CL juny'12 - Aloma (Mercè Rodoreda)

Llibres, tallers..

què us ha semblat?

m'ha encantat!
5
71%
m'ha agradat molt
0
No hi ha cap vot
m'ha agradat, està bé
1
14%
ni fu ni fa
1
14%
no m'ha agradat gens
0
No hi ha cap vot
 
Vots totals: 7
Avatar de l’usuari
Momo
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4884
Membre des de: ds. gen. 12, 2008 2:09 pm
Ubicació: Andorra
Contacta:

Re: CL juny'12 - Aloma (Mercè Rodoreda)

EntradaAutor: Momo » dl. juny 18, 2012 7:04 am

A mi em falta un capi que em llegiré avui en algun momentet. És que amb l'examen de dissabte m'he endarrerit. De totes maneres tinc molta cosa a comentar. M'està agradant molt i m'estic apuntant un munt de coses i paraules que m'han fer gràcia. :ok:
Fins després!
Avatar de l’usuari
ametista
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4923
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL juny'12 - Aloma (Mercè Rodoreda)

EntradaAutor: ametista » dl. juny 18, 2012 2:41 pm

ATENCIÓ SPOILERS!
LLEGIDA LA SEGONA PART!


quina llàstima quan el nen es posa malalt...i aquest fragment referit a l'Anna? "Algunes vegades Aloma pensava que les malalties del nen l'espantaven tant perquè en el fons no tenia ganes de patir."........... :ufs:
m'ha semblat molt curiós quan el nen surt del llit i Aloma se'l troba assegut a terra i li diu:
"Què fas aquí? No veus que et moriràs?"
només perquè ha sortit del llit? la veritat és que em crida molt l'atenció la manera de tractar les malalties a l'època i m'ha recordat quan comentàvem com les tractaven als llibres de les germanes Brontë (salvant les distàncies temporals, clar...però al cap i a la fi...no queda gaire clar quina malaltia té, li aconsellen anar al camp...)
que per cert, quan marxen i l'Aloma està avorrida per casa m'ha fet gràcia quan diu que va a fer el sopar i ha de tornar a empastifar la cuina :-)

també m'agraden algunes sortides seves, com quan li diuen:
- No se per què dius aquestes coses
- Per ganes de dir-les

i el tros amb el qual he rigut més, quan descriu una conversa amb la Coral:
"...només vaig dir, fent cara de lluç: I ca! Em va mirar una estona: Què vols dir, i ca? Com que vaig veure que estava una mica agressiva li vaig aconsellar que prengués til·la"
:-D :-D

i sobre el Robert...jo me'l segueixo imaginant amb la primera impressió que en té, amb els cabells lluents i que li fa una mica d'angúnia.........i no m'acaba de fer el pes...
i tot i que a ella sí que després li va agradant es manté una certa ambigüetat...quan es fan el primer petó ella el descriu com a "bes llarg i dolorós" quan l'agafa per la revetlla de sant joan per tornar-li a fer un petó diu que va sentir "una angúnia de mort".....i trobo que això de la mort és força recurrent, no? perquè l'endemà "del marro" pensa "era com si acabés de sortir d'una mena de mort"....

bé, ja es veia venir que s'embolicarien, no? però no sé pas quin misteri deu amagar aquest home que la cosa no acaba d'estar clara...
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de juliol llegim:
EL NOSTRE LLIBRE Nº50!!!!! que serà:
Leer Lolita en Teherán, d'Azar Nafisi
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8448
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL juny'12 - Aloma (Mercè Rodoreda)

EntradaAutor: Raqueleta » dl. juny 18, 2012 3:53 pm

Ups, se m’havia passat totalment que tocava comentar la segona part del llibre…

ATENCIÓ SPOILERS: LLEGIDA LA SEGONA PART SENCERA

Se’m fa curiós que el nen es posi malalt i que qui el vetlla siguin els dos tiets, ni sa mare ni son pare, que si l’un s’ha de llevar d’hora i que si l’altra està aixafada. Home, si és una cosa lleu no cal ni vetllar-lo i si és greu, més igual si estic cansada, encara que sigui dormo a una cadira a l’habitació del nen o poso un matalàs a terra, o millor encara, me’l porto amb mi al meu llit, però deixar que se’n faci càrrec un altre. Si encara s’ho anessin combinant entre tots encara, però és que els pares no estan mai vetllant el nen, no sé si és que la Rodoreda ho fa expressament o si és que simplement li anava bé a la història.
L’Aloma ho viu com un sacrifici però, per una banda, també ho fa per a agradar al Robert, tot i que està trista i decaiguda, “A l’hora de llevar-se no tenia ganes de vestir-se i posar-se a viure”, “Feia mal al cor de veure’l tan quiet”.
Al final l’Anna i el Dani se’n van al camp, a casa d’una amiga, i el Joan no sembla que els trobi a faltar ni que s’amoïni gaire, ni els va a acomiadar ni sembla que hi pensi gaire, amb prou feines pregunta “On deuen ser ara?”.

De fet, la relació entre Joan i Anna sembla tan trista, tan desganada i que segueix per inèrcia. Xoca amb el que explica del casament, pobre, trist però molt enamorats, diu que després del casament els trobava abraçats a qualsevol racó...

En aquesta part es veu encara més clar que l’Aloma està molt sola, no té amics, no té més que coneguts al barri, als que no aprecia especialment, i només té la família. I té necessitat d’estimar i ser estimada. Fins i tot s’inventa un promès al que enviar cartes d’amor i encara així s’enfada i escriu “Com que tot el que t’escric és mentida, fes el que et sembli i no tornis”.
I se sent atreta pel Robert i s’acosta a ell perquè és l’única persona que li queda més a mà, un home més gran que ella, que ve d’Amèrica, amb una vida misteriosa al darrera i que és l’única persona que té a mà per a tenir fantasies romàntiques que ni ella es podia imaginar que s’acomplirien. “Amb la cara quieta sembla més bona persona. (...) Abans d’anar-se’n s’enamorarà de mi”. “Aloma s’estranyava que quan va arribar li hagués agradat tan poc”.

Per últim, trobo elegant la forma d’explicar que l’Aloma i el Robert tenen relacions sexuals, sense explicar res de forma explícita però sense fer servir eufemismes (encara recordo com el primer cop que vaig llegir “El mecanoscrit del segon origen” no vaig entendre que volia dir amb “van haver de córrer”). T’explica el previ, la revetlla de Sant Joan, com ell li fa un petó i l’endemà i com se sent ella. Suficient, sobretot per a l’època. Diu que es va fer llàstima, que les gardènies, i ella, li van fer fàstic, que li feia vergonya haver dormit despullada, la paraula “noia” li fa ganes de plorar (ella no és una dona casa però ja tampoc no és ni serà una noia, tal com s’entenia llavors: noia=verge). D’entrada sembla que té remordiments i no es veu clar si la història seguirà o no...

Sí que és cert que el tema de la mort és recurrent, Ametista. I certament el comentari al nen de “et moriràs” sembla fora de lloc, per exagerat i per poc adient de dir-li al nen. I dels remordiments de després del sexe dir-ne que sembla que acabés de sortir d’una mena de mort, déu n’hi do també...
ImatgeImatge Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Momo
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4884
Membre des de: ds. gen. 12, 2008 2:09 pm
Ubicació: Andorra
Contacta:

Re: CL juny'12 - Aloma (Mercè Rodoreda)

EntradaAutor: Momo » dc. juny 20, 2012 12:01 am

Ostres noies, sabeu que ahir us vaig dir que em faltava un capítol? Doncs resulta que se me'n va anar la pilota! Se'm feia raro que anés per la pàgina 94 i que em faltés encara mig llibre, segons les reunions programades. Doncs avui he passat de capítol i m'he trobat començant el XV... jejejejejeje neujor:-) neujor:-) neujor:-) neujor:-) neujor:-) neujor:-)
Quin cap! Si ja dic jo que vaig envalentonada!

ATENCIÓ SPOILERS SEGONA PART

Primer de tot m'agradaria dir que m'està encantant el llibre. És com si l'estès llegint per primera vegada!
Aloma la trobo un personatge tant rodó! M'encanta la ingenuïtat que desprèn en tot moment, sense arribar a ser bleda o pesada. M'encantaria entendre de flors per poder saber si totes les flors i plantes que nombra tenen relació amb la situació que es detalla. És una pregunta que ja recordo haver-me fet.
Robert és un personatge misteriós. No sé si massa. Això no pot acabar bé, segur. Tot el que dius tu Ametista de com descriu la relació amorosa amb ell trobo que tens raó. Fa molta angúnia quan diu "bes llarg i dolorós" o "una angúnia de mort", no serien les paraules per descriure una passió. Aquí també té raó la Raqueleta, Aloma no té relació amb massa gent més i se sent "obligada" a enamorar-se de Robert, encara que no li agradi. Potser d'aquí ve tota la contradicció de la primera part.
La malaltia de Daniel m'està fent molta pena. Tens raó Ametista, es fa molt raro com tracten les malalties. També trobo molt estrany que Aloma no els acompanyi al camp. A Anna no la veig capaç de cuidar-se sola de la situació.

El que us deia l'altra dia de les paraules que m'he anat trobant i que m'han fet gràcia perquè fa temps que no les sento, o només les he sentit a la meva àvia i són d'aquelles que molts dirien que se les ha inventat.
"-El nen se us enfitarà" Pàg. 39
"-Sí, però no m'esbarriïs res" Pàg 70
"-Per què m'escarneixes?" Pàg. 81

També m'he fixat en que Aloma sovint reprimeix les seves emocions i sentiments. Repeteix molt sovint frases com "Hauria volgut dir alguna cosa i no va poder" (Pàg. 82) Això fa pensar que té un caràcter dèbil, cosa que em sembla estrany. Penso que Aloma encara ha de treure el caràcter per algun costat, no pot callar per sempre!

Ja per acabar, volia compartir la cançó que Aloma i Robert senten quan van al cine.
Avatar de l’usuari
Momo
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4884
Membre des de: ds. gen. 12, 2008 2:09 pm
Ubicació: Andorra
Contacta:

Re: CL juny'12 - Aloma (Mercè Rodoreda)

EntradaAutor: Momo » dv. juny 22, 2012 8:46 am

Aix, noies! M'he envalentonat i ja fa fos dies que vaig acabar el llibre!!! >.-<: >.-<: >.-<: >.-<:
Ho sento, però no vaig poder parar, és que la veritat és que no vaig poder controlar els capítols i quan me'n vaig adonar ja estava a la pàgina 133 de 140. :-:)
De totes maneres tinc bon material per comentar aquesta setmana. :ok:
Avatar de l’usuari
ametista
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4923
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL juny'12 - Aloma (Mercè Rodoreda)

EntradaAutor: ametista » dg. juny 24, 2012 12:54 pm

ATENCIÓ SPOILERS!
LLEGIDA LA TERCERA PART


Momo ens tens impacients :()()::::

quina gràcia m'ha fet quan el grupet de noies parlen sobre la boda i una li pregunta a la que es casa "us heu fet molts petons?" i ella contesta "petons rai! altres coses..." i després fa broma que al casament semblarà una santa...ai pillinaaaaaaaa :r) amb la mentalitat tan puritana de l'època i la joventut sempre fent la seva o-o:)

aquest fragment m'ha fet pensar:
"mai no hauria imaginat que algú pogués estimar-la tant. Sentia que Robert la desitjava a tothora"
per una banda, que Aloma, primerenca i innocent, confon sexe amb amor...
...i per l'altra...en aquella època quin tipus de precaucions prenien??? cap?
ah, i torna a anomenar la mort quan diu "morta de tanta felicitat"

quina llàstima quan torna el nen i està tan malalt, que sembla un espectre...
"Dani s'anava acabant. El metge ja no trobava carn on punxar"
i quan es more.......estava al bus i em vaig haver de reprimir perquè buf, es veiés a venir o no, a totes les mares aquestes situacions ens afecten i si a sobre tens un fill amb el mateix nom... :ufs:

i tot i així, Robert segueix anant al seu llit per les nits i ella no voldria però no es pot negar...pobreta

tota la qüestió dels problemes econòmics...quin impresentable el seu germà! ja m'imagino que no ho fa tot amb mala fe, però tot plegat és tan trist....ell perdent el cap per una altra, l'Anna que ho sap des de fa temps i segueix amb la seva passivitat...i quan l'Aloma va a veure la Coral, tan sofisticada i bonica que era ella i Aloma l'envejava i volia ser com ella i la realitat és que viu amargada....

no m'estranya que se senti utilitzada per tots i s'enfadi tot i que al final només ho paga amb el Robert, amb la mossegada....
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de juliol llegim:
EL NOSTRE LLIBRE Nº50!!!!! que serà:
Leer Lolita en Teherán, d'Azar Nafisi
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8448
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL juny'12 - Aloma (Mercè Rodoreda)

EntradaAutor: Raqueleta » dl. juny 25, 2012 12:20 pm

ATENCIÓ SPOILERS: LLEGIDA LA TERCERA PART

L’Aloma és conscient que el que fa no està bé ni és la forma correcte de fer les coses. Fa pena quan diu, en comparació amb la veïna que s’ha de casar, “Per a ella tot havia d’anat de manera estranya: “com si un lladre hagués entrat per la finestra”.”.
Però no massa després diu que és igual que la Maria ja estigui casada, ella no havia imaginat que ningú la podia estimar tant i confon desig i sexe amb amor.

La mort del nen és molt trista, es veu a venir però no deixa de ser trist. I l’Aloma perd la persona que més estima i que més l’estima, com ja en el seu dia va perdre el seu germà Daniel.

El seu germà té molta barra, tal com ho explica et pots compadir d’ell, obligat de ben jove a fer-se càrrec de dos germans més petits, treballant per quatre duros, tenint somnis que saps que mai podràs assolir, però la casa era dels dos, no la pot hipotecar sense més ni més per un tema de faldilles i després encara demanar a l’Aloma que vagi demanant diners per veure si la poden salvar.
Quan va amb ell, abans que li expliqui tot, l’Aloma ja diu “Les dues rengleres de cases, a banda i banda, eren com les seves vides: iguals i separades”. Ja ho vaig comentar un altre dia, amb el Joan no la uneix res més que tenir el mateix pare i la mateixa mare, són germans, viuen junts però són uns desconeguts.
La Coral és una desgraciada que li agrada jugar amb la gent i és cruel sense necessitat amb l’Aloma, però el que diu és molt cert: “Per fer-te fer aquest paper s’ha de ser molt bandarra o un perfecte infeliç”.
La pobra Aloma s’emprenya quan descobreix que l’Anna ja ho sabia i que son germà ja havia demanat diners al Robert i ja havia suplicat a la Coral, diu que l’han fet servir de ninot i té raó. Massa innocent i encara s’escuden tots en la seva juventut, el Joan li diu que també ha estat una mica culpa de la juventut d’ell, i Robert també li havia dit que era tan jove que no ho havia pogut evitar (no sé exactament amb quines paraules ho diu), quina barra tots dos!

Al final del capítol XVI l’Aloma diu “Quin fàstic, l’amor”. I el llibre precisament comença dient “L’amor em fa fàstic”. Però no m’estranya, pobra, quina manera de descobrir l’amor, t’enamores de qui tens a mà, que t’utilitza perquè ets jove, bonica i, també, estàs a mà, mentre veus que el teu germà enganya la seva dona, que la seva dona ho sap i ho accepta, que una coneguda seva viu de tenir senyors que la mantenen... L’únic amor que ha conegut de veritat a la seva vida ha estat el del seu germà Daniel, que es va suicidar, i el del seu nebot, que mor.

Per cert, no m’agradaria mai trobar-me en la situació que el que més bo que el meu marit pogués dir de mi fos: “Anna és la bondat, sí... com el plat de sopa que cada dia et posen a taula”.
ImatgeImatge Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
azalais
:: pantera
:: pantera
Entrades: 856
Membre des de: dl. jul. 18, 2011 4:45 pm

Re: CL juny'12 - Aloma (Mercè Rodoreda)

EntradaAutor: azalais » dl. juny 25, 2012 8:17 pm

ja l'he llegit, a veure si el nen em deixa un estona i comento com Deu mana! tinc tot el llibre subratllat :-D
ImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatge
ImatgeImatgeImatgeImatge
ImatgeImatge
Avatar de l’usuari
Momo
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4884
Membre des de: ds. gen. 12, 2008 2:09 pm
Ubicació: Andorra
Contacta:

Re: CL juny'12 - Aloma (Mercè Rodoreda)

EntradaAutor: Momo » dc. juny 27, 2012 12:07 am

ATENCIÓ SPOILERS: LLEGIDA LA TERCERA PART

A veure, ara amb el llibre davant puc començar a comentar.
Primer de tot, m'ha encantat la frase del vell Cabanes: "Cada casa és un món i cada persona un misteri" (Pag.87). Quanta raó té! A la novel·la a més, és ven veritat. Aquella casa és un món a part, del tot secret i cada persona té el seu misteri. Anna i la seva tristesa, Aloma amb la seva ingenuitat externa, a Joan per fi se li ha descobert el misteri (Ruc!), i Robert doncs és un dels més misteriosos ja que no se'n diu gairebé res i amb tot el rotllo de les cartes es crea molta intriga.
A Aloma se la veu molt nerviosa, però a la vegada tot el tema de la casa penso que s'ho pren una mica a la "lleugera". Jo crec que a mi m'afectaria més perdre tot el que tinc per culpa del meu germà! I més amb tot el que està passant. La mort de Daniel ja la deixa tocada i si se li suma tot aquest tema, jo tinc clar que faria alguna cosa més que no pas una mossegada al meu amant. :lluita:: :sogra: :sogra: :sogra:
De les paraules que m'agraden, aquesta vegada n'he trobat una:
- "El minyó va obrir els calaixos del trinxant i els va tornar a tancar"
M'encanta trobar-me aquestes paraules tant familiars per mi i tant rares de sentir pel meu entorn actual. Em recorden tantes coses! :love: :content:
En aquesta part també m'ha cridat l'atenció la cita dels versos del noi de casa la Coral. En especial quan li diu: "MArgarida...Sap qui vull dir? <<Dóna'm la mà perquè em convenci que no ets un somni>> Aquesta cita és de Faust? Em sembla que n'hi ha alguna altra cita en algun principi de capítol, no? Algú en pot comentar alguna cosa?

Fixeu-vos també que, d'entre totes les flors que anomena, les violetes ja han aparegut en més d'un lloc. En la propera part us diré que en penso, ja que és una de les coses que es repeteixen a diverses obres de Rodoreda. >.-<: M'encanta!

Respecte al que dieu de com descriu l'amor, no tinc res a afegir, està clar que confon el sexe amb l'amor. Però això ho tenim nosaltres clar ara, en la nostra època. Mirat des de la mentalitat d'una noia jove de llavors, era diferent. Una cosa implicava l'altra, sovint... ;-)
Crec, però que aquest punt de vista d'Aloma, ajuda a reforçar la seva faceta innocent i ingènua. A la vegada xoca, però amb un tipus de dona forta, és Aloma, encara que ella no ho sàpiga penso.
Tots els comentaris despectius sobre l'amor que comentes, Raqueleta, penso que són un símbol premonitori de la relació amb Robert, o de les relacions que pinta en tota la novel·la. No n'hi ha cap de normal: Anna i Joan, Joan i Coral, Aloma i Robert, Cabanes i la dona, la veïna i el seu home mort que l'enganyava, la amiga que acull a Anna i Daniel al camp, etc, etc.

Bé, la setmana que ve més...
Tinc entès que TV3 en va fer una miniserie o una peli d'aquesta novel·la. Algú la va veure o sap com trobar-la? Fa molts anys, eh!
Per quan acabem, tinc un parell de lectures que compartiré amb vosaltres si us ve de gust, de quan vaig treballar Rodoreda a la uni. :ok:
Avatar de l’usuari
azalais
:: pantera
:: pantera
Entrades: 856
Membre des de: dl. jul. 18, 2011 4:45 pm

Re: CL juny'12 - Aloma (Mercè Rodoreda)

EntradaAutor: azalais » dc. juny 27, 2012 9:14 pm

Spoilers, llegida segona i tercera part

Per fi trobo un moment >.-<:

Continuo dient que m'encanta el llibre, l'Aloma és tan innocent, està tan sola, com és nota la falta de la seva mare, en Joan no mira per ella i a sobre el petit Dani es posa malalt i la deixen tota sola amb el llop a casa... És notava des de el primer moment que en Robert l'utilitzaria: «És l’olor d’aquestes flors... la teva joventut.» Aloma li va voltar el coll amb els braços. El cor li batia tan fort que tenia por que es sentissin els batecs. Ella sense experiència i amb el cap ple de idees romàntiques. Estic amb vosaltres en que fa una mica de pena com viu la seva primer amor, les seves primeres relacions sexuals, és tot tant... fred, tot d'amagat, sense poder fer el que fan les noies de la seva edat, sense poder compartir confidències.
Estic amb la Raqueleta, fa pena quan es compara amb la veïna.

L'història d'en Dani també és molt trista, sembla que Aloma ha de perdre a tots dos Daniels, els únics que l'entenen i li donen tendresa..
llegint aquest fragment gairebé ploro (no ho vaig fer perquè era al metro)
—Aloma, què fan els àngels?
Tenia els ulls mig tancats. De moment, no va saber què respondre-li.
—Es disfressen d’estrella.
—Que bonic! Què és morir-se?
—Tornar-se estrella.
—Ho saps que vaig anar a la muntanya? Per què no venies?
Ja no va dir res més i a la nit es va morir


I en Joan... no entenc el seu matrimoni, l'Anna sembla conscient en tot moment del que fa ell i li deixa fer, encara que això suposi la ruina econòmica, tots dos tenen tan poca sang... :-((

Ho deixo aqui perque com ho he llegit tot ara no se on acaba la tercera part ?-)

Momo, no sabia que hi havia una serie, seria ben interessant, a veure si tinc temps i la busco ;-)
ImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatge
ImatgeImatgeImatgeImatge
ImatgeImatge
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8448
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL juny'12 - Aloma (Mercè Rodoreda)

EntradaAutor: Raqueleta » dj. juny 28, 2012 9:27 am

Momo ha escrit:ATENCIÓ SPOILERS: LLEGIDA LA TERCERA PART

A veure, ara amb el llibre davant puc començar a comentar.
Primer de tot, m'ha encantat la frase del vell Cabanes: "Cada casa és un món i cada persona un misteri" (Pag.87). Quanta raó té! A la novel·la a més, és ven veritat. Aquella casa és un món a part, del tot secret i cada persona té el seu misteri. Anna i la seva tristesa, Aloma amb la seva ingenuitat externa, a Joan per fi se li ha descobert el misteri (Ruc!), i Robert doncs és un dels més misteriosos ja que no se'n diu gairebé res i amb tot el rotllo de les cartes es crea molta intriga.
A Aloma se la veu molt nerviosa, però a la vegada tot el tema de la casa penso que s'ho pren una mica a la "lleugera". Jo crec que a mi m'afectaria més perdre tot el que tinc per culpa del meu germà! I més amb tot el que està passant. La mort de Daniel ja la deixa tocada i si se li suma tot aquest tema, jo tinc clar que faria alguna cosa més que no pas una mossegada al meu amant. :lluita:: :sogra: :sogra: :sogra:
De les paraules que m'agraden, aquesta vegada n'he trobat una:
- "El minyó va obrir els calaixos del trinxant i els va tornar a tancar"
M'encanta trobar-me aquestes paraules tant familiars per mi i tant rares de sentir pel meu entorn actual. Em recorden tantes coses! :love: :content:
En aquesta part també m'ha cridat l'atenció la cita dels versos del noi de casa la Coral. En especial quan li diu: "MArgarida...Sap qui vull dir? <<Dóna'm la mà perquè em convenci que no ets un somni>> Aquesta cita és de Faust? Em sembla que n'hi ha alguna altra cita en algun principi de capítol, no? Algú en pot comentar alguna cosa?

Fixeu-vos també que, d'entre totes les flors que anomena, les violetes ja han aparegut en més d'un lloc. En la propera part us diré que en penso, ja que és una de les coses que es repeteixen a diverses obres de Rodoreda. >.-<: M'encanta!

Respecte al que dieu de com descriu l'amor, no tinc res a afegir, està clar que confon el sexe amb l'amor. Però això ho tenim nosaltres clar ara, en la nostra època. Mirat des de la mentalitat d'una noia jove de llavors, era diferent. Una cosa implicava l'altra, sovint... ;-)
Crec, però que aquest punt de vista d'Aloma, ajuda a reforçar la seva faceta innocent i ingènua. A la vegada xoca, però amb un tipus de dona forta, és Aloma, encara que ella no ho sàpiga penso.
Tots els comentaris despectius sobre l'amor que comentes, Raqueleta, penso que són un símbol premonitori de la relació amb Robert, o de les relacions que pinta en tota la novel·la. No n'hi ha cap de normal: Anna i Joan, Joan i Coral, Aloma i Robert, Cabanes i la dona, la veïna i el seu home mort que l'enganyava, la amiga que acull a Anna i Daniel al camp, etc, etc.

Bé, la setmana que ve més...
Tinc entès que TV3 en va fer una miniserie o una peli d'aquesta novel·la. Algú la va veure o sap com trobar-la? Fa molts anys, eh!
Per quan acabem, tinc un parell de lectures que compartiré amb vosaltres si us ve de gust, de quan vaig treballar Rodoreda a la uni. :ok:

Sobre la cita ni idea, jo no la vaig saber identificar... si és de Faust no t'ho puc confirmar, confesso que no vaig ser capaç d'acabar-lo... :-:)

Sobre això de la sèrie de TV3... no en tenia ni idea (sí sé que hi ha una pel.lícula de "La plaça del diamant" i que es va fer una sèrie a TV3 de "Mirall trencat") i he buscat pel Google i no he trobat res, no et deuries confondre amb la de "Mirall trencat"?
El que sí he trobat és que Dagoll Dagom va fer un musical d'Aloma al 2008, que tampoc no ho sabia.
http://www.tv3.cat/videos/766199
ImatgeImatge Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Momo
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4884
Membre des de: ds. gen. 12, 2008 2:09 pm
Ubicació: Andorra
Contacta:

Re: CL juny'12 - Aloma (Mercè Rodoreda)

EntradaAutor: Momo » dj. juny 28, 2012 10:51 am

Jo de la serie no en tenia ni idea. Ho he llegit a la Wikipedia.

En aquells últims anys de vida, Mercè Rodoreda veurà diversos cops el salt de les seves novel·les a la petita i gran pantalla. Primerament, féu el salt a la televisió la seva novel·la Aloma del director Lluís Pascual l'any 1978. Més tard, féu el salt a la gran pantalla La plaça del Diamant (1982) amb Sílvia Munt en el paper de Colometa i sota la direcció de Francesc Betriu.[53]
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8448
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL juny'12 - Aloma (Mercè Rodoreda)

EntradaAutor: Raqueleta » dj. juny 28, 2012 10:57 am

Momo ha escrit:Jo de la serie no en tenia ni idea. Ho he llegit a la Wikipedia.

En aquells últims anys de vida, Mercè Rodoreda veurà diversos cops el salt de les seves novel·les a la petita i gran pantalla. Primerament, féu el salt a la televisió la seva novel·la Aloma del director Lluís Pascual l'any 1978. Més tard, féu el salt a la gran pantalla La plaça del Diamant (1982) amb Sílvia Munt en el paper de Colometa i sota la direcció de Francesc Betriu.[53]

Doncs Sant Google no m'ho ha sabut trobar... estaria bé poder-la veure, no?
ImatgeImatge Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
nienna
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2026
Membre des de: dt. set. 14, 2010 7:58 pm
Ubicació: Barcelona

Re: CL juny'12 - Aloma (Mercè Rodoreda)

EntradaAutor: nienna » dg. jul. 01, 2012 8:51 am

Hola noies!

Aquí una desaparreguda :ufs: Ahir vaig agafar el llibre i no el vaig poder deixar fins el capitol XVI. Eren les 2 de la matinada. I quin fart de plorar, deu meu :-D A veure si aquesta nit ho puc acabar i ja faig un comentari final. El que es clar, es que necessito llegir coses més alegres, estic en un moment en el que ploro amb tot i això no pot ser.

Tinc moltes ganes de llegir el que heu escrit. De moment puc dir que m'està agradant molt. ;-)))

A veure si el proper més puc participar a les reunions cada setmana, perquè ja em fa vergonya i tot. Però entre les dues feines, la uni i els nens, em costa molt trobar un moment per llegir, i després un moment per comentar. Però bé, com que el més que ve tenim Shakespeare crec que podré :love:
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de juliol llegim:
EL NOSTRE LLIBRE Nº50!!!!! que serà:
Leer Lolita en Teherán, d'Azar Nafisi
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8448
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL juny'12 - Aloma (Mercè Rodoreda)

EntradaAutor: Raqueleta » dt. jul. 03, 2012 12:48 pm

ATENCIÓ SPOILERS: LLEGIT FINS AL FINAL

D’aquesta part m’ha sobtat el discurs que fa l’Anna a l’inici del capítol XVII, de resignació total: “Què volies que hi fes? Fa molts anys que som casats”. L’està justificant, total, fa molts anys que estan casats, és normal que ell no l’estimi, que ell se’n vagi amb una altra. Quina merda de vida, parlant clar, acceptar això i no poder fer res (o creure que no pots fer res). “Hi ha homes que es casen per tenir qui els cusi la roba…”

Després l’Aloma diu “No puc estimar-lo com ell voldria que l’estimés”. Pobra innocent, si li ha donat tot el que ell volia, escalfor al llit, companyia, una dona amb la que estar mentre fa veure que no troba a falta la seva dona, que a quedat a Amèrica. Però la pobra se n’acaba adonant quan troba la fotografia i quan ell diu que marxa: “Si ella li havia servit per a passar l’estona no li demostraria que ho sentís; encara que les llàgrimes l’ofeguessin”. Després ell li diu que l’ha estimat (perquè et tenia massa a la vora, tindrà barra el tio!) i ella diu que també l’ha estimat perquè no sabia res de la vida. I reflexiona que ella en el seu lloc l’hagués respectada precisament per ser jove i no saber res de la vida i perquè ara ella és qui n’ha de pagar les culpes (en aquell moment una mare soltera no era massa ben vista, no).
De fet, és curiós que quan s’acomiaden pensa “era l’home amb qui hauria hagut de viure tota la vida”. Hagut, no volgut. És molt significatiu. Jo crec que aquí està tan desenganyada que ni l’estima, però està embarassada i sap que hi està lligada per sempre, que en cas de casar-se amb algú hauria de ser amb ell, per purs convencionalismes de l’època. Tot i així sembla un vol i dol perquè plora i és l’únic moment en el que sembla que hi ha una mica d’apropament amb el seu germà, tot i que potser simplement plora pel futur, no pel que ha quedat enrera, “va esclatar en plors per la soledat que venia”.

El que comentava l’altre dia del Dani i el Daniel, que no és mera coincidència que tots dos es diguin igual, que tots dos siguin els únics que l’estimen de veritat i que ella estima de veritat i que tots dos morin joves i la deixin sola, aquí surt de forma més clara, ella mateixa ho diu: “Dani…, Daniel; el nen i el germà. Els dos que havia estimat més no hi eren”.

M’ha encantat l’expressió “ofegada de tendresa” quan torna a la casa per últim cop. Crec que és ben bé la millor manera de descriure-ho, em poso en situació i t’han d’omplir tants sentiments que has d’acabar sentint que t’ofegues, a mi m’ha passat de vegades quan alguna cosa m’he fet tornar mentalment a la meva infància. Tota l’estona que s’acomiada de la casa, quan, com sempre, pensa que demà posarà oli a la porta que grinyola, quan puja a les golfes del germà, és l’escena més bonica de la novel.la, omple de tendresa perquè és la pèrdua de la infància (la casa simbolitza la seva juventud i la seva innocència), és la maduresa a cops, és el paradís perdut.

Valoració: m’ha encantat. M’encantava, m’ha encantat i em seguirà encantant. Un llibre per a tornar a llegir cada X temps.
ImatgeImatge Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8448
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL juny'12 - Aloma (Mercè Rodoreda)

EntradaAutor: Raqueleta » dj. jul. 05, 2012 12:22 pm

Hola??? A alguien ahí??
ImatgeImatge Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
ametista
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4923
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL juny'12 - Aloma (Mercè Rodoreda)

EntradaAutor: ametista » dl. jul. 09, 2012 11:34 pm

ja vaaaaaaa, per fi tinc una estoneta! sorry per trigar tant! :-:)

ATENCIÓ SPOILERS!
LLEGIT FINS AL FINAL


a mi també m’ha cridat l’atenció la frase “hi ha homes que es casen per tenir qui els cusi la roba i els faci el menjar i els doni els remeis quan estan malalts”…que trist…però clar, si l’Anna pensa així i veient com actua (que es resigna i no fa res) queda clar que a ella ja li sembla bé que aquesta sigui la seva funció... i encara ho justifica dient “Quan coneixeràs els homes et quedaràs esgarrifada: van de dret a una cosa i s'enceguen tant que s'estavellarien el cap contra les parets per aconseguir-la” ...clar pobrets, els homes, que són homo erectus sense cap tipus de mente pensante que controli aaaaaaaaaaaaaaaix :ufs:

Raqueleta ha escrit:De fet, és curiós que quan s’acomiaden pensa “era l’home amb qui hauria hagut de viure tota la vida”. Hagut, no volgut. És molt significatiu. Jo crec que aquí està tan desenganyada que ni l’estima, però està embarassada i sap que hi està lligada per sempre, que en cas de casar-se amb algú hauria de ser amb ell, per purs convencionalismes de l’època. Tot i així sembla un vol i dol perquè plora i és l’únic moment en el que sembla que hi ha una mica d’apropament amb el seu germà, tot i que potser simplement plora pel futur, no pel que ha quedat enrera, “va esclatar en plors per la soledat que venia”.

totalment d'acord :ok:

i una altra mostra dels convencionalismes de l’època lligat amb aquest tema:
-vols dir que em podria casar amb un altre?
-pel que ha passat? no series la primera noia que es casaria sense poder portar flors blanques


el que m’ha fet ràbia i m’ha semblat egoista i infantil és quan el Joan agafa els diners del Robert i només se li acut pensar en comprar-se la càmera de fotos ?-) ... quan estan en una situació econòmica molt compromesa i amb Aloma embarassada :-o00m

i la part final quan es despedeix de la casa...és el fi d’una etapa i l’inici d’una altra, quan ella en realitat encara no estava preparada per tot el que li ve...

veig que a totes us ha encantat, sento ser la nota discordant i és que a mi m’ha agradat i força però no tant com a vosaltres, tot i que em tenia enganxada i em transportava totalment a l’època, eh? però en acabar el llibre no he tingut aquella sensació que tens quan un llibre t’encanta, aquell saber-te greu que ja s’hagi acabat, aquell portar els personatges amb tu uns quants dies i trobar a faltar llegir més sobre ells....però bé, m’ha agradat!
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de juliol llegim:
EL NOSTRE LLIBRE Nº50!!!!! que serà:
Leer Lolita en Teherán, d'Azar Nafisi
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
azalais
:: pantera
:: pantera
Entrades: 856
Membre des de: dl. jul. 18, 2011 4:45 pm

Re: CL juny'12 - Aloma (Mercè Rodoreda)

EntradaAutor: azalais » dj. jul. 12, 2012 9:30 pm

Spoilers, llegit fins el final

Ametista, Raqueleta Les frases que heu citat són les mateixes que jo tenia subratllades ;-)
A mi també m'ha cridat la atenció que com l'Aloma tenia assumit que en Robert no era l'home de la seva vida i que encara que és el pare del seu fill, no utilitzaria l'embaràs per retenir-lo al seu costat, el deixa marxa amb la "seva dona".

En Joan i l'Anna, són un parell de egoistes, l'una que només manté el seu matrimoni per el que diran i l'altre que només pensa en si mateix, ni tan sols l'haver perdut la casa el fa reflexionar :-((

El final, amb la casa com a símbol de l'inocència perduda i amb una Aloma decidida a tirar endavant per el seu fill >.-<: Sempre que termino aquest llibre em passa el mateix, m'hauria agradat tant saber que passa desprès amb tots dos, amb el germà i la cunyada que té no li serà gens fàcil...
ImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatge
ImatgeImatgeImatgeImatge
ImatgeImatge
Avatar de l’usuari
Fuzztoon
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2549
Membre des de: dv. gen. 15, 2010 5:01 pm

Re: CL juny'12 - Aloma (Mercè Rodoreda)

EntradaAutor: Fuzztoon » ds. jul. 14, 2012 3:10 pm

Spoilers Llegit fins al final

Doncs ahir vaig acabar el llibre. I em sap greu dir que a mi no m'ha entusiasmat.

La veritat és que no se si era la meva edició (l'he llegit per e-book) però hi havia coses que no sabia qui les deia, estava llegint una situació i de cop i volta la cosa havia fet un salt i em trobava descolocada ....

No sé, no m'ha agradat gaire com està escrit ni explicat, encara que ja dic, al ser una versió electrònica, també pot ser que estigués malament....

Els personatges tampoc m'han arribat gens, no trobo que estiguessin ben explicats i les relacions entre ells tampoc les he acabat d'entendre. Trobo que a vegades s'esplaia molt en algunes coses que no trobo importants (xerrades amb la Coral o relats del Cabanes) i en canvi en 4 línes et diu que mor Dani i l'enterren i aquí s'ha acabat la història.... Per favor, em sembla a mi que la mort d'un nen dóna molt per explicar emocions i relacions....

No se, potser és que jo no el vaig llegir d'adolescent i es d'aquells llibres que et marquen en aquella edat, però a mi no m'ha arribat.

Tampoc puc dir que no m'hagi agradat gens, almenys l'he acabat, però si que no el tornaré a llegir ni el recomanaré. No se, potser no era el meu moment per a llegir-lo, ja que veig que a totes vosaltres us ha encantat, però jo no li he sàpigut veure la gràcia ni l'encant enlloc, tret del fet d'imaginar-me la Barcelona de la època.
Avatar de l’usuari
nienna
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2026
Membre des de: dt. set. 14, 2010 7:58 pm
Ubicació: Barcelona

Re: CL juny'12 - Aloma (Mercè Rodoreda)

EntradaAutor: nienna » dt. jul. 17, 2012 9:10 am

Sóc un desastre, es que no arribo a res :ufs:

El llibre em va agradar moltíssim, encara que com la Fuzztoon el vaig llegir en edició electrònica i crec que no era una bona edició. Tot i així em va agradar moltíssim i, tot i que al principi em va costar molt llegir en català, després tot va anar més ràpid i l'experiència va ser molt bona :love: Crec que vaig perdre molt per no tenir bons coneixements de la cultura catalana i dels hàbits i tot aixó. A més a més, moltes paraules les vaig entendre pel context no he pogut arribar al fons de la novel·la.

Us poso dues cites que em van agradar molt:

"La vida és alegre o trista, segons com la miris. De vegades penses que no saps viure. O t'imagines que n'hi ha que son feliços i aleshores tot els sembla més bonic: potser un dia o altre et tocarà" ---> Em sembla que l'Aloma es sent molt dependent dels de més, fins i tot per ser feliç pensa que li ha de tocar, que no ho pot fer ella sola això de ser feliç...

"Que s'hauria de casar per poder tenir fills. Que per fer-los créixer havien de ser dos, perquè ella sola no en sabria. La mare a fer el menjar; el pare a guanyar diners perquè no els faltés res." ---> No em va sobtar llegir-ho a la novel·la, però si que hi ha molts que encara pensen així avui en dia. Ella tenía clar quin era el seu camí, tot i així, quan es va veure sola per tenir el seu fill, va preferir tenir-lo sola que dir-li res al Robert.

L'actitud d'en Joan quan es compra una càmara després d'haver provocat el desastre de la familia amb la seva aventura es increible. Sols pel fet de ser home es considera amb dret de fer el que li dongui la gana amb els diners... :ufs:

Jo sí em vaig quedar amb ganes de tornar-lo a llegir quan tingui un millor nivell de català, i segur que entendré encara més coses. Segur que ho veure amb altres ulls. :ok:
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de juliol llegim:
EL NOSTRE LLIBRE Nº50!!!!! que serà:
Leer Lolita en Teherán, d'Azar Nafisi
T'apuntes?

Torna a “Club de Lectura”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: