CL març'16 - Bon dia, tristesa (Françoise Sagan)

[ametista]

i el mes de març llegirem:



TEMPORITZACIÓ:


el dia 15 DE MARÇ comentarem la PRIMERA PART


el dia 30 DE MARÇ comentarem la SEGONA PART


a partir del 31 de març i durant el mes d'abril, les que vulguem/puguem podem mirar i comentar la pel·lícula amb el mateix títol del 1954, protagonitzada per en David Niven i la Deborah Kerr
http://cine-y-literatur.blogspot.com.es ... -1958.html" onclick="window.open(this.href);return false;


les participants al Club de lectura d'aquest mes serem:

nienna
Raqueleta
Anna Maria
MarionCole
ametista

qui més s'apunta?

[Anna Maria]

Bones!
ja l'he començat a llegir!
abraçades,
Anna Maria

[ametista]

molt bé Anna Maria!
just ara venia a recordar que el dia 15 comentem!
algú més ha començat a llegir? jo a veure si avui m'hi poso

[nienna]

Bon dia! Fa uns dies vaig acabar la primera part però vaig molt enfeinada i ja em veig que si no escric ni que sigui 4 coses desprès em costarà molt més. Així que alla vamos...

ATENCIÓ SPOILERS!! LLEGIDA LA PRIMERA PART

Doncs el llibre m'ha sorprès perquè es llegeix molt ràpid. La primera part la vaig llegir el diumenge en un parell d'hores com a molt i ara el tinc aparcat per no fer-me un lio abans de comentar

De moment m'agrada, es deixa llegir i s'ha de tenir en compte que l'autora va publicar aquest llibre amb 19 anys. Es nota en les descripcions i estils de vida que es una noia acomodada que ha tingut una vida "fàcil" i amb molts luxes.

L'autora ens presenta la Cécile, una noia de 17 anys, que passa les vacances d'estiu a una mansió de luxe al mediterrani amb el seu pare, un don juan vividor, en Raymond. Ella es veu còmode amb aquest estil de vida, tot i que a estones s'avorreix però sent devoció i admiració pel seu pare i li agrada aquesta vida que tenen. Viuen també amb l'Elsa, la parella del seu pare que es més jove que ell i que sembla una mica fleuma la veritat

Tot canvia quan inviten a l'Anna a passar uns dies. És una amiga de la mare de la Cécile, una dona més refinada, seria i exigent, i una mica estirada pel que explica la Cécile. Ja des del principi ella no enten el per què d'aquesta visita i dona voltes a les coses, no enten si a l'Anna li agrada el seu pare, o al seu pare li pogues atreure una dona com l'Anna. Finalment van a una festa i el pare de la Cécile se'n va al cotxe amb l'Anna i deixen a l'Elsa a la festa amb la Cécile. Quan la filla els troba diuen que marxen cap a casa i que s'ho acabin de passar bé... hoooooola? que poc home aquest pare que descriu l'autora.

Bueno, després finalment l'Elsa marxa heartbroken i la Cécile se'n adona del canvi de situació de casa seva... L'Anne se la troba en una situació bastant "amorosa" amb en Cyrill i els separa i això ja es un punt d'inflexió en la seva relació. Ara la Cécile no aguanta a l'Anne i li fa por que tingui tan controlat al seu pare i que hagi canviat tant la seva vida. Ella era feliç sent una adolescent despreocupada i malcriada, i ara ve aquesta dona que, segons la Cécile, no té cap dret de ficar-se a la seva vida, que l'obliga a estudiar, a trencar amb el seu amor d'estiu i, el més important, li treu l'atenció del seu pare. Ara s'aproxima una gran rivalitat i crec que a la segona part veurem alguna trastada que li fara la Cécile a l'Anne com a bona adolescent capritxosa

Doncs això de moment m'està agradant perquè es fàcil de llegir, tot i que no em senti identificada amb cap personatge però es una lectura lleugera. A veure com segueix i si a la segona part hi ha una mica més d'acció

[ametista]

amb una mica de retard però comento!

ATENCIÓ SPOILERS!! LLEGIDA LA PRIMERA PART

doncs opino igual que la nienna, m'ha sorprès que és un llibre fàcil i ràpid de llegir... potser el títol feia pensar que seria d'una altra manera

tot i així hi ha algunes frases o paràgrafs que donen per pensar... la llàstima és que quan llegia no els vaig marcar (llibre de la biblio) i ara no els localitzo tots. L'Anna és la que més en deixa anar, com la de "confundes tipos de inteligencia con edades de la inteligencia" També em sorprèn com la Cècile, sent una jove de 17 anys, aprofundeix tant en el seu anàlisi dels altres, sobretot de l'Anna... tot el que diu, el que fa, com es mou, les seves mirades... es fixa en tots els detalls, per exemple "vi que a Anna le temblaban los párpados, como si hubiese recibido una caricia imprevista" .... ho interpreta i admira tot d'ella...o a vegades la odia! especialment després de la festa, quan tot canvia... el seu pare passa d'estar amb l'Elsa en una relació sense pretensions a planejar amb l'Anna que es casaran! i aquí és quan la Cècile es planteja anar a la guerra per recuperar el seu pare i no perdre l'estil de vida que havien portat fins ara...a veure què passarà a la segona part!

per cert, una mica off-topic.....sóc l'única que mentre llegia entre Elsa i Anna i Anna i Elsa li venia al cap Frozen?

[Anna Maria]

Bones!
Aquest llibre m’està captivant des del primer moment, i crec que és una bona tria per un grup de lectura perquè dóna peu a molts debats sobre diferents temes de la vida.

ATENCIÓ SPOILERS, LLEGIDA PRIMERA PART!

Estic d'acord amb què és fàcil de llegir, però no el considero lleuger, perquè a mi el que em passa és que el llegeixo ràpid però el vaig deixant per reflexionar amb les frases i les reflexions que hi ha, dóna per pensar molt.
Cecile, ens explica amb to íntim els seus sentiments d’adolescent i el que va passar un estiu en unes vacances.
Tenim a Raymond, son pare, un vividor ric, l’Elsa una joveneta que representa que no té substància, com durament es critica a ella mateixa i a son pare la mateixa protagonista, i l’Anne, un deix de virtuts, una dona de cap a peus al seu costat.
Em va sobtar que digués que el seu pare era vidu, en comptes que era òrfena de mare, tot i que pot ser que la seva mare biològica no fos l’esposa morta, no ho he entès així, i vosaltres?
Anna està enamorada de son pare des de sempre, diu Cecile, i son pare decideix deixar Elsa i casar-se amb ella i aquí comença el maldecap. Sí ho vol, no ho vol, planifica una estratagema perquè son pare torni amb Elsa, però se'n penedeix ara sí, ara no. Realment és un pensament adolescent aquest (i a vegades adult), aquest de canviar tant d’opinió.
També és escruixidora la frase “érem tan feliços...” que utilitza almenys dos cops, un quan Cyril li fa el primer petó (per què, si ella ho vol? O no ho vol?) .
Altra frase “una dona contenta d’ella mateixa” referint-se a la mare de Cyril, que se sent satisfeta de ser mare i esposa i ho critica.
Un altre fet a discutir es que l’Anne l’obliga a estudiar. Té l’autoritat per fer-ho? Ens planteja el fet que quan un o els dos membres d’una nova parella aporten fills d’una altra relació, fins a quin punt és pot ser pare o mare si no ho ets, no sé si m’explico. Jo en un principi em va enfadar una mica que son pare no protestés per aquest fet, o no sé, potser Elena hagués pogut comentar-ho amb son pare i després que fos ell el que li digués a la Cecile si hi estava d’acord.
S'autocritica molt, la protagonista, té una visió clara de la gent del seu voltant, no es deixa enganyar, analitza i comprén el caràcter de tothom qui la rodeja, no sé si sempre acertadament perquè només tenim la seva visió dels fets i de la gent, però trobo que té molta capacitat d'anàlisi per l'edat que té, no trobeu?
Bé, em sembla que els meus apunts de la primera part s'acaben aquí


Abraçades,
Anna Maria

[Raqueleta]

Aquí estic, tard però almenys aquest cop comento, que amb altres llibres ni això… porto una temporada que no sé on sóc ni què faig… de cul sempre.

ATENCIÓ SPOILERS. LLEGIDA LA PRIMERA PART

He llegit molts cops aquesta novel.la, ara feia temps que no la rellegia. Ens la van fer llegir a un dels cursos de francès, perquè s’entén fàcil i la rellegia perquè m’agrada i perquè així no perdo el poc que sé… El que he constatat aquest cop, amb horror he de dir, és que el primer cop que la vaig llegir jo tenia una edat força propera a la Cécile i ara la tinc més propera a la del seu pare!!! Son pare que de vegades, en conya, parla d’ell com d’un vell. Vell ton pare!!! Jo no!!

He de dir que m’agrada el començament, el primer paràgraf, en francès sona genial: “Sur ce sentiment inconnu dont l'ennui, la douceur m'obsèdent, j'hésite à apposer le nom, le beau nom grave de tristesse. C'est un sentiment si complet, si égoïste que j'en ai presque honte alors que la tristesse m'a toujours paru honorable. Je ne la connaissais pas, elle, mais l'ennui, le regret, plus rarement le remords. Aujourd'hui, quelque chose se replie sur moi comme une soie, énervante et douce, et me sépare des autres.”


La primera part és més lleugera, ens presenta els personatges, les seves vides i el moment de parèntesi que estan vivint a les vacances.
La Cécile és una adolescent òrfena de mare que gairebé no ha conviscut amb son pare, ha estat anys a un internat i també vivint amb l’Anne. Fa relativament poc que viu amb son pare, una espècie de seductor i bon vivant que la porta de festa en festa. Com tota adolescent, és impulsiva, creu tenir tota la raó, l’única raó, i és una mica una malcriada. També viu, momentàniament i fins que son pare canviï de parella, amb l’Elsa, a qui les vacances a la platja no estan provant gaire (jo que sóc blanca nuclear em solidaritzo amb ella).
I després hi ha l’Anne, una dona madura, sofisticada, amb classe, que ens la presenten com la nit i el dia amb l’Elsa. Havia estat amiga de la mare de la Cécile i tant ella com son pare li tenen molt de respecte. Es diria que no té massa a veure amb el pare de la Cécile però la convida a passar uns dies a la platja amb ells i sorgeix l’amor, o potser ja hi era i la proximitat fa la resta.
I per últim hi ha el Cyril, l’amor d’estiu de la Cécile, un estudiant assenyat (de gairebé l’edat de la nòvia del pare de la Cécile!) que Cécile ha conegut a la platja.
Finalment passa el que ja es veia a venir i el pare de la Cécile i l’Anne s’emboliquen i l’Elsa desapareix. Però aquest cop no sembla una aventura més, parlen de casament, l’Anne comença a posar ordre a les vides de la Cécile i de son pare i ell es deixa fer i ella no té massa clar si li agrada o no...
I resulta que l’Anne l’enxampa amb el Cyril, li prohibeix tornar-lo a veure, la fa tancar a la seva habitació a estudiar i sap que tot canviarà a la seva vida i sembla que tot això ja és més del que la Cécile pot suportar, que prepara una venjança. L’últim que diu és que es compadeix de l’Anne, com si ja estigués segura de vèncer-la.


Frozen? No hi havia pensat perquè en el meu llibre posa Anne, però sí, és cert!

[Anna Maria]

Ostres, ametista, no t'havia llegit bé i al llegir a la Raqueleta he tirat endarrere. jajajaja no hi havia caigut, però és cert, Frozen fins a la sopa, i això que és una pel·lícula i una banda sonora guapes!
abraçades,
anna maria

[ametista]

comento la segona part! ja l'heu acabat?

ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIT FINS AL FINAL

el més destacable d'aquesta segona part és el canvi que es dóna en la pròpia Cècile, que passa de ser una adolescent despreocupada a plantejar-se com serà la seva vida a partir d'ara, si vol o no aquest canvi... i com que en principi no li agrada la idea planeja com carregar-se la relació entre el seu pare i l'Anna.... però no n'està del tot segura, té moments en què és feliç amb ells i amb com pensa que serà el seu futur tots junts com a família i d'altres que no ho vol de cap manera i preferiria que res hagués canviat... no deixa de ser una adolescent i té el seu punt inestable i com més avancen els dies més es penedeix del pla que ha posat en marxa i voldria parar-ho però ja no sap com...i és llàstima perquè tot plegat fa que al final la cosa acabi com acaba........ que tampoc és la seva responsabilitat perquè hi ha més persones implicades i si el seu pare o l'Elsa haguessin passat pàgina no hauria passat res, però passa.... i sobretot el que menys es podia esperar la Cècile i el que a mi més em va sorprendre és la reacció tan emocional que té l'Anna... en tota la història sempre mantenia la calma, sempre serena, més aviat freda segons com... però al final quan els enxampa fent-se un petó es desborda totalment i no se li acudeix res més que en aquell estat agafar el cotxe i marxar???? d'ella m'hagués esperat més una reacció d'indiferència aparent en el moment d'enxampar-los per després tirar-li la cavalleria per sobre al Raymond... però plors i me voy, rollu pimpinela.... no sé, em va sorprendre!

la mort de l'Anna és un cop per tots dos però amb el temps, la Cècile i el seu pare tornen a la seva vida d'abans, i ella diu que són feliços... però no, quan està sola al llit, en silenci, és quan se'n recorda de l'Anna....i aquí arriba la tristesa (del títol)

m'ha agradat, fàcil de llegir com havíem dit però a la vegada amb moltes coses que et fan pensar... per llegir més d'un cop vaja!

[ametista]

noies! heu acabat el llibre?

ja podeu votar la lectura pel mes de maig!

[nienna]

Vaig acabar el llibre el dia 30 de març, a temps per fer el comentari, però em vaig passar una setmana i pico al llit amb varicela i fins ara no he pogut entrar a fer el comentari... No vaig apuntar res i de mentre en vaig llegir 5 llibres més, espero recordar els detalls que volia comentar

ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIT FINS AL FINAL

Aquesta segona part m'ha agradat més que la primera, es més profunda i es veu una transformació de la Cécile... Li fa molta ràbia per una part que l'Anna controli al seu pare i tota la seva vida, i per això vol que el seu pare torni amb la Elsa, que no es ficava a la seva vida. Però sempre amb dubtes, a estones parla de l'Anna amb admiració i fins i tot estimació, com que tenen sort de tenir-la a les seves vides, els seu pare i ella, i d'altres que li vol fer mal amb tota aquesta història. També hi ha una part important d'egoisme, ella es veu amb poder, com un titellaire jugant amb els altres, fent-los fer el que ella vol o pensa, es sent poderosa i això en una adolescent es una arma de doble fil... Hi ha vegades que ni tan sols es conscient del mal que pot arribar a fer...
En una part diu "Estaba llorando. Entonces comprendi bruscamente que había dirigido mis ataques contra un ser vivo y no contra un ente."

Finalment el seu pare cau als braços de l'Elsa i l'Anna se'ls troba junts... a mi també m'ha sorprès la seva reacció moltíssim, me l'esperava com més serena i més madura com per marxar i suïcidar-se... i la Cécile i son pare desitjant pensar que va ser un accident per tenir la consciencia tranquil·la tot i que sabien que no era del tot cert. De fet la Cécile hi pensa molt i per això la tristessa com deia l'Ametista...

En conclusió una lectura ràpida però profunda, em va agradar molt. Gràcies per recomanar la lectura, es una de les joies que he descobert gràcies al club de lectura i sense cap mena de dubte tornare a llegir aquest llibre.

[Raqueleta]

Passo a veure si comento ràpidament la segona part del llibre, per no deixar-lo a mitges…
Però no tinc temps a buscar les notes que vaig prendre, tiro de la meva memòria (encara sort que l’he llegit mil cops, perquè sinó ni això…)

ATENCIÓ SPOILERS: LLEGIT FINS AL FINAL

Aquí la novel.la passa a tenir un toc més profund. Seguim tenint una adolescent egocèntrica de protagonista però comença a aprendre a manipular a la gent, té conflictes amb els seus sentiments, aprèn les conseqüències que poden tenir els seus actes, etc.

Ametista, tens raó en dir que la reacció de l’Anne sembla una mica forçada venint d’ella. Jo crec que és per a precipitar el final tràgic, una reacció més d’indiferència, o de marxo i prou, sense bogeries passionals, hagués quadrat més però no hagués portat a aquest final. Però grinyola una mica, sí.

El més curiós del tot és com aparten del seu cap la idea del suicidi, per a poder viure sense massa remordiments. I com tornen a la seva vida d’abans en poc temps, ara no recordo exactament però crec que diu que en cosa d’un mes ja tornen a sortir de nit, a anar a festes i a anar de flor en flor amorosament parlant… És a dir, tornem al punt d’inici, una adolescent immadura amb un pare immadur, que viuen la vida sense pensar en res més. Només que en el seu joc egoïsta han acabat amb una persona innocent…

I fins aquí, m’estic deixant mil coses, però no tinc més temps ni més memòria.