CL setembre'13 - Mujercitas (L.M. Alcott)
Re: CL setembre'13 - Mujercitas (L.M. Alcott)
ATENCIÓ SPOILERS.
LLEGIDA LA TERCERA I LA QUARTA PART
Al final no he trobat un moment per a comentar abans la tercera part, així que m’avanço una mica i comento ja també la quarta.
A la tercera part anem veient com la Jo va fent esforços per a millorar el seu geni i sembla que ho va aconseguint, fins i tot en el cas d’una provocació prèvia quan el noi aquell fa trampes al joc a la sortida al camp.
El més important de la sortida al camp és que serveix per a introduir el Sr. Brooke, que a partir d’aquí passa a tenir molta més rellevància.
Per cert, el llibre està clar que no ho explica però jo em vaig quedar pensant… tot el dia al camp… en algun moment tots van haver de fer pipi, com a mínim. El cas és que no ho visualitzo, en aquella època una senyoreta fent pipi ajupida al camp?, amb aquells vestits que duien? Ja sé que no són coses molt normals de pensar però vaja…
Aviat el paper del Sr. Brooke queda més clar, està enamorat de la Meg. El Laurie ho descobreix i li sembla molt divertit però a la Jo no li fa gens de gràcia, li fa ràbia i por descobrir que la Meg s’està fent una dona.
La Jo aconsegueix un petit èxit, li publiquen dos contes al diari, tot i que no li paguen, però per a ella és un pas important per a aconseguir ser escriptora. Però aviat l’alegria marxa quan reben el telegrama que anuncia que el pare està greu. Es posen tots en marxa per a preparar el viatge de la mare i la Jo fa un gest molt maco, ven el seu cabell per a aconseguir uns diners per al seu pare. Sí, l’aspecte físic és una frivolitat, el cabell torna a créixer però a mi em costaria molt fer-ho i admiro la seva valentia, tot i que acaba plorant pel seu cabell, em fa gràcia això, l’únic moment en que se li veu una mica de vanitat a la Jo.
Quan hi ha les cartes que tots escriuen a la Sra. March em va emocionar la de la Beth, que diu “Dale un beso a papá en aquella mejilla que dice que es mía”. Em va fer gràcia perquè a casa va al revés, la Clara té un turmell amb dos pigues i el meu marit sempre li diu que li agrada molt i que aquell peu és seu.
La part més trista del llibre, que coincideix amb el final de la tercera part i l'inici de la quarta, i que a mi em sembla molt angoixant, és quan la Beth es posa malalta d’escarlatina. Que el pare estigui greu i la mare hagi de marxar està clar que és un fet tràgic per a la família, però no transcendeix tant al lector perquè el pare és un personatge que no coneixem més que per referències, la Beth en canvi és una de les protagonistes, l’alegria de la casa, la més dolça de totes, i que estigui tan greu acaba tocant molt. He vist la peli molts cops i he llegit el llibre uns quants cops i sempre em fa patir tota la part de l’escarlatina, tot i saber com acaba, visc l’ambient tancat i opressiu de la casa, les vetlles que fan la Meg i la Jo, la preocupació silenciosa del Laurie i el Sr. Laurence,…
La malaltia serveix per a que aprenguin una lliçó important i valorin més el que tenen, la Meg, que sempre somia riqueses i luxe, descobreix que sempre ha estat molt rica en allò que més importa, la Jo sembla que revalora la Beth, la seva delicadesa, la seva generositat i la seva ambició de viure per als altres i l’Amy venç el seu egoïsme inspirada en l’exemple de la Beth.
La mare ja torna, just qua la Beth fa la gran millora, el pare també està millor, tot i que encara no està preparat per a viatjar, i la casa sembla que es torna a omplir de llum.
I el Sr. Brooke s’ha guanyat als Srs. March, de fet, ja ni és el Sr. Brooke sinó el John, el que no agrada gens a la Jo, que sent que li volen “robar” la germana.
És bonica la conversa amb la seva mare, quan li torna a parlar dels plans que té per a les seves filles.
El dia de Nadal tenen la segona alegria més gran de l’any amb l’arribada per sorpresa del pare. Quina diferència amb la celebració del Nadal de l’any anterior!
El moment en que els diu, com els deia en aquella carta a l’inici del llibre, que sí està orgullós de les seves petites dones també és bonic: les mans de la Meg, que són més boniques ara perquè tenen senyals de treball i sacrifici, la Jo que s’està convertint en una dona forta, servicial i carinyosa, la Beth que no és tan tímida com abans i l’Amy que és menys egoïsta.
I finalment el tema de John Brooke acaba com ja ens imaginàvem, però la forma d’arribar al desenllaç no és el que podíem esperar.
La Meg, tot i que la broma del Laurie ha tingut els seus efectes, i ara ja no li és indiferent el John Brooke, té clar que és massa jove, que és aviat i que, per ara, no cal parlar del tema. Té fins i tot una resposta assajada per quan arribi el moment. I el moment arriba i els interromp la tia March, que quan descobreix les intencions del Brooke li diu a la Meg que ella ha de fer un bon casament, per a ajudar a la família i que si es casa amb un mort de gana ella la desheretarà, perquè diu que el Brooke només va buscant els diners que un dia heretarà ella. I la Meg s’altera, comença a defensar-lo dient que mai és casaria per diners i se li escapa un “mi John” que fa que tant ell com ella coneguin la veritat dels seus sentiments. A partir d’aquí, parlen amb els Srs. March i acorden que es casaran tres anys després, quan ella en tingui vint, i mentrestant ell buscarà millorar la seva posició. I la notícia deixa a tots amb alegria, menys a la Jo, que voldria que no canviés res, que fossin nenes per sempre i estiguessin sempre juntes, que veu el Brooke com el responsable de tot, quan simplement és cosa de l’edat, de fer-se gran.
I si voleu saber què passa a partir d’aquí, si la Meg i el John es casen i què és de les altres noies, haureu de llegir “Aquellas mujercitas” però si voleu intentar endevinar aquí què passa pot ser divertit...
LLEGIDA LA TERCERA I LA QUARTA PART
Al final no he trobat un moment per a comentar abans la tercera part, així que m’avanço una mica i comento ja també la quarta.
A la tercera part anem veient com la Jo va fent esforços per a millorar el seu geni i sembla que ho va aconseguint, fins i tot en el cas d’una provocació prèvia quan el noi aquell fa trampes al joc a la sortida al camp.
El més important de la sortida al camp és que serveix per a introduir el Sr. Brooke, que a partir d’aquí passa a tenir molta més rellevància.
Per cert, el llibre està clar que no ho explica però jo em vaig quedar pensant… tot el dia al camp… en algun moment tots van haver de fer pipi, com a mínim. El cas és que no ho visualitzo, en aquella època una senyoreta fent pipi ajupida al camp?, amb aquells vestits que duien? Ja sé que no són coses molt normals de pensar però vaja…
Aviat el paper del Sr. Brooke queda més clar, està enamorat de la Meg. El Laurie ho descobreix i li sembla molt divertit però a la Jo no li fa gens de gràcia, li fa ràbia i por descobrir que la Meg s’està fent una dona.
La Jo aconsegueix un petit èxit, li publiquen dos contes al diari, tot i que no li paguen, però per a ella és un pas important per a aconseguir ser escriptora. Però aviat l’alegria marxa quan reben el telegrama que anuncia que el pare està greu. Es posen tots en marxa per a preparar el viatge de la mare i la Jo fa un gest molt maco, ven el seu cabell per a aconseguir uns diners per al seu pare. Sí, l’aspecte físic és una frivolitat, el cabell torna a créixer però a mi em costaria molt fer-ho i admiro la seva valentia, tot i que acaba plorant pel seu cabell, em fa gràcia això, l’únic moment en que se li veu una mica de vanitat a la Jo.
Quan hi ha les cartes que tots escriuen a la Sra. March em va emocionar la de la Beth, que diu “Dale un beso a papá en aquella mejilla que dice que es mía”. Em va fer gràcia perquè a casa va al revés, la Clara té un turmell amb dos pigues i el meu marit sempre li diu que li agrada molt i que aquell peu és seu.
La part més trista del llibre, que coincideix amb el final de la tercera part i l'inici de la quarta, i que a mi em sembla molt angoixant, és quan la Beth es posa malalta d’escarlatina. Que el pare estigui greu i la mare hagi de marxar està clar que és un fet tràgic per a la família, però no transcendeix tant al lector perquè el pare és un personatge que no coneixem més que per referències, la Beth en canvi és una de les protagonistes, l’alegria de la casa, la més dolça de totes, i que estigui tan greu acaba tocant molt. He vist la peli molts cops i he llegit el llibre uns quants cops i sempre em fa patir tota la part de l’escarlatina, tot i saber com acaba, visc l’ambient tancat i opressiu de la casa, les vetlles que fan la Meg i la Jo, la preocupació silenciosa del Laurie i el Sr. Laurence,…
La malaltia serveix per a que aprenguin una lliçó important i valorin més el que tenen, la Meg, que sempre somia riqueses i luxe, descobreix que sempre ha estat molt rica en allò que més importa, la Jo sembla que revalora la Beth, la seva delicadesa, la seva generositat i la seva ambició de viure per als altres i l’Amy venç el seu egoïsme inspirada en l’exemple de la Beth.
La mare ja torna, just qua la Beth fa la gran millora, el pare també està millor, tot i que encara no està preparat per a viatjar, i la casa sembla que es torna a omplir de llum.
I el Sr. Brooke s’ha guanyat als Srs. March, de fet, ja ni és el Sr. Brooke sinó el John, el que no agrada gens a la Jo, que sent que li volen “robar” la germana.
És bonica la conversa amb la seva mare, quan li torna a parlar dels plans que té per a les seves filles.
El dia de Nadal tenen la segona alegria més gran de l’any amb l’arribada per sorpresa del pare. Quina diferència amb la celebració del Nadal de l’any anterior!
El moment en que els diu, com els deia en aquella carta a l’inici del llibre, que sí està orgullós de les seves petites dones també és bonic: les mans de la Meg, que són més boniques ara perquè tenen senyals de treball i sacrifici, la Jo que s’està convertint en una dona forta, servicial i carinyosa, la Beth que no és tan tímida com abans i l’Amy que és menys egoïsta.
I finalment el tema de John Brooke acaba com ja ens imaginàvem, però la forma d’arribar al desenllaç no és el que podíem esperar.
La Meg, tot i que la broma del Laurie ha tingut els seus efectes, i ara ja no li és indiferent el John Brooke, té clar que és massa jove, que és aviat i que, per ara, no cal parlar del tema. Té fins i tot una resposta assajada per quan arribi el moment. I el moment arriba i els interromp la tia March, que quan descobreix les intencions del Brooke li diu a la Meg que ella ha de fer un bon casament, per a ajudar a la família i que si es casa amb un mort de gana ella la desheretarà, perquè diu que el Brooke només va buscant els diners que un dia heretarà ella. I la Meg s’altera, comença a defensar-lo dient que mai és casaria per diners i se li escapa un “mi John” que fa que tant ell com ella coneguin la veritat dels seus sentiments. A partir d’aquí, parlen amb els Srs. March i acorden que es casaran tres anys després, quan ella en tingui vint, i mentrestant ell buscarà millorar la seva posició. I la notícia deixa a tots amb alegria, menys a la Jo, que voldria que no canviés res, que fossin nenes per sempre i estiguessin sempre juntes, que veu el Brooke com el responsable de tot, quan simplement és cosa de l’edat, de fer-se gran.
I si voleu saber què passa a partir d’aquí, si la Meg i el John es casen i què és de les altres noies, haureu de llegir “Aquellas mujercitas” però si voleu intentar endevinar aquí què passa pot ser divertit...
Re: CL setembre'13 - Mujercitas (L.M. Alcott)
al final no he pogut comentar fins ara així que ja ho faré del llibre sencer 
fataaaaaal aquest mes
...de fet només ha anat complint la Raqueleta...és perquè setembre és mal mes amb la tornada a l'escola, feina, etc? si és per això potser s'ha de tenir en compte quan organitzem l'any que ve!
ATENCIO SPOILERS!
LLEGIT FINS AL FINAL
he de dir que ja m'havia llegit el llibre un parell de cops però fa moooolt de temps...així que ja sabia de què anava i m'esperava què passaria però tot i així crec que aquesta és la primera vegada que en dues o tres ocasions se m'han omplert els ulls de llàgrimes!! aaaai, serà l'edat?
per altra banda...Raqueleta ho sento però ho he de dir....és una mica pastelón eeeeeh????? totes les noies tan bones, tan conscients, tan reflexives, la mare tan perfecta, tot ple de lliçons de moral i educació...que està molt bé, eh? però no em sembla gaire real...clar que en teoria està basat en les experiències de l'autora, no? i tant de sentiment cap a la religió i la pàtria...totalment d'acord amb tu Raqueleta amb això d'entregar marits i fills a la pàtria, bffff...
ah, una cosa que em sembla curiosa és com l'autora en certs moments es dirigeix directament al lector, sense que sigui necessari (hauria pogut explicar el mateix sense fer-ho) sembla que és un recurs que era habitual a l'època, no? perquè ara no és tan comú...i també em sembla curiosa l'estructura del llibre en sí, al principi em donava la sensació d'una novel·la per entregues perquè cada capítol era una història amb "moraleja" final, fins que es posen malalts el pare i la Beth i la història ja té més continuitat...
també em fa gràcia la creativitat de les noies a l'hora d'entretenir-se: el joc dels pelegrins, les obres de teatre, el Pickwick Club, l'oficina de correus...
i els moments que m'han emocionat són quan arriba la carta del pare i la llegeixen totes juntes, la Jo darrere del sofà perquè les altres no la vegin plorar... el moment lagrimones total és quan el senyor Laurence li regala el piano a la Beth i ella va a donar-li les gràcies! i un altre moment que toca la fibra és quan la Beth es posa malalta, com totes les germanes es volquen per cuidar-la...realment és una nena que es fa estimar! (tot i que a l'hora d'identificar-nos totes ho fem més amb la Jo, no? )
bé, no entro més en detalls perquè repetiria moltes de les coses que ha dit la Raqueleta i sobre adivinar què passa després...tinc encara presents algunes imatges de la pel·lícula de l'any 94 i allí ja hi surten més coses que al llibre (deuria incloure la segona part) o sigui que per no fer trampes no digo ná
fataaaaaal aquest mes
...de fet només ha anat complint la Raqueleta...és perquè setembre és mal mes amb la tornada a l'escola, feina, etc? si és per això potser s'ha de tenir en compte quan organitzem l'any que ve!ATENCIO SPOILERS!
LLEGIT FINS AL FINAL
he de dir que ja m'havia llegit el llibre un parell de cops però fa moooolt de temps...així que ja sabia de què anava i m'esperava què passaria però tot i així crec que aquesta és la primera vegada que en dues o tres ocasions se m'han omplert els ulls de llàgrimes!! aaaai, serà l'edat?
per altra banda...Raqueleta ho sento però ho he de dir....és una mica pastelón eeeeeh?????
totes les noies tan bones, tan conscients, tan reflexives, la mare tan perfecta, tot ple de lliçons de moral i educació...que està molt bé, eh? però no em sembla gaire real...clar que en teoria està basat en les experiències de l'autora, no? i tant de sentiment cap a la religió i la pàtria...totalment d'acord amb tu Raqueleta amb això d'entregar marits i fills a la pàtria, bffff...ah, una cosa que em sembla curiosa és com l'autora en certs moments es dirigeix directament al lector, sense que sigui necessari (hauria pogut explicar el mateix sense fer-ho) sembla que és un recurs que era habitual a l'època, no? perquè ara no és tan comú...i també em sembla curiosa l'estructura del llibre en sí, al principi em donava la sensació d'una novel·la per entregues perquè cada capítol era una història amb "moraleja" final, fins que es posen malalts el pare i la Beth i la història ja té més continuitat...
també em fa gràcia la creativitat de les noies a l'hora d'entretenir-se: el joc dels pelegrins, les obres de teatre, el Pickwick Club, l'oficina de correus...
i els moments que m'han emocionat són quan arriba la carta del pare i la llegeixen totes juntes, la Jo darrere del sofà perquè les altres no la vegin plorar... el moment lagrimones total és quan el senyor Laurence li regala el piano a la Beth i ella va a donar-li les gràcies! i un altre moment que toca la fibra és quan la Beth es posa malalta, com totes les germanes es volquen per cuidar-la...realment és una nena que es fa estimar! (tot i que a l'hora d'identificar-nos totes ho fem més amb la Jo, no?
)bé, no entro més en detalls perquè repetiria moltes de les coses que ha dit la Raqueleta i sobre adivinar què passa després...tinc encara presents algunes imatges de la pel·lícula de l'any 94 i allí ja hi surten més coses que al llibre (deuria incloure la segona part) o sigui que per no fer trampes no digo ná
Re: CL setembre'13 - Mujercitas (L.M. Alcott)
Hola noies! Perdoneu, m'ha passat el setembre volant i no he pensat en entrar en comentar Mujercitas. I això que havia fet els deures durant l'estiu, quina ràbia! Bé, la Raqueleta ha fet uns deures estupendos, i una de les poques coses que em resten a dir és que ara que ho he llegit de més gran, realment m'ha adonat fins a quin punt els "missatges" amagats rere la història devien de ser diferents i avançats, des del nostre punt de vista, per la època i el lloc on era la Alcott. El tema dels valors, de la senzillesa per sobre del materialisme, de la importància de la feina i de la solidaritat, són missatges que estan en tots els llibres que he llegit de la Alcott. I per cert m'he adonat que encara me'n queden uns quants per llegir i que va ser bastant prolífica! Els voldria llegir tots!
És clar que també hi ha coses que ens xirrien una mica, com deia la Raqueleta com el tema del patriotisme, però bé, no deixa de ser EUA, i allà sempre ho han estat i més en aquella època!
Ara potser m'avanço, però aprofitant l'estiu vaig llegir també Aquellas mujercitas i he de dir que hi han moltes més coses que no m'agraden en la segona part, però no de la seva filosofia sino de com ha resolt algunes històries... Però bé, això ja ho comentarem quan toqui!
És clar que també hi ha coses que ens xirrien una mica, com deia la Raqueleta com el tema del patriotisme, però bé, no deixa de ser EUA, i allà sempre ho han estat i més en aquella època!
Ara potser m'avanço, però aprofitant l'estiu vaig llegir també Aquellas mujercitas i he de dir que hi han moltes més coses que no m'agraden en la segona part, però no de la seva filosofia sino de com ha resolt algunes històries... Però bé, això ja ho comentarem quan toqui!
Re: CL setembre'13 - Mujercitas (L.M. Alcott)
ametista ha escrit:Raqueleta ho sento però ho he de dir....és una mica pastelón eeeeeh?????
Tranqui, ho pots dir, el meu marit sempre m'ho diu.
Potser si "Mujercitas" no hagués marcat la meva infáncia, ara d'adulta seria més neutra. Bé, potser no, segur!
Pecosa79 ha escrit:Ara potser m'avanço, però aprofitant l'estiu vaig llegir també Aquellas mujercitas i he de dir que hi han moltes més coses que no m'agraden en la segona part, però no de la seva filosofia sino de com ha resolt algunes històries... Però bé, això ja ho comentarem quan toqui!
No, no ho comentarem quan toqui perquè, per ara, "Aquellas mujercitas" no està previst que el llegim però j om'he quedat encuriosida. Si vols ho podem comentar aquí indicant que és un spoiler d'Aquellas mujercitas o per privat.
Re: CL setembre'13 - Mujercitas (L.M. Alcott)
aquí aquí, comenteu-ho aquí!! 
vaaaaaaaaaaaaaaa
amb un spoilers de "aquellas mujercitas" i au!
vaaaaaaaaaaaaaaaamb un spoilers de "aquellas mujercitas" i au!
Re: CL setembre'13 - Mujercitas (L.M. Alcott)
Noies, l'enquesta m'ha estat fent el burro. La veieu bé?
Re: CL setembre'13 - Mujercitas (L.M. Alcott)
Momo ha escrit:Noies, l'enquesta m'ha estat fent el burro. La veieu bé?
Sí!
Ja has acabat la PAC? O t'he de renyar?
Re: CL setembre'13 - Mujercitas (L.M. Alcott)
Acabar-la l'he acabat, però em pots renyar igualment... Vaya xurro mal fregit he lliurat! 
Re: CL setembre'13 - Mujercitas (L.M. Alcott)
Momo un xurro mal fregit???
ups, perdó..... no és que me'n rigui eeeeh? però és que l'expressió m'ha fet gràcia!
jo no veig bé l'enquesta, surten ítems repetits...
ups, perdó..... no és que me'n rigui eeeeh? però és que l'expressió m'ha fet gràcia!
jo no veig bé l'enquesta, surten ítems repetits...
ametista l’ha editat per darrera vegada el dia: dc. oct. 09, 2013 2:01 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Re: CL setembre'13 - Mujercitas (L.M. Alcott)
okok, doncs comentem aquí les que l'hagin llegit
SPOILER "AQUELLAS MUJERCITAS"
A veure, coses que vaig notar ja en el seu moment però que ara de més gran he notat encara més:
- El triangle Jo/Laurie/Amy: d'acord que la Jo no n'estigui enamorada. Fins aqui, ok. Però que de cop i volta, sense gairebé transició narrativa ni temps, Laurie s'enamori de la petita? No colaaaaa... I a més a més, jo, que potser sóc malpensada, entrelínies he continuat veient també després entre Jo i Laurie més que una amistat, no sé...
- Meg: aquesta història en realitat està a cavall entre els dos llibres. Idem, no he percebut prou el seu enamorament i tot plegat la seva decisió m'ha semblat un pel forçada. Podria pensar que és un problema narratiu de la Alcott, que se li donessin malament descriure la fase d'enamorament, però no crec perquè en canvi l'enamorament de la Jo i el seu home me'l crec i m'agrada força, ho trobo molt romàntic.
Vosaltres com ho veieu?
SPOILER "AQUELLAS MUJERCITAS"
A veure, coses que vaig notar ja en el seu moment però que ara de més gran he notat encara més:
- El triangle Jo/Laurie/Amy: d'acord que la Jo no n'estigui enamorada. Fins aqui, ok. Però que de cop i volta, sense gairebé transició narrativa ni temps, Laurie s'enamori de la petita? No colaaaaa... I a més a més, jo, que potser sóc malpensada, entrelínies he continuat veient també després entre Jo i Laurie més que una amistat, no sé...
- Meg: aquesta història en realitat està a cavall entre els dos llibres. Idem, no he percebut prou el seu enamorament i tot plegat la seva decisió m'ha semblat un pel forçada. Podria pensar que és un problema narratiu de la Alcott, que se li donessin malament descriure la fase d'enamorament, però no crec perquè en canvi l'enamorament de la Jo i el seu home me'l crec i m'agrada força, ho trobo molt romàntic.
Vosaltres com ho veieu?
Re: CL setembre'13 - Mujercitas (L.M. Alcott)
ATENCIÓ SPOILER "AQUELLAS MUJERCITAS"
Pecosa, jo no he llegit la segona part, eh, sé el que passa per haver vist la pel.lícula (molts cops).
Jo sempre havia entès que sí hi havia una transició de temps. La Jo rebutja al Laurie, ell marxa a Europa, l'Amy hi va amb la tia Marx i fan un viatge llarg, no és una setmana, s'hi estan temps, un mes o més temps fins i tot. Hi ha una el.lipsi i no s'explica què passa però sí que sembla que hi ha temps com per a que cualli una relació. Això sense haver llegit el llibre, eh.
Pel que fa a la Meg i al John, sí que es va dient que ella està nerviosa, com distreta, parla molt d'ell, a mi això no em xirria. Però sí que tens raó que la relació més bonica és la de la Jo amb el professor, és molt tendra, i finalment fins que ell no la va a veure a casa dels pares d'ella, just quan han tornat l'Amy i el Lauri i es pensa el que no és, no es desencadena tot.
Pecosa, jo no he llegit la segona part, eh, sé el que passa per haver vist la pel.lícula (molts cops).
Jo sempre havia entès que sí hi havia una transició de temps. La Jo rebutja al Laurie, ell marxa a Europa, l'Amy hi va amb la tia Marx i fan un viatge llarg, no és una setmana, s'hi estan temps, un mes o més temps fins i tot. Hi ha una el.lipsi i no s'explica què passa però sí que sembla que hi ha temps com per a que cualli una relació. Això sense haver llegit el llibre, eh.
Pel que fa a la Meg i al John, sí que es va dient que ella està nerviosa, com distreta, parla molt d'ell, a mi això no em xirria. Però sí que tens raó que la relació més bonica és la de la Jo amb el professor, és molt tendra, i finalment fins que ell no la va a veure a casa dels pares d'ella, just quan han tornat l'Amy i el Lauri i es pensa el que no és, no es desencadena tot.
Re: CL setembre'13 - Mujercitas (L.M. Alcott)
ATENCIÓ SPOILER "AQUELLAS MUJERCITAS"
Sí que la amy es passa temps a Europa, però al llibre el Laurie hi va després d'un temps i no s'està sempre amb ella, va i ve viatjant per Europa (om es portava molt en aquella època), i la sensació que dona és que no és que es vegin pas tant... o almenys, des del meu punt de vista, no tant com per substituir un amor que a ell li va durar anys... Les seves escenes junts en el llibre són ben comptades, i tampoc les trobo suficientment intenses i romàntiques com per substituir la Jo en poc temps. Però això són visions personals! Ja em diràs quan el llegeixis com ho veus tu
En això de la Meg potser tens raó, el que passa és pel que meu gust personal potser és massa subtil i tot...
Sí que la amy es passa temps a Europa, però al llibre el Laurie hi va després d'un temps i no s'està sempre amb ella, va i ve viatjant per Europa (om es portava molt en aquella època), i la sensació que dona és que no és que es vegin pas tant... o almenys, des del meu punt de vista, no tant com per substituir un amor que a ell li va durar anys... Les seves escenes junts en el llibre són ben comptades, i tampoc les trobo suficientment intenses i romàntiques com per substituir la Jo en poc temps. Però això són visions personals! Ja em diràs quan el llegeixis com ho veus tu
En això de la Meg potser tens raó, el que passa és pel que meu gust personal potser és massa subtil i tot...
Re: CL setembre'13 - Mujercitas (L.M. Alcott)
ATENCIÓ SPOILERS "AQUELLAS MUJERCITAS"
jo tampoc puc parlar per haver llegit el llibre, jo havia vist la pel·lícula...però potser passa que d'alguna manera l'autora s'dentifica més amb la Jo i per això la seva història és la que està més desenvolupada, i en les altres relacions com que són "secundàries" no hi aprofundeix tant (...ja hem vist coses similars en altres llibres de l'època, no?)
jo tampoc puc parlar per haver llegit el llibre, jo havia vist la pel·lícula...però potser passa que d'alguna manera l'autora s'dentifica més amb la Jo i per això la seva història és la que està més desenvolupada, i en les altres relacions com que són "secundàries" no hi aprofundeix tant (...ja hem vist coses similars en altres llibres de l'època, no?)
Re: CL setembre'13 - Mujercitas (L.M. Alcott)
per cert, i la resta que llegíeu "Mujercitas" com ho porteu? nienna, Lalona, Momo, Takita, Laia...
Re: CL setembre'13 - Mujercitas (L.M. Alcott)
Ufff jo aquest mes fatal fatal setembre ha sigut molt complicat amb la tornada al cole, i encara vaig per la tercera part. A més a més havia acabat la carrera i pensava que tindria més temps, però finalment he començat un master i entre això i l'embaràs em costa seguir el ritme. Però ho intentaré acabar per comentar abans que comenci el llibre de novembre. Ho sento
setembre ha sigut molt complicat amb la tornada al cole, i encara vaig per la tercera part. A més a més havia acabat la carrera i pensava que tindria més temps, però finalment he començat un master i entre això i l'embaràs em costa seguir el ritme. Però ho intentaré acabar per comentar abans que comenci el llibre de novembre. Ho sento Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |