CL juny'13 - Persuasió (Jane Austen)

Llibres, tallers..

Què t'ha semblat?

M'ha encantat!
0
No hi ha cap vot
M'ha agradat molt
0
No hi ha cap vot
M'ha agradat, està bé
3
75%
Ni fu ni fa
1
25%
No m'ha agradat gens
0
No hi ha cap vot
 
Vots totals: 4
Avatar de l’usuari
Momo
:: dragona
:: dragona
Contacta:
Ubicació: Andorra
Entrades: 4884
Membre des de: ds. gen. 12, 2008 2:09 pm

Re: CL juny'13 - Persuasió (Jane Austen)

dv. maig 31, 2013 12:54 pm

Noies, en quin format digital el teniu? En pdf o epub?
Jo només l'he trobat en pdf i em rebenta llegir en pdf. :ufs:
Avatar de l’usuari
Fuzztoon
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2549
Membre des de: dv. gen. 15, 2010 5:01 pm

Re: CL juny'13 - Persuasió (Jane Austen)

dv. maig 31, 2013 2:33 pm

Momo ha escrit:Noies, en quin format digital el teniu? En pdf o epub?
Jo només l'he trobat en pdf i em rebenta llegir en pdf. :ufs:


http://epubgratis.me/node/10908

si no te'l pots baixar m'ho dius i te l'envio
Avatar de l’usuari
Momo
:: dragona
:: dragona
Contacta:
Ubicació: Andorra
Entrades: 4884
Membre des de: ds. gen. 12, 2008 2:09 pm

Re: CL juny'13 - Persuasió (Jane Austen)

dv. maig 31, 2013 2:49 pm

Gràcies guapa!
Sempre miro aquesta web, però ara fa dies que no funcionava.
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5126
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL juny'13 - Persuasió (Jane Austen)

dg. juny 02, 2013 10:19 am

ja heu començat? :()():::: :()()::::

a l'espera que la nienna ens digui alguna cosa i com que de moment la majoria tenim 24 capítols, fem una divisió provisional de 6 capítols per setmana?

dia 8 de juny comentem els capítols 1-6
dia 15 de juny comentem els capítols 7-12
dia 22 de juny comentem els capítols 13-18
i dia 29 de juny comentem els capítols 19-24

què us sembla?
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de novembre llegim:
L'any de la plaga, de Marc Pastor
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
nienna
:: girafa
:: girafa
Ubicació: Barcelona
Entrades: 2048
Membre des de: dt. set. 14, 2010 7:58 pm

Re: CL juny'13 - Persuasió (Jane Austen)

dg. juny 02, 2013 5:04 pm

Ametista, cap problema :ok: Vaig escriure un missatge fa uns dies dient que com la majoria teniu 24, que millor fer la divisió així i despres ja ho miro jo com quedaria en el meu llibre!

Jo ja tinc ganes de començar, però encara em queden 5 exàmens per aquesta setmana, acabo el divendres 7 :ok:
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de gener llegim:
JANE AUSTEN
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5126
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL juny'13 - Persuasió (Jane Austen)

dg. juny 02, 2013 5:49 pm

ups nienna no havia vist el teu missatge! :-:)
d'acord doncs! però almenys jo estic intrigada, ja ens explicaràs això dels 12 capítols o-o:)

i que vagin molt bé els exàmens, vaaaaaa que ja estàs a la recta final!!! >.-<: >.-<: >.-<:
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de novembre llegim:
L'any de la plaga, de Marc Pastor
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Lalona
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1279
Membre des de: dt. oct. 26, 2010 11:43 pm

Re: CL juny'13 - Persuasió (Jane Austen)

dg. juny 02, 2013 10:21 pm

Eiiii! jo vaig començar ahir! Mola!

Jo també tinc 24 capítols, miraré de seguir el ritme però no prometo res, estic a finals de curs a l'escola i vaig una mica de bòlit!

Com esteu totes?
Imatge
Imatge
el mes de setembre al Club de lectura llegirem "Suite francesa", d'Irène Némirovsky! T'apuntes?
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5126
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL juny'13 - Persuasió (Jane Austen)

dg. juny 02, 2013 10:29 pm

Lalona hoooolaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!
quina ilu que torneu a estar totes per aquí >.-<:
i pel temps no pateixis si no pots anar seguint el ritme comentes al final que t'ho perdonarem o-o:)
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de novembre llegim:
L'any de la plaga, de Marc Pastor
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Bryckley
:: granota
:: granota
Entrades: 236
Membre des de: dt. gen. 22, 2013 11:51 am

Re: CL juny'13 - Persuasió (Jane Austen)

dj. juny 06, 2013 9:21 am

Bones,

Acabo de veure la fragmentació de capítols que heu fet!

Perfecte, a veure si arribo a temps que la setmana que ve estic d'exàmens i aquesta toca estudiar!
Ens llegim! :love: :ok:
Imatge
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
nienna
:: girafa
:: girafa
Ubicació: Barcelona
Entrades: 2048
Membre des de: dt. set. 14, 2010 7:58 pm

Re: CL juny'13 - Persuasió (Jane Austen)

dv. juny 07, 2013 9:57 am

Ja estic de vacances!! M'he deixat un examen pel setembre perque si no acabava boja. Però bé, he fet 7, que ja son molts!

Ahir a la nit vaig començar el llibre i ja se el que passava: que posava Volume I i Volume II, cadascún amb 12 capítols, però com jo vaig mirar només el final del llibre vaig veure que l'ultim era el 12. Misteri solucionat!
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de gener llegim:
JANE AUSTEN
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5126
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL juny'13 - Persuasió (Jane Austen)

dv. juny 07, 2013 11:26 am

aaaaaaaaaaaaaah!!! misteri resolt doncs!! :-D

nienna que bé vacances d'estudiar!!!! :***: :db:
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de novembre llegim:
L'any de la plaga, de Marc Pastor
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8489
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL juny'13 - Persuasió (Jane Austen)

dv. juny 07, 2013 11:29 am

nienna ha escrit:Ahir a la nit vaig començar el llibre i ja se el que passava: que posava Volume I i Volume II, cadascún amb 12 capítols, però com jo vaig mirar només el final del llibre vaig veure que l'ultim era el 12. Misteri solucionat!

Jajajaja, si és que no es pot anar amb presses!! :ok:

Jo, si no us fa res, comento ja avui, que demà em costarà molt fer-me un foradet i fa dies que vaig llegir els primers sis capítols. Trobo que es llegeix molt ràpid, no us sembla?

ATENCIÓ: SPOILERS
LLEGIDA LA PRIMERA PART (CAPÍTOLS 1 A 6)


Sempre us comento que no acabo de connectar del tot amb els llibres d’aquesta època però aquest cop sembla que em costa una mica menys, que hi he entrat més fàcil, no sabria dir per què...

Em fa llàstima la pobra Ana, és totalment ningunejada pel seu pare i per la seva germana gran, Isabel (quina ràbia quan als llibres traduïts tradueixen també els noms!). La germana petita, Maria, sí que li fa més cas però per a aprofitar-se d’ella, per a que li faci companyia, per a que li cuidi els nens, etc. El seu pare i la Isabel només s’estimen a ells mateixos perquè s’adoren i només admiren la bellesa i la riquesa. I la Maria necessita que l’omplin d’atencions, ser el centre de tot, sempre fingint-se malalta i sempre trobant afrentes en les actituds dels altres (que si no han vingut a preguntar per com em trobo, que si a la Casa Gran no la tracten com mereix, etc).
Ningú no es preocupa per l’Ana ni per com se sent, només l’amiga de la família, lady Russell, però que de tant que se’n preocupa va trencar-li el compromís, es va quedar sola i s’ha anat pansint.
Quan parla de que l’Ana toca bé el piano però que ningú no repara en la seva habilitat queda molt clar: des del 14 anys, quan va morir la seva mare, no havia conegut el goig de ser escoltada o alentada. Sembla que, realment, no li importi massa a ningú, que si desaparegués no la trobarien gaire a faltar.

Em va xocar molt el tema de les classes socials. Ja sé que no és res nou i que s’ha vist a moltes novel.les i a moltes pel.lícules, però aquí el pare de l’Ana diu obertament que no li agrada la Marina perquè permet que gent humil arribi a posicions indegudes (!) i assoleixi honors que els seus pares i avis no haurien pogut somiar. Vaja, que ets el que ets en néixer i el que estàs predestinat a ser i res del que puguis fer permet que et surtis de la distribució inicial. El pitjor de tot és que això era real, sort que els temps canvien. Que ara ens podem queixar de moltes coses, però us imagineu viure en una societat tan rígida com llavors?
I total, com els mariners envelleixen més ràpid, el Sr. Walter ho remata dient que “es una lástima que no reciban un golpe en la cabeza de una vez antes de llegar a la edad del almirante Baldwin”.

Quina casualitat que els llogaters de la casa de la família siguin la germana i el cunyat del noi que havia estat promès amb l’Ana! Clar que sense això no hi hauria història, jejeje.
La història d’amor en el seu dia es va haver de trencar perquè ell no tenia diners i ella havia de fer un bon casament. Quina llàstima quan l’amor i la felicitat no hi tenen res a dir. I l’Ana, joveneta i dòcil, doncs acata el que li diuen, que no li convé aquell noi i que cal cancel.lar el compromís, doncs es cancel.la, encara que això la faci ser desgraciada. I han passat més de set anys i continua igual, atrapada en la seva rutina, sense haver superat el trencament. Va tenir l’oportunitat de casar-se amb un noi i el va rebutjar, i aquest cop no perquè la família li ho digués. Ha de ser estrany que després aquest noi sigui el teu cunyat, no?

M’ha fet gràcia quan parla del Ricardo, el fill dels Musgrove que va morir, és cruel com ella sola, l’Austen: “los Musgrove tuvieron la mala fortuna de echar al mundo un hijo cargante e inútil y la buena suerte de perderlo antes de que llegase a los veinte años”.
I els Musgrove tan emocionants per la propera arribada del capità Wentworth, que va estar al càrrec del seu fill uns mesos, i que era un “compañero muy vueno y muy brabo, solo demasiado parecido al maestro de la ezcuela” (mestre que no li va ensenyar gaire coses al Ricardito :-D ) i l’Ana tota nerviosa perquè l’haurà de tornar a veure.

I fins aquí per ara...
ImatgeImatge Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Lluna_petita
:: rateta
:: rateta
Entrades: 157
Membre des de: dv. ago. 12, 2011 9:00 pm

Re: CL juny'13 - Persuasió (Jane Austen)

dl. juny 10, 2013 10:49 pm

Bona nit companyes del club
A mi també se m'han fet ràpids de llegir aquests primers capítols, a veure si seguim així, perquè a mi això m'anima.
Ei, us he de confessar que per aquest llibre m'he anat fent "resumillos" dels capítols, anava prenent nota mentre llegia, i el meu home quan em veia escriure em deia: sembla que facis deures, jajaja, com a l'escola, però la veritat és que ara m'anirà molt bé per comentar...

COMENTARI DELS CAPÍTOLS 1-6!!! ATENCIÓ SPOILERS!!!
Està molt bé que ja des del principi sabem en quina època es desenvolupa la història, ens dóna molts detalls, les dates de naixement de tots i cadascun dels personatges, del casament de Sir Walter i Lady Elliot. No us sembla curiós que pràcticament no se'n parla gens, de l'esposa de Sir Walter?
M'agrada com dóna també els detalls de la personalitat de les filles, ens diu que la Isabel, la filla gran, és molt semblant al pare, i per això són carn i ungla, que la mitjana, l'Ana, és de caràcter dolç, el viu retrat de la seva mare, ens diu l'autora, i a la pobre no li fan ni cas ni el pare ni la germana gran. I després hi ha la petita, la Maria, que és la primera a casar-se, amb el Carlos Musgrove. Petita però eixerida, no?
Quan a la història surt la preocupació perquè comencen a anar malament de diners, m'han semblat curioses les idees d'Isabel, quan diu que es poden suprimir les almoines i que no cal comprar els mobles nous pel saló. Com si això solucionés tot el problema. Ah! i també deixar de comprar el regal que cada any li feien a l'Ana.
I quan demanen consell a l'advocat i polític Mr Shepherd, el tio va i no es vol mullar, perquè no vol que Sir Walter s'enfadi amb ell, en canvi prefereix que les veritats les hi digui Lady Russell, l'amiga de la família, i la pobre es trenca les banyes per donar algun consell que els pugui servir, però al Sir i a la Isabel no els sembla bé. És més, Sir Walter diu que abans de tot això prefereix abandonar Kellynch Hall.
Ah amigo! això Mr Shepherd sembla que s'ho apunti, perquè ja li dóna 3 opcions, semblava que les tingués a punt el paio: Londres, Bath i una altra casa de la mateixa comarca.
Aquesta última era la opció preferida per Ana, que així no s'hauria d'allunyar de Lady Russell ni dels boscos de Kellynch, i Londres era l'opció preferida per Sir Walter, però finalment acaben triant Bath, perquè serà? pq altra vegada Shepherd hi fica cullerada, como no...
I llavors ve el tema de a qui es fiquen a casa, que no pot ser qualsevol, ha de ser algú que mantingui les coses tal com estan, i vigilar de què toca... i al final apareix l'almirant Croft que és el candidat perfecte, això si, sota la vènia de Shepherd, que sembla que sigui el que ho decideix tot, no?
M'ha fet gràcia quan diuen que l'almirant Croft estava casat i no tenia fills, i que aquest era l'estat ideal, i jo em pregunto ah si? i perquè? doncs tela amb el que diu a continuació: que una senyora sense fills era la millor garantia per la conservació dels mobles, ah! val!, amb això no hi havia caigut!!! :p-)
I després ve tota la curta història d'amor de l'Ana amb el Federico Wentworth, un dels germans de l'almirant Croft, que mira que és casualitat, el món és un mocador, ja ho diuen ja... I que tot i que es van enamorar, ni el pare ni Lady Russell van donar "el visto bueno" a la relació, amb la qual cosa la pobra Ana la trenca. I al cap de 7 anys encara hi rumia...
I bé, els darrers capítols d'aquesta primera part ens expliquen com l'Ana, sempre disposada a ajudar en el que calgui, va a fer companyia a la seva germana petita, la Maria, que és una mica "pupes" la pobre, i a la mínima ja en fa una muntanya d'un gra de sorra...
I potser que ja pari que veig que m'he enrotllat com una persiana, a veure com continua la història, tinc ganes de continuar llegint, això és bo...

fins la propera noies!!!
Imatge

Imatge

Imatge
el mes de novembre al Club de lectura del Socpetit llegim "Llama a la comadrona" de Jennifer Worth! T'apuntes?

Avatar de l’usuari
Penny
:: lleona
:: lleona
Entrades: 996
Membre des de: dv. nov. 13, 2009 9:31 am

Re: CL juny'13 - Persuasió (Jane Austen)

dt. juny 11, 2013 1:22 pm

hola!!! nenes vaig molt endarrerida :ufs: :ufs:
Procuraré posar-me les piles aquesta setmana!
Imatge
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5126
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL juny'13 - Persuasió (Jane Austen)

dt. juny 11, 2013 2:27 pm

noies jo estic pendent de trobar un forat per fer comentari!!
espero fer-ho JAAAA
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de novembre llegim:
L'any de la plaga, de Marc Pastor
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5126
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL juny'13 - Persuasió (Jane Austen)

dv. juny 14, 2013 2:05 am

per fi un momentet, ni que sigui a aquestes hores :-:)

ATENCIÓ SPOILERS!!!
LLEGIDA LA PRIMERA PART (CAPÍTOLS 1-6)


És sabuda la importància que donaven en aquesta època a les classes socials però és que Sir Walter Elliot i la filla gran Isabel .....són insufribles! i per cert, tradueixen tots els noms menys Walter? no sabien com traduir-lo? doncs Valterio de tota la vida, no? :r) a veure, si Walter no té traducció i tothom és capaç de llegir el llibre i seguir la trama sense traduir-lo, per què carai han de traduir la resta de noms???????? no m'agrada gens :ufs:

En certa manera em fa gràcia que pintin al pare com un presumit egocèntric i superficial, no sé per què són papers que acostumen a tocar més a dones en aquests tipus de llibres, no? i els homes més aviat dolentots són "villanos" masclistes i dictadors...tot molt estereotipat vaja...fins que arriba Sir Elliot, i trenca tòpics ;-))) és que hi ha moment que me l'imagino amb una mica de pluma i tot :content: però em sembla cansino eh? sempre pendent del que diran, de si la gent és mereixedora de la seva atenció o no, de casar a la seva filla amb algú digne d'ells (la Isabel, perquè amb la Maria ja considera que hi va sortir perdent i de l'Ana directament passa)

la història del William Walter Elliot (un altre nom que no tradueixen! i aquest tenia traducció, eh? se'ls va colar?) no sé massa a què ve, suposo que és que serà un personatge que tornarà a sortir més endavant...el que no em queda massa clar és quin parentiu té amb ells, imagino que cosí, no?

i resulta que Sir Elliot i la Isabel, a més de ser creguts i superficials, són uns inconscients a nivell econòmic i casi es gasten tota la fortuna familiar (que fort que proposi no comprar-li el regal a l'Ana com a mètode d'estalvi, bffffff) Al final decideixen llogar la casa i anar-se'n a viure a Bath, on poden fer veure que segueixen tenint cert nivell adquisitiu....i mira quina casualitat que els nous inquilins de la casa són els cunyats de l'ex de l'Ana, un ex que ella va haver de deixar per pressions familiars ja que era un jove sense carrera ni fortuna ni un nom important... :ufs:

més tard li demana per casar-se ("le solicitó que cambiase de nombre"...que poc romàntic) el Carlos Musgrove i com que ella diu que no, va i es casa amb l'altra germana, la Maria...una altra ignorada i a sobre segon plat del seu marit...per això deu estar sempre intentant cridar l'atenció amb tots els seus mals i dolors, no? però almenys fa una cosa bona i es que sol·licita que l'Ana li faci companyia just quan s'instal·len els nous veïns.A l'Ana ja li va bé perquè no tenia masses ganes d'anar-se'n a Bath amb el pare i la germana gran i és que s'acontenta pensant que "ser solicitada como algo útil, aunque sea en una forma impropia, vale más, al fin y al cabo, que ser rechazada como algo inútil"....almenys amb la Maria i la seva família s'hi sent a gust i també amb la família del cunyat, els Musgrove, que semblen bona gent (no tant elitistes almenys)

ah Raqueleta, a mi també em va cridar l'atenció el comentari de Sir Walter sobre la injustícia de les classes socials "adquirides" en comptes d'heredades, i el cop al cap als mariners d'edat :-:) :r)

m'ha sobtat quan per deixar clar que la senyora Clay no és bonica enumeren certs aspectes entre ells tenir els canells gruixuts ?-) i com la pròpia Ana la considera perillosa per ser agradable i massa propera al seu pare sent d'una classe social inferior...

i per cert, us sona Bath, no? és on passava part de la història de "L'abadia de Northanger" que vam llegir als inicis dels club...he llegit que originalment les dues novel·les es van publicar juntes en un mateix volum per aquest motiu (ubicades a la mateixa zona)

au, i fins aquí! ...demà més :ok:
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de novembre llegim:
L'any de la plaga, de Marc Pastor
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5126
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL juny'13 - Persuasió (Jane Austen)

dt. juny 18, 2013 2:03 am

OOOOOH quina ràbiaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
havia escrit el comentari de la segona part i quan he apretat a tramet m'ha demanat iniciar sessió altre cop! ?-) i se m'ha esborrat tot el que havia escrit!!! :dimoni: :dimoni: :dimoni: :dimoni: :dimoni:
POR QUÉ? POR QUÉEEEEE?????????

en fi...ara a veure quan el puc repetir :-(( :-(( :-((
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de novembre llegim:
L'any de la plaga, de Marc Pastor
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8489
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL juny'13 - Persuasió (Jane Austen)

dv. juny 21, 2013 12:28 pm

ATENCIÓ SPOILERS
LLEGIDA LA SEGONA I LA TERCERA PART (CAPÍTOLS 7 A 18)


Déu n’hi do la gent que envolta a l’Ana, bé, la gent de la seva família especialment, no se’n salva ni un!
Quan el fill de la Maria té l’accident busca com escaquejar-se de cuidar-lo. Val, el seu marit s’escaqueja també però són coses de l’època, els pares no cuiden dels fills, però ella diu que no serà més útil ella que el pare de la criatura i quan l’Ana s’ofereix a quedar-se amb el nen ben contenta marxa a sopar fora. L’Ana encara li pregunta si estarà tranquila si passa tota la tarda lluny del nen i ella li diu que sí, que ja ha vist que el pare del nen ho està, doncs llavors ella també.
Però quan tots creuen que l’Ana s’ha de quedar cuidant a la Luisa després de l’accident, ella s’enfada i diu que és ella qui s’ha de quedar, però només pel que diran...
I quan l’Ana ja està a Bath li escriu una carta dient que no entén que la Sra. Harville hagi deixat els seus fills tant de temps amb els Musgrove, per a atendre a la Luisa, però després diu que a veure si son pare els convida a anar a Bath, que ella podria deixar els nens un mes o sis setmanes a la Casa Gran (amb els avis Musgrove), ejem, que no és el mateix que criticaves fa un moment?
O el pare, que diu que a Bath la majoria de dones són lletges, que “una cara bella era seguida de treinta o treinta y cinco espantajos”. I els homes, encara pitjors! Què superficial! També quan no vol que l’Ana vagi a veure a la seva antiga companya, és que es diu Smith i viu a Westgate, on vas a parar!
O la Isabel, la germana, parlant dels Croft, que arribaran a Bath, diu que no creu que els hagin de presentar a aquella família llunyana aristòcrata que tenen i diu que millor que ells mateixos trobin el nivell social que els correspon, “abundan por ahí muchos viejos de aspecto desagradable que, según he oído decir, son marinos. Los Croft podrán relacionarse con ellos”.
Teeeeela tots plegats!

La segona part acaba en un moment interessant, sembla que hem fet bé la divisió, eh?
Però he de dir que l’accident en si em sembla molt xorra, una caiguda, salta malament i cau, però per a quedar tan malament, inconscient i tal, qualsevol diria que salta de tan alt. Mentre ho llegia m’imaginava que saltava des de mig metre-un metre, el veia a ell a sota, donant-li la mà i a ella saltant. I clar, quan llegeixo que està al terra com morta no entenia res, ho vaig haver de llegir uns quants cops i continuo pensant que està massa exagerat, sí que calia un accident per a tot el que ve després però trobo que l’accident en si no està massa ben trobat.

I la tercera part acaba amb l’almirant Croft dient a l’Ana que és millor fer anar al capità Wentworth a Bath, ai ai ai...

Amb qui tindrem marro?
Primer semblava clarament que la història d’amor amb el capità Wentworth tindria segona part però després ell comença a fer-li massa cas a la Luisa i apareix el capità Benwick en escena, però ara resulta que el capità Benwick i la Luisa estan promesos, el que torna a deixar al capità Wentworth lliure, però a la vegada tenim el cosí, el Sr. Elliot, així que no sé per on tirarà la cosa, i un ja està a Bath i l’altre sembla que hi anirà en breu.
De tant en tant deixa caure detalls sobre que el capità Wentworth encara està pendent de l’Ana, però el tema del cosí és bastant descarat. Tot i que jo em decanto pel capità perquè és més happy end. A veure què passarà…

De totes formes, no deixa de ser curiós com s’enamoren i desenamoren, no? El Carlos Musgrove primer va voler casar-se amb l’Ana i com que el va rebutjar, es va casar amb la Maria, germana de l’Ana. El cosí, Carlos Hayter, festejava la Luisa i com que ella al final es decanta cap al capità Wentworth doncs va i es promet amb l’Enriqueta, germana de la Luisa.
ImatgeImatge Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5126
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL juny'13 - Persuasió (Jane Austen)

dl. juny 24, 2013 2:05 am

doncs no he pogut...i ara que veig Raqueleta que has fet el comentari de les dues parts juntes em copio el sistema! :ok:

ATENCIÓ SPOILERS!
SEGONA I TERCERA PART LLEGIDES!!! (CAPÍTOLS 7 A 18)


i el capità Wentworth apareix en escena...tot i que l’Ana triga a coincidir-hi. La primera trobada entre ells, és ràpida i més aviat freda....i com que la María li diu que ell ha comentat que està tan canviada que no l’hauria reconeguda ella comença a fer-se teories sobre què hi ha darrere d’aquesta frase i decideix que no l’ha perdonada i que vol enamorar-se d’alguna altra noia que no sigui ella...
Quin patiment quan comencen a coincidir de manera freqüent i ella no pot parlar amb ningú de tot el que sent, com després d’haver compartit tant ara són gairebé dos estranys... la manera com ell actua sembla que encara estigui enfadat amb ella, ressentit per haver-lo deixat anys enrera...

quan el fill de la María es fa mal i els pares s’escaquegen per anar a sopar a casa dels sogres i el deixen amb l’Ana, quin mooooorruuuu “nada soluciono quedándome aquí (...) lo único que haría sería cansarme. Tu, que no sientes como una madre, eres la más indicada para quedarte” quin personal...i l'Ana sempre tan bona fe que ho accepta de bon grat (tot i que en realitat és perquè prefereix no anar al sopar i així estalviar-se de veure el capità Wentworth...)
no m'ha agradat gens l'escena en què entra el nebot petit i es tira a sobre de l'Ana i ella li diu "déjame en paz. Eres muy molesto. Me enfadas" i ha d'anar el capità Wentworth a treure-li de sobre i sembla que l'hagi salvada de ves a saber què... :ufs: i ella que es queda "sin habla" i tot, eh? entenc que s'emociona perquè és l'acte més atent que té amb ella des que ha arribat però.... :ufs:

Un dia se'n van tot el grupet a passejar...(és curiosa la vida social de la classe alta de l'època, no? vinga visites els uns als altres cada dos per tres...no sé si m'agradaria a mi, quina poca intimitat :content: ) i de casualitat l'Ana sent una conversa entre el capità Wentworth i la Luisa, la candidata en auge, on recalquen el valor de la fermesa de caràcter i comenten que el Carlos primer volia casar-se amb l'Ana i com que ella va dir que no es va casar amb la Maria...davant l'interés del capità Wentworth, la Luisa deixa entendre que l'Ana el va rebutjar perquè la va persuadir Lady Russell...aaaaix, més punts en contra de l'Ana perquè seria el mateix que va passar anys enrere amb ell...

i llavors tots junts se'n van d'excursió a Lyme, on la Luisa decideix obrir-se el cap tirant-se en plan infantil perquè el capità Wentworth l'agafi a l'aire...Raqueleta a mi em va costar d'imaginar com carai era el lloc d'on s'havia tirat per fer-se tant de mal, jo també m'ho imaginava de menys alçada i no acabava de trobar-li el què...però xafardejant vaig veure aquesta versió de la novel·la i...bé, segueix sent xorres però em serveix més que el que jo m'havia imaginat (minut 4:57)



i bé, tot i que és xorres i la pobre Luisa queda KO, almenys serveix perquè el capità Wentworth parli amb l'Ana mostrant-se més proper... M'ha fet molta gràcia quan tornen cap a Uppercross i el capità Wentworth es queixa de la caiguda de la Luisa i de no haver-la pogut convèncer de no saltar i l'Ana es pregunta "si no pensaría él que muchas veces vale más un caràcter persuasivo que la firmeza de un carácter resuelto" ;-))) i és que no és el mateix la fermesa de caràcter que el caràcter "capritxós-vull-fer-això-i-ho-faré-perquè-sí" que demostra la Luisa en el seu intent de seduir el capità Wentworth...

entre el moment "heroi que salva de nens de dos anys", que tornant del passeig proposa que sigui ella qui torni amb carro i que a Lyme té gelos evidents d'un cavaller que es creuen que se la mira de dalt a baix, l'Ana pobreta està confooooooosa.....confosa i a sobre li surten més pretendents! el capità Benwick se la mira amb bons ulls...i el cavaller de la platja, que resulta ser el seu cosí Mr. Elliot!

ah, m'ha semblat curiós quan l'Ana coneix el capità Benwick i pensa que és més jove que ella perquè és home, ja que podrà refer la seva vida i tornar-se a enamorar...com si ella no!! o és que ja es veu "per vestir sants"?

i sobre Mr. Elliot....molt ràpid fan les paus amb Sir Walter Elliot i la Isabel, no? si estaven enfadadíssims amb ell! tot s'explica per interessos mutus, ell per fer-se amb l'herència familiar i Sir Walter per casar una de les dues filles solteres...i de fet, sembla que va darrere de l'Ana i que ella se sent a gust amb ell...ai ai aaaai....però llavors s'assabenta que la Luisa s'ha promés amb el capità Benwick i que llavors el capità Wentworth està lliure.... :menjadonuts:

Raqueleta em penso que el Carlos Hayter des d'un principi que anava darrere de l'Enriqueta, eh? ella al principi té una mica de "deslumbramiento" amb el capità Wenthworth però al final veu que qui li tira més és el seu cosí (au, tot queda en família)
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de novembre llegim:
L'any de la plaga, de Marc Pastor
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
nienna
:: girafa
:: girafa
Ubicació: Barcelona
Entrades: 2048
Membre des de: dt. set. 14, 2010 7:58 pm

Re: CL juny'13 - Persuasió (Jane Austen)

dt. juny 25, 2013 3:35 pm

Vaig una mica endarrerida perquè he començat tard, però bé, poc a poc m'aniré posant al dia. Jo me l'estic llegint en anglès i veig que a la versió en castellà els noms surten traduïts, no soporto quan tradueixin els noms :ufs:

ATENCIÓ SPOILERS!!!
LLEGIDA LA PRIMERA PART (CAPÍTOLS 1-6)


A mi m'ha passat el contrari que a tu, Raqueleta. Normalment connecto de seguida amb aquest tipus de literatura, però aquest llibre m'ha costat moltíssim. També potser que just després dels exàmens estava una mica carregada de tanta literatura en anglès, però m'ha semblat que n'hi havia molta descripció al principi i poca acció i llavors els primers 3 capítols se'm van fer llarguíssims...

El personatge de la Mary em recorda molt el concepte de "madwoman in the attic", és el concepte a dona casada i amb fills que sempre està malalta i es sent incompresa i a la que l'home la deixa a l'àtic per no 'molestar' diguessim. No es ben bé així, però es la sensació que tinc, de dona amb una mica de depressió postpart prolongada, que necessita atenció per part del seu home i que es jutjada constantment pels altres, entre d'altres coses, per l'educació que dona als seus fills. I la seva germana, l'Elizabeth és com bé dieu, com el seu pare. M'ha fet gracia llegir al pare dient, referint-se a l'almirant Croft, que 'fins i tot es deixaria veure amb ell en societat'!! És increïble fins a quin punt és important per ells la imatge que poden donar, i com trien les companyies en funció del seu estatus...

Ametista, William Walter Elliot jo diria que es el cosí de les noies, i com que el Sr. Elliot no va tenir fills llavors aquest William Walter Elliot serà el seu hereu, això es al menys el que jo vaig entendre...

La veritat es que sembla que tot el llibre es centra en la persuasió: com Mr. Sheperd intenta convèncer a Mr. Elliot d'escullir una de les 3 opcions que li dona i canviar de casa, després com Lady Russell persuadeix a Mr. Elliot per deixar que es quedi, com persuadeixen a la pobre Anne per deixar al Frederick, etc etc. Sembla que totes les relacions entre els personatges siguin basades en la persuasió.

També m'ha semblat molt interessant la diferencia entre els Elliot i els Musgrove en quant a la actitud i els tema de classes socials. Com que els Musgroves no son classe alta de naixement, llavors son molt més relaxats i viuen la seva vida sense preocupar-se en tot moment pel estatus, tot i que no son pas pobres.

Els comentaris de la Sra Clay son al·lucinants, l'Elizabeth es taaaan hipòcrita i tan superficial, en fi, m'he posat de mala llet llegint-ho i tot :-D

Fins aquí que no tinc més temps, a veure si aquesta setmana puc avançar amb la segona i tercera part i copio el vostre sistema, que si no, no podré fer mai el comentari de la quarta part.
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de gener llegim:
JANE AUSTEN
T'apuntes?

Torna a “Club de Lectura”

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::