CL maig'12 - Maldito Karma (David Safier)

[nienna]

Jo ja ho he terminat, el dia 30 d'abril, ni tan sols vaig esperar a que comences el mes de maig Però com que tinc exàmens, he preferit acabar-ho i així per juny no aniré endarrerida. No dic res, només que es llegeix mooooolt ràpid.

Ens veiem el dia 8!

[Lalona]

Doncs avui he anat a la biblioteca i en tinc per gairebé un mes, potser faig vacances amb aquesta lectura i així de passada em concentro més amb la UOC...
He trobat una sorpresa a la biblio! Ara estic al mòbil, a veure si entro al vespre i us ho explico!

[ametista]

Ja està, noies, ho he pogut fer jo, no hi havia índex però amb l'arxiu a l'ordinador ha estat fàcil anar amunt i avall buscant els capítols. I és un llibre curtet, a veure si així les que van endarrerides amb les lectures anteriors les poden acaben i atrapar-nos amb aquest i posar-se al dia.
1ª reunió: Capítols 1 a 14
2ª reunió: Capítols 15 a 29
3ª reunió: Capítols 30 a 45
4ª reunió: Capítols 46 a 58

Ametista, edita la primera entrada i copia la divisió, sisplau.

fet!!

gràcies Raqueletaaaaaaa!!!!
lothlome ja te l'has acabat??? no aniras endarrerida aquest mes, no!
jo a veure si tinc sort i demà el puc anar a buscar, tot i que tinc pendent fer l'últim comentari d'abril i fins que no hagi buidat el pap no penso començar aquest llibre

[ametista]

reunió virtual dia 8
primera part: capítols 1 a 14

[Raqueleta]

ATENCIÓ SPOILERS: PRIMERA PART LLEGIDA SENCERA

Bé, no està malament però trobo que hem baixat una mica el nivell, no? És una lectura àgil, a moments divertida però no aporta massa i tampoc tinc la impressió d’estar llegint “literatura”, alguna cosa que passarà a la memòria col.lectiva…
Però per a passar l’estona i canviar una mica de tipus de lectura no està malament.

Ara, que des que em vaig quedar embarassada que ja res és com abans, ni tan sols la lectura d’un llibre banal. Em reia de mi mateixa perquè mentre llegia com l’embaràs va ser no desitjat, com va passar els nou mesos sense connectar amb la criatura em sentia enfadada. Jo abans no era així! La vaig perdonar quan vaig llegir que el moment més feliç de la seva vida havia estat quan li havien posat la nena a sobre

I es nota que el que ho ha escrit és un tio i que no s’ha documentat gens. Oi que a totes us van dir que si trencàveu aigües us havíeu d’estirar a terra, allà on fóssiu i us quedéssiu esperant que arribés una ambulància. Una ambulància? Que no s’estava morint, només estava de part!

He de reconéixer, però, que hi ha coses escrites amb gràcia. Rialles no, però somriures uns quants. Està anant cap a l’entrega de premis i la filla truca i li explica que a la festa han fet una guerra amb ketchup, maionesa, espaguetis... i m’imagino jo anant a recollir la Clara a una festa infantil i trobar-me-la plena de menjar i la mirada assassina que li faig a la mare del cumpleañero no té nom!

Que se li trenqui el vestit i ensenyi el cul a tothom és un clàssic... però a les persones simples com jo ens fa gràcia!

I resulta que està a casa seva i pot veure la seva ex-amiga intentant robar-li el marit i fent-se la simpàtica amb la seva filla. I la pobra vol abraçar la nena i no pot, em va fer pena...

“¿Mi padre? Poco probable. Ni yo misma sabía dónde vivía: La última vez que recibí una carta suya, David Hasselhoff aún era un sex symbol”. Aquí sí vaig riure!! I també quan de més joves es troba la seva amiga i el seu nòvio en roba interior i diu que no volia fer una escena, que volia ser elegant i que va acabar vomitant-li a ella als peus. “No fue muy elegante”.

Bé, molt de suc no se li treu però passes una estona entretinguda...

[Bita]

bon dia jo no se pas com ho faré.. Em queden vint pagines de Jané eyre, i d'aquest només tinc les primeres 47 primeres Pagines ( la mostra ;)) .
em proposo si o si posar_me al dia

[ametista]

ATENCIÓ SPOILERS!
PRIMERA PART LLEGIDA SENCERA

estic d'acord amb tu Raqueleta que és un llibre senzill sense gran profunditat (i encara més després de la lectura d'abril ) però també està bé de tant en tant llegir alguna cosa distreta que ens faci somriure i prou, no? i el mes que ve ja tornarem a la bona literatura

la protagonista.....d'un principi no sembla que sigui tan egoísta i egocèntrica però conforme van passant les pàgines ja vas veient de quin peu calça...el que no entenc és com encara estaven junts amb el seu marit! suposo que per la filla... almenys a la filla se l'estima de debó i té (petits) moments de culpabilitat quan pensa en ella...algo és algo...

la reencarnació en formigues que parlen...no sé vosaltres però a mi no paren de venir-me imatges de les pel·lícules de dibuixos estil Antzz i similar ah, i a mi també em va fer gràcia la frase de "No fue muy elegante" i la del David Hasselhof i suposo que alguna més, però no m'ho he marcat, per la pròxima reunió ho faré!

bé, no puc dir molta cosa més perquè no hi ha més, però bé, de moment és divertit que ja és prou

[nienna]

ATENCIÓ SPOILERS!
PRIMERA PART LLEGIDA SENCERA


Estic d'acord amb la Raqueleta i l'Ametista. I més després de la Jane i el llibre de l'Amy Tan, això "sabe a poco". Una lectura d’estiu, vaja. Això sí, de tant en tant va bé llegir algun llibre així.

La protagonista em cau malament, és prepotent, molt pija i passa molt de la seva familia. Per ella el seu treball és més important que qualsevol altre cosa. Per mi els sentiments que té cap a la seva filla es resumeixen en aquest passatge:

“Al oír la pregunta, me vino a la cabeza la respuesta siguiente: «Si hace cinco años hubiera sabido que tu cumpleaños y la entrega de los Premios TV coincidirían un día, habría procurado que nacieras antes. ¡Con cesárea!» Pero me limité a decirle a media voz:
-Lo siento, tesoro.”

Em sembla molt trist, i més encara la raó per la qual va tenir a la seva filla: perquè una amiga va sufrir molt després d’un avortament…

Tot i així es salva una mica quan explica que el moment més feliç de la seva vida va ser el neixement de la seva filla. M'ha fet recordar els parts dels meus fills, quina felicitat més gran.

Fins l’episodi de la nit amb en Daniel Kohn em va semblar una lectura bastant avorrida, però després quan va sortir al terrat i se li va caure el lavabo a sobre, vaig dir “va, home, va”. Com no sabia de qué anava la novela (no havia llegit la sinopsi), em va sobtar molt aquest canvi en la novela. Després ja quan saps de qué va ho mig-aceptes i ho mires des d’una altre perspectiva, i hi ha coses que semblen interessants i tot.

Ara imagino que será una carrera per pujar escales per tornar a ser humana i veure com pot canviar la vida de la seva exfamilia.

Estic amb tu Ametista, estava tota la estona recordant escenes de Antz i de Bichos

[azalais]

Primera part llegida Spoilers

Estic amb vosaltres en que no és una novel·la profunda però quan vas avançant es fa més entretinguda, la part del embaràs... la salva que desprès s'estima molt la nena, encara que no li està tant per ella com deuria...

Coincideixo amb la lothlome el llibre millora molt a partir de la caiguda del water espacial,m'agrada més la Kim formiga que la KIm persona. a veura com continua.

[Fuzztoon]

Doncs jo ja l'he acabat, me l'he llegit tot d'una tirada i ara no se ben bé on estan les separacions, o sigui que el comentaré tot al final, si no us sap greu. Ara amb calma m'agafaré el de El club de la buena estella i aniré fent amb calma....

[nienna]

Fuzztoo, jo també me l'he llegit més o menys d'una tirada, es que em costaria molt llegir poc a poc un llibre d'aquest estil.

Et recomano moltíssim El Club de la Buena Estrella, t'encantará.

P.D.: Per cert, l'altre dia vam estar a Les Franqueses, no sabia que vivies allá sino t'hauria fet un truc per fer un café o algo. Pensava que vivies a Granollers. A veure si la propera vegada

[Fuzztoon]

Fuzztoo, jo també me l'he llegit més o menys d'una tirada, es que em costaria molt llegir poc a poc un llibre d'aquest estil.

Et recomano moltíssim El Club de la Buena Estrella, t'encantará.

P.D.: Per cert, l'altre dia vam estar a Les Franqueses, no sabia que vivies allá sino t'hauria fet un truc per fer un café o algo. Pensava que vivies a Granollers. A veure si la propera vegada

ostres quina pena que no em diguessis res, m'hagues encantat tornar-vos a veure! A veure si torneu a vindre per aqui, podrieu vindre a casa a dinar!

[ametista]

reunió virtual dia 15
segona part: capítols 15 a 29

[Raqueleta]

ATENCIÓ SPOILERS: LLEGIDA LA SEGONA PART SENCERA

Ep, on sou???
Jo torno a anar de cul però faig un comentari breu, que no sigui dit…

Coincideixo amb no sé qui en que em cau millor la Kim reencarnada que la Kim humana. Sembla que és ara quan va traient més bons sentiments, fins i tot sembla que es preocupa més ara de la seva filla que quan era viva. Em va semblar molt tendre quan, sent formiga, va a l’habitació de la seva filla i s’adorm a la seva cara... I quan plora perquè la seva filla la troba a faltar, “en ese momento me di cuenta de que las hormigas sí disponen de líquido lagrimal. Pero no brota por los ojos hasta que el dolor es insoportable: como el mío en aquel instante. Lloré como nunca había llorado una hormiga”. I es menja una galeta fastigosa, passada i enterrada al jardí per a evitar que la mengi la filla, jo crec que en el meu amor maternal no arribaria a tant, la llençaria simplement a les escombraries!

I m’ha fet pensar el fet que la nena tingués un problema i no s’atrevís a explicar-ho perquè sa mare sempre li havia dit que havia de ser forta. És complicat, eh?, si et passes per una banda pots fer que acabin sent febles i que no sàpiguen imposar-se mai i si et passes per l’altra, pretenent fer-los forts, potser que no aprenguin a reaccionar però que a sobre, per por, no t’ho expliquin. Què xungo, és que la tasca que tenim per davant és molt complicada però a la vegada molt maca...

Em fa gràcia l’amistat amb Casanova, que fa segles que és una formiga i malgrat haver mort unes guantes vegades mai ha acumulat prou bon karma com per a reencarnar-se en un animal superior. El tio és tan arrogant, mujeriego i vividor que veus perquè no ha evolucionat, és tal qual te’l pinten a la Venècia de fa segles!

El llibre segueix sense fer-me riure com prometia, però sí que hi ha moltes frases que m’arrenquen el somriure: “¿el mundo estaría lleno de gente que recordaría sus vidas anteriores? (...) Yo era John Lennon, ¿por qué ahora no paso a la siguiente ronda en OT?”. I quan intenta llegir els llavis a l’Alex i a la Nina i no acaba entenent res, “me encanta tu berlina”, “me gusta tu minina”.

Us fareu vegetarianes després de llegir el llibre? Quan vaig llegir que preferia menjar herba perquè la mortadela podia ser una persona reencarnada em va fer una miiiica d’angúnia!

[azalais]

ja l'he llegit, a veure si tinc una mica de temps i el comento amb calma

[azalais]

Segona part llegida Spoiler

Confirmo la meva primera opinió, el llibre millora quan la Kim es mor. Està entretingut i de tant en tant et fa riure. I m'encanta el personatge d'en Casanova!! El millor són les anotacions de les seves memorias Però de vegades és molt previsible i està ple de tòpics, com això de que no saps el que tens fins que ho perds.

M'ha fet reflexionar (encara que segur que aquesta no era l'intenció del llibre) sobre quin tipus de mare vull ser. Estic amb tu Raqueleta en el que comentes de no saber trobar l'equilibri en l'educació dels nens.

Un altre personatge interessant la formiga que mana ( no la reina que és una petarda) si no el sergent, encara que és dura i "mandona" com ella sola, en el fons busca el ben comú.
Per cert, per que quan es reencarna en formiga es troba de sobte en el formiguer sent una adulta i quan ho fa en conillet ho fa en el moment de desprès del part?
En Casanova conillet és de lo millor:"De las memorias de Casanova: Volví al mundo como mamífero, y mi corazón rebosó de felicidad, porque a partir de entonces mi vida amorosa cobraría con toda seguridad un merecido impulso."

[ametista]

noies aquests dies vaig molt liada a la feina i no sé si tindré temps de comentar, això sí, gràcies a tants trajectes amb bus ja m'he acabat el llibre! a veure si trobo una estoneta per fer el comentari d'aquesta setmana

[Raqueleta]

noies aquests dies vaig molt liada a la feina i no sé si tindré temps de comentar, això sí, gràcies a tants trajectes amb bus ja m'he acabat el llibre! a veure si trobo una estoneta per fer el comentari d'aquesta setmana

Fa dies que hi penso però no t'ho pregunto mai: com va la feina nova? Espero que t'agradi i t'hi sentis a gust!

[ametista]

Raqueleta va molt bé! estic molt contenta perquè treballo amb un gran equip de professionals i a més en un sector que m'agrada...però aquests dies tinc el doble de feina de l'habitual i vaig de cul gràcies per preguntar guapa!

ATENCIÓ SPOILERS!
SEGONA PART LLEGIDA SENCERA

va, intento comentar, ni que sigui curtet...

a mi també em fan molta gràcia els comentaris a peu de pàgina del Casanova, quin element!

coincideixo en que el primer moment tendre mare-filla és quan s'adorm a la seva galta sent una formiga tambe quan li explica secretets sent un conillet...tot i que a la vegada és un moment trist pel que diu la Raqueleta, que per voler ser forta es calla les coses per ella sola i a la vegada és també un moment dur per la mare, quina impotència de sentir-la i no poder dir ni fer res...

i sens dubte el tros més divertit d'aquesta part és quan intenta llegir els llavis de l'Alex i la Nina "Mi minina también tiene Dolby Digital"

sento ser tan extremadament concisa però no voldria avançar aconteixements, crec que en properes reunions potser em podré allargar més...

[ametista]

reunió virtual dia 22
tercera part: capítols 30 a 45