Club de lectura - Març - Cims borrascosos (Emily Brontë)

[Laure]

Finito!

M'ha enganxat i m'ha agradat molt.

Hasta aquí puedo leer.....

[kobayashi]

ja estem on the way ...
de moment per la pàgina 80 !
però penso que ja tinc clar el meu personatge favorit!

molts somriures mamis lectores !

[edae]

Ostres, m'està costant entrar-hi, com que tinc poquets moments no puc llegir gaire estona seguit! A veure si m'hi puc posar una estoneta llarga!

[neuetes]

Doncs, jo veig que no podré seguir el ritme aquest mes. Ja que tinc d'altres cabòries que absorbeixen tota la meva atenció i concentració.

A veure que tal els pròxims mesos.

[*lourdes*]

be, he de reconèixer que ara a la pagaina 100 ipoc em comença a enganxar

all principi s'em ha fet una mica carregos, pero ara

l'unic és que no tinc gaire temps i aquesta setmana hauré de fer un esprint si no em vull quedar enrere

[Lalona]

ja estic!!! quan poden començar els comentaris???

[Raqueleta]

Quan acabi el mes!! Que a mi encara em queden unes 20-30 pàgines... jo apurant fins a l'últim moment!

[Raqueleta]

Apa, ahir em vaig acabar el llibre! Ja estic preparada per a comentar-lo!

I ahir el meu marit em va regalar un lector digital, quina il.lusió em va fer! Ara ja puc començar a buscar el llibre del mes d'abril!

[edae]

Aquest matí l'he acabat!!!

He anat a tornar-lo a la biblioteca i a agafar el de "El club de los viernes" i quan he arribat a casa m'he adonat que era "el club de los viernes se reune de nuevo"!!! O sigui que demà hauré de tornar a la biblioteca!

[Momo]

Doncs fins aquí la primera lectura del nostre club. Ara ja podeu comentar el que vulgueu!

_________________________________________________

ATENCIÓ!!!

_______________________________________________________________

______________________________________________________

A partir d'aquí es poden trobar spoilers.

________________________________________________________________

[Lalona]

Noies, jo m'esperava perquè no tinc ni idea de com funciona això a partir d'ara... Però bé, diré la meva.

A mi em sap molt greu dir-ho però... no m'ha agradat! Bé, entenc perfectament el seu èxit i m'ha sorprès moltíssim per estructura i contingut que fos del 1847, no m'esperava gens que fos així i en aquest sentit li he de posar molt bona nota!

Però la història en sí no m'ha agradat. Suposo que és perquè estant embarassada (i passant una situació familiar una mica complicada) ara el que em ve de gust en el meu temps lliure és desconnectar de problemes i una mica d'alegria. A part, que ja en circumstàncies normals, ja de sempre les històries on es barreja l'amor amb l'agresivitat i la venjança a mi em foten dels nervis.

Tot i que el llibre m'ha enganxat i l'he anat llegint una estona cada dia, i algun dia he fet "tirons" llargs plena de curiositat, es tracta d'una història massa angoixant pel meu gust.

Hi ha hagut estones que ho he passat malament i tot, quins personatges i escenes més desagradables i grisos! L'únic que em queia mínimament bé (per llàstima) era el Hareton i fins al final vaig estar patint per ell i tota la injustícia que li toca viure (sort que vau recomanar no mirar l'arbre abans d'hora, realment hagués espatllat el final!). Però la resta de personatges els trobo a tots odiosos! Fins i tot la Nelly, que no para de fotre la pota i liar-la!

En fi, que em sap greu perquè pel poc que heu dit de moment m'ha semblat que a totes us ha agradat i no m'agrada portar la contària. Però el cas és que a mi no m'ha agradat. Però insisteixo que segurament la situació personal en què em trobo, emocionalment molt sensible, no ha ajudat gens. Aquesta novel·la i jo no ens hem conegut en un bon moment.

[edae]

Jo, no sabria dir-vos si m'ha agradat o no!!

Normalment quan cau un llibre a les meves mans sempre busco moments per llegir-lo, i per aquest em costava molt trobar aquests moments. Vaig tardar tot un mes a llegir-lo, i això per mi (tot i que hi hagi en Pau pel mig) és molt.

Però per l'altra banda, la història sí que m'enganxava, i tenia ganes de saber com carai acabava i si la "metomentodo" de la Nelly acabava per aixafar-los la guitarra del tot o no.

Tenia una frase que m'havia agradat molt, marcada amb un punt (no la vaig subratllar pq era de la biblio) però el vaig haver de tornar corrents (anava un dia tard) i em vaig oblidar d'apuntar-la!!

[Raqueleta]

Nenes, quina peneta, que estem ja a 4 d’abril i només hi ha dos comentaris sobre el llibre… va, ja sé que anem totes de cul però trobeu cinc minuts per a comentar-lo, ja que la gràcia de fer el Club de Lectura era precisament aquesta: comentar-lo entre totes (tot i que confesso que cada cop que agafa el llibre i em posava a llegir em feia gràcia pensar que hi havia altra gent que en aquell moment també llegia el mateix llibre).

A veure, sí que m’ha agradat però no s’ha convertit ni es convertirà en un dels meus llibres preferits, el classificaria al grup “m’agrada” (partint d’una hipotètica classificació que seria “m’encanta”, “m’agrada”, “no em fa el pes” i “no l’he pogut acabar de llegir”).
D’entrada, em va costar una mica entrar a l’història, però he de reconèixer que ara ja no llegeixo com abans ni les estones llargues d’abans i sempre costa més entrar dins d’una història si llegeixes ratets de deu minuts cada si se sap quant temps.

La història és fosca i això m’ha agradat (no coincidim, Lalona!!) però se’m feia molt estrany llegir sobre aquesta temàtica en aquest to. Ja sé que ens hem de posicionar en el moment en que va ser escrit però tot i així no deixava de resultar-me estrany. És que tot i ser una història fosca en un altre sentit és molt blanca, no hi ha sexe, ja no parlo de sexe implícit o explícit, és que està obviat del tot. Que Catherine mare pareix i jo ni sabia que estava embarassada! També pot ser que em passés per alt (per haver estat llegint a estonetes), però crec que no, que simplement ni es fa esment a l’embaràs i suposo que és perquè un embaràs implica sexe. També Linton sembla que neix per generació espontània, des del primer dia la relació de sons pares és la que és, dormen en habitacions separades, ella deixa el marit ben aviat i realment se’m fa difícil imaginar que Heathcliff forcés l’Isabella perquè l’únic que li produïa era rebuig i fàstic.
Per altra banda, seguint amb això, és que la història, sense sexe, es fa estranya. Per a mi és obvi que el que sent Heathcliff per Catherine no és amor, és obsessió, i les obsessions van lligades a les passions i el sexe és una de les passions més primàries. Què en penseu vosaltres del tema?

Pel que fa al final, em va sorprendre i em va agradar. Tot i que sembla un final “fàcil”, tanques tots els temes només amb la mort d’un i l’enamorament de dos, sense haver d’introduir elements externs (ara estic pensant que també té el seu mèrit, tancar una història sense afegir elements –per exemple, mor Heathcliff, Catherine filla fuig i va a viure a una ciutat llunyana- té la dificultat de jugar amb els elements que tens a mà i que el resultat sigui creïble i en aquest cas a mi em resulta creïble, Catherine sempre ens han dit que té bon cor i em crec que passat un temps canviï d’actitud i busqui companyia i Harenton també es veia que era un bon jan que s’havia assalvatjat per les circumstàncies).

Ah, per cert, a mi la Nelly em queia bé, no em va semblar que fiqués la pota i la liés, sempre em va semblar molt lleial, a Heathcliff fins i tot en un inici, i sobretot a Edgar Linton i Catherine filla.

Apa, ja callo, espero llegir més comentaris i que es generi diàleg arrel dels comentaris.

Per cert, ara he començat a xafardejar la web que vau posar i em fa gràcia veure les diferents cares que han tingut els personatges!

[edae]

On està apuntada la web aquesta?

[Momo]

A veure... primer de tot, perdoneu perquè o he pogut escriure fins avui. He estat fora i l'altre dia vaig tenir el temps just de posar la "marca".
A mi el llibre m'ha agradat més del que vaig pensar durant les primeres pàgines. És una història fosca, però un culebrot al cap i a la fi. El que més m'ha agradat és precisament el contrast entre la nostra societat i la de la novel·la, tanta violència i rancúnia. Les "malalties" que s'atribueixen als personatges. La Catalina mare mig boja per un atac de nervis, una mica exagerat tot plegat.
El personatge que més m'ha agradat ha sigut en Heathcliff. Ho sé, és el dolent de la pel·lícula, però jo l'hi he trobat un punt entranyable. És el màxim de la bogeria d'amor, tot sobredimensionat, com la resta de situacions i personatges, però no deixa de ser un boig d'amor. Penso que la venjança, que vol predominar, en un principi pot estar justificada cap a Edgar Linton però quan segresta a Caterina Linton crec que podria ser fins i tot la necessitat de tenir alguna cosa que li recordi, al seu amor. De fet, la única cosa que fou de la seva estimada i que a més se li assembla.
A mi la Nelly no m'ha caigut bé, ni malament. Veig que al principi ajuda i es posa a favor de Heathcliff, però també penso que és una mica "chaquetera".
Al que no suporto és al Linton Heathcliff, té el pitjor de cada casa el pobre! I el Joseph, tampoc m'agrada massa.
Durant la lectura vaig trobar una frase que em va encantar. Aveure si la busco i us la poso...
Raqueleta, a mi em va passar el mateix quan pareix la Catherine. No sabia que estava embrassada i com que la relació entre els dos estava tant malament, amb la seva bogeria i tot plegat, no pensava pas que hi hagués pogut haver sexe en cap moment...
La majoria dieu que no us ha enganxat. Doncs a mi sí. Ja sabeu que el vaig acabar de les primeres i és que al nit no podia parar de llegir.
Volia afegir que després de llegir el llibre vaig veure la pel·lícula (de la Merle Oberon) i em va decepcionar moltíssim. És tant superficial, comparada amb el llibre que . Uf! No em va agradar gens! L'heu vist?

[Raqueleta]

On està apuntada la web aquesta?

Edae, la web és aquesta: http://www.wuthering-heights.co.uk/

Momo, a mi també em va sorprendre les malalties mentals i mortals dels personatges. O la gent ha canviat molt en aquests anys o és cosa del país o és que l’autora exagerava una mica. Hi ha molta gent que pateix dels nervis, però tant com per a morir-se!!

Jo ja vaig dir que no veia que Heathcliff estimés, potser en un inici sí però després era pura obsessió. I crec que segresta Catherine filla per fer mal, no per tenir la mare que té sinó per tenir el pare que té, que és l’home que li va robar la Catherine mare.
La Nelly no la veig “chaquetera”, jo la veig una dona lleial, quan Heathcliff era encara un pobre nano recollit del carrer i marginat per Hindley quan mor el pare Earnshaw era el seu protegit i cap al final del llibre encara queda alguna cosa de l’afecte que li tenia però veu com és el realitat aquell home i la seva lleialtat canvia cap a Edgar i Catherine filla.
Ah, Linton i Joseph crec que són personatges fets directament per a que siguin odiosos!

Pel que fa a la pel.lícula, no l’he vist però m’ha fet pensar en una cosa que em vaig oblidar de comentar ahir: trobo que els personatges estan molt ben dibuixats, no?, tenen molta profunditat i sabries dir en situacions que podríem inventar ara mateix quina seria la resposta de cadascun d’ells.

[ametista]

ei, ara vaig jo, a veure si tinc temps!

doncs a mi també m'ha agradat! Raqueleta també m'agrada aquesta classificació que has fet estaria bé que un cop haguem opinat totes li posem una nota grupal al llibre segons la majoria, no? (jo sempre buscant-li feina a la Momo, com si no en tingués ja prou) la classificació seria:
-M’HA ENCANTAT
-M’HA AGRADAT
-M’HE QUEDAT IGUAL, NI FU NI FA O NO HO TINC CLAR
-NO M’HA FET EL PES
-NO ME L’HE POGUT ACABAR
(ara la cosa està: 3 m'ha agradat, 1 no ho tinc clar i 1 no m'ha fet el pes...estic pensant que potser seria més fàcil crear una enquesta per anar votant un cop acabem el llibre? Momo, suposo que la pots afegir en aquest mateix post editant la primera entrada, no? així tampoc et dono tanta feina ) si us sembla bé clar que jo ja em monto la pel·lícula!


eps, a lo que iba! m'ha agradat el llibre i m'ha sorprès l'estil perquè a més de l'estructura narrativa (endavant i endarrere en el temps) no és tan formal com tots els llibres de la mateixa època (pel que passa, per com actuen els personatges i per com s'explica) és més, hi ha escenes que el drama és tan drama que està al límit de la comèdia, jo crec que expressament (per exemple l'última vegada que es veuen el Heathcliff i la Catalina, amb aquelles abraçades i aquella bogeria general )

per cert, jo tampoc sabia que la Catalina estava embarassada! em vaig quedar parada i també vaig pensar que se m'havia colat alguna cosa, de fet em sonava haver llegit algo de la búsqueda de un heredero però buscant-ho no ho vaig trobar però tampoc recordava que donés a entendre que esperaven una criatura, la veritat

a mi l'Elena sí que m'agradava! és la única que manté el sentit comú durant tota la història (el sentit comú d'aquella època, està clar, amb la mentalitat puritana i del què diran) i el José no m'agradava gens, sempre tan pesat amb les oracions i bffff això sí, la frase amb la que més vaig riure va ser seva, quan es pensa que el Heathcliff ha matat el Hindley i li pregunta "¿con qué le ha asesinado usted?" com si el mètode fos més important que el fet i que atendre al seu amo

Lalona no et sàpiga greu que no t'hagi agradat, si la gràcia és justament la diversitat d’opinions i veure com una mateixa història es pot llegir, interpretar, viure... de manera diferent segons la persona o el moment vital en el qual ens trobem

se m'ha acabat el temps, quan tingui un altre moment torno per aquí!

[edae]

Ostres Ametista, que rarus em sonen els noms en castellà!!

En l'edició catalana no estaven traduits

[amca]

Ep, doncs ara em toca a mi...

A mi el llibre sí que m'ha agradat, però tampoc formarà part dels meus llibres favorits. És una bona història i els personatges estan molt ben construïts però els he trobat massa foscos i torturats pel meu gust. Hi he trobat a faltar una mica de xispa, algun personatge que aportés una mica d'humor a la història. Els meus personatges favorits son en Hareton i també la Cathy, que al final acaba entenent que en Hareton és l'únic que la pot ajudar en aquella casa. I coincideixo amb vosaltres que el personatge més odiós és en Linton, realment insuportable!
A mi la història m'ha fet pensar en la importància que té l'educació en la manera de ser de les persones. En Heathcliff no hauria estat tant dolent i torturat si l'haguessin acollit i educat amb amor. En Hareton, amb l'ajuda de la Cathy, passa de ser una persona primària a algú ben educat. De fet, crec que la Catherine, amb els seus capricis, és la que complica les coses. Respecte la Nelly, penso que té bon cor, però sovint fa el que li és més fàcil i no allò que hauria de fer.
El final no m'ha acabat de convèncer. Per mi, és massa ràpid i sobtat, de cop i volta se soluciona tot, quan el ritme de la resta del llibre em sembla molt més lent.
DE tota manera, la història és bona i l'autora construeix molt bé els personatges i la trama. Per cert, heu llegit Jane Eyre, de la germana de l'Emily, la Charlotte Brönte? No se si és una de les meves novel·les favorites, però la veritat és que em va enganxar moltíssim!

Vinga, bona lectura! Com aneu amb el llibre d'abril?

[Raqueleta]

estaria bé que un cop haguem opinat totes li posem una nota grupal al llibre segons la majoria, no? (jo sempre buscant-li feina a la Momo, com si no en tingués ja prou) la classificació seria:
-M’HA ENCANTAT
-M’HA AGRADAT
-M’HE QUEDAT IGUAL, NI FU NI FA O NO HO TINC CLAR
-NO M’HA FET EL PES
-NO ME L’HE POGUT ACABAR
(ara la cosa està: 3 m'ha agradat, 1 no ho tinc clar i 1 no m'ha fet el pes...estic pensant que potser seria més fàcil crear una enquesta per anar votant un cop acabem el llibre? Momo, suposo que la pots afegir en aquest mateix post editant la primera entrada, no? així tampoc et dono tanta feina ) si us sembla bé clar que jo ja em monto la pel·lícula!

A mi em sembla bona idea, si a la Momo li sembla bé, que és ella qui ha de fer la "feina bruta", fer una enquesta en aquest mateix post on poguem votar una de les cinc opcions i veure la "nota" final del llibre!