CL febrer'13 - Una vacante imprevista (J.K. Rowling)
Re: CL febrer'13 - Una vacante imprevista (J.K. Rowling)
Jo porto la meitat ,però ara aturat aturat que amb el poc temps que tinc ara faig un curs i ens fan presentar coses grgrg no se que fer... I tinc moltes ganes de la bronte.
Re: CL febrer'13 - Una vacante imprevista (J.K. Rowling)
Tenia pendent aquest comentari des de fa mil anys, què malament vaig de temps darrerament…
LLEGIT FINS AL FINAL. ATENCIÓ SPOILERS
He de dir que m’ha agradat MOLT. Jo havia llegit tota la saga de Harry Potter i em declaro fan, t’agradi la temàtica i la història o no, s’ha de reconéixer que està molt ben escrit, hi ha una trama principal i subtrames però mai decau en interés, els personatges estan molt ben dibuixats, la història és coherent (no confon mai un personatge amb un altre, que de vegades m’ho he trobat en un llibre, o no hi ha contradiccions entre coses explicades prèviament, el que té mèrit en una saga de set llibres i amb un món inventat).
Precisament per tot això em feia “por” aquest llibre, perquè pensava que potser en un registre tan diferent la Rowling estaria més fluixa. Res més lluny de la realitat!
És un llibre absolutament coral, no hi ha protagonista, tots ho són. I totes les històries tenen el seu punt, amb algun t’hi pots identificar més o menys (o amb cap, com jo mateixa) però tots t’interessen, a mi no m’avorria quan parlava de cap d’ells. Hi ha pocs llibres així, jo ara només recordo “La colmena”, de Cela.
M’encanta com descriu els personatges, tot i que en aquest llibre molt són fins i tot caricaturescos. “Era un hombre desmesuradamente obeso de sesenta y cuatro años. Su inmensa barriga le caía hacia los muslos como un delantal, de modo que lo primero en lo que pensaba mucha gente cuando lo conocía era en su pene, preguntándose cuándo se lo habría visto por última vez,…”
Tots els personatges són molt imperfectes, fa molta ràbia que en alguns llibres els protagonistas són tan perfectes que no semblen ni humans. Aquí al contrari, fins i tot se’n destaquen massa les coses dolentes. Però, per a mi, el més odiós de tots és el Simon Price, per suposat, que maltracta la dona i els fills. La segona més odiosa és la dona, per encara justificar-lo i no fotre el camp amb els fills.
La història que més em tenia impressionada era la de la Krystal i el Robbie, cada descripció de la casa i de la mare era més terrible que l’anterior. Quina vida per a les pobres criatures… No m’esperava aquell final, la veritat. I el cert és que la història ja em tenia colpida des d’abans de la mort perquè sí, és molt dramàtica, però és que la seva vida ja ho era també. Jo vaig conéixer per temes de feina una dona a la que li havien retirat la custòdia de les filles per temes de sanitat de la casa i perquè passava massa hores fora de casa treballant i era la gran (14-15 anys) qui atenia a la petita (5-6 anys). La història no s’assembla en res més a la del llibre, ni drogues ni res, però no podia evitar pensar-hi. Em va semblar injust que a aquella dona li prenguessin les filles perquè calia un seguiment, una vigilància però res tan dràstic (me la vaig trobar al carrer poc després d’haver-se endut les nenes els de Serveis Socials i se’m va llençar als braços, no oblidaré en la vida com estava ella i com em va impactar) i és injust, tot i que sigui ficció, que aquells nens seguissin vivint aquella vida, aquells nens, molt més que les nenes que jo coneixia, mereixien unes cases d’acollida.
La relació entre la Samantha i la seva sogra, Shirley, em feia molta gràcia, era com llegir alguns comentaris per aquí al SP. Allò que la sogra tingui a casa una foto de la boda del fill, on la núvia surt amb els ulls tancats, la cara mig girada i papada em sona a històries que he llegit aquí!
Us heu fixat que totes les relacions dels adolescents amb els seus pares estan deteriorades? Em fa por pensar en quan arribem a l’adolescència. Algunes ja es veu que s’encarrilaran o s’encarrilen més o menys durant la trama però la relació del Fats amb son pare, al final ell el protegeix però no s’estimen gens, quina llàstima... En canvi, em va agradar com la Parminder i la seva filla s’acosten de nou, “Parminder no paraba de mirar de soslayo a su hija y de encontrar excusas para tocarla: le apartaba el cabello de los ojos, le alisaba el cuello del vestido”.
Podria seguir comentant altres històries o altres moments però tinc feina, així que aquí ho deixo. A veure si algú més comenta, que en molts llibres només hi ha un comentari meu...
LLEGIT FINS AL FINAL. ATENCIÓ SPOILERS
He de dir que m’ha agradat MOLT. Jo havia llegit tota la saga de Harry Potter i em declaro fan, t’agradi la temàtica i la història o no, s’ha de reconéixer que està molt ben escrit, hi ha una trama principal i subtrames però mai decau en interés, els personatges estan molt ben dibuixats, la història és coherent (no confon mai un personatge amb un altre, que de vegades m’ho he trobat en un llibre, o no hi ha contradiccions entre coses explicades prèviament, el que té mèrit en una saga de set llibres i amb un món inventat).
Precisament per tot això em feia “por” aquest llibre, perquè pensava que potser en un registre tan diferent la Rowling estaria més fluixa. Res més lluny de la realitat!
És un llibre absolutament coral, no hi ha protagonista, tots ho són. I totes les històries tenen el seu punt, amb algun t’hi pots identificar més o menys (o amb cap, com jo mateixa) però tots t’interessen, a mi no m’avorria quan parlava de cap d’ells. Hi ha pocs llibres així, jo ara només recordo “La colmena”, de Cela.
M’encanta com descriu els personatges, tot i que en aquest llibre molt són fins i tot caricaturescos. “Era un hombre desmesuradamente obeso de sesenta y cuatro años. Su inmensa barriga le caía hacia los muslos como un delantal, de modo que lo primero en lo que pensaba mucha gente cuando lo conocía era en su pene, preguntándose cuándo se lo habría visto por última vez,…”
Tots els personatges són molt imperfectes, fa molta ràbia que en alguns llibres els protagonistas són tan perfectes que no semblen ni humans. Aquí al contrari, fins i tot se’n destaquen massa les coses dolentes. Però, per a mi, el més odiós de tots és el Simon Price, per suposat, que maltracta la dona i els fills. La segona més odiosa és la dona, per encara justificar-lo i no fotre el camp amb els fills.
La història que més em tenia impressionada era la de la Krystal i el Robbie, cada descripció de la casa i de la mare era més terrible que l’anterior. Quina vida per a les pobres criatures… No m’esperava aquell final, la veritat. I el cert és que la història ja em tenia colpida des d’abans de la mort perquè sí, és molt dramàtica, però és que la seva vida ja ho era també. Jo vaig conéixer per temes de feina una dona a la que li havien retirat la custòdia de les filles per temes de sanitat de la casa i perquè passava massa hores fora de casa treballant i era la gran (14-15 anys) qui atenia a la petita (5-6 anys). La història no s’assembla en res més a la del llibre, ni drogues ni res, però no podia evitar pensar-hi. Em va semblar injust que a aquella dona li prenguessin les filles perquè calia un seguiment, una vigilància però res tan dràstic (me la vaig trobar al carrer poc després d’haver-se endut les nenes els de Serveis Socials i se’m va llençar als braços, no oblidaré en la vida com estava ella i com em va impactar) i és injust, tot i que sigui ficció, que aquells nens seguissin vivint aquella vida, aquells nens, molt més que les nenes que jo coneixia, mereixien unes cases d’acollida.
La relació entre la Samantha i la seva sogra, Shirley, em feia molta gràcia, era com llegir alguns comentaris per aquí al SP. Allò que la sogra tingui a casa una foto de la boda del fill, on la núvia surt amb els ulls tancats, la cara mig girada i papada em sona a històries que he llegit aquí!
Us heu fixat que totes les relacions dels adolescents amb els seus pares estan deteriorades? Em fa por pensar en quan arribem a l’adolescència. Algunes ja es veu que s’encarrilaran o s’encarrilen més o menys durant la trama però la relació del Fats amb son pare, al final ell el protegeix però no s’estimen gens, quina llàstima... En canvi, em va agradar com la Parminder i la seva filla s’acosten de nou, “Parminder no paraba de mirar de soslayo a su hija y de encontrar excusas para tocarla: le apartaba el cabello de los ojos, le alisaba el cuello del vestido”.
Podria seguir comentant altres històries o altres moments però tinc feina, així que aquí ho deixo. A veure si algú més comenta, que en molts llibres només hi ha un comentari meu...
Re: CL febrer'13 - Una vacante imprevista (J.K. Rowling)
LLEGIT FINS AL FINAL. ATENCIÓ SPOILERS
Doncs aquesta finalment ha acabat ser la meva lectura del mes d'agost!
vaig acabar ahir a la nit. M'ha agradat MOLT, estic d'acord amb tot el que dius al teu comentari Raqueleta.
Els personatges semblen tan reals que va ser inevitable que entressin a formar part del meu dia a dia. Pensava en la Sukhvinder, volia que els seus pares s'adonessin que es feia mal, que es fes amiga d'algú... Patia per l'Andrew i detestava el mal parit del seu pare... La Kay, jugant-se massa coses per un tio que no val la pena ni no la respecta... I la Krystal i el seu germà, uf! Amb el tema abusos sexuals he patit molt, pobres nanos, i lo fort és que a estones arribava a comprendre per què la Krystal no denunciava al asquerós de l'Obbo per tal de no perdre el seu germà. Confesso que hagués preferit un final feliç o no tan trist, no m'ho esperava gens.
El tema del fantasma a la web es boníssim, genera intriga tot i que en tot moment saps qui és/són, i estàs pendent de qui serà el proper i què dirà. Amb això estan els candidats en alerta pensant en enemics al front però en les acusacions, certes, el que es veu es que ells son els seus propis enemics.
En resum, m'ha agradat molt. Està molt ben escrit, la història enganxa, els personatges tenen molta personalitat, ... Amb un final menys amarg potser m'hagués agradat més, però és una història molt realista i per desgràcia a la vida real hi ha aquests escenaris amargs i val la pena que hi pensem més sovint i no hi girem l'esquena esperant només finals feliços (és pel que Barry Fairbrother havia lluitat). Bé, i la part del final en què pel desenllaç dels germans Weedon es crea un sentiment de comunitat més fort, i la proposta de Consell més representatiu que fa la Samantha sí que m'ha agradat i m'ha deixat un millor regust.
Doncs aquesta finalment ha acabat ser la meva lectura del mes d'agost!
vaig acabar ahir a la nit. M'ha agradat MOLT, estic d'acord amb tot el que dius al teu comentari Raqueleta.
Els personatges semblen tan reals que va ser inevitable que entressin a formar part del meu dia a dia. Pensava en la Sukhvinder, volia que els seus pares s'adonessin que es feia mal, que es fes amiga d'algú... Patia per l'Andrew i detestava el mal parit del seu pare... La Kay, jugant-se massa coses per un tio que no val la pena ni no la respecta... I la Krystal i el seu germà, uf! Amb el tema abusos sexuals he patit molt, pobres nanos, i lo fort és que a estones arribava a comprendre per què la Krystal no denunciava al asquerós de l'Obbo per tal de no perdre el seu germà. Confesso que hagués preferit un final feliç o no tan trist, no m'ho esperava gens.
El tema del fantasma a la web es boníssim, genera intriga tot i que en tot moment saps qui és/són, i estàs pendent de qui serà el proper i què dirà. Amb això estan els candidats en alerta pensant en enemics al front però en les acusacions, certes, el que es veu es que ells son els seus propis enemics.
En resum, m'ha agradat molt. Està molt ben escrit, la història enganxa, els personatges tenen molta personalitat, ... Amb un final menys amarg potser m'hagués agradat més, però és una història molt realista i per desgràcia a la vida real hi ha aquests escenaris amargs i val la pena que hi pensem més sovint i no hi girem l'esquena esperant només finals feliços (és pel que Barry Fairbrother havia lluitat). Bé, i la part del final en què pel desenllaç dels germans Weedon es crea un sentiment de comunitat més fort, i la proposta de Consell més representatiu que fa la Samantha sí que m'ha agradat i m'ha deixat un millor regust.
Re: CL febrer'13 - Una vacante imprevista (J.K. Rowling)
molt bé Lalona! més val tard que mai 
i ho dic per mi, que encara he de comentar aquest llibre i algun altre....sóc una impresentable!
de fet a veure si ara mateix el comento, sabeu què passa? que no sé per què no vaig apuntar-me res i comentar-lo de memòria després de tant de temps...buf
ATENCIÓ SPOILERS!
LLEGIT FINS AL FINAL
a mi també em va agradar molt el llibre, no sabia massa què em trobaria i em va sorprendre gratament tot i que he de dir que en un principi em feia una mica de por que hagués caigut massa en els estereotips (personatges molt típics d'adolescents rebels, adults envejosos i ambiciosos, etc.) però trobo que ha sabut definir cadascun dels personatges i tots tenen la seva història i la seva evolució...La veritat és que hi ha tants personatges que casi em vaig plantejar fer-me una "xuleta" per aclarir-me amb qui era qui! però no, al final no em va fer falta, com més avança la novel·la més et fiques en les històries que explica (la global i la de cada personatge)
Jo crec que el personatge que em feia més ràbia deixant de banda els evidents (com el Simon maltractador) era la Kay, una dona intel·ligent, amb carrera i feina de responsabilitat, amb una filla....i ho deixa tot per anar-se'n a viure a un poblet darrere d'un home que no li fa cas??? o bé, que li fa cas només pel que li interessa però que a l'hora de la veritat és un covard....em fa ràbia perquè si una és jove i no té lligams pot fer el que vulgui però amb una filla adolescent crec que t'has de pensar una mica les coses abans de fer un canvi tan dràstic en la teva vida... i en la de la teva filla! perquè no només decideixes per tu...i ella perd el cul darrere d'aquest tio i és tan depriment com la seva relació no porta enlloc...
i la història que més em va impactar està clar que va ser la de la Krystal, no m'esperava en absolut un final així, ja sobta que es mori el germà però que ella després es suïcidi tal i com ho fa...que trist tot plegat, i que els Serveis Socials no hagin pogut actuar abans quan és evident com estan de desprotegits tots dos
bé, i fins aquí el que més recordo...
i ho dic per mi, que encara he de comentar aquest llibre i algun altre....sóc una impresentable!de fet a veure si ara mateix el comento, sabeu què passa? que no sé per què no vaig apuntar-me res i comentar-lo de memòria després de tant de temps...buf
ATENCIÓ SPOILERS!
LLEGIT FINS AL FINAL
a mi també em va agradar molt el llibre, no sabia massa què em trobaria i em va sorprendre gratament tot i que he de dir que en un principi em feia una mica de por que hagués caigut massa en els estereotips (personatges molt típics d'adolescents rebels, adults envejosos i ambiciosos, etc.) però trobo que ha sabut definir cadascun dels personatges i tots tenen la seva història i la seva evolució...La veritat és que hi ha tants personatges que casi em vaig plantejar fer-me una "xuleta" per aclarir-me amb qui era qui! però no, al final no em va fer falta, com més avança la novel·la més et fiques en les històries que explica (la global i la de cada personatge)
Jo crec que el personatge que em feia més ràbia deixant de banda els evidents (com el Simon maltractador) era la Kay, una dona intel·ligent, amb carrera i feina de responsabilitat, amb una filla....i ho deixa tot per anar-se'n a viure a un poblet darrere d'un home que no li fa cas??? o bé, que li fa cas només pel que li interessa però que a l'hora de la veritat és un covard....em fa ràbia perquè si una és jove i no té lligams pot fer el que vulgui però amb una filla adolescent crec que t'has de pensar una mica les coses abans de fer un canvi tan dràstic en la teva vida... i en la de la teva filla! perquè no només decideixes per tu...i ella perd el cul darrere d'aquest tio i és tan depriment com la seva relació no porta enlloc...
i la història que més em va impactar està clar que va ser la de la Krystal, no m'esperava en absolut un final així, ja sobta que es mori el germà però que ella després es suïcidi tal i com ho fa...que trist tot plegat, i que els Serveis Socials no hagin pogut actuar abans quan és evident com estan de desprotegits tots dos
bé, i fins aquí el que més recordo...
Re: CL febrer'13 - Una vacante imprevista (J.K. Rowling)
Què guai que hagueu comentat! Més val ara que mai!
Re: CL febrer'13 - Una vacante imprevista (J.K. Rowling)
això això....i encara me'n queden un parell de pendents!!va, que té la seva gràcia i tot això de comentar tard, així us serveix per recordar amb carinyu la lectura
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |