dl. maig 14, 2018 8:30 pm

Atenció spoilers: primera part llegida

Ja he llegit aquesta primera part i no sé noies, no m’està agradant gaire de moment. Si que potser té paràgrafs encisadors però la història no fa que vulgui llegir més. Llegeixo perquè toca. També se’m fa una mica pesat que surtin tants de personatges però que de seguida desapareguin per la raó que sigui. Ja costa seguir el fil de qui és qui quan els nomes són foranis per nosaltres, doncs quan hi han tan de noms, encara em costa més.
Vaig buscar per Internet que son les “hijras” en el primer moment que el llibre ho esmenta. Doncs es veu que no es siguin hermafrodites, que també pot ser. La majoria son homes que volen ser dones, el tercer sexe. En el llibre ja la Anjum no vol parlar de que ella és trans però si que es diu que és com el terme modern que ella no reconeix. Això ho vaig trobar interessant.
Vaig flipar amb la reacció de la mare que amaga el que li passa a la seva filla i no ho explica al seu marit fins que ja la nena és gran. Cultura i costums ben diferents.
Quan l’Anjum va a viure al cementiri és bastant trist llegir com es va deixant. Tan diva que era i ara feta tota una rodamón. Però quan comença a construir una casa al voltant de les tombes com qui no va la cosa és força graciós trobo, encara que macabra.
Com una de vosaltres menciona, el fet que aquesta part acabi amb un possible naixement, dona esperances pq l’Anjum en comptes “d’esperar la mort” tingui ganes de viure la vida.
Avatar de l’usuari
ametista
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4931
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL maig'18 - El ministeri de la felicitat suprema, d'Arundhati Roy

EntradaAutor: ametista » dj. maig 17, 2018 10:52 am

doncs sembla que totes coincidim una mica amb que el llibre no ens emociona, no? a mi em dóna la sensació que l'autora (que pel que es veu després de publicar el primer llibre s'ha dedicat a l'activisme polític) ha volgut explicar moltes coses de la situació que es viu al seu país i la història dels personatges és l'excusa per donar-li forma de llibre.... que potser està molt bé i llegeixes coses que ni t'hauries pensat però... a mi hi ha moments que per més interessant que sigui allò que explica.... en aquell moment no m'interessa!! perquè estic ficada amb la història del personatge X i vull saber què fa o què li passa i en canvi m'explica històries d'altres persones... (és el que comentava l'Anna Maria amb l'exemple de la Damaris Gelabert i el Mercadona :-D )

vaja, que jo també llegeixo perquè toca, com diu la Martina, perquè no m'agrada deixar llibres inacabats... i si alguna vegada ho faig és amb el convenciment que no és el meu moment (vital) per llegir-me'l i que més endavant m'hi tornaré a posar i me l'acabaré.... però és que aquest llibre ja sé que no m'emocionarà ni ara ni en qualsevol altre moment vital de més endavant!!! :content:

Raqueleta i comparant aquest llibre amb el primer, "El déu de les coses petites" (que encara no he llegit i li tenia ganes però clar, ara ja dubto) la història és més interessant? no se'n va tant amb històries paral·leles? o és per l'estil?

ATENCIÓ SPOILERS!!! LLEGIDA LA SEGONA PART

doncs bé, després d'una primera part pseaaa la segona part em va començar a interessar una mica més... una mica! perquè hi havia nous personatges, més històries... i sobretot el fet que comencessin a creuar-se entre elles va fer que la lectura guanyés interés .....però diria que va ser falsa alarma perquè a la llarga va tornar la sensació de pseaaaaa.....

aquesta part comença amb la criatura nascuda de ves a saber qui (no parla de la mare, no? només anomena una nota que deixa dient que no se'n pot fer càrrec) s'assembla una mica al principi del llibre que no t'enteraves gaire de què parlava, doncs aquí igual, que està en un bosc i no sé què.... i després va i apareix a la ciutat sense que ningú sàpiga d'on surt ni de qui és... l'Anjum, que estava per allà, vol quedar-se-la però després d'una gran baralla acaba detinguda i la criatura desapareix... però el Saddam i la Ishrat li segueixen la pista... a cavall! i acaben davant la casa on viu la dona que se l'ha emportada...

a partir d'aquí hi ha un canvi de personatge que en un primer moment no saps massa qui és ni quin lligam té amb la història llegida fins al moment... fins que més endavant dedueixes que el lligam no és ell sinó la casa, ja que és el propietari del pis on viu la dona que s'ha emportat la criatura...

resulta que la dona viu en aquesta casa perquè aquest home és un amic de joventut que li lloga el pis un temps abans... l'home és un funcionari del govern que primer sembla relativament normal però conforme parla vas veient els prejudicis que té, el classisme instaurat en la seva manera de pensar... fa rabieta quan parla d'aquell que se suïcida i mata la família i diu "sap greu per la dona i els nens" i et dóna la sensació que no li sap greu en absolut... a més ho repeteix i ...sembla que ho digui per quedar bé, no? no me l'acabo de creure... i bé, aquest home està enamorat de la dona, la Tilo, i recorda com la va conèixer, la seva història, els seus marits..... (més Damaris Gelabert al Mercadona) acaba emborratxant-se i llavors apareixen el Saddam i l'Anjum per agafar les coses de la criatura i marxen a cavall! i l'home flipa perquè no sap si ho està veient de veritat, jajaja fa gràcia veure l'Anjum i el Saddam des del punt de vista de l'altre, que no sap qui són però només amb la descripció tu ja saps perfectament qui són....

i arribat aquest punt, tens ganes de veure el punt de vista de la Tilo, no? on és? per què es queda la criatura? com acaba coincidint amb l'Anjum i el Saddam? són ells que contacten amb ella? bé, espero que sigui el següent personatge i veiem cap a on ens porta ara la història...
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de juliol llegim:
EL NOSTRE LLIBRE Nº50!!!!! que serà:
Leer Lolita en Teherán, d'Azar Nafisi
T'apuntes?
Ellie77
:: puça
:: puça
Entrades: 20
Membre des de: dc. maig 11, 2016 11:45 am

Re: CL maig'18 - El ministeri de la felicitat suprema (Arundhati Roy)

EntradaAutor: Ellie77 » dl. maig 21, 2018 12:48 pm

ATENCIÓ SPOILERS!! LLEGIDA LA PRIMERA PART

Hola a totes,

Estic d'acord amb la majoria. M'està costant molt "entrar" a la història. Trobo que es dóna tanta informació del personatge, de l'entorn, del context polític, social... que costa seguir el fil.
Per mi, és una literatura bastant espessa i com heu dit algunes, el continuo llegint, d'alguna manera, perquè "toca".
La novel.la comença amb el personatge d'Anjum-que abans es deia Aftab-vivint en un cementiri, que ella mateixa considera la seva "llar".
Amb l'Anjum aprenem el significat de la paraula HIJRA, persones del tercer sexe, ni homes ni dones. DE moment no acaba de quedar clar si eren acceptades/acceptats per la societat de l'Índia, un sí però no.
El que sí que queda clar és que l'autora parla d'històries doloroses sobre unbs personatges que simplement volen SOBREVIURE.
Avatar de l’usuari
ametista
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4931
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL maig'18 - El ministeri de la felicitat suprema (Arundhati Roy)

EntradaAutor: ametista » dj. maig 24, 2018 11:06 am

tens raó Ellie, la història va bàsicament de persones que volen sobreviure, a vegades en un món que no les inclou...

i jo he de dir que en aquesta part he seguit amb la mateixa sensació de pseaaaaa a l'hora de llegir..... hi ha moments en què la lectura està bé però mai m'acaba d'enganxar...

ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIDA LA TERCERA PART

efectivament aquest capítol va sobre la Tilo... però no m'ha aclarit cap dels dubtes que tenia!! :content: (amb els que vaig acabar el meu últim comentari: on és? per què es queda la criatura? com acaba coincidint amb l'Anjum i el Saddam? són ells que contacten amb ella?)

sí que explica una mica la seva història però més com una correlació de fets (vivia aquí, es casa amb tal, vivia allà) que no pas en l'evolució del personatge, en cap moment saps què pensa del cert, no? i la visió des del punt de vista dels homes era d'una dona especial, misteriosa.... però després de llegir el capítol sencer segueixo sense saber gaire cosa d'ella ni què la feia tan especial! ....quan era jove sí que semblava una noia intel·ligent, despreocupada, rebel.... en canvi ara és més aviat reservada, tancada en sí mateixa... i suposo que la vida l'ha portat a ser així però clar, no sé com ha arribat de A a B........ no sé si m'explico.

a més, en certs moments, quan parla... se li en va una mica, no? pot ser que tingui algun tipus de trastorn mental? està afectada per coses que no sabem... sí que en algun moment anomena la criatura com a Jebeen, amb l'afegit de "la segona Jebeen" .... queda clar que hi va haver una primera Jebeen que ja no hi és i qui sap, potser és això el que l'afecta tant, el que va fer que es tanqués en sí mateixa? la pèrdua d'una altra nena?

però clar, llavors arriba al cementiri, a la que serà la seva nova casa i diu "Per primera vegada a la vida, la Tilo va sentir que el seu cos tenia prou espai per donar cabuda a tots els òrgans que contenia" (se senta oprimida? atrapada dins de sí mateixa?) i també pensa que ha arribat a una llar "per quedar-s'hi" (referint-se a un vincle, un lligam... i també on morirà) això vol dir que tota la seva vida ha anat donant tombs d'un lloc a l'atre sense sentir-se vinculada a res ni enlloc? per tant la seva reserva, el seu malestar... no estan lligats a la pèrdua de la primera Jebeen sinó a alguna altra cosa...no? però a què? i per què?

ah i el que comentava la setmana passada de que a vegades explica coses d'altres persones que en aquell moment no et van ni en venen.... on ha sigut més exagerat és quan la Tilo rellegeix una llibreta amb apunts seus.... hi havia moments que em perdia i pensava "qui parla? de qui parla? qui són tots aquests??????" i és que tants personatges, tants noms, tantes històries...... buf, no sé, a mi em feien perdre l'interés, la veritat.

bé, veurem què passa ara que estan tots junts al cementiri, no? a veure si acabo aclarint algun dels dubtes que tinc! :content:
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de juliol llegim:
EL NOSTRE LLIBRE Nº50!!!!! que serà:
Leer Lolita en Teherán, d'Azar Nafisi
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8451
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL maig'18 - El ministeri de la felicitat suprema (Arundhati Roy)

EntradaAutor: Raqueleta » dv. maig 25, 2018 8:51 am

Jo abandono, em sap greu perquè no m'agrada deixar llibres a mitges i no ho he fet massa sovint, però la vida és curta, hi ha molts llibres esperant per ser llegits i llegir forçada, perquè toca, no em motiva...
La segona part va començar com la primera, que no t'enteres de res i amb un munt d'explicacions que ni et van ni et venen, però quan va començar a parlar el funcionari aquell de la Tilo, d'ell de jove, del grup de teatre, se'm va fer una miqueeeeta més interessant però de seguida va decaure el meu interés. Li he donat una setmana de marge, que ha acabat avui, sense que en aquests dies res m'hagi fet seguir llegint, així que... fins aquí.

Ametista, no recordo massa de "El déu de les petites coses", el vaig llegir fa molts anys i no l'he rellegit mai.
Només recordo que em va agradar, un llibre que vaig gaudir. No se'n deuria anar tant de la història, no devia haver tants personatges, la història devia ser més senzilla (la recordo com una història més intimista, d'una família, amb drama de fons, i també hi ha crítica, de la inferioritat de la dona, de les castes, però tot plegat em va agradar). Potser era el moment per a llegir aquell llibre i ara no era el moment per a llegir aquest altre...
ImatgeImatge Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
ametista
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4931
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL maig'18 - El ministeri de la felicitat suprema (Arundhati Roy)

EntradaAutor: ametista » ds. maig 26, 2018 6:09 pm

Raqueleta ha escrit:la vida és curta, hi ha molts llibres esperant per ser llegits i llegir forçada, perquè toca, no em motiva

quina gràcia Raqueleta, justament vam comentar algo semblant al Goodreads amb l'Anna Maria i la nienna :r) (referint-nos a aquest llibre)

és veritat que hi ha moments en què la història sembla que guanya cert interès... però no.... després torna amb les explicacions que no saps d'on surten, els personatges que no saps qui són.... i l'interès es perd :ufs:

sobre "El déu de les petites coses" pel que dius i tenint en compte l'èxit que va tenir en el seu moment suposo que simplement l'autora anava més al gra amb la història :content:
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de juliol llegim:
EL NOSTRE LLIBRE Nº50!!!!! que serà:
Leer Lolita en Teherán, d'Azar Nafisi
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1524
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL maig'18 - El ministeri de la felicitat suprema (Arundhati Roy)

EntradaAutor: Anna Maria » dg. maig 27, 2018 8:46 am

Bones!
Doncs no sé si provaré l'altre, la veritat. Passa més d'un cop. HI ha autors que treuen un primer llibre molt bo, fins i tot magnífic, i després van en declivi. Això ens demostra que escriure una bona novel·la no és tan fàcil com sembla, ja que hi intervenen molts factors.
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Imatge
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Imatge

Al setembre al Club de lectura del SP llegim El fil de plata de Lluís Anton Baulenas. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Martina20
:: gosset
:: gosset
Entrades: 478
Membre des de: ds. març 15, 2014 9:25 am

Re: CL maig'18 - El ministeri de la felicitat suprema (Arundhati Roy)

EntradaAutor: Martina20 » dv. juny 01, 2018 7:31 pm

Spoilers, llegit fins la tercera part
Noies estic molt contenta de llegir-vos i compartir les mateixes sensacions.
No trobo que hi hagi una correlació en la història i em trobo molts moments que estic llegint però veig que no capto la història. Llegeixo per llegir. Ara amb el capítol de la Tilo, doncs com diu l’Ametista, tampoc ens enterem molt de qui era, com ha acabat siguent com és i com va coincidir amb en Sadam. I així en tots els capítols. Estic esperant tota l’estona que hi hagi com un tancament o alguna cosa emocionant però no arriba.

Em dona la sensació que l’escriptora parla de fets dramàtics com si ja donés per fet que els lectors ja sabessin del que passa. Per exemple a la segona part, quan parla de l’explosió d’una fàbrica de productes químics i la gent es mañifestava, doncs trobo que donava per fet que tothom sabia de que es parlava... doncs jo vaig haver de buscar i saber de que parlava per internet perque sinó no seguia.
En aquesta part em va fer gràcia quan crec que eren uns reporters que van cap a l’Anjum i li diuen que un altre món és possible i ella els hi contesta, si, venim d’allà de l’altre món” i els reporters la deixen sola.

Avui se ‘ha acabat el termini del llibre i com que està en llista d’espera a la biblio, l’he hagut de retornar però potser ha sigut lo millor pq porto 3 setmanes molt poc actives llegint amb un llibre tan aburrit. I em sap greu dir-ho però feia temps que un llibre amb bones critiques i que m’esperava tan, m’hagi semblat tan aburrit i que l’hagi de deixar a mig llegir. Com diu la Raqueleta la vida és curta per llegir llibres forçadament.

A veure si tenim més sort per la propera lectura :***:
Ellie77
:: puça
:: puça
Entrades: 20
Membre des de: dc. maig 11, 2016 11:45 am

Re: CL maig'18 - El ministeri de la felicitat suprema (Arundhati Roy)

EntradaAutor: Ellie77 » dt. juny 05, 2018 1:29 pm

Hola a totes,

Jo també abandono el llibre. M'estic forçant els moments per continuar llegint-lo i això tampoc m'agrada.

A veure si tenim més sort a la propera lectura.
Avatar de l’usuari
ametista
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4931
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL maig'18 - El ministeri de la felicitat suprema (Arundhati Roy)

EntradaAutor: ametista » dg. juny 10, 2018 5:33 pm

noies, quin greu que aquesta vegada el llibre no ens hagi enganxat, em penso que és la primera vegada que passa de manera així general, a tot el grup :ufs:

per altra banda és un consol :content: perquè l'autora té tanta fama i el llibre tan bones crítiques (alguns diuen que és una obra mestra) que al final penses que ets tu que "no pilles" aquest tipus de literatura...... però no, si estem totes igual és que el llibre ÉS AVORRIT i els que l'anomenen obra mestra és per què van d'esnobs literats!!!!!! o-o:)

a tot això, us poso el meu comentari de l'última part, conscient que sóc l'única que ha arribat fins aquí.... :-D

no tinc cap mèrit per aconseguir-ho, eh? justament vaig estar de baixa el mes de maig i vaig aprofitar per llegir molt, així que aquest llibre l'anava agafant de tant en tant i sincerament, a vegades llegia mentre simultàniament veia algo a la TV, per no avorrir-me tant! o em saltava alguna pàgina... :content:

ATENCIÓ SPOILERS, LLEGIT FINS AL FINAL

de tota aquesta part, potser el més interessant és quan la Tilo va de viatge al Caixmir a veure el Musa (situat en el temps és just abans que la detinguin i hagi de demanar ajuda a l'amic funcionari, que envia el Naga a buscar-la)
quan el va a veure, l'entorn del Musa la fan arribar a una casa-vaixell on viu un home, el Gulrez, que és qui l'allotja i li prepara el menjar durant uns dies... el Musa arriba sempre de nit i en plan "camuflaje" perquè no el trobin... parlant amb el Musa aquest li diu que el Gulrez viu sol en aquella casa-vaixell aïllada en comptes de viure al poble perquè "viu al seu món... una mica com tu" i ella contesta "és boig, vols dir? el boig del poble? ....................per tant una mica "pallá" sí que està, ella, no????? si ella mateixa ho assumeix! :r) aquest Gulrez és com un germà per el Musa i l'ajuda i l'allotja sempre que hi va... tenen una relació com de germans...
quan la Tilo i el Musa estan junts parlen de tot: del conflicte polític, de la vida, de les famílies, i d'ells dos... passen les nits junts, estimant-se.... ell li explica que durant el temps que han estat separats es va casar i tenia una filla que es deia Jebeen..... (aaaaah, doncs la primera Jebeen era filla del Musa!!!) ella i la seva mare van ser assassinades en un tiroteig al carrer quan estaven celebrant no sé quina festa (buf, ja no me'n recordo de quina! tan aviat com vaig acabar el llibre el vaig tornar!! ja no el volia veure més!!!! i ara no puc consultar coses...) i les van enterrar com a màrtirs... el torturador aquell psicopatilla (tampoc me'n recordo del nom "shirta" o algo així :content: ) va darrere d'agafar el Musa perquè sap que és un militant independentista i per això ell està sempre amagant-se, passa dies sol a la intempèrie... i de fet, els últims dies que la Tilo està allí apareix l'exèrcit buscant-lo i se'ls emporten a ella i al Gulrez... al Gulrez l'executen i el fan passar pel Musa, per poder dir que se l'han carregat :ufs: a ella l'interroguen però no li treuen res, només el nom del funcionari... llavors veiem la mateixa història d'uns capítols abans però des de la perspectiva d'ella... just abans de les detencions, el Musa li havia dit que s'havia de protegir casant-se o vivint amb la seva mare i llavors entens per què després li diu que sí al Naga per casar-se (amb qui realment no volia res però ho havia de fer perquè no la perseguissin més... ostres, potser hauria sigut millor viure amb la seva mare, no? fins a quin punt no podia estar amb ella!)

bé, tot això és molt resumit perquè entremig hi ha tantes històries d'assassinats i situacions injustes..........que arriba un punt que vols tornar al cementiri!!!!!!!!!!!!!! (no ho hauria dit mai que m'alegraria de tornar al cementiri, quan vaig acabar la primera part.... :content: )

un cop al cementiri altre cop, representa que han passat uns quants anys i la Tilo hi fa de mestra, la seva és una rutina de vida agradable, cadascú té el seu rol i tots viuen junts en harmonia... em va fer gràcia quan parlava de la diada nacional i que la gent feia volar estels i tallaven els fils per fer-los caure :love:
la Zainab ja no és una nena, ja és una noia adulta que pràcticament sempre està vivint allí perquè a banda d'una família... també hi ha trobat l'amor, s'enamora del Saddam! el Saddam també està enamorat de la Zainab i organitzen una boda molt poc ortodoxa (al cementiri, clar) abans del gran dia, el Saddam els porta a tots d'excursió a un centre comercial que han construir a la ciutat, resulta que l'han construït just al mateix lloc on van assassinar el seu pare i per ell és una espècie d'homenatge... un cop allí mengen en un restaurant i l'Anjum i la Nimo estan molt flipades perquè tot allò era el món real que mai havien trepitjat (és graciosa la part quan l'Anjum no vol pujar de cap manera per les escales mecàniques i entre tots l'agafen i l'ajuden) que per cert, el Saddam ha perdut les seves ganes de venjança, entre tots compren una camisa i decideixen enterrar-la al cementiri com si fos el pare del Saddam, així ell pot acomiadar-se.... de fet l'enterrament té un punt entre encantador i màgic perquè la Tilo també hi afegeix les cendres de la seva mare i fan un doble funeral " a la seva manera".... és com que ells fan les normes del seu món, per què no?

un dia reben una carta de la mare real de la Jebeen i així sabem qui és la mare (ara no sé com explicar-ho.... és una noia molt jove que viu al bosc amb altres persones que fugen de la societat però a la llarga són perseguits i han de lluitar per la seva supervivència) i també sabem per què no vol a la seva filla (és fruit d'una violació grupal, quan en cert moment sis soldats la detenen i interroguen) està bé que la Jebeen pugui saber qui és la seva mare, tot i la tristesa de saber quina havia sigut la seva vida... i la seva mort, ja que havia fet arribar la carta a través de no sé qui en el moment que ella morís (lluitant) A la carta també els diu que la nena es deia Udaya i m'agrada el detall que a partir d'aquell moment tots passin a anomenar-la Udaya Jebeen :love:

el moment agredolç és quan apareix el Musa al cementiri per veure la Tilo i passen la nit junts, abraçats.... agredolç perquè és l'últim cop que es veuen, un temps després rep una carta de la Khadija (una noia que l'havia ajudat a moure's pel Caixmir quan hi va de viatge i amb qui es fan amigues) amb una foto on apareixen el Gulrez i el Musa i la frase "tornen a estar junts" que trist quan aquesta vegada sap que el Musa és mort de veritat.... (abans s'havia fet passar per mort en diferents ocasions perquè no el trobessin però ella sempre acabava sabent que no era veritat)

veient com la Tilo vivint al cementiri té certa estabilitat (personal... i mental) acabo pensant que abans se li havien ajuntat diverses coses (viure al seu món, relació complicada amb la mare, relació estable/inestable amb el Musa (estable entre ells/inconstant en el temps)) i veure o viure de prop assassinats, injustícies... suposo que tot plegat se li fa costa amunt, li costa assimilar certes coses i a més tot el que li passa al Musa també li afecta a ella.... i la pròpia relació amb ella és una pèrdua continuada, mai sabent del tot del cert si és viu o mort... suposo que tot plegat era el que feia que s'anés tancant en sí mateixa cada vegada més... el que sí que no entenc és que li posi Jebeen a la nena..... li posa el nom de la filla morta de l'home que és l'amor de la seva vida però que va tenir aquesta filla amb un altre....buf! i a sobre quan va a veure el Musa torna embarassada i avorta perquè no es veu capaç de tenir la criatura... i ara es queda aquesta nena i li posa el nom de la filla del Musa? quina barreja d'emocions més brutal.... però vaja, finalment ella tampoc es fa càrrec directament de la nena, és l'Anjum qui fa el paper de mare... no sé què hauria fet la Tilo amb la nena si l'Anjum i el Saddam no l'haguessin anat a trobar! (si no es veia capaç de tenir el seu propi fill/a!)

en fi, que moltes històries barrejades i la majoria tristes............. i també moltes parts de la història Índia- Pakistan i de les batalles per la independència del Caixmir que no és que no siguin interessants però potser són massa extenses quan estaves esperant llegir una altra cosa....

per cert, m'hauria agradat adonar-me abans que al final de llibre hi havia una espècie de diccionari amb totes les paraules no traduïdes al text i una explicació de com es pronunciaven algunes grafies! :content: :content: :content:

no posaré que no m'ha agradat perquè hi ha alguna part que esta bé... (com entrecreua les històries de cada personatge, com aquest grup de persones acaba trobant el seu lloc en el món...) però ostres, m'han sobrat moltes parts del llibre i en general se m'ha fet avorrit, pesat...... així que votaré un "ni fu ni fa"
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de juliol llegim:
EL NOSTRE LLIBRE Nº50!!!!! que serà:
Leer Lolita en Teherán, d'Azar Nafisi
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1524
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL maig'18 - El ministeri de la felicitat suprema (Arundhati Roy)

EntradaAutor: Anna Maria » dl. juny 11, 2018 9:40 am

Bones!
Ametista, no et treguis mèrits que els tens, a més de les ganes d'intentar explicar-nos les parts més bones perquè ens quedi una idea de com va el llibre, o sigui que des d'aquestes línies el meu gràcies :-()-)
Doncs això de l'esnobisme literari... no m'agrada gaire parlar de llibres infumables (sobretot m'emprenyo quan aquests esnobs critiquen els premis planeta i els best-sellers), sinó de llibres que m'agraden i llibres que no. En aquest jo crec que l'autora va voler explicar massa coses alhora, que li hagués costat fer una sèrie de 3 o 4 llibres, el tema tampoc sembla estar malament, i potser haguessin baixat millor!
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Imatge
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Imatge

Al setembre al Club de lectura del SP llegim El fil de plata de Lluís Anton Baulenas. T'apuntes?

Torna a “Club de Lectura”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: