CL octubre'12 - Caperucita en Manhattan(Carmen Martín Gaite)

Llibres, tallers..
Avatar de l’usuari
Momo
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4884
Membre des de: ds. gen. 12, 2008 2:09 pm
Ubicació: Andorra
Contacta:

CL octubre'12 - Caperucita en Manhattan(Carmen Martín Gaite)

EntradaAutor: Momo » dc. oct. 03, 2012 5:32 pm

Bé, ja tenim post per la lectura d'octubre. Algú té el llibre en digital? O en paper per fer les divisions? O directament no en fem?
Jo crec que al no portar el ritme gairebé ningú, podriem deixar que cadascú vagi comentant el que li sembli, sempre posant fins a quin capitol va per no fer spoilers... Que us sembla?
Avatar de l’usuari
nienna
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1986
Membre des de: dt. set. 14, 2010 7:58 pm
Ubicació: Barcelona

Re: CL octubre'12 - Caperucita en Manhattan(Carmen Martín Gaite)

EntradaAutor: nienna » dj. oct. 04, 2012 11:59 am

A mi em sembla bé tant fer les divisions com no fer-les. Potser millor sense per poder tornar-se a enganxar :ok:

Jo ja tinc el llibre en fb2 i pdf, si alguna el vol que m'envii un privat i li faig arribar :ok:
Imatge

Imatge
Al setembre al Club de lectura del SP llegim La meva família i altres animals de Gerald Durrell. T'apuntes? T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Momo
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4884
Membre des de: ds. gen. 12, 2008 2:09 pm
Ubicació: Andorra
Contacta:

Re: CL octubre'12 - Caperucita en Manhattan(Carmen Martín Gaite)

EntradaAutor: Momo » dj. oct. 04, 2012 2:20 pm

Perdoneu la meva ignorancia tecnologica, una altra vegada... que és fb2???
Avatar de l’usuari
nienna
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1986
Membre des de: dt. set. 14, 2010 7:58 pm
Ubicació: Barcelona

Re: CL octubre'12 - Caperucita en Manhattan(Carmen Martín Gaite)

EntradaAutor: nienna » dj. oct. 04, 2012 3:02 pm

És un format de ebook pel Papyre, una marca de lector ebook. :ok:
Imatge

Imatge
Al setembre al Club de lectura del SP llegim La meva família i altres animals de Gerald Durrell. T'apuntes? T'apuntes?
Avatar de l’usuari
nienna
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1986
Membre des de: dt. set. 14, 2010 7:58 pm
Ubicació: Barcelona

Re: CL octubre'12 - Caperucita en Manhattan(Carmen Martín Gaite)

EntradaAutor: nienna » dv. oct. 05, 2012 3:21 pm

Hola! Ja l'he començat ahir i he llegit uns 3 capitols.

De moment m'està agradant i es llegeix molt ràpid.

ATENCIÓ SPOILERS
LLEGITS ELS PRIMERS 3 CAPITOLS


M'està agradant molt el personatge de la Sara Allen, no sé perquè em recorda molt el llibre del Petit Princep, per la manera en la qual mira als grans. Els grans no comprenen les seves vivències i els seus sentiments i ella busca refugi en la imaginació. M'ha fet molta gràcia com s'inventava les paraules, las farfanías.

Em va fer molta pena que no hagi arribat a coneixer en Aurelio, encara que no sé si més endavant en el llibre tornarà a apareixer. Espero que si, crec que ens podria sorprendre molt.

M'agrada molt com es tracten els valors com la llibertat en el llibre, i crec que es un molt bon llibre pels nens. Crec que per això a Sara li agrada molt passar temps amb la seva avia que no amb els seus paren que semblen presoners de la societat que els envolta, mentre que la avia vol fer les coses sola i viure tal i com ella vol.

Crec que... miranfú! Però a veure què :ok:

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

De moment em te ben enganxada i segur que l'acabaré aviat perquè ja ha començat el curs universitari i vull començar a estudiar ja.
Imatge

Imatge
Al setembre al Club de lectura del SP llegim La meva família i altres animals de Gerald Durrell. T'apuntes? T'apuntes?
Avatar de l’usuari
nienna
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1986
Membre des de: dt. set. 14, 2010 7:58 pm
Ubicació: Barcelona

Re: CL octubre'12 - Caperucita en Manhattan(Carmen Martín Gaite)

EntradaAutor: nienna » dc. oct. 10, 2012 2:03 pm

Bé, jo ja l'he acabat, però comentaré per trossos per fer més fàcil la interacció amb vosaltres a mida que l'aneu llegint.

Us puc dir que m'ha agradat molt i que el recomano molt i molt :ok:

ATENCIÓ SPOILERS
LLEGIT FINS EL CAPITOL 10


Em va agradar molt quan es va quedar sola a casa de l'avia i va rememorar moments de Gloria Star :love: :love: van ser moments molt i molt entranyables. I com feía fora al Cloud, perquè ell no hi era. I el gat com si entenés tot el que li anava dient. M'ha agradat molt aquesta part. I després quan l'avia va pujar i van estar només elles durant la mitja hora que la mare estava fora. :love: La complicitat amb les avies es molt especial.

I m'ha semblat molt bonica aquesta frase:
"En los seis años que habían pasado desde aquel día, había entendido que se puede llorar de tres maneras distintas: de rabia, de pena y de emoción." Per mi hi hauna 4a manera: el plor de la mare després de tenir un fill, no entra en cap de les categories :love: :love: :love: es indescriptible

Miss Lunatic és, per mi, el millor personatge del llibre. M'encanta tot el misteri que l'envolta, i les seves reflexions. En la conversa amb el comissari O'Connor diu moltes veritats que fan reflexionar moltíssim:

- Es que no le interesa el dinero?
- No; porque se ha convertido en meta y nos impide disfrutar del camino por donde vamos andando. Además ni siquiera es bonito, como antes, cuando se gozaba de su tacto como del de una joya


- Todo los papeluchos que usted quiera - interrumpió el comisario -, pero hacen falta para vivir.
- Eso suele decirse, sí. Para vivir... Pero ¿a qué llama vivir? Para mí vivir es no tener prisa, contemplar las cosas, prestar oído a las cuitas ajenas, sentir curiosidad y compasión, no decir mentiras, compartir con los vivos un vaso de vino o un trozo de pan, acordarse con orgullo de la lección de los muertos, no permitir que nos humillen o engañen, no contestar que sí ni que no sin haber contado hasta cien como hacía el Pato Donald... Vivir es saber estar solo para aprender a estar en compañía, y vivir es explicarse y llorar... y vivir es reírse...


Para mí la única fortuna, ya le digo, es la de saber vivir, la de ser libre. Y el dinero no libera, querido comisario. Mire usted alrededor, lea los periódicos. Piense en todos los crímenes y guerras y mentiras que acarrea el dinero.
Libertad y dinero son conceptos opuestos. Como lo son también libertad y miedo.


I és cert que viure hauria de ser tot això, però sense diners es molt difícil tot plegat. Jo penso que ha d'haver-hi un equilibri entre les dues coses. Penso que sí, que és molt bonic, però ben utòpic. :ufs:

El personatge d'Edgar Woolf vol personificar tot lo dolent que ens pot portar els diners portat al extrem. Fa una mica de pena la veritat :ufs: La falta de llibertat, tot i ser molt ric, que el fa molt infeliç fins que es troba amb la Caperucita. Tota l'escena de la Sara al parc es molt bonica, com mira i gaudeix de la natura després de rebre els consells de Miss Lunatic, com es troba amb el llop.

____________________________________________________________________________________________________________

De moment em paro aquí perquè no recordo ben bé com acabava el capitol 10. Ara faig la valoració final també :ok:
Imatge

Imatge
Al setembre al Club de lectura del SP llegim La meva família i altres animals de Gerald Durrell. T'apuntes? T'apuntes?
Avatar de l’usuari
nienna
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1986
Membre des de: dt. set. 14, 2010 7:58 pm
Ubicació: Barcelona

Re: CL octubre'12 - Caperucita en Manhattan(Carmen Martín Gaite)

EntradaAutor: nienna » dc. oct. 10, 2012 2:13 pm

I ara la valoración final

ATENCIÓ SPOILERS
LLEGIT FINS EL FINAL


Volia donar'vos les gràcies per triar aquest llibre. El titol sempre m'ha fet una mica de cosa i no m'hagués animat a llegir-lo si no fos per vosaltres :ok:

La tercera part s'em va fer una mica pesada la veritat, i una mica pastel, encara que em va sorprendre molt la historia de llop i de l'avia de la Sara. M'esperava que el Edgar Woolf li comprés la recepta de la tarta a la mare de la Sara, o bé que la mare fos a treballar per l'Edgar i es mudessin a un pis al costat de Central Park i colorín colorado.... menys mal que no va ser així, i el ball del Edgar Woolf amb l'avia amb el seu vestit verd va ser molt emocionant.

El final queda molt obert, i deixa molt lloc per a possibles interpretacions. Esta clar que es una alliberació, però no sé si entendre-la com a fantasia o com un suïcidi alliberador. Encara que vull pensar que és més fantasia perquè seria més coherent amb la resta de la novel·la. Què en penseu?
Imatge

Imatge
Al setembre al Club de lectura del SP llegim La meva família i altres animals de Gerald Durrell. T'apuntes? T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8414
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL octubre'12 - Caperucita en Manhattan(Carmen Martín Gaite)

EntradaAutor: Raqueleta » dl. oct. 22, 2012 3:16 pm

Uf, aquest mes he anat una mica així així, primer em va voler acabar “Inés y la alegría” o reventava, després l’arxiu que m’havia passat la Nienna se’m penjava al lector però per fi ja estic llegint el llibre, tot i que m'ha costat trobar un moment per a comentar. Clar que les altres no és que aneu massa millor que jo, eh?, que l’única que ha fet els deures, i amb antelació, ha estat la Nienna... (per cert, coincidim molt en els comentaris)


ATENCIÓ SPOILERS: LLEGIT FINS EL CAPÍTOL 7 (INCLÓS)

M’està agradant molt, no és cap sorpresa, ja havia llegit algunes coses de l’autora i m’agrada com escriu. I el fet que sigui un conte popular (mai ho recordo però em sembla que és el conte que sempre demanava que m’expliquessin quan era petita i la iconografia del conte em sembla bonica) que estigui modernitzat i adultitzat (tot i que no és una novel.la per a adults, també podria ser per al públic juvenil) té molta gràcia.

La Sara em sembla tan mona i adorable!! Llesta, intel.ligent, desperta, dolça, tendra, quina monada... Allò de les farfanies és molt graciós.
Els seus pares del tot prescindibles, de fet, del pare en parla poc i de la mare, el que en parla en parla força malament, coneixent el conte ja se sabia que no tindria massa pes a la història però és que a sobre l’han fet odiosa per a que sigui el contrapunt de l’àvia i de Miss Lunatic. De fet, diu que en un determinat moment la seva àvia li havia semblat més jove que la seva mare, i d’esperit segur que ho era, de més jove!
I quina llàstima el personatge de l’Aurelio, apareix però no, té molt de pes en com acaba sent la Sara, o en els interessos que acaba tenint, però és un personatge que podria donar molt més de si, però que ha desaparegut de la història abans de ser-hi. “Las cosas que se ven en sueños son tan reales como las que se tocan”. I l’Aurelio, per a ella (igual que el conill d’Alícia al país de les meravelles, per exemple) és tan real com qualsevol altra i la marca encara més.

Miss Lunatic mereix un llibre per a ella sola. És un personatge molt interessant, pel seu aspecte, pel seu mode de vida, per les coses que diu, pel seu gran secret (que sí, és la mare de l’escultor de l’estàtua de la Llibertat però no tenim ni idea de com segueix viva tants anys després, de què viu –no crec que els turistes deixin ofrenes en forma d’aliments a l’estàtua!-... M’ha agradat molt i m’ha sabut a poc.
“(El dinero) se ha convertido en meta y nos impide disfrutar del camino por donde vamos andando”.
“Para mí vivir es no tener prisa, contemplar las cosas, prestar oído a la cuitas ajenas, sentir curiosidad y compasión, no decir mentiras, compartir con los vivos un vaso de vino o un trozo de pan, acordarse con orgullo de la lección de los muertos, no permitir que nos humillen o nos enganchen, no contestar ni que sí ni que no sin haber contado antes hasta cien como hacía el Pato Donald... Vivir es saber estar solo para aprender a estar en compañía, y vivir es explicarse y llorar... y vivir es reírse... He conocido a mucha gente a lo largo de mi vida, comisario, y creáme, en nombre de ganar dinero para vivir, se lo toman tan en serio que se olvidan de vivir”.

Edgar Wolf també m’agrada. No esperava que el llop seria un pobre desgraciat sense cap maldat (o com a mínim per ara no la té). El rey de las tartas, boig per trobar un pastís de maduixa digne de dur el seu nom. Tan ric, tan important, que només té un amic i amb prou feines. Quina vida tan buida en realitat...
I quina passada l’edifici, sembla una horterada americana però quin efecte deuria fer veure’l, no?

Per cert, a la Sara la meravella passar sota el riu amb el metro. A Barcelona no tenim cap riu bonic que creui la ciutat i és el que crec que li falta, totes les grans ciutats tenen un riu... així que a mi em va xocar molt a Praga ser conscient que estàvem passant per sota el riu amb el metro. El meu marit es va fer un fart de riure, em deia que si em pensava que l’aigua es filtrava fins a l’infinit i jo li deia que ja ho sabia que no, però no deixa de ser sorprenent, no? I encara més si tens només 10 anys!
ImatgeImatge Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
ametista
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4690
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL octubre'12 - Caperucita en Manhattan(Carmen Martín Gaite)

EntradaAutor: ametista » dt. oct. 23, 2012 9:02 pm

hola compis lectores!
aquí una que va pel capítol 11 però sense temps per comentar :-:) :-:) :-:)
de moment dir que heu transcrit just els pàrrafs que jo també havia assenyalat :ok:
a veure quan tinc una estona i comentooooooo
Imatge Imatge Imatge

Imatge
al Club de lectura del SP el mes de gener llegim ciència ficció!!! T'apuntes?


T'agrada fer fotos? apunta't al Taller de Fotografia del Socpetit!
Avatar de l’usuari
Momo
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4884
Membre des de: ds. gen. 12, 2008 2:09 pm
Ubicació: Andorra
Contacta:

Re: CL octubre'12 - Caperucita en Manhattan(Carmen Martín Gaite)

EntradaAutor: Momo » dt. oct. 23, 2012 9:53 pm

Crec que estem igual totes... Jo vaig pel 8, però no puc comentar amb l'Ipad. Quan tingui un moment amb l'ordenador ho faig.
Avatar de l’usuari
ametista
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4690
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL octubre'12 - Caperucita en Manhattan(Carmen Martín Gaite)

EntradaAutor: ametista » dv. oct. 26, 2012 1:00 pm

ATENCIÓ SPOILERS!
LLEGIT FINS AL FINAL



ja me l'he acabat! a veure si ara tinc un momentet per comentar alguna cosa...

m'ha agradat molt, tan per la història (el conte està molt ben adaptat a l'actualitat) com per l'estil (una prosa senzilla i amena però a la vegada amb tant de significat al darrere!) em penso que no havia llegit mai res d'aquesta autora i ara tinc curiositat per llegir-ne alguna novel·la adulta :content:

la veritat és que moltes coses ja les heu comentat...
la mare, odiosa....que pesada per favor! ara, tinc molta curiositat per com deu ser aquest pastís de maduixa perquè un pastís de maduixa americà me l'imagino com a recarregat i amb frostings, etc i ella simplement el treu del forn i quan està fred, embolicat amb un drap i al cistell! això té més pinta a "bizcocho", no?
l'àvia fantàstica, sobretot des de la visió de la nena (perquè nosaltres objectivament podríem pensar que no és el millor exemple: beu, té la casa bruta i desordenada, és una mica inconscient...) però la seva part bona és que viu amb alegria i llibertat gaudint de les petites coses i això és el que transmet a la seva néta, no com la filla/mare que fa i transmet tot el contrari...
Miss Lunatic...aquesta sí que és fantàstica, en tots els sentits! perquè és un personatge excepcional i perquè també és de fantasia...l'esperit de l'estàtua de la Llibertat! que acompanya a la Sara durant tota la història (tan en forma d'estàtua com d'esperit/dona)
el llop, me l'esperava més dolent, aquest més aviat és un llop trist...però que acabi ballant amb l'àvia vol dir que en aquesta versió sí que hi ha un final feliç, no? :love:
i la Sara, doncs un encant de nena, a vegades amb reaccions d''adulta, d'altres més pròpies a la seva edat...i el canvi significatiu que fa quan s'adona que pot decidir, que té llibertat per fer i desfer...com li augmenta l'autoestima, la satisfacció que sent! ara, el final no sé massa com interpretar-lo, va a reunir-se amb Miss Lunatic a l'estàtua... però és que es tira de cap al forat! quina confiança tu! :r)
vosaltres què en penseu?
Imatge Imatge Imatge

Imatge
al Club de lectura del SP el mes de gener llegim ciència ficció!!! T'apuntes?


T'agrada fer fotos? apunta't al Taller de Fotografia del Socpetit!
Avatar de l’usuari
ametista
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4690
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL octubre'12 - Caperucita en Manhattan(Carmen Martín Gaite)

EntradaAutor: ametista » dv. oct. 26, 2012 1:05 pm

pastissos de maduixa americans com primer me'ls imaginava:

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

però com que ella no s'explica que els decori ni res, al final pensava que serien més aviat així:

Imatge

Imatge

i vosaltres, com us l'imaginàveu? :content:
Imatge Imatge Imatge

Imatge
al Club de lectura del SP el mes de gener llegim ciència ficció!!! T'apuntes?


T'agrada fer fotos? apunta't al Taller de Fotografia del Socpetit!
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8414
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL octubre'12 - Caperucita en Manhattan(Carmen Martín Gaite)

EntradaAutor: Raqueleta » dv. oct. 26, 2012 1:13 pm

Jo també l'he llegit sencer ja, ara falta acabar-lo de comentar.
Ametista, el pastís de maduixa jo també penso que és una espècie de pa de pessic però de maduixa, els altres pastissos està clar que no van al forn!! Trobo que ha de ser bo un pa de pessic de maduixa, no?, ara podem fer un taller culinari del CL (i, per suposat, recuperem cert llibre que totes recordem on, com a mínim, es parlava de galetes casolanes!).
ImatgeImatge Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
ametista
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4690
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL octubre'12 - Caperucita en Manhattan(Carmen Martín Gaite)

EntradaAutor: ametista » dv. oct. 26, 2012 1:53 pm

:r) va, totes a fer pastissos de maduixa i ajuntem per un mes el club de lectura amb el taller de receptes :-D

la veritat és que les fotos dels pastissos tipus pa de pessic no són ben bé com me l'imaginava però és que no n'he trobat cap...a mi em venia al cap un pa de pessic tot rosadet ;-)))
Imatge Imatge Imatge

Imatge
al Club de lectura del SP el mes de gener llegim ciència ficció!!! T'apuntes?


T'agrada fer fotos? apunta't al Taller de Fotografia del Socpetit!
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8414
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL octubre'12 - Caperucita en Manhattan(Carmen Martín Gaite)

EntradaAutor: Raqueleta » dc. oct. 31, 2012 4:40 pm

ATENCIÓ SPOILERS: LLEGIT DEL CAPÍTOL 8 AL FINAL

Vinga, va, que fa molts dies que vaig acabar el llibre i encara tinc pendent el comentari, ja que avui és l’últim dia d’octubre… doncs d’avui no passa!

Si la Sara és un personatge entranyable i Miss Lunatic un personatge que et deixa ganes de més, tenir-les juntes és fantàstic. Tota la passejada, la xerrada, l’estona a la cafeteria i la transformació en Madame Bartholdi! Que es transforma precisament perquè la Sara ho descobreix, no és Miss Lunatic que decideix mostrar-se (bé, sí, podria haver fet com si res) sinó que és la Sara que ho descobreix, sent més llesta que tota la gent que coneix Miss Lunatic i mai ha descobert el seu secret.

“Procura encontrar tu camino en el laberinto. Quien no ama la vida, no lo encuentra. Pero tú la amas mucho. Además, aunque no me veas, yo no me voy, siempre estaré a tu lado.”
“A quien dices tu secreto, das tu libertad.”

La trobada de la Sara i l’Edgar Wolf em feia una mica de cosa. En el conte tradicional el llop és dolent i jo patia per si li feia alguna cosa a la nena, si per aconseguir la recepta l’amenaçava, li feia mal, què sé jo. En realitat és un pobre desgraciat però sí que crec que alguna intenció fosca tenia, per això recalca tant que l’entretinguin a la limousine per a arribar ell primer a casa de l’àvia, però al final això tampoc és com al conte tradicional!
Quan encara ella no sap com es diu ell fa la conya de que li dirà a l’àvia que s’ha trobat el llop. Em va fer gràcia perquè és com si ella mateixa rigués de la situació, vaig de vermell, vaig a veure la meva àvia, porto un cistell amb un pastís, em trobo un home amb pelambrera de llop que m’entreté... i pam!, sí, és el llop, el Sr. Wolf.
I el ball de l’àvia amb el Wolf, que de jove havia estat un admirador seu. És tot un gir respecte al conte tradicional, no?, aquí no tenim una àvia malalta i indefensa, sinó una àvia en molts aspectes més jove que la mare de la Sara, una àvia que encara se sent una estrella, que es posa el vestit verd i que balla amb un admirador. Una àvia que reneix en aquesta escena, i qui sap, una àvia sola que ho deixa d’estar i pobre home que troba per fi companyia.

“La escena contemplada le había producido una felicidad indescriptible, pero era como si la hubiera visto en el cine. Ahora se había acabado la película. Había sido preciosa. Pero eran cosas que no le habían pasado a ella. Se sentía un poco como expulsada del paraíso.”
Després de veure el ball, la Sara decideix marxar. És com si veiés que l’àvia ja és feliç, ja té algú, i llavors es preocupa només d’ella mateixa. Jo no ho entenc com un suicidi, i ara!, va amb l’Estàtua de la Llibertat, va a buscar la seva llibertat. No sé si la finalitat és passar-hi una estona o si s’hi vol quedar per sempre, però veig clar que aquí també l’estàtua simbolitza la seva llibertat, l’alliberament d’una vida que no li agrada i d’una mare possessiva i pesada. “... sorbida inmediatamente por una corriente de aire templado que la llevaba a la Libertad”.
Al principi vaig pensar que això no podia ser el final, que sí, que anava a veure-la però que després tornava amb l’àvia o a casa seva. Com a mare em sentia angoixada per aquells pares que no quedava clar si tornaven a tenir notícies de la seva filla, però superada aquesta primera impressió, vaig pensar “a la porra!, quin final més maco, troba allò que busca”. Suposo que això és el que hagués pensat de llegir el llibre fa deu anys, per exemple, però clar, ara una és mare i pateix fins i tot pels fills dels altres...

Ametista, pa de pessic rosadet en vaig fer jo. Bé, era un MSC i per dalt l’havia de decorar amb xocolata desfeta i trossos de maduixa tallats, així que per fer la conya vaig posar colorant vermell a la massa. Però no en vaig posar massa i va quedar més aviat rosat, com si portés maduixa, però clar, de gust no en tenia. No, jo crec que prefereixo el que vas posar, el que té per dins trossos de maduixa, mmmm. L’estiu que ve ho hauré de provar!
ImatgeImatge Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
ametista
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4690
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL octubre'12 - Caperucita en Manhattan(Carmen Martín Gaite)

EntradaAutor: ametista » dl. nov. 19, 2012 1:50 pm

mmm, em sembla que jo també ho provaré! :r)
Imatge Imatge Imatge

Imatge
al Club de lectura del SP el mes de gener llegim ciència ficció!!! T'apuntes?


T'agrada fer fotos? apunta't al Taller de Fotografia del Socpetit!

Torna a “Club de Lectura”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: