CL juliol'12 - El somni d'una nit d'estiu(Shakespeare)

[Raqueleta]

Lysander diu "Away, you Ethiope."
Segons les notes a peu de pàgina, això vol dir "blackamoor" (comentari despectiu racista) en referència a la pell bruna d'Hermia

Moltes gràcies, Coquette! Ara no tinc el llibre davant però a mi em va semblar que el comentari anava dirigit a Demetrio... i això de la pell bruna d'Hermia es diu en algun altre lloc? Perquè jo no recordo haver-ho llegit...

Diu:
Out sword, and wound
The pap of Pyramus

Pap: paraula antiga que vol dir "mugró"

Així que potser el traductor hagués pogut utilitzar "pezón"

Sí, i tant, pezón/mugró no sona tan ridícul com tetilla, és que la impressió que em va donar al llegir-ho era de conya, de voler buscar el riure i resulta que a l'original no té aquest to, sí que sembla una mala traducció.
Gràcies de nou!

[ametista]

ATENCIÓ SPOILERS
LLEGIT FINS AL FINAL

vaig endarrerida però més val tard que mai, no?

primer de tot m'ha semblat curiós el que explica al pròleg, que en realitat aquesta obra s'hauria de titular "Somni d'una nit de primavera" ja que passa la nit del dia 1 de maig i en l'època de Shakespeare primavera i estiu formaven una sola estació anomenada summer També que la nit del dia 1 de maig és una de les 4 nits màgiques de l'any (Sant Joan, Nadal, 1 de maig i 1 de novembre) i que totes les nits màgiques tenen esperits que ronden. Nadal i Sant Joan, coincideixen amb els solsticis d'hivern i d'estiu, la nit del dia 1 de novembre (Halloween) té esperits malignes i la del dia 1 de maig esperits benignes (com els que surten a l'obra)

Raqueleta, a mi també m'ha fet gràcia la sortida de Lisandre: "Tu, Demetri, ja tens l'amor del pare. A mi deixa'm el d'Hèrmia. I, si vols, t'hi cases tu, amb el pare." La transcric perquè trobo que, tot i dir el mateix, en castellà i en català canvia una mica el to...o només m'ho sembla a mi? Ara veig que la nienna també l'ha posat en anglès trobo que la traducció al català és més ajustada, no?

tema tetilla (tens raó que no queda gaire bé...) en l'edició que tinc jo sí que està traduït com a mugró:
"Surt espasa i fereix el mugronet de Píram, sí, sí, el mugró esquerre, on el cor fa la guerra"

a mi també em va sobtar això de "fes-te enrera etíop!" que com ha dit la coquette és en referència a la pell fosca d'Hèrmia, em va sobtar perquè en cap moment es diu que tingui la pell fosca i per això no saps a què ve....(crec que si ho digués ja podríem haver deduït que era una espècie d'insult a l'època en comptes de quedar-nos amb cara de "cómor?")

sobre els enamorats, és veritat que el desamor és exagerat i cruel però suposo que és part de la comèdia el portar les coses als extrems per fer riure i suposo que les expressions dels actors també serien extremades...
per altra banda i tot i que realment l'Helena s'humilia i entrega a un amor no correspost d'una manera pròpia d'una persona amb poca autoestima sorprén gratament que quan els dos la festegen ella tingui prou sentit comú per no cedir (amb poca autoestima es podria haver enlluernat amb tantes lloances i promeses d'amor...) i dic que sorprén gratament perquè no és que ens deixi a les dones com a gaire més que unes pànfiles quan els actors de l'obra es veuen en la necessitat d'explicar que el lleó no és un lleó de veritat i que el Píram no es mata de veritat...

coincideixo plenament amb que el moment més divertit és la representació de l'obra, amb els actors i el públic comentant la jugada i el títol? Breu i ensopida escena dels amors de Píram i la seva Tisbe, una comèdia molt tràgica i quan li expliquen a Teseu: "És una obra, senyor, que deu tenir més o menys deu paraules. És tan breu com no n'he vist mai cap; però, senyor, li sobren deu paraules de llargada; per això és ensopida, perquè en tota l'obra no hi ha una paraula adequada al context ni un actor en el seu lloc. I tràgica, senyor, segur que ho és, perquè Píram es mata. Us he de confessar que, mentre l'assajaven, em van caure les llàgrimes, mai un bon tip de riure me n'ha fet caure tantes d'alegria"

quan estan representant l’obra de teatre que hi ha tot de noms en cursiva i suposo que és perquè estan mal dits, deuen ser referències mitològiques però no les pillo. “Limandro” (no sé si deu fer referència a Lisandro), “Sáfalo” i “Proco”

al meu posa Lisandre directament i seguidament es refereixen també a Helena, que té la seva gràcia ja que els dos estan al públic veient l'obra, després anomena Xàfal i Pòcrita i a peu de pàgina explica que el personatge té per costum canviar els noms sense adonar-se'n i que s'està referint a Cèfal i Procris, una tràgica parella d'enamorats que surten a les Metamorfosis d'Ovidi

i ara pregunto jo: com és en anglès (i ja posats com l'han traduit en castellà) la frase del Demetri referint-se a la primera entrada de la Paret? "Mai no havia sentit un envà parlant tan en va"

[coquette]

Doncs la veritat és que no trobo una coincidència amb aquesta traducció. En relació a Wall, veig 2 entrades de Demetrius:
"it is the wittiest partition that I ever heard
discourse my lord."
I més endavant
"No remedy, my lord, when walls are so wilful to hear without warning."

[coquette]

La traducció que comentes equival al primer vers que he copiat, però el significat no coincideix...
"witty" vol dir "clever", llest, espavilat
Auxò de "en va" sembla una llicència del traductor, oi?

[Raqueleta]

Aquest fragment que dieu en castellà està traduït com "Es la relación más ingeniosa que he escuchado en mi vida, señor". Sembla una traducció més fidel a l'anglès.

[nienna]

Noies, al Teatre Regina fan aquest més una representació musical de Somni d'una nit d'estiu (fins el dia 21 de juliol):
http://www.sortirambnens.com/sortides-a ... egina.html