CL agost'12 - Momo (Michael Ende)

Llibres, tallers..
Avatar de l’usuari
ametista
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4994
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL agost'12 - Momo (Michael Ende)

EntradaAutor: ametista » dl. jul. 30, 2012 10:47 pm

ja tinc el llibre! :pandi:
a mi em sembla bé fer 10 dies per cada part! :ok:
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de gener llegim:
JANE AUSTEN
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
currita
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1822
Membre des de: dt. set. 22, 2009 7:58 pm

Re: CL agost'12 - Momo (Michael Ende)

EntradaAutor: currita » dt. jul. 31, 2012 9:06 am

Noies, jo vaig a buscar-lo aquesta tarda, perquè el tenien a la biblioteca del costat de casa dels meus pares! QUines ganes de començar!!!

Per cert, una pregunta tonta... momo el teu nick es per aquest llibre??? :-:) :-:) :-:) :-:)
Avatar de l’usuari
Momo
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4884
Membre des de: ds. gen. 12, 2008 2:09 pm
Ubicació: Andorra
Contacta:

Re: CL agost'12 - Momo (Michael Ende)

EntradaAutor: Momo » dj. ago. 09, 2012 7:40 am

Uix! No havia vist la teva pregunta Currita...
No el meu nick no és per aquest llibre. És molt més xorra. :-D :-D
Quan era petita m'agradava molt David el Gnomo i em passava el dia cantant la cançó. Com que tenia 2 anys i poc i encara no pronunciava bé, deia "Soy un Momo...!" I a la meva mare li feia molta gràcia. Des de llavors que arrossego la cançoneta i ja quan vaig començar a entrar a forums i això vaig triar aquest nick. :content:
Avatar de l’usuari
Momo
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4884
Membre des de: ds. gen. 12, 2008 2:09 pm
Ubicació: Andorra
Contacta:

Re: CL agost'12 - Momo (Michael Ende)

EntradaAutor: Momo » dj. ago. 09, 2012 7:40 am

Per cert noies, ja es pot comentar la primera part! :ok: :ok: :ok:
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8460
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL agost'12 - Momo (Michael Ende)

EntradaAutor: Raqueleta » dj. ago. 09, 2012 8:44 am

Momo ha escrit:Uix! No havia vist la teva pregunta Currita...
No el meu nick no és per aquest llibre. És molt més xorra. :-D :-D
Quan era petita m'agradava molt David el Gnomo i em passava el dia cantant la cançó. Com que tenia 2 anys i poc i encara no pronunciava bé, deia "Soy un Momo...!" I a la meva mare li feia molta gràcia. Des de llavors que arrossego la cançoneta i ja quan vaig començar a entrar a forums i això vaig triar aquest nick. :content:

Jo aquesta història no la sabia!! Sempre havia donat per suposat que era pel llibre, quin riure saber la veritat!! :-D

Noies, jo crec que aquest mes no compliré, per un mes que me l'agafi de vacances no passa res... És que quan acabi de llegir el llibre que tinc ara entre mans vull llegir un que guardo de la meva infantesa/adolescència, del que tinc bons records. Està ambientat a l'Avignon de l'època papal i com que aquestes vacances farem una visita a Avignon a veure el Palau dels Papes em fa molta il.lusió tornar-lo a llegir abans d'anar-hi. De "Momo" tinc un comentari força currat que vaig fer fa uns anys, si voleu us el poso aquí i així, en certa manera, hauré fet els deures.
ImatgeImatge Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
ametista
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4994
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL agost'12 - Momo (Michael Ende)

EntradaAutor: ametista » dl. ago. 13, 2012 7:15 pm

Raqueleta i tant que no passa res, que a més tu ets de les que més compleixes!
que tinguis unes bones vacances guapa! :ok:

ATENCIÓ SPOILERS!
LLEGIDA LA PRIMERA PART


estic intentant posar-me una mica al dia del SP que porto un estiu..........!
així que aquí va el meu comentari, que segur que serà molt curtet però almenys estaré al dia :-:)

de moment en aquesta primera part penso que bàsicament ens estan presentant els personatges i especialment a la Momo, una nena tranquil·la, discreta, que es fa estimar per tothom...i amb un gran poder, el de saber escoltar (o el de poder potenciar d'alguna manera les capacitats dels altres: pensament, imaginació...)

i ja cap al final de la primera part comença l'acció: apareixen els homes grisos!! ostres, no sé a vosaltres però jo no podia deixar de pensar en els "Observadors" de Fringe!! (salvant les distàncies clar) algú veu la sèrie? és que ja per acabar de rematar tanco el llibre, em trobo el dibuixet de la Momo a la portada... i igual que l'Astrid!!! :content: :content: bé, no em feu massa cas, és una mica d'anada d'olla personal :r)

de moment m'està agradant i mentre anava llegint pensava com carai no me l'havia llegit mai abans, si de petita-adolescent era una gran devoradora de llibres!!!
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de gener llegim:
JANE AUSTEN
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Lalona
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1279
Membre des de: dt. oct. 26, 2010 11:43 pm

Re: CL agost'12 - Momo (Michael Ende)

EntradaAutor: Lalona » dc. ago. 22, 2012 10:39 am

ATENCIÓ SPOILERS!
LLEGIDA LA PRIMERA PART


Eiii! ja hem tornat de les vacances, no tinc el llibre a mà de manera que tampoc puc fer un gran comentari. M'està agradant molt i ha estat un bon company de viatge aquest llibre. Ai, com que he llegit més que la primera part ara no estic segura de què puc dir i què no. Ja tornaré més ben documentada, només tenia ganes de saludar-vos després de les vacances!

Ametista jo no veig Fringe perquè només amb l'anunci del capitol pilot ja vaig tenir por!!! no té imatges molt bèsties? tinc curiositat, a veure si tinc temps de mirar-la des del principi algun dia.

Jo també he trobat un paral·lelisme, hem estat a Suècia de vacances i la Momo em fa pensar en la Pipi Langstrump que viu sense pares i sense normes. Quan era petita m'encantava la Pipi i moltes vegades jugava a imaginar-me què faria si visqués pel meu compte.

xerrem!
Imatge
Imatge
el mes de setembre al Club de lectura llegirem "Suite francesa", d'Irène Némirovsky! T'apuntes?
Avatar de l’usuari
currita
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1822
Membre des de: dt. set. 22, 2009 7:58 pm

Re: CL agost'12 - Momo (Michael Ende)

EntradaAutor: currita » dj. ago. 30, 2012 4:43 pm

Hola noies!!!

Abans de tot disculpar-me, m'apunto al club de lectura i no dono senyals de vida :ufs:
He aconseguit el llibre aquesta setmana, vam estar de vacances i no tenia ni connexió a internet.
Així que intento també donar la meva opinió

ATENCIÓ SPOILERS!
LLEGIDA LA PRIMERA PART


De moment m'està agradant molt i tampoc entenc com mai havia sentit parlar abans d'aquest llibre.
Com a vosaltres m'ha semblat que la primera part es la presentació de la Momo i dels seus amics. Una nena independent, tranquil·la i amiga dels nens.
Em te una mica intrigada, que no se si ho explicaràn més endevant o no, el cas de que ella visqui sola, no sàpigui escriure ni l'edat que té. Podria ser que després descobríssim algun origen extraordinari o que trobés a la seva familia o alguna cosa així, no?
Ara no el tinc al devant i no sé de quin any és el llibre, però sembla com una metàfora sobre dedicar temps als fills, amics i a les coses realment importants.. no se... potser se m'està anant l'olla :-:)


Ara estic a punt d'acabar la segona part, però no molt bé quines dates vau posar per anar comentant, encara que ja estem acabant el mes i segurament totes ja l'heu acabat de llegir.
Pensava que a les vacances llegiria més i ha estat tot el contrari, ara aprofito que ja he tornat a la feina i tinc molta estona de metro, a veure si us puc seguir el ritme :ok:
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8460
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL agost'12 - Momo (Michael Ende)

EntradaAutor: Raqueleta » dl. set. 03, 2012 8:32 am

Ja vaig comentar que aquest mes jo no llegiria el llibre, a les vacances acabo llegint menys perquè no agafo el metro, que és on llegeixo molt, i perquè volia acabar el llibre que tenia entre mans (l'últim de Harry Potter, fa uns mesos vaig començar a rellegir tota la saga) i volia rellegir un llibre de la meva infància que m'havia impactat en relació a la ciutat d'Avignon a l'època papal, aprofitant que hi anava de viatge.
També vaig dir que us posaria un comentari que havia escrit en relació a Momo feia un temps (al maig del 2009), així que aquí us el deixo, a veure què us sembla.

ATENCIÓ SPOILERS: LLEGIT FINS AL FINAL

BIEN ESCASO Y NO RENOVABLE
Este mes el libro que hemos leído en el Club de Lectura ha sido “Momo”, un libro que leí hace años, que me gustó en su momento pero del que no guardaba un especial y cariñoso recuerdo. Lo cierto es que me daba cierta pereza releerlo para el Club, ahora que lo he releído no me arrepiento de ello pero sigo teniendo la misma opinión ambivalente. Se trata de un cuento para niños, lleno de fantasía pero con un trasfondo más allá de lo que sería una simple historia agradable, con lo que creo que la edad adecuada para este libro debe ser sobre los 12 o 13 años. Ya la primera vez que me acerqué a él había rebasado, y bastante, esa edad, por lo que creo que “Momo” no se convirtió para mí en ese libro mítico que se recuerda con cariño, como sin duda habrá sucedido con otras personas que llegaron a él en el momento adecuado.
Ahora, en la segunda lectura, y aún más mayor, me ha gustado pero me ha parecido demasiado simple en algunos tramos, desde luego no es una lectura dirigida a un adulto. Y no digo esto porque no me guste el mundo de la fantasía o las lecturas aparentemente sencillas pero con trasfondo: una parte de mí nunca ha dejado de ser la niña que fue, me tiro al suelo encantada para jugar con cualquier niño, me emociono con historias infantiles si están bien contadas (sin ir más lejos, con “El Rey León”, en su versión musical en Londres).Tomemos por ejemplo “El principito”. Erróneamente mucha gente lo considera un cuento para niños, yo más bien creo que se trata de un cuento para adultos que han olvidado lo que es ser niños. No es el caso de “Momo”, que es un cuento para niños ya mayores, un cuento que despierta su imaginación, que les lleva a un mundo de fantasía pero que a la vez les hace reflexionar a un nivel adecuado a su desarrollo. Pero como cuento para adultos flojea. Y, tristemente, al haberlo leído a deshora, siempre será para mí ese cuento bonito y agradable, sin más (aunque sin menos).

A "Momo” se le ha de reconocer el gran mérito de ser una obra atemporal, lo que lo convierte en un clásico (que hay clásicos para todas las edades y no vamos a considerar como clásico únicamente novelas sesudas destinadas a un público intelectual). La historia de Momo ocurre en una ciudad cualquiera en un año cualquiera, lo que hace más fácil que cualquier lector se identifique con ella y la convierta en su propia historia. Han pasado los años desde 1973, cuando se publicó “Momo” por primera vez, pero el relato no ha perdido nada de su vigencia y a día de hoy su mensaje es aún más necesario.
El personaje principal, claro está, es Momo, esa niña pequeña, flacucha, de edad indefinida y aspecto desaliñado. Una niña especial, que hace sentirse bien a las personas que la rodean. Sorprende su habilidad: saber escuchar. Parece algo simple pero a menudo es complicado de hacer y de encontrar. Momo sabe escuchar de forma que hace que cualquier persona a su alrededor se sienta especial, comprendida, querida, de forma que las personas tontas tengan ideas inteligentes, que las indecisas sepan lo que quieren, que las desgraciadas se sientan alegres.

Los personajes antagonistas a Momo son los hombres grises, unos personajes que pasan totalmente desapercibidos pero que van esparciendo su semilla entre la sociedad, pervirtiéndola. Los hombres grises viven del tiempo de los demás, con lo que necesitan robarlo y la mejor manera para ello es hacernos creer que estamos muy atareados, que necesitamos ahorrar tiempo, que todo el tiempo que no dedicamos a algo productivo es tiempo perdido. Así, de esta manera, van ganando “clientes” para su Banco de Tiempo, estafándoles con sus ahorros, porque el tiempo, ahorrado, malgastado o vivido, es fugaz y no podemos retenerlo por mucho que queramos.
Pero lo que nos roban los hombres grises es la vida. Porque el tiempo es vida. Y la vida reside en el corazón. No hay más que tomar como ejemplo el estudio del ahorro de tiempo que el agente XYQ/384/b hace al Sr. Fusi, el barbero: debe suprimir el tiempo que dedica a su anciana madre, llevándola a una residencia, debe reducir el tiempo que dedica a cada cliente de su barbería, debe quitarse de encima el periquito para no perder tiempo cuidándolo, debe dejar de visitar su amiga Daria, que está en silla de ruedas… Y sin embargo, con el ahorro de tiempo el Sr. Fusi no es más feliz, ni tiene más tiempo para dedicarlo a lo que le gusta, simplemente acaba perdiendo el gusto por su trabajo, se siente irritable, nervioso, de todo el tiempo que ahorra no le queda nada.
Otros personajes importantes son Beppo el Barrendero, un personaje curioso, viejo, encorvado, que vive en una choza y que sólo habla si es necesario y si está seguro de lo que va a decir, si es necesario medita cada respuesta durante horas, y Gigi Cicerone, joven, de ojos soñadores, chistoso, le gusta contar cuentos y ser el centro de atención. Ambos son buenos amigos de Momo y a ambos los atraparán los hombres grises, aunque por distintos medios y con distintas motivaciones. También el Maestro Hora, que controla el tiempo de los hombres y tiene la clave para acabar con los hombres grises, y Casiopea, su tortuga, que tanto sirve de apoyo a Momo cuando se ha quedado sola.

La historia nos va mostrando como los hombres grises se van adueñando de toda la ciudad, cada vez son más los ahorradores de tiempo, con lo que cada vez más la gente va a todas partes corriendo, malhumorada, en realidad sin tener tiempo de nada, porque cuanto más tiempo se ahorra, menos se tiene, ya que los hombres grises lo consumen en forma de puros, que son su medio de subsistencia. Y cada vez más los niños se sienten rechazados porque ya sus padres no tienen tiempo para dedicárselo y se dedican a vagar por las calles hasta que se crean los depósitos de niños, que se ocupan de los niños a los que nadie puede atender, velando para que no pierdan el tiempo con juegos improductivos y formándoles para el futuro, con lo que acaban destruyendo su infancia y su alegría. Esto me hizo pensar en el exceso de actividades extraescolares de algunos niños. Sin duda, los padres lo hacen con la mejor de las intenciones y porque ellos tienen que cumplir horarios laborales que no les permiten pasar más tiempo con sus hijos, pero esas clases extraescolares no dejan de ser un depósito de niños en los que no simplemente pasan el tiempo que no pueden pasar con sus padres sino que se les forma pensando en el futuro, que aprendan inglés, que aprendan informática, que aprendan a tocar un instrumento porque estimula la inteligencia. Todo eso está muy bien, pero en su justa medida, los niños necesitan tiempo para ser simplemente niños y jugar desarrollando su imaginación y creatividad.
El libro nos cuenta cómo Momo, con la ayuda del Maestro Hora y de Casiopea, consigue acabar con los hombres, con lo que la sociedad vuelve a la normalidad, aunque sin haber aprendido la lección, ya que nadie recuerda nada. Comentaba antes que no es una lectura para adultos porque tiene tramos bastante simples y, más que ninguno, es simple el fin de los hombres grises. Cuando se dan cuenta de que se les acaban las provisiones de puros, luchan unos contra otros. Eso está bien, es realmente el reflejo de lo que pasaría en nuestra sociedad si escaseara un bien necesario para la vida, pero me parece un recurso de la más fácil que cuando Momo se está enfrentando al último hombre gris, que intenta quitarle la flor horaria, a éste se le caiga la colilla de la boca y antes de poder atraparla, se desintegre. Recurso fácil, fácil, creo que hasta a un niño le chirriaría, ¿acaso Ende, con su gran imaginación, no podía buscar otro final menos facilón?

Los hombres grises pueden verse como una crítica al consumismo: tanto más tenemos, tanto más queremos. Y el mejor ejemplo en todo el libro es cuando un hombre gris intenta comprar a Momo con la muñeca Bebenín. La gente ambiciona tiempo como quien ambiciona coches, zapatos, bolsos, relojes o móviles de última generación: más, más, más, sin darse cuenta de que eso no lleva a la felicidad sino a la constante insatisfacción porque siempre habrá un nuevo modelo, mejor que el último que compramos, y que creemos necesitar para ser felices. Pero a su vez, es una crítica a la sociedad moderna, al ir siempre con prisas, al no tener tiempo para cosas tan poco importantes como oler una flor, charlar con un amigo o regalarse unos momentos de reflexión, sin hacer nada. Por suerte, creo que soy bastante inmune a las garras del consumismo, pero sí que a veces vivo esclava de las prisas, pero soy consciente de ello y tomo medidas cuando es necesario.
Hace poco leí algo en relación a que el tiempo es un bien escaso y no renovable. El tiempo que pasa ya nunca se recupera, lo hayamos aprovechado bien o mal, lo malgastemos o lo intentemos ahorrar. Precisamente por eso, por ser un bien escaso, el mejor regalo que le podemos hacer a alguien es nuestro tiempo, esa hora de tiempo que yo paso con alguien es un regalo maravilloso que le hago y me hace, porque esa hora, la mía y la suya, ya nunca volverá, con lo que nos estamos dando un bien único e irremplazable. Nada que ver con lo que le dice a Momo uno de los hombres grises: ¿De qué les sirve a tus amigos el que tú existas? ¿Les sirve para algo? No. ¿Les ayuda a hacer carrera, a ganar más dinero, a hacer algo en la vida? Decididamente no. ¿Los apoyas en sus esfuerzos por ahorrar tiempo? Al contrario. Los frenas, eres como un cepo en sus pies, arruinas su futuro. Puede que hasta ahora no te hayas dado cuenta de ello, Momo, pero lo cierto es que, por el mero hecho de existir, dañas a tus amigos.

Por último, quiero comentar que tras leer la última línea del libro, cerré el libro y al momento, la chica que tenía a mi lado en el metro me preguntó: “¿Te ha gustado?”. A continuación quiso saber, si es que se podía preguntar, por qué estaba leyendo ese libro, pensaba que quizá yo era maestra, porque comentó que es más bien un libro para niños. Ella sí trabajaba con niños y estaba estudiando Magisterio o Pedagogía, no lo recuerdo. Le hablé del Club de Lectura, comentamos un poco el libro y tuvimos una charla interesante de varios minutos, entre dos personas que ni se conocían, que ni se habían dicho los nombres. Me gustó que “Momo” me diera la oportunidad de humanizar las relaciones interpersonales en una gran ciudad y que pudiera charlar, durante unas paradas de metro, con esa chica que resultó ser de Tarragona y que estudiaba en Barcelona.

Le he contado todo esto –dijo-, como si ya hubiera ocurrido. También hubiera podido contarlo como si fuera a ocurrir en el futuro. Para mí, no hay demasiada diferencia.

http://www.ciao.es/Club_de_lectura_Momo ... on_1660702
ImatgeImatge Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Momo
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4884
Membre des de: ds. gen. 12, 2008 2:09 pm
Ubicació: Andorra
Contacta:

Re: CL agost'12 - Momo (Michael Ende)

EntradaAutor: Momo » dj. set. 06, 2012 3:53 pm

No he llegit els vostres últims comentaris perquè encara no he acabat el llibre.
La veritat és que he anat molt malament aquest mes. Vaig començar súper bé, vaig llegir al ritme que tocava, però mai he tingut un ordenador "disponible" per comentar. Després ens hem quedat sota mínims al despatx i no he tingut temps de res. Així que encara he d'acabar la segona part. Però en tinc moltes ganes!
Avatar de l’usuari
currita
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1822
Membre des de: dt. set. 22, 2009 7:58 pm

Re: CL agost'12 - Momo (Michael Ende)

EntradaAutor: currita » dv. set. 07, 2012 10:47 am

Raqueleta jo no he llegit el teu comentari perquè em queda poc per acabar el llibre i no volia llegir abans de temps. Com tu, sempre llegeixo al metro, però ara... uf, es que em marejo, només si agafo lloc per seure puc llegir bé, però aixó costa! Ja em queda poquet, així que espero passar aviat i poguer llegir el teu comentari :ok:
Per cert Momo, em va fer molta gràcia l'origen del teu nick. En veure el llibre jo també estava convençuda de que era per la nena :-)
Avatar de l’usuari
ametista
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4994
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL agost'12 - Momo (Michael Ende)

EntradaAutor: ametista » ds. set. 08, 2012 6:03 pm

Lalona Fringe no fa por!!!!! ...potser alguna escena una miqueta de fàstic.... però en aquell moment comproves què tal t'ha quedat la manicura i ja està... ;-))) està molt bé, és d'aquelles sèries que et fa pensar (fer hipòtesis, teories...aquí hi ha un post i tot viewtopic.php?f=81&t=18527 els spoilers estan marcats, per si vols xafardejar :ok: )

i aquests són els Observadors de Fringe, que jo us deia que els homes grisos de Momo me'ls recordaven:

Imatge

Imatge

ATENCIÓ SPOILERS
SEGONA PART LLEGIDA


comento rapidet que se m'acaba el temps...

aquesta segona part ja ha canviat, ara m'ha recordat més les obres de l'estil "1984" o "Un món feliç" on l'home està totalment controlat, sense llibertat d'acció ni pensament...això és el que volen aconseguir els homes grisos amb el seu apoderament del temps dels humans i aquests estan tan obsessionats amb la idea que els han venut de l'estalvi de temps que no se n'adonen que s'estan perdent les coses realment importants de la vida: estar amb la seva gent, els seus fills...bé, esperem que la Momo aconsegueixi canviar la situació, no? :love:

ah, i quan la Momo segueix a la tortuga Cassiopea i acaba visitant la Casa d'Enlloc...no he pogut evitar pensar en "Alícia al país de les meravelles" i "Charlie i la fàbrica de xocolata" :r) :r) és curiós que aquesta lectura me'n recordi tantes altres!

Raqueleta no he llegit el teu comentari encara perquè m'espero a quan m'acabi el llibre, que ja em queda poquet! però en tinc ganes, eh? :()()::::
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de gener llegim:
JANE AUSTEN
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
ametista
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4994
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL agost'12 - Momo (Michael Ende)

EntradaAutor: ametista » dj. set. 27, 2012 11:06 pm

ATENCIÓ SPOILERS
LLEGIT FINS AL FINAL


uissssss ja fa uns dies que vaig acabar Momo però no hi havia manera de trobar el moment per posar-me a comentar...i no és que ara tingui gaire estona tampoc però almenys faig l'intent :-:)

en aquesta tercera part han passat moltes coses: la Momo es queda sola perquè els homes grisos han aconseguit fer-se amb Gigi, Beppo, tots els nens... sort que Cassiopea li fa una mica de companyia! intenta parlar amb el Nino al restaurant i es fa difícil perquè tothom es queixa de com els fan perdre el temps...els senyors grisos la volen utilitzar per arribar a Mester Hora..i no entenc com carai just després de que suposadament marxin quan parlen a la gran plaça ella i la tortuga agafen i se'n van cap a casa del Mester Hora..si era el que ells volien! els fets es precipiten, estan rodejats i forcen la situació -aturant el temps- perquè ella vagi a la reserva de temps dels senyors grisos a alliberar totes les flors...a veure, no és que no estigui bé la història, està molt bé tenint en compte que és per nens-primera adolescència però ostres, tant desenvolupar la història per després acabar-ho tot en un pim pam? perquè de fet els homes grisos s'aniquilen tots entre ells o ells mateixos, no és que ella faci res en especial...potser ja està bé que la seva pròpia ambició sigui la seva perdició però no sé, m'esperava una mica més ja que des del principi es descriu Momo com una nena especial, amb una capacitat especial (la d'escoltar i treure el millor de les persones que l'envolten) i no veig que després sigui quelcom que tingui continuitat o sigui important pel desenvolupament de la història...

com a conclusió diré que m'ha agradat, que està bé... però que m'hagués agradat llegir-me'l quan era petita! :r)
i que espero que els meus fills se'l llegeixin quan sigui el moment, perquè està bé i perquè el missatge que dóna segueix sent ben vàlid i vigent (que el temps és important disfrutar-lo amb la gent que estimes i no t'has de deixar endur pel lligam dels horaris, les presses, el consumisme... perdent d'aquesta manera el contacte amb les persones, amb la vida...)
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de gener llegim:
JANE AUSTEN
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8460
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL agost'12 - Momo (Michael Ende)

EntradaAutor: Raqueleta » dv. set. 28, 2012 8:04 am

Ametista, veig que has arribat a la mateixa conclusió que jo: el missatge està molt bé i és atemporal, és un llibre maco però no és un llibre per a adults i si no l'has llegit durant la infància, no passes a mitificar-lo de cop i volta, però entenc que aquelles persones que el van llegir amb 10-12 anys ara el tinguin en molt alta estima.
Per cert, jo no he vist "Fringe" (tot i que en tinc ganes) però realment les fotos que has posat són els homes grisos de Momo!!
ImatgeImatge Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
nienna
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2030
Membre des de: dt. set. 14, 2010 7:58 pm
Ubicació: Barcelona

Re: CL agost'12 - Momo (Michael Ende)

EntradaAutor: nienna » dv. set. 28, 2012 8:58 am

Al final no he aconsseguit llegir el llibre. No sé si es perquè me'l vaig llegir per segona vegada fa poc, uns 5-6 mesos, i llavors pensava que ara em vindria de gust, però era només obrir el llibre i perdre les ganes :ufs: A mi es un llibre que em va agradar molt de petita, i quan el vaig tornar a llegir també em va sentir coses molt boniques, però ara vaig preferir llegir qualsevol altre llibre.

Jo també penso com tú Ametista, i espero que els nens llegeixin el llibre quan toca perquè jo de petita el vaig gaudir moltíssim!

A veure si el proper més puc llegir el llibre quan toca :anec:
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de juliol llegim:
EL NOSTRE LLIBRE Nº50!!!!! que serà:
Leer Lolita en Teherán, d'Azar Nafisi
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
ametista
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4994
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL agost'12 - Momo (Michael Ende)

EntradaAutor: ametista » dv. set. 28, 2012 10:08 am

Raqueleta ha escrit:Ametista, veig que has arribat a la mateixa conclusió que jo: el missatge està molt bé i és atemporal, és un llibre maco però no és un llibre per a adults i si no l'has llegit durant la infància, no passes a mitificar-lo de cop i volta, però entenc que aquelles persones que el van llegir amb 10-12 anys ara el tinguin en molt alta estima.

exacte! :ok: doncs sí, coincidim al 100% :r)

Raqueleta ha escrit:Per cert, jo no he vist "Fringe" (tot i que en tinc ganes) però realment les fotos que has posat són els homes grisos de Momo!!

a que sí?????? només els falta el cigar o-o:)
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de gener llegim:
JANE AUSTEN
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1618
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL agost'12 - Momo (Michael Ende)

EntradaAutor: Anna Maria » ds. gen. 13, 2018 9:15 pm

Hola!
Em colo en aquest post perquè acabo ara mateix de llegir el llibre i els vostres comentaris de quan ho vau fer el 2012.
Doncs no sé si m'acaba de fer el pes. Està bé, la idea de la història és molt bonica, els personatges són entranyables, com dieu vosaltres és molt vigent avui en dia i està bé llegit a l'edat adequada perquè fa pensar, però a mi se m'ha fet pesada la narració en sí. No sé si està editat per altres editorials amb traductors diferents (hi ha gent que diu que fa canviar a vegades la percepció) i no en puc llegir l'original, però és el que he percebut. I no sé si realment, si l'hagués llegit als 12 o 13 anys, no l'hagués trobat una mica pal per això, perquè la narració l'he trobat lenta.
Ara, això sí, el personatge de la Momo m'inspira una tendresa de mare... jejejejeje
Per cert, Momo, tu estaves al grup de lectura quan vaig començar a voltar-hi, cap al 2015, no? M'ha fet molta gràcia la història del teu nom de perfil, jo també pensava que era per aquest llibre.
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Imatge
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Imatge

Al novembre al Club de lectura del SP llegim El setè àngel de David Cirici. T'apuntes?

Torna a “Club de Lectura”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: