CL abril'13 - Falsa Identitat (Sarah Waters)

[ametista]

eeei que bé aquests nous fitxatges que tenim, complint el dia que toca!
a veure si així totes ens animem i tornem a agafar el ritme

[Raqueleta]

Fins a quin capítol abarca la primera part? No ho he sabut veure, jo vaig llegint però no sé si ja he acabat la primera part o no i no vull llegir els vostres comentaris per si de cas...

[ametista]

ostres ja no tinc el llibre i no ho sé, però quan s'acabi la primera part ...ho sabràs

no sé com és l'edició digital però suposo que també et trobaràs amb la separació que diu "segona part" i en el cas que no....diguem que passa una cosa que et quedes

...i hasta aquí puedo leer

[Momo]

Que malapersona!!!

La primera part arriba fins el capi 6, inclós.

[ametista]

eeeei que no he desvelat res nooooooooooooo?

[ametista]

m'he passat?
si m'he passat edito!

[Raqueleta]

Bé, que no cunda el pánico, t'he llegit quan ja havia llegit "allò", així que a mi no m'has fet d'spoiler, i crec, de totes formes, que el que has dit no és cap spoiler per a ningú...
Tornant a casa de seguida he llegit "allò" i he arribat al final de la primera part. És que no sabia si les separacions les havíeu fet vosaltres i jo anava llegint i no sabia si ja hauria acabat la primera part o no, perquè portava més d'un terç del llibre i pensava que m'hauria saltat la primera part sense adonar-me'n. Bé, ara sí que he acabat la primera part (impossible obviar-la!), puc llegir els comentaris i puc comentar (bé, puc? ja veurem si trobo temps, jijiji)!

[Momo]

Nooooo t'has passat!!! Em referia a que m'has intrigat més! Jo vaig pel capítol 4 crec :( no tinc gaires estones, tot i que m'ha enganxat molt, no me l'esperava així.

[ametista]

aaaaaaaah vale! menys mal! ja patia per si havia trencat l'encant
...però si hi he posat més intriga ja va bé

enganxa, no? a mi també m'ha sorprés molt positivament!

[Raqueleta]

Ara sí que sí! Ja he acabat la primera part i puc comentar, una setmana tardet però vaja, vaig recuperant el ritme (només em queda el llibre de març penjat).

LLEGIDA LA PRIMERA PART. ATENCIÓ SPOILERS!!

D’entrada dir que m’està agradant però no al nivell de “Una vacant imprevista”, per exemple. Hi he estat donant voltes i he arribat a la conclusió que deu ser cosa de l’època, que no encaixa amb mi, perquè les Brontë i Jane Austen a vosaltres us encanten i a mi, bé, sí, no em disgusta llegir-les ni molt menys però no em sento connectada amb el que m’expliquen de la forma que em passa amb altres històries. I no és perquè sigui d’una època diferent a l’actual ja que he llegit molta novel.la històrica i sovint m’ha enganxat molt, deu ser que tinc alguna cosa amb el segle XIX… Però és cert que aquest llibre té un punt canalla que a mi em motiva més que “Agnes Grey”, per exemple, per una banda l’estranya família de lladres i per altra banda l’ambient opressiu de Briar.

De la vida a Londres em va sobtar molt, com a totes, el tema dels bebès i la ginebra, pobres criatures. I la Sue que es pensa que allò és el normal, perquè al tren coincideix amb una dona amb un bebè que plora i li diu que li doni ginebra i la dona li clava una mirada de les que maten, i no és per a menys!
Però, tot i això de la ginebra i la duresa que se li veu, la senyora Sucksby és tota una mare per a la Sue, amb ella és dolça fins i tot, i l’estima com si fos la seva pròpia filla (“Me abrillantaba el pelo con vinagre. Así se trata a las joyas”). Ella no veu clar això del pla del Caballero per si li pot passar alguna cosa a la Sue, al final accedeix perquè és una bona oportunitat per a la Sue de fer-se amb una petita fortuna.
I sabeu què em va sobtar molt també? L’enganyifa de cosir pells de gos de raça sobre gossos del carrer, què surrealista!!

La Sue em sembla un personatge curiós i encantador. S’ha criat en un ambient delictiu però té bon cor, ja d’entrada allò d’enganyar la Maud per a tancar-la a un manicomi no li acaba d’encaixar del tot, encara que accepta, i conforme la va coneixent i la va tractant sembla que per moments se’n penedeix.
Al principi a més a més està fora de lloc. Tot i ser tots part del servei hi ha jerarquies i quan agraeix a la Margaret que li buidi la gibrella l’altra s’ofèn pensant que es dóna aires. O quan baixa ella mateixa la safata del te a la cuina. O quan saluda primer a un de jerarquia més baixa. A mi em passaria com a ella, amb tota la bona intenció del món sembla que aniria ficant la pota per tot arreu!

La Maud sembla ingènua, dòcil, innocent fins al límit i provoca simpatia. I clar, no t’esperes en absolut la jugada que tenia preparada amb el Caballero. Tant regalar-li roba a la Sue, no voler menjar, fer que ho mengi la Sue, cada cop ella està més demacrada i la Sue més rodoneta, amb més aspecte saludable (sobretot segons els gustos estètics de l’època). Com al principi fa entendre que està enamoradíssima del Caballero, com després sembla que li fa por, al final tot es va entenent. M’ha encantat el que diu la Sue quan la Maud fa la comèdia de que ella és la donzella: “Pipiola, los cojones”.

Jo he llegit aquesta primera part expectant, a veure com avançava el pla, una mica jo també ofegada per l’ambient opressiu de la casa i he de dir dues coses: a) l’escena lèsbica em va fer pensar “Home, per fi s’anima això!”, és que tot era tan tètric... i b) cap al final de la primera part vaig veure que s’accelerava tot massa, que ja fugien i em va semblar aviat, quedava més de mig llibre!, així que ja vaig pensar que no era simplement fugim-tanquem la Maud al manicomi-tornem a Londres rics. Ni imaginar-me el gir que donaria l’argument però sí que esperava alguna cosa, això és el que em sembla millor de l’autora, que tot i esperar-me jo alguna cosa em va deixar molt sorpresa!

Ara a veure el per què del que han fet. Igual el Caballero estima realment a la Maud, igual només és un pacte en benefici mutu, tu em treus d’aquella casa, jo et dono part de la meva fortuna, però el que no em lliga és per què tancar la Sue, ho podien fer igualment sense ella. Com no sigui que volen que s’escampi que la Maud Lilly, ara Maud Rivers, està tancada en aquell manicomi, per a que el seu oncle no la busqui. Com que totes dues són més o menys semblants la descripció de la noia que hi ha internada farà que els de Briar pensin que realment és la Maud i que no la busquin per altres llocs. Si no és per a això no sé què pot ser... però queda molt llibre per davant i segur que tenim altres sorpreses!

[ametista]

Raqueleta has pogut comentar!
jo em vaig trobar exactament igual que tu, no entenia la necessitat de tancar a la Sue al manicomi si ells ja tenien els diners només per casar-se, també vaig pensar que deuria ser perquè l'oncle no els busqués...

ATENCIÓ SPOILERS!
LLEGIDA LA SEGONA PART
amb la pobreta Sue tancada al manicomi,la protagonista passa a ser la Maud...quina trista infància la seva, sobretot quan l'oncle la va a buscar, estava molt millor amb les infermeres del manicomi!
i quina vida li fan portar, aïllada del món, envoltada de pornografia...pobra...però que malparida, quan maltracta a l'Agnes! i llavors arriba el Caballero i és igual que ella, tal para qual (tot i que no hi tingui el més mínim interés...)
i amb la Sue, fent el paper d'innocentona...és curiós perquè les dues fan un paper, les dues es volen enganyar l'una a l'altra...però s'acaben agafant carinyo
la veritat és que conforme avançava jo anava pensant que es posarien d'acord les dues per fotre al Caballero d'alguna manera però al final res...i quan s'emporten la Maud a casa de la Sue, que estrany tot plegat! quants secrets, quantes històries que ja no saps si creure't o no....així que la Sue és la senyoreta Lilly en realitat?? i han viscut vides intercanviades? tant, que fins i tot, segons el final d'aquesta part, resulta que la Maud és la pròpia filla de la senyora Sucksby! ara entenc moooooltes coses!!! però el que no entenc és com la dona la va poder donar així a la lleugera... com si no tingués més nadons disponibles tu! que trist tot plegat, i que maquiavèlica la senyora Sucksby, semblava que era la mare -adoptiva- carinyosa de la Sue i resulta que és la "cabeza pensante" del cop! i des del principi només la va acollir perquè hi havia un botí a canvi i li és ben igual el que li passi!!!
en fi....a veure què passa ara

[Penny]

COMENTO LA SEGONA PART! SPOILERSSSS

Ametista, quins comentaris més amens que fas!!!

Jo quan vaig veure que la segona part estava narrada per la Maud vaig pensar "quina mandra....". No sé per què, suposo que estava tan ficada en la vida i miracles de la Sue que això de canviar de punt de vista de cop i volta em va trencar els esquemes.

Tot i que m'ha mantingut enganxada, aquesta segona part no m'ha agradat tant com la primera. Per mi, la novel·la ha perdut pistonada. Hi ha algun tema que trobo que se'n podria haver tret més "suc". Per exemple, tot el rollo del tiet i dels llibres... home, si tens una història que podria donar tant de sí, aprofita-la, no? queda tot com molt accessori, tot el tema de la pornografia podria no haver aparegut i la història seria la mateixa. M'hauria agradat una mica més de "marro"

El mateix quan la Maud s'escapa per Londres i va a veure aquell conegut seu que l'envia a una casa de beneficiència per dones sense recursos i llavors ella agafa i torna a ca la Sucksby. Coooooiiii nooooooo!!! m'hauria agradat que fós una casa de barrets i ella s'hi hagués quedat o bé que el conegut l'hagués contractat per escriure llibres i ella s'hagués creat una nova identitat i una nova vida, o... alguna cosa més sorprenent, amb més ganxo (per mi, eh?). O el que diu l'Ametista: que finalment les dues noies s'haguessin conxavat per trair el Caballero.

Aviam, aviam la tercera part!!

[ametista]

SEGUEIXO COMENTANT LA 2a PART SPOILERS!!

Penny doncs sempre em penso que sóc massa escueta, hehe

ara que ho dius, de les tres parts potser la segona també és la que m'ha enganxat menys...sí que et posa en situació i veus escenes de la primera part amb una altra perspectiva completament nova però no deixa de repetir-se i potser per això no té el mateix ganxo...

i tens raó que quan s'escapa per Londres la història hauria pogut tirat cap a una altra banda, jo tampoc m'esperava que tornés a casa!

el plan Sue-Maud versus Caballero hagués estat bé, no?

[Lluna_petita]

COMENTARI DE LA SEGONA PART!!! ATENCIÓ SPOILERS!!!

Bon dia companyes del club de lectura!!!

aix, aquesta segona part se m'ha fet més llarga, en això comparteixo la vostra opinió, ametista i penny, però com que és més extensa, això també hi ajuda.
En algunes coses estic com vosaltres, en d'altres no...jejje, us explico.
A mi em va agradar que la 2ª part comencés amb el punt de vista de la Maud, de seguida vaig pensar, a veure, a veure què explica aquesta, a veure si entenc perquè coi han fet això aquest parell.
I la veritat és que la novel·la m'ha mantingut molt intrigada fins al punt que llegeixes qui és qui i t'atassebentes de qui és filla de qui, mare meva, quin intringulis, no?
També em va mantenir força en tensió l'anada per Londres de la Maud, la pobre amb els peus a punt de petar, sense barret, quines coses en que preocupar-se, ara sortim al carrer i no pensem en si ens tapem o no el cap, oi? però en aquella època deuria semblar estrany veure algú pel carrer amb l'aparença que portava la Maud.
I el que no he acabat d'entendre és perquè torna a casa els lladregots, això si que no m'ho esperava, m'imagino que en deu portar alguna de cap, però no sé pas el què... tinc ganes de continuar llegint, a veure què passa.
Bé noies us deixo, tinc el peque dormint i vull aprofitar per fer algunes cosetes!!!

Fins d'aqui uns quants dies

Un petonas!!!!

[ametista]

noies avui acaba el mes i acabem el llibre!!
m'ha agradat mooooolt!

ATENCIÓ SPOILERS!
LLEGIT FINS AL FINAL!!

ostres ostres ostres pobra Sue, com la maltracten al manicomi!! quin personal més poc professional, quina mala llet les infermeres, quins metges més...ignorants! primer pensava que per què carai no els enganyava i els deia que sí, que era la Maud i a veure si així deien que s'havia curat i la deixaven marxar però clar, quan la fan escriure....queda clar que aquesta sortida ja no és possible...i quan el Charlie la va a veure pensava que gràcies a ell s'aclariria qui era ella en realitat però tan innocent i poc intel·ligent que la pintaven al principi i la noia té una capacitat de pensar i planejar ben ràpida tu! quan pot escapar-se i se'n van cap a Londres (tela amb el viatge també) jo ja patia per quan hi arribés, ja que té unes expectatives tan poc ajustades a la realitat....pensa que la senyora Sucksby estarà preocupada buscant-la i vol anar el més ràpid possible a casa seva però el que hi troba la descol·loca força: el Caballero entrant i sortint, la Maud a la seva habitació dormint amb la senyora Sucksby...al final hi entra com un tornado i amb un ganivet i realment està fora de sí, sembla una boja! la senyora Sucksby vinga pensar com sortir-se'n i en sec apareix el Caballero i au, ja hi som tots! aquí sí que es lia...quan li claven el ganivet...no sé dir si m'ho esperava o no, en certa manera sí perquè ell simbolitzava tot l'engany (encara que no fos el "cabecilla") i era la manera de desembolicar la troca però per altra banda, un assassinat? en viu i en directe i amb tots els detalls sanguinolents? au, trenquem més tòpics!
la senyora Sucksby fa el seu primer acte de generositat sincera quan assumeix el crim, ho fa per la seva filla (la Maud) per qui suposo que se sent culpable -ara sí- de tot el que li ha fet...i l'acaben penjant, com a assassina, justament igual com la història que li havien explicat a la Sue sobre una mare fictícia, ella que sempre havia cregut que a la seva mare l'havien penjat i finalment acaba sent veritat i ho pot veure...i és que en aquell moment encara la considera la seva mare, era qui l'havia criat i protegit, tot i que per motius diferents als que ella pensa...
però llavors és quan "llegeix" la carta i uaaaa, això sí que és un xoc per la Sue, pobreta quin estrés!! llavors és quan descobreix a la veritable senyora Sucksby...i també el que ha fet la Maud per ella, intentant protegir-la de la veritat...no m'estranya que després de tot plegat (el manicomi, la fugida, l'assassinat, la carta) es quedi KO al llit durant un munt de temps!
però per fi s'aixeca i va a buscar la Maud, menys mal! i és que en algun moment després de l'assassinat la Sue parla de la Maud en perspectiva i diu que mai va tornar i jo em vaig quedar amb una mica de sentiment de decepció, volia que acabessin juntes! un final feliç per elles pobretes, que se'l mereixen després de ser les úniques que s'han passat tot el llibre patint!
i sí, la Sue torna cap a Briar, la que en realitat és casa seva, la casa de la seva família...i allí es retroben i suposo que s'hi quedaran a viure juntes, no? de fet, la casa és de les dues (d'una manera o altra) i és on va començar tot...

bé, doncs això, que el llibre m'ha agradat, m'ha sorprés, i m'ha enganxat!

[Raqueleta]

Per a variar, vaig tard… ja vaig acabar aquesta segona part fa uns dies però no trobava el moment.

ATENCIÓ SPOILERS. LLEGIDA LA SEGONA PART

Sí que és cert que aquesta segona part s’ha fet més llarga, però també és cert que ÉS més llarga, així que hi ajuda…
Quan va canviar de narradora a mi em va agradar perquè em va semblar interessant veure la història que ja sabíem des de l’altra perspectiva i després saber la finalitat de tot plegat i què és de la Maud a Londres.

Acaba la primera part i penses que la Maud és una desgraciada (i tot perquè li acabes agafant afecte a la Sue, però en realitat ella pretenia fer-li la mateixa jugada a la Maud) però la vas llegint i també li vas agafant afecte. Veus quina vida més horrorosa ha tingut, càstigs físics per part fins i tot del servei, submissió, reclusió (no veu ningú, no té cap distracció, no ha vist mai una muntanya o el mar, no ha tingut mai una moneda a la mà, tot de coses impensables), el seu tiet parla directament de “domesticar-la”, i com el seu tiet la perverteix, és normal que accepti qualsevol pla per a surtir d’aquella casa. Des de les infermeres del manicomi on va créixer la pobra no ha rebut gens d’afecte, l’únic que torna a rebre és el de la Sue i és fals, bé, inicialment almenys, tot i que totes dues acaben apreciant-se molt.

És veritat que tracta fatal l’Agnes i em feia ràbia llegir-ho, però pobra Maud, si només rebia cops i més cops, tampoc és d’estranyar que ella, per la seva part, tregui també tota la seva crueltat. La senyora Stiles és odiosa! La tracta fatal! Qualsevol esperaria més empatia d’una dona que, per edat, podria ser la mare de la Maud, d’una dona que va perdre la seva pròpia filla. La Maud li posa el nom de la filla a un gosset i li diu a la Sue que la senyora Stiles ha estat una mare per a ella, són petites crueltats que em van fer somriure, s’ho mereixia la paia!

Trobo que la relació “lèsbica” està una mica desaprofitada, jijiji, per part de la Sue no s’acaba de definir massa la cosa però es troba amb una “nit boja” i ja després ni s’atreveix a mirar-la a la cara i per part de la Maud sí que es diu amb totes les lletres: desig. Però res, i mira què té gràcia el tema amb les circumstàncies, segle XIX, donzella i senyora, cadascuna creient que enganya l’altra, és un tema que tindria molt de morbo però que només s’hi passa una mica per sobre!

Després el Caballero la porta a la casa de la Sue i allà s’embolica més la troca! Què rebuscada la història! I per a acabar descobrint que la senyora Sucksby és la mare de la Maud! Quina sang freda, va veure la possibilitat de fer negoci i va enviar la seva pròpia filla sabent que no la recuperaria fins gairebé 18 anys després. I suposo que s’imaginaria que ella la rebutjaria com ho fa la Maud, no?, qui no ho faria? I cuidar tants anys a la Sue com si fos la seva filla i després entregar-la com si res sabent el que li passarà. Això és no tenir cor, ni amb l’una ni amb l’altra.

A mi no em va semblar tan estrany que un cop pot fugir acabi tornant a la casa dels lladres, però suposo que troba que no té alternativa, la pinten derrotada, els peus destrossats, un home que ha intentat aprofitar-se d’ella, el senyor Hawtrey que havia estat la seva gran esperança tot aquell temps li gira l’esquena... no sé, entre una casa de beneficiència i la casa dels lladres amb la promesa de cobrar uns calerons un temps després, tria els diners.

I ara a veure com acabarà tot això, ja porto llegida una mica la tercera part i de moment no veig per on pot tirar la cosa...

(Incís: no dieu res de l’orinal? Quin riure! A part que devia ser ben incòmode haver de fer servir un orinal i guardar-lo ple tota la nit, que a l’orinal posi “Si me usas bien y me mantienes limpio a nadie diré lo que este ojo ha visto” és per a riure!

[ametista]

SPOILERS!

és veritat Raqueleta l'orinal, ja no hi pensava!

i sí que la senyora Sucksby és una mala p....pècora! tant que semblava que s'estimava a la Sue quan la volia protegir de segons quines situacions i en realitat només patia per si li passava alguna cosa perquè l'havia de mantenir sencera fins als 18 anys per canviar-la!

[Raqueleta]

Ep, què ha passat amb les noves incorporacions, que no han comentat la tercera part? Al final ens hem quedat soles, Ametista!

ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIT FINS AL FINAL.

El llibre m’ha agradat, té girs que no t’esperes, una història enrevessada i un final feliç, almenys per a les protagonistes. Però no m’ha encantat, si tornéssim a fer la classificació que fèiem abans (per què la vam deixar de fer?) estaria entre “m’ha agradat” i “m’ha encantat”, crec que hi havia una opció intermitja que ara no recordo com es deia.

La vida al manicomi és horrorosa. El detall que li cusin el cabell al cap em va posar els pèls de punta, i com les droguen, les maltracten, els càstigs físics... És molt significatiu quan la Sue es mira en un mirall i no es reconeix, entre el cabell cosit, l’aspecte malaltís, tot el que s’ha aprimat, els cops que ha rebut. Quin horror.
Les inferemeres són totes odioses, no hi ha cap que tingui el més mínim gest amable cap a les internes, no semblen humanes. Em va fer molta gràcia això: “Todas tenían nombres muy monos. Te imaginabas a sus madres mirándolas cuando eran bebés y pensando que de mayores serían bailarinas.” Quan l’aixafen per veure qui pesa més és d’una crueltat exagerada, i el càstig de la immersió (a sobre, pobra!) també.
I després de la immersió la Sue sembla que deixa de lluitar, com si ja no fos conscient de res, sort que apareix el Charles i la fa reaccionar. I és molt hàbil ideant tot el pla, quins nervis quan està llimant la clau, jo patia per si es despertava la vacaburra de la Bacon...

I un cop a Londres, el que era d’esperar... acaba descobrint que la Maud ocupa el seu lloc a la seva casa i enbogeig de ràbia, esmola el ganivet i va a la casa disposada a matar a la Maud, que l’únic que vol és allunyar-la d’allà, per a que no descobreixi una veritat que la feriria més que tot el que ha patit al manicomi. I al final acaba morint desagnat el Caballero (que ni era un cavaller, ni es deia Richard Rivers! I què bo que després de mort sortís un retrat als diaris i noies el retallessin i el portessin aprop del cor), una mort ben horrorosa...

Després la Sue troba la carta, ho descobreix tot i s’acaba posant malalta. Ai, pobra, si no és per menys. Crec, però, excepte la temporada al manicomi, que qui va sortir perdent més amb el canvi de criatures va ser la Maud, la Sue va créixer entre lladres però, tot i lladres, va saber el que era tenir una família, la pobra Maud va haver de viure a la casa dels Lilly amb el pervertit aquell, tancada, sense relacionar-se amb ningú...

I finalment la Sue troba a la Maud, tancada un altre cop a la casa dels Lilly, sense veure ningú, escrivint... llibres eròtics! Com diu ella, ja està pervertida i és tot el que sap.
Però bé, acaben juntes! “-No quiero ser rica. Nunca he querido ser rica. Solo quiero... (...) –Solo te quiero a ti- dije.”
Està bé que per fi aclareixin les coses, passin pàgina, totes els implicats en les històries han mort i que decideixin ser lliures i felices, però m’hagués agradat seguir espiant per una finestra. Com mantens una relació lèsbica al segle XIX? I més sent una senyoreta que té servei? No us pica la curiositat?

[Penny]

Eiii!!!

Hauré de fer allò d'apuntar-me els comentaris a mida que vaig llegint les diferents parts perquè ara fa tants dies que el vaig acabar que hi ha coses que no recordo, glups.. és que tinc memòria de peix!!

SPOILERS

Aquesta tercera part m'ha agradat força més que la segona. Sobretot la part del manicomi, vaig patir molt amb la Sue però alhora estava molt pendent de veure com se'n sortiria, estava segura que aconseguiria escapar. Molt fort tot el que li fan les infermeres.
M'hauria agradat aprofundir més en les històries d'algunes "boges" i que resultés que alguna d'elles, com aquella senyora gran, no estava boja sinó que també l'havien tancat per x motius i que resultés que estava relacionada amb la família Lilly, etc... sóc molt culebronera!!

Vaig trobar xulo el fragment en què la Sue s'instal·la a la casa del davant, però el vaig trobar massa curt. En general, tota la tercera part se m'ha fet curta, trobo que podria haver donat per mooolt més, per explicar més detalladament les coses que van passant, enredar una mica la trama... Se m'ha fet molt curt i ràpid el final.

I, com la Raqueleta, també hauria volgut saber com continua la relació d'elles dues, em vaig quedar "a mitges" que morbosa que sóc, no??? però suposo que això ja és una altra novel·la

El llibre m'ha agradat moltíssim, ja ho vaig dir però gràcies a qui el va proposar!

[Lluna_petita]

COMENTARI DE LA 3ª PART, ATENCIÓ SPOILERS!!!

Bona tarda noies!!!
Tranquila, Penny, a mi m'ha passat igual, crec que vaig acabar el llibre a finals de mes, però no trobava el moment per entrar i comentar, i ara, amb la poca memòria que tinc, m'he oblidat de cosetes... he hagut de llegir els vostres comentaris per "rememorar" la història...
Coincideixo amb vosaltres amb tot el que dieu, la 3ª part podria fer-se més llarga i donar més detalls en alguns moments, sobretot quan la Sue ja és a Londres amb el Charles, quan són a la casa del davant dels lladregots espiant, en això estic d'acord que es fa molt curt i tot d'una ja es decideix a entrar en acció i patam, ja són dins!!!
En canvi quan la Sue és al manicomi allà si que hi ha molts detalls, tant que fins i tot ets pots fer a la idea de com la van arribar a tractar, ja des del primer moment que hi arriba. Però la rematada final ja és el dia de la pallissa en plena nit, quan entre la festa de les enferemeres, decideixen quines seran les que tindran "l'honor" de posar-se-li a sobre, mare meva, quin patir, la veritat és que ho vaig passar molt malament llegint aquesta part.
I sobre el desenllaç de la història, menys mal que es troben, però i que més? sisplau, jo també vull saber com continua la cosa...
I si, pel proper llibre hauré d'anar amb una llibreteta al costat i anar-me apuntant comentaris i cosetes, que després arriba el moment i se m'envan les coses del cap, jajaja
un petonàs maques i fins la propera