CL setembre'15 - Suite francesa (Irène Némirovsky)

Llibres, tallers..
MarionCole
:: papallona
:: papallona
Entrades: 113
Membre des de: dg. feb. 09, 2014 10:37 pm

Re: CL setembre'15 Suite francesa (Irène Némirovsky)

EntradaAutor: MarionCole » dj. oct. 08, 2015 7:49 am

Hola noies, quin greu que em sap, però el llibre de la Némirovsky no m'ha enganxat. Tot i així, llegint alguns comentaris vostres, algunes dieu que la segona part és millor, així que miraré de reenganxar-m'hi, tot i que si algun llibre no em fa el pes no tinc gaires manies en abandonar-lo.

Volia passar i deixar-ne constància...

Una abraçada!
Avatar de l’usuari
ametista
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4954
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL setembre'15 Suite francesa (Irène Némirovsky)

EntradaAutor: ametista » dj. oct. 08, 2015 10:47 am

llàstima MarionCole!
és cert que la segona part es deixa llegir una mica millor però vaja.....
ara m'he baixat la peli, a veure quan la puc mirar i si enganxa més que el llibre! :content:
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de novembre llegim:
El setè àngel, de David Cirici
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
nienna
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2029
Membre des de: dt. set. 14, 2010 7:58 pm
Ubicació: Barcelona

Re: CL setembre'15 Suite francesa (Irène Némirovsky)

EntradaAutor: nienna » dl. feb. 15, 2016 2:58 pm

Amb aquest llibre tenia una relació amor-odi i sincerament el vaig començar 3 cops i no vaig poder passar de les primeres 100 págines! Però ara em vaig tornar a posar i per fi ho vaig aconseguir, i no me'n penedeixo :ok: :ok:

Vaig amb el comentari....

ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIT FINS AL FINAL!

TEMPESTAD EN JUNIO

La veritat es que he llegit bastants llibres ambientats a la segona guerra mundial i aquests te un punt de vista totalment diferents als altres. Es com viuen la guerra els rics, la burgesia francesa que ha de deixar la seva casa per evitar el bombardeig de Paris.

Els Péricand son molt representatius em sembla de les families adinerades de l'època... la senyora Péricand que espera sempre que els homes diguin el que ha de fer i el que ha de pensar, al final ha d'anar fent camí ella mateixa amb la família per marxar a les afores. Finalment es deixa al sogre, després de tant omplir-se la boca de tant que el cuida... :ufs: Amb els fills més del mateix, ho veig com l'Ametista que Hubert no val res per ella, no li fa cap cas, però quan arriba la noticia de la seva mort fins i tot es sent mes realitzada com a mare i orgullosa de tenir un fill heroi. Quan el torna a veure gairebé ni se'n alegra..

I la mort del Philippe fa molta pena, tot i que com diu l'Ametista es veia venir, fa molta pena i rabia igualment :ufs:

Gabriel Corte sincerament fa molta ràbia, amb les seves manies i la seva amant que fa el que vol quan vol i que per ell es un objecte... Crec que son els capitols que més m'ha costat llegir, se m'han fet llargs i pesats i es una pena que m'acostumen a agradar molt els personatges escriptors però aquest no no no :ufs:

El matrimoni Michaud son els més entranyables de la primera part... Fa molta pena quan els deixen buscar-se la vida per arribar a Tours perquè l'amant del Corbin se li fica al cotxe pràcticament. Si es que tiren més un parell de tetes... :ufs: i pobres que no aconsegueixen arribar i hi tornen a casa seva finalment, però Corbin aprofita les circumstancies i els fa fora... imbécil :sogra: L'escena quan tornen a casa i s'adormen donant-se la ma es molt emocionant, sempre estan junts passi el que passi i finalment reben la bona noticia que el seu fill ha sobreviscut. >.-<: >.-<: el personatge de Jean Marie m'ha agradat molt, penso que es un

En Charles Langelet, tan sol i tan enamorat de la seva porcellana també m'ha semblat un personatge una mica buit... També he de dir que es molt irònic sobreviure al bombardeig, poder marxar i després tornar a casa seva i que al final mori atropellat per un cotxe anant a sopar :ufs:


DOLCE

La segona part a mi també m'ha entrat millor, més que res perquè em produïa més curiositat...

La Lucile Angellier pobre que està vivint amb la sogra, la mare del seu marit, en Gaston, que no s'estima i que, pel que explica, tampoc l'estima gaire perquè té una amant que fins i tot té un fill seu però tot i així segueix amb la Lucile. Aquest es presoner i no saben a on ni si tornarà i ella està alla, esperant i veient passar el dia. Una existència ben trista la veritat fins que arriba l'alemany, en Bruno que la treu de la seva monotonia tot i que al final no s'arribi a res perquè ella encara el veu com a enemic...

La Madeleine que es queda pensant en el Jean Marie... i el seu marit torna a casa i ara ha de fer veure que no passa res. A casa seva també vindrà un alemany, l'interpret que farà que el Benoit estigui gelós i l'acabi matant quan li troben el fusil... suposo per no deixar a la seva dona amb ell o per morir tranquil d'haver matat algun alemany amb l'odi que sentia vers ells...

A mi també em van sobrar totalment els capituls de la vescomtessa Montmort, el més interessant es quan es troba al Benoit robant i aquest li diu 4 coses ben dites >.-<: >.-<: tot i que això li acabara costant la vida..

He subratllat una frase que resumeix perfectament com de repugnant es aquest personatge:

"En cada ocasió la vizcondesa tenía que hacer un esfuerzo para estrechar aquella mano, cuyo contacto le resultaba físicamente desagradable. Pero dominaba ese sentimiento contrario a la caridad cristiana y, como mortificación, se obligaba a besar a los niños que acompañaban a sus madres. Todos estaban gordos y sonrosados, hermosos y sucios como lechones." No comment :ufs: ara boníssima descripció del personatge per part de l'autora :ok:

La senyora Angellier, la sogra de la Lucile es molt ruin també, però sembla ben bé que totes les dones d'aquesta classe social son iguals. Quan els Perrin venen a demanar ajuda per recuperar coses de casa seva, l'autora esciu:

"La señora Perrin relató la heroica muerte de su hijo, caído en Normandia durante el avance alemán. Había obtenido permiso para visitar su tumba, pero se lamentó insistentemente del coste del viaje. La señora Angellier le dio la razón. El amor materno y el dinero eran dos cosas distintas. Los Perrin vivian en Lyon."

El que em va cridat molt l'atenció va ser el tractament de l'autora cap als soldats alemanys tenint en compte el que ella estava vivint en aquells moments. Em penso que es un tractament de molt respecte, els presenta amb els seus sentiments, algun el pinta com a bona persona. La veritat es molt respectable això que ha fet, separar la persona, i fer veure també que hi ha de tot com a tot arreu, però quan estan allà alguns son molt respectuosos :ok:


NOTES

M'he quedat flipant amb les notes la veritat, era un projecte molt gran i m'hagues agradat llegir tot el que havia d'explicar l'autora, es una gran llàstima que no hagi pogut acabar la novela...

A mi també m'ha sobtat molt la relació entre la Lucile i en Jean Marie... COOOOOMMMM?? no m'ho hagues pensat mai. Depen de com ho expliqui pot ser interessant o no, però no ho podem saber. :ufs:

CARTES

Son molt emocionants, el marit desesperat intentant ajudar a l'Irene i finalment acaben tots 2 morts. Sort de l'amiga de la familia que se'n cuida mooolt bé de les seves filles i aquestes acaben tenint una bona educació i un bon futur, tot i que això segur que els ha marcat per sempre.

En resum m'ha agradat llegir aquesta novel·la, m'ha costat moltissim però passades les primeres 200 pàgines la resta es llegeix bastant ràpid. Crec que he trigat 2 setmanes per les primeres 200 pàgines i aquest cap de setmana he llegit de seguit les 328 pàgines que faltaven :ok:

A veure si puc veure també la pel·licula i ja explicaré si trobo el moment, encara no he vist la de Las uvas de la ira i em crida més l'atenció :-o00m :-o00m
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de juliol llegim:
EL NOSTRE LLIBRE Nº50!!!!! que serà:
Leer Lolita en Teherán, d'Azar Nafisi
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1585
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL setembre'15 Suite francesa (Irène Némirovsky)

EntradaAutor: Anna Maria » dt. feb. 16, 2016 9:30 am

Bones!
m'alegro que hagis pogut amb el llibre, nienna, jo quan un llibre no m'entra el deixo, no tinc paciència! No tinc temps per comentar res més (i les notes que vaig fer eren en llapis i paper i no sé ni on són :-o00m :-o00m ), però aprofito la teva entrada per dir que la part que més em va agradar va ser la de notes, m'encanten els llibres com de reflexions, biografies, i al ser notes és similar, fent apunts de tot allò que havia de fer i tal, realment és una llàstima que no ho pogués acabar! La part que m'ha agradat menys és la de cartes, perquè hi ha un moment que desapareix ella, i ja no hi ha l'essència que a mi m'agrada del llibre.
Ostres, encara que molt poquet, llibre comentat, jejeje
Una abraçada,
Anna Maria
Imatge
Imatge
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Imatge

Al novembre al Club de lectura del SP llegim El setè àngel de David Cirici. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
nienna
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2029
Membre des de: dt. set. 14, 2010 7:58 pm
Ubicació: Barcelona

Re: CL setembre'15 Suite francesa (Irène Némirovsky)

EntradaAutor: nienna » dl. feb. 22, 2016 10:39 am

Hola noies!!

He vist la peli finalment i us explico que m'ha semblat.

ATENCIÓ SPOILERS

Doncs la película m'ha decebut bastant. només es centra en el personatge de la Lucile, es basa només en la segona part, Dolce. Hi ha coses que no respecten gens el llibre, com que en un punt la Lucile cedeix als seus sentiments i hi ha una escena molt calenta amb en Bruno.

Us presento els personatges més importants:

Lucile m'ha encaixat bastant amb la imatge que jo tenia al cap del personatge
Imatge

Bruno també m'ha encaixat bastant
Imatge

Com us deia hi va haver tema :content: :content:
Imatge

La sogra de la Lucile molt estirada
Imatge

Madeleine no es gens com jo me l'havia imaginat, a més que parlen molt poc d'ella, només en relació el tema del Benoit quan mata al Bennet i ha de fugir
Imatge

La vescomtessa Montmort es total, tal cual
Imatge

En resum l'elecció dels personatges em va agradar bastant, però no em va agradar gens com van tractar i modificar completament la novel·la. No respecta gens el que havia escrit l'autora. Com a pel·lícula, si no has llegit el llibre i no la mires amb aquella curiositat de a veure com son els personatges, i a veure si em quadra la historia, ni fu ni fa...
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de juliol llegim:
EL NOSTRE LLIBRE Nº50!!!!! que serà:
Leer Lolita en Teherán, d'Azar Nafisi
T'apuntes?

Torna a “Club de Lectura”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: