CL maig'15 - Lolita (Vladimir Nabokov)

Llibres, tallers..

enquesta mes de maig - literatura europea i russa

L’enquesta ha acabat el dv. abr. 10, 2015 11:52 pm

La metamorfosi - Kafka
0
No hi ha cap vot
Si això és un home - Primo Levi
0
No hi ha cap vot
Lolita - Vladimir Nabokov
3
60%
La tabla periódica - Primo Levi
1
20%
El nom de la rosa - Umberto Eco
1
20%
La insoportable levedad del ser - Milan Kundera
0
No hi ha cap vot
Assaig sobre la ceguesa - José Saramago
0
No hi ha cap vot
 
Vots totals: 5
MarionCole
:: papallona
:: papallona
Entrades: 113
Membre des de: dg. feb. 09, 2014 10:37 pm

Re: CL maig'15 - Lolita (Vladimir Nabokov)

EntradaAutor: MarionCole » dj. abr. 30, 2015 9:52 pm

Valenta? No, no, i ara!!! És un llibre que per treure'n l'essència al màxim no podria estar pendent de l'anglès, i és una llàstima. Les imatges, metàfores, expressions, jocs de paraules, jocs d'idees... hi ha pocs llibres d'aquest nivell... aix, que m'estic avançant als comentaris i no pot serrrr!!!

Mentre llegiu no perdeu de vista que es tracta d'un escriptor rus, és a dir que l'anglès no era la seva llengua original. Us ho podeu imaginar? Un fora de sèrie.
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8453
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL maig'15 - Lolita (Vladimir Nabokov)

EntradaAutor: Raqueleta » dt. maig 12, 2015 1:24 pm

Algú l'està llegint ja?
Jo començo ara, a veure si llegeixo ràpid, temps de comentar no sé si tindré... quina vida, senyor... :-o00m
ImatgeImatge Imatge

Imatge
MarionCole
:: papallona
:: papallona
Entrades: 113
Membre des de: dg. feb. 09, 2014 10:37 pm

Re: CL maig'15 - Lolita (Vladimir Nabokov)

EntradaAutor: MarionCole » dt. maig 12, 2015 9:03 pm

Jo ja estic per la segona part.
Nineta22
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 328
Membre des de: dt. set. 03, 2013 2:39 pm

Re: CL maig'15 - Lolita (Vladimir Nabokov)

EntradaAutor: Nineta22 » dt. maig 12, 2015 9:08 pm

Jo acabo de fer un esbós del comentari de la primera part per poder llegir la segona. No volia escriure sabent què passa després... :)
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1549
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL maig'15 - Lolita (Vladimir Nabokov)

EntradaAutor: Anna Maria » dc. maig 13, 2015 7:43 am

bones, jo no el vaig anar a buscar a la biblio fins ahir, problemes amb el prestec inrterbibliotecari van fer que no m'arribés fins dijous passat, i a mes no havia pogut anar a recollir-lo... a veure si puc llegir!
Imatge
Imatge
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Imatge

Al setembre al Club de lectura del SP llegim El fil de plata de Lluís Anton Baulenas. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
ametista
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4940
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL maig'15 - Lolita (Vladimir Nabokov)

EntradaAutor: ametista » dj. maig 14, 2015 8:10 pm

hola compis lectores!
...doncs aquest cop jo vaig endarrerida, encara no he acabat la primera part... ara quan els "fieras" em deixin m'hi posaré una estona però no crec que arribi demà a comentar :ufs: però les que esteu al dia siiii eh??? demà tocaa >.-<: >.-<:
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de setembre llegim:
El fil de plata, de Lluís Anton Baulenas
T'apuntes?
Nineta22
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 328
Membre des de: dt. set. 03, 2013 2:39 pm

Re: CL maig'15 - Lolita (Vladimir Nabokov)

EntradaAutor: Nineta22 » dv. maig 15, 2015 6:14 pm

ATENCIÓ SPOILERS!! LLEGIDA LA PRIMERA PART!!

Bé, no sabeu les ganes que tenia que arribés el moment de comentar aquesta obra mestra!! M'està encantant aquest llibre! Mai havia tingut el moment, i sincerament tampoc les ganes, de llegir-lo tot i que n'havia sentit a parlar molt, però el que té el club de lectura és que descobreixes autors i estils que et poden sorprendre. Aquest ha estat el cas >.-<: >.-<:

“Lolita, luz de mi vida, fuego de mis entrañas. Pecado mío, alma mía. Lo-lita: la punta de la lengua emprende un viaje de tres pasos desde el borde del paladar para apoyarse, en el tercero, en el borde de los dientes. Lo.Li.Ta.” - Quin inici més profund no? La veritat és que ara que ja he descobert qui és la Lolita al·lucino amb aquesta obsessió que hi té amb ella i lo malaltís que és aquest Humbert no? Jo que tinc una filla, mentre llegia el llibre pensava que donaria el que fos perquè no es creués mai amb un home així, MAI!! (I que ella evidentment no fos MAI com la Lolita, jeje)

Sembla estrany que pugués haver estat un home "normal" abans de tot això. Quan parla de l'Annabel, de la seva trobada sota les mimoses i explica les seves primeres experiències, el veus un noi sensible i súper enamorat! Un noi força normal! Poc t'imagines que després d'aquesta experiència pugui canviar tot tant i transformar-se en una mena de malalt amb un transtorn de personalitat que no sé classificar, i obsessionar-se fins aquest extrem amb la seva “nínfula”.

Deixant a part tota la història també m'inquieta una mica i m'apassiona a la vegada la manera que té d'escriure l'autor. Les descripcions que fa de les coses, el llenguatge culte i variat que utilitza, i tot en general, demostren que es tracta d'un home, des del meu punt de vista, una mica malaltís probablement, però d'una intel·ligència impressionant! Em vaig apuntar perquè vaig trobar fascinant una descripció d'una cosa tan simple i tan normal com l'orina, que en diu: “impetuosa cascada al cabo de su propio chorro aminorado”. Fins i tot això li sona poètic i tot! M'encanta!

Passo ràpid la Valèria, que després de deixar-lo pel Maximovich, es va morir durant el treball del part. Mare meva, que tràgic tot plegat! Ja comença amb la mort de l'Annabel per tifus, i despres la Valèria. No tot s'acaba aquí, potser és que estar amb l'Humbert et durà a una mort tràgica i estranya? Jeje ja veurem si hi ha més víctimes en la segona part de llibre.

Vaig buscar al diccionari (o wikipedia, tant és) el significat exacte de la paraula pedòfil, per si es podia classificar en aquesta categoria o no, i em va sorprendre trobar una descripció d'una cosa que es deia “complex de Lolita” (ara em direu que totes n'havieu sentit a parlar, però jo no, jeje) on deia justament que el terme ve de la novela de Nabokov i fa referència als homes que es fixen/els agraden les nínfules, al manga pornogràfic. Que fort eh? Que d'una novela en pugui sortir un terme així!! Bé, a mi és algo que em va cridar molt l'atenció.

Tornant al llibre, què me'n dieu de la primera vegada que veu a la Lo? N'hi diu “precioso cachorro”!! Grrr... em fa una barreja de fàstig, repelús i pena també per lo sonat que està!! Em fa gracia com la Sra Haze i la Lo es “barallen” i discuteixen sempre, i la manera que tenen les dues d'intentar seduir-lo!! La Lolita sempre el calenta però després li diu el nom del porc o el menysprea i el tracta fatal!! com pot ser que una nena de 12 anys sigui així?? Realment són així a aquesta edat?? jeje Suposo que hi ha de tot però em costa creure!!

I la primera vegada que tenen un mínim contacte? L'escena de l'habitació de l'escriptori, la Lo amb el vestit rosa-blanc i la poma. No passa res massa important, però amb una simple carícia o un mínim contacte, ell es posa a 1000! està obsessionat tot el dia en veure-la!! Tota la seva vida gira entorn a la Lolita! Però si fins i tot es casa amb la Charlotte Haze per poder estar a prop d'ella!! No has d'estar molt bé per fer tot això! Tampoc he acabat d'entendre a què es dedica, de què viu. Vaig entendre que en arribar a EEUU es dedicava a revisar anuncis de perfums, i que després va anar al pol nord d'expedició, però no acabo de veure què fa, a veure si algú m'il·lumina.

I finalment arriba el primer contacte més intim... ella marxa al campament i abans de pujar al cotxe li fa un petó... ecs!! És que me l'imagino un home fastigós, i penso en una nena innocent (no tant innocent en el fons, no ens enganyem) fent-li un petó i em fa repelús!! Enmig d'aquest encís del moment, reb la carta de la Charlotte: “esta es una confesión: te amo” jajaja I aquest ultimàtum de que es casi amb ell o marxi!! I quedar-se sense la Lo?? Ni palar-ne, a casar-nos doncs!! :) I diu mentre fan l'amor: “mi exasperación solemne era para ella el silencio del amor”...

Em fa gràcia i m'inquieta com es defineix ell mateix: “un poeta. No és cap violador ni un dimoni sexual. És un caballer trist, suau, amb ulls de gos i bastant dimoni per sofrenar la seva ansietat en presència d'adults, però disposat a donar anys i anys de vida per una sola oportunitat de tocar una nínfula” → Hi ha algú que necessita un psiquiatra!! Si fins i tot la vol embarassar pensant en el dia que ingressarà que podrà estar a soles amb la Lo!!!! Mare meva!!

I finalment la Charlotte descobreix el seu secret... i embogeix tant que la pobra, surt a fora a escriure cartes a ves a saber qui per explicar-li, i l'atropella un veí... ja té nassos!!! Tercera morta en la vida d'Humbert.

I aleshores és quan ja no entenc res. Va a buscar a la Lo, i ella s'hi llença als braços i es fan amants!! ho haveu vist???????? A veure com segueix això... Per començar està organitzant el moment que la drogarà per poder aprofitar aquest màgic moment de tenir-la tota per ell...

A part de tota la història que em sembla fascinant i a la vegada horripilant, ja us he dit que m'encanta com escriu Nabokov!! Com parla amb el lector: “imaginame: no puedo existir si no me imaginas”, poètic no? >.-<: >.-<: >.-<:
MarionCole
:: papallona
:: papallona
Entrades: 113
Membre des de: dg. feb. 09, 2014 10:37 pm

Re: CL maig'15 - Lolita (Vladimir Nabokov)

EntradaAutor: MarionCole » dv. maig 15, 2015 6:48 pm

Hola!

Tenia un esborrany del que us volia dir avui sobre la primera part però, òbviament, havent llegit el comentari de la Nineta ho hauré de variar una mica.

En Nabokov és gran, MOLT gran. Per ell, la història és el de menys, i ell prefereix la forma. Té una novel•la que es diu “Risa en la oscuridad” i que comença dient alguna cosa així com: “El prota d’aquest llibre era un paio que va deixar la feina, la dona i els fills per una altra dona. Se’n va anar amb aquesta dona i la seva vida va acabar en un desastre. I com que el que realment importa és el com, més que el què, ara passo a explicar-t’ho a la meva manera”. Està ple de frases i expressions que només podria escriure-les ell, com quan diu que la manera de fer de la Charlotte és “marlenesca” (abans ja havia dit que la mare de la Lolita tenia un aire a lo Marlène Dietrich), o quan parla del “mal nínfeo”. Per cert, que la paraula “nínfula” se la va inventar ell. Aquesta, per mi, és la GRAN literatura, perquè ningú més pot escriure una història tan simple com la d'una obsessió per una nena d'una manera tan personal i fascinant, oi??

Aquí vé el punt que veig un pèl diferent de la Nineta. El millor de la novel•la: en Humbert Humbert. És un pederasta fastigós, escòria humana,però a mi de vegades em fa riure i tot. Fins i tot té una cosa que podria dir-se "entranyable". Al final de la primera part diu obertament que aquell matí s’ha tirat tres vegades a la Lolita, que en aquells moments va vestida amb mitjons blancs, porta els genolls plens de crostes i menja gelat (a la mateixa frase se la tira i et recorda que és una NENA). Repugnant. Però d’altra banda… no para de dirigir-se a mi, “ávido lector”, i al jurat que l’haurà de jutjar “oh, alados miembros del jurado!”, i en algun moment, fins i tot, té sentiment de culpa (“al suelo, pobre bestia, al suelo!” Al final de tot). Diu que la Lolita és una “pobre huérfana” i que “no tenía adónde ir”. I també, com ja he dit, en Humbert té un sentit de l’humor boníssim, com quan diu que després de divorciar-se per primera vegada té notícia, al cap d’uns anys, que la seva ex (“la vaca Valechka”) formant part d’un estudi en uns laboratoris que consisteix en anar tot el dia a quatre grapes. O quan diu que la Charlotte és tan poc interessant com ho seria la seva autòpsia, o quan està al primer hotel amb la Lolita i no para de sentir gent que caga i cisternes de vater, o quan es refereix contínuament al seu atractiu com a home quan, en veritat, folla ben poc si no és pagant. O un dels millors moments, al final de la primera part, quan recull el llit on han estat tota la nit amb la Lolita perquè sembli “el nido abandonado por un padre inquieto y su hija traviesa, en vez de la saturnalia de un exconvicto con un par de viejas rameras gordas” (INSUPERABLE). En el fons, veig en Humbert com un friqui, un caspós i un inadaptat que em fa riure més que no pas un monstre. Aquest és el gran "logro" (si em permeteu el barbarisme) d'en Nabokov.

El llibre està a petar de perles, imatges impagables i inspirades. El ventre de la Charlotte és “el vientre dentro del cual mi nínfula había sido un pececillo curvado allá en 1934”. Les pestanyes de la Charlotte acabada de morir estan “pegadas como las tuyas, Lolita”. Buf, en tinc a centenars de marcades, no les posaré ara totes…

Una altra qüestió del llibre que no és menor: suposo que no se us escapen els pebrots que va tenir en Nabokov per descriure les tretes d’un paio de 40 anys per tirar-se una nena, oi? Me’n recordo fa un temps que algun eixelebrat va demanar que no editessin mai més “Tintin al Congo”, perquè era racista. Per què? Si ens carreguem el Tintín al Congo, abans carreguem-nos aquesta joia de la literatura, manual de pederàstia i depravació, no? Carreguem-nos la Biblia, on castiguen els homosexuals a Sodoma i Gomorra, carreguem-nos-ho pràcticament tot!! Aquest és un dels aspectes que més li reconec a en Nabokov, i és la falta de pudor. Per escriure no has de tenir pudor, has d’anar pel broc gros, sense pèls a la llengua. Has d'entrar a la faena per sortir-ne amb les dues orelles i el rabo! I fixeu-vos que no estic parlant en termes descriptius necessàriament (en Nabokov entra molt poc en l’entranya sexual, a mi em molestaria). No hi ha res pitjor que llegir un llibre i notar que l’autor ha tingut massa pudor en dir allò que volia dir. Aquell és el moment de tancar el llibre i tornar-lo a la llibreria, a la biblioteca o, directament, cremar-lo.

Estic contenta que t'agradi, Nineta, per mi és una novel·la perfecta, plena de víscera, insuperable.
MarionCole
:: papallona
:: papallona
Entrades: 113
Membre des de: dg. feb. 09, 2014 10:37 pm

Re: CL maig'15 - Lolita (Vladimir Nabokov)

EntradaAutor: MarionCole » dv. maig 15, 2015 7:07 pm

Per cert, Nineta, se m'ha passat de comentar que a mi en Humbert sí que em sembla ja de sempre un paio depravat. Tu veus la història amb l'Annabel molt càndida, però jo trobo que van molt enllà en els tocaments per ser tan petits. Tu et preguntes en quin moment es va pervertir. Jo el trobo ja un depravat a la primera pàgina ;-)))

I sobre el que et qüestiones, de què viu, doncs diria que administra l'herència d'un oncle que tenia un negoci de perfums, no? Però és una bona pregunta, la que fas, trobo que una bona novel·la ho ha de tenir tot ben trabat. Ho explica al principi per fer la història creïble al lector i després ja no en fa més referència.
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8453
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL maig'15 - Lolita (Vladimir Nabokov)

EntradaAutor: Raqueleta » dv. maig 29, 2015 12:15 pm

Des que sóc bimama em costa tot més. El llibre anterior ni el vaig arribar a comentar, tot i que anava llegint al ritme proposat, i ara vaig molt endarrerida amb la lectura, però per a compensar comentaré una mica. Potser amb sort al següent llibre puc comentar i quan toca…
Jo ja he llegit "Lolita" uns quants cops, aquest deu ser el tercer o el quart cop. He de dir que el primer cop no em va acabar de fer el pes del tot, suposo que tot plegat em feia angúnia, jo què sé, el segon cop em va agradar molt i ara és un entremig entre la primera lectura i la segona, potser perquè estic llegint més a salto de mata i es nota…

ATENCIÓ SPOILERS. PRIMERA PART LLEGIDA

El meu marit abans apuntava inicis de llibres que li semblaven impactants i el de “Lolita” el tenia marcat. I no és per menys. La Nineta també ho ha destacat. Sobretot “la punta de lengua emprende un viaje de tres pasos desde el borde del paladar para apoyarse, en el tercero, en el borde de los dientes. Lo. Li. Ta.” Ja em veieu al metro dient Lolita en silenci i fixant-me on es posava la meva llengua…

Com diu la Marion, aquest llibre ha tingut molta repercussió, en el concepte de les Lolites, que ha trascendit, en la descripció de les nínfules, en l’atreviment d’escriure un llibre així als anys 50,… He llegit a la Wikipedia que al Japó es fa servir el terme “lolicon” per a referir-se al complex de lolita i a l’obssessió per les nenes joves, sobretot a la ficció (manga lolicon). No coment.

A mi em resulta curiós com l’Humbert Humbert hi ha moments que es considera brut, vil, pel que sent i pel que fa i com hi ha moments en que es justifica, que si les filles prenúbils d’Akenaton i Nefertiti, que si Virgili, que si Dante, que si Petrarca…
És un tio fastigós, com dèieu. Ja no només per l’atracció per les nenes, que és el pitjor, però també pel matrimoni que fa amb la Valechka (que sí, que llegeixes el llibre i després te la imagines a quatre grapes en un experiment i et fa gràcia i tot, perquè la descriu de tal forma des del primer moment que és ridículament còmica) per a mera comoditat seva, la crueltat amb que la tracta o pensa en tractar-la, el matrimoni amb la Charlotte per a tenir la Lolita a mà, com imagina que la mata per a quedar-se sol amb la Lolita o com fantasieja amb tenir un fill per a que la Charlotte es quedi ingressada a l’hospital i ell pugui estar sol amb la Lolita.
De totes formes, en la seva defensa he de dir que sembla que, d’entrada, no té cap intenció d’abusar d’ella mentre ella estigui conscient. L’acte en si és igualment depravat i reprobable, però és d’agrair que pensés en guardar la innocència de la nena, en no danyar-la. “Había hurtado la miel de un espasmo sin perturbar la moral de una menor”. I després en tot moment vol drogar-la i que ella no s’assabenti de res, però finalment resulta que la innocent Lolita d’innocent no en tenia res, i que juga a provocar i li facilita les coses a l’Humbert Humbert (i cal dir que el fet que la Lolita ja no fos innocent podria ser un atenuant al crim de l’Humbert Humbert). Abans d’això, passa per l’agonia de les pastilles que no adormen prou a la Lolita i se li va despertant i ell no gosa tocar-la. Per dins, i tot i saber que finalment se sortiria amb la seva, me’n reia d’ell i de la seva desesperació, fes-te fotre, porc, queda’t amb les ganes. Però vaja, poc li dura la desesperació…

I permeteu-me que ho deixi aquí i que comenti tan breu, que no tinc massa temps. Tinc frases marcades, com la Marion, però poc temps per a buscar-les i copiar-les…
ImatgeImatge Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
ametista
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4940
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL maig'15 - Lolita (Vladimir Nabokov)

EntradaAutor: ametista » dv. maig 29, 2015 1:51 pm

que bé Raqueleta que hagis pogut comentar! >.-<:

jo la veritat és que aquest mes fatal... vaig començar el llibre i bé però... em costa posar-m'hi, em deu passar com a la Raqueleta en la seva primera lectura, no sé... Me l'hauré de tornar a rellegir d'aquí a un temps i a veure què :content: En fi, que espero poder-lo acabar aviat i comentar, ja tinc ganes de llegir tots els vostres comentaris!

la resta ja l'heu acabat? demà toca comentari finaaaal!! >.-<:
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de setembre llegim:
El fil de plata, de Lluís Anton Baulenas
T'apuntes?
MarionCole
:: papallona
:: papallona
Entrades: 113
Membre des de: dg. feb. 09, 2014 10:37 pm

Re: CL maig'15 - Lolita (Vladimir Nabokov)

EntradaAutor: MarionCole » dg. maig 31, 2015 10:18 pm

Hola!

Heu pogut acabar el llibre? Jo sí, però a banda de la Nineta potser sóc l'única. Penso si no seria millor donar-vos més temps a totes i que el debat sigui més "productiu".

He llegit que algunes no és la primera vegada que el llegiu i que havíeu gaudit més altres vegades. Bé, jo haig de dir que aquesta ha estat la quarta vegada que l'he llegit i que em passa el contrari: cada cop m'agrada més!! :p-)

Ja direu si allarguem el termini!
Avatar de l’usuari
ametista
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4940
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL maig'15 - Lolita (Vladimir Nabokov)

EntradaAutor: ametista » dl. juny 01, 2015 11:39 am

noies a mi em sap greu que m'espereu perquè no sé quan podré comentar, encara no l'he acabat i a sobre, com si no tingués prou feina, ara m'he liat a muntar un Taller de Fotografia :r) :r) així que jo prefereixo que comenteu vosaltres i quan pugui ja us agafaré :ok:

alguna té intenció de mirar pel·lícula?
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de setembre llegim:
El fil de plata, de Lluís Anton Baulenas
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
ametista
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4940
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL maig'15 - Lolita (Vladimir Nabokov)

EntradaAutor: ametista » dl. juny 01, 2015 11:40 am

ah per cert, ja està oberta l'enquesta per triar el llibre de juliol! passeu a votaaaar :ok:
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de setembre llegim:
El fil de plata, de Lluís Anton Baulenas
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1549
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL maig'15 - Lolita (Vladimir Nabokov)

EntradaAutor: Anna Maria » dl. juny 08, 2015 8:25 am

hola guapes!
doncs ho sento en l'ànima però jo l'he hagut de deixar. no per la falta de temps, sinó perquè no se si seran les hormones pero no podia avançar degut al tema. ja havia llegit algun llibre sobre un home que anava a thailandia per estar amb noies púbers, pero ara no he pogut, tot i que el llibre està molt ben escrit.
ara vaig a veure l'enquesta de juliol!
abraçades,
anna maria
Imatge
Imatge
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Imatge

Al setembre al Club de lectura del SP llegim El fil de plata de Lluís Anton Baulenas. T'apuntes?
MarionCole
:: papallona
:: papallona
Entrades: 113
Membre des de: dg. feb. 09, 2014 10:37 pm

Re: CL maig'15 - Lolita (Vladimir Nabokov)

EntradaAutor: MarionCole » dl. juny 08, 2015 10:56 am

Anna Maria, jo després dels dos parts he estat un any sense llegir RES DE RES. No m'entrava res, no podia concentrar-me en res. La concentració i les ganes de dedicar els pensaments a alguna altra cosa que no fossin els meus fills no van arribar fins que vaig tornar a treballar.

Per tant, no m'estranya gens el que dius, i encara menys d'un llibre com Lolita, que requereix immersió absoluta i, si tu vols, va d'un tema molt delicat.
Nineta22
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 328
Membre des de: dt. set. 03, 2013 2:39 pm

Re: CL maig'15 - Lolita (Vladimir Nabokov)

EntradaAutor: Nineta22 » dl. juny 08, 2015 12:56 pm

MarionCole i la resta, vaig fatal! Ho sento pero estic a mitges de la segona part! Tic familia del meu marit instal·lats a casa per una temporada i no em deixen temps per res! Ho faré, mes endavant però faré el comentari!
Avatar de l’usuari
nienna
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2029
Membre des de: dt. set. 14, 2010 7:58 pm
Ubicació: Barcelona

Re: CL maig'15 - Lolita (Vladimir Nabokov)

EntradaAutor: nienna » dl. juny 29, 2015 10:32 am

Per fi, vaig acabar el llibre abans de començar el proper club de lectura >.-<: >.-<:

ATENCIÓ SPOILERS!! LLEGIT FINS EL FINAL

Feia molt de temps que volia llegir aquest llibre, sempre m'ha sorprès molt que un llibre sobre un tema així pogués ser tan i tan reconegut. Però, coses de la vida, mai l'he pogut llegir. Ara gràcies a vosaltres per fi el puc esborrar de la llista de grandes pendientes :b-))) Això si, m'ha costat molt i molt, se m'ha fet molt difícil connectar amb el llibre i he anat passant de la traducció al castellà al original en anglès a estones, he fet una mica de mix de versions perquè hi havia coses que no pillava en castellà i d'altres que em costaven molt en anglès. Que per cert, es el llibre més difícil que he llegit mai en anglès i això que per la uni he hagut de llegir uns quants molt rics en vocabulari però aquest amb diferencia es el més difícil. Moltes al·lusions, molts jocs de paraules... Només el puc comparar amb Heart of Darkness d'en Joseph Conrad que tampoc tenia l'anglès com a llengua materna. Suposo que en aprendre una llengua de més gran, en llegir més en aquella llengua s'adquireixen paraules que un nadiu no acostuma a fer servir. Em fa recordar quan vaig aprendre jo a parlar castellà a base de traduir Cien años de soledad. Feia servir paraules que un nadiu ni de conya i em miraven ben raro, però sense tenir domini de la llengua que te un nadiu :content: :content: M'ha fet gràcia. Nabokov sí que te un domini de la llengua brutal, sembla que faci malabars amb les paraules, i com deia la Nineta fins i tot l'orina la descriu d'una manera molt poètica. Tot i que per ell no ha sigut voluntari aquest canvi de llengua, ho ha fet per pressions i per la imposibilitat de publicar segons quins llibres en Russia. Ell mateix diu que:

"Mi tragedia privada, que no puede ni debe, en verdad, interesar a nadie, es que he tenido que abandonar mi idioma natural, mi libre, rica, infinitamente libre lengua rusa, por un inglés mediocre, desprovisto de todos esos aparatos del espejo falaz, el telón de terciopelo negro, las asociaciones y transiciones implícitas que el ilusionista nativo, agitando las colas de su frac, puede emplear mágicamente para trascender a su manera la herencia común."

Si en anglès ja es brutal la seva prosa, us imagineu que l'hagues escrit en rus?

El tema de la novela se m'ha fet, no sé si pesat es la paraula adequada, o potser incòmode. Entre experiències personals del passat i que tinc 2 nenes alguns passatges van ser molt difícils de digerir però la prosa del Nabokov ho fa més fàcil d'encaixar. A més a més, ja ho deia algu que per sort no fa descripcions molt visuals de les experiències sexuals i em penso que això es una de les raons de pes de que el llibre hagues tingut tant d'exit, hauria passat a ser un altre tipus de literatura per un altre públic.

Humbert Humbert es un home malalt, i així es com el descriu el Nabokov, fastigós, sap perfectament que el que fa està malament però ho segueix fent, no ho pot controlar. M'agrada que Nabokov castiga en vida al Humbert pel que li fa a la Lolita i li fa viure un infern, especialment quan la Lolita se'n va i passa aquells 2-3 anys sol, a estones amb la Rita, però sol i perdut, buit per dins... Després quan es troba la Lolita aquesta li diu amb qui va fugir i com va anar tot, i després li diu quan ell li proposa que marxes amb ell: "Él me destrozó el corazón. Tú apenas me destruiste la vida". tan curt i tan intens, tan sufocant, brutal. Ell se n'adona de que realment l'estima, no es ja només obsessió sino que ja l'estima per qui es, per la seva essencia, no es només la seva obsessió amb les nínfulas, perquè ella ja no ho es. "Era amor a primera vista, a última vista, a cualquier vista." "La miré y la miré, y supe con tanta certeza como que me he de morir, que la quería más que a nada imaginado o visto en la tierra, más que a nada anhelado en este mundo."

Per cert m'agrada molt més la paraula que el Nabokov ha inventat en angles, nymphet que la castellana nínfula. Trobo que en castellà la paraula es molt vulgar, en anglès no sona tan malament :-:)

Tinc moltes frases que havia subratllat però ja n'heu posat moltes. Dir que m'ha agradat la prosa, però no tant la historia. M'ha agradat molt llegir el llibre, i ja tinc ganes de llegir algun altre llibre del Nabokov.

M'he baixat la peli de Kubrick, te bones crítiques i tinc curiositat de veure com poden adaptar al cine un llibre tan "intern". Ja us explicaré quan l'hagi vist.
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de juliol llegim:
EL NOSTRE LLIBRE Nº50!!!!! que serà:
Leer Lolita en Teherán, d'Azar Nafisi
T'apuntes?
MarionCole
:: papallona
:: papallona
Entrades: 113
Membre des de: dg. feb. 09, 2014 10:37 pm

Re: CL maig'15 - Lolita (Vladimir Nabokov)

EntradaAutor: MarionCole » dc. jul. 01, 2015 10:03 pm

Hola nienna, m'agrada tot el que dius del llenguatge. Es nota que ets del ram.

traduir Lolita deu ser tela marinera. La meva edició és d'Anagrama de fa uns 15 anys i la trobo prou ben feta.
Avatar de l’usuari
ametista
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4940
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL maig'15 - Lolita (Vladimir Nabokov)

EntradaAutor: ametista » dl. jul. 06, 2015 8:33 pm

ATENCIÓ SPOILERS, LLEGIT FINS AL FINAL

per fi puc comentar tot i que poca cosa puc afegir al que ja heu anat dient!
al principi no m'enganxava, després ja sí però tot i així em costava posar-m'hi perquè la sensació era de necessitar els meus cinc sentits a tope per captar tot el que llegia i no sempre jo estava a tope... el vocabulari, les descripcions...tot requeria de mi una concentració absoluta i últimament les úniques estones que tinc per llegir són per la nit i no sempre és el millor moment per una lectura com aquesta...però vaja, ja l'he acabat i puc dir que m'ha agradat però en diferents fases, al principi no tant com he dit abans, a partir de quan coneix a la Lolita ja em creava més interès.... interès ambivalent perquè no m'agradava què volia fer-li i li fa a la Lolita però m'enganxava veure com ell es va muntant la pel·lícula i acaba aconseguint més del que esperava, com es justifica, com es jutja a ell mateix, tot el seu univers mental vaja, perfectament plasmat en com escriu el seu diari: complexe, obsessiu, educat... Em costa imaginar-me'l com a un home atractiu tal i com ell es descriu, només puc veure'l com una persona lletja, és fastigós com és per dins i no es correspon en com és -suposadament- per fora. La Lolita tela també, però per ella no deixa de ser tot un joc com a nena que és, ell és l'adult que se n'aprofita, que hauria de posar un límit i no ho fa, ell és el malalt. Em fa especial ràbia com ell es calla que la mare de la Lolita és morta per no fastidiar-se la festa, fins que finalment la nena li pregunta directament per la mare i ell ja no pot amagar-ho més :ufs: Quan al cap d'un temps ella es fuga i ell finalment la troba uns anys després..... pobra Lolita, disset anys, embarassada i sense un duro, quina vida ha tingut i quina vida té... tot i que precisament havent viscut el que ha viscut en realitat em vaig alegrar que hagués trobat una estabilitat, una família, una persona al costat que la respecta, un futur... i ell li regala diners i la deixa viure la seva vida, es potser el millor acte d'amor cap a ella que té en tota la seva relació (tot i que ja ho intenta ja, que se'n vagi amb ell... sort que ella ja té sentit comú!) A partir d'aquí, vaig tornar a perdre una mica l'interès, em va costar especialment acabar el llibre, el seu viatge en busca de venjança, l'assassinat una mica surrealista... però bé, ell almenys acaba on ha d'acabar, a la presó!

vaja, que m'ha agradat llegir-lo perquè també era un de la meva llista de pendents i crec que més endavant me'l rellegiré segur perquè ja sabent la història podré entretenir-me més amb els detalls... si ja a vegades amb llibres "normals" descobreixes coses noves en una segona lectura amb aquest està clar que serà així, és sens dubte un llibre per llegir vàries vegades!
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de setembre llegim:
El fil de plata, de Lluís Anton Baulenas
T'apuntes?

Torna a “Club de Lectura”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: