CL juliol'16 - La casa de los espíritus (Isabel Allende)

Llibres, tallers..

què us ha semblat?

m'ha encantat!
1
25%
m'ha agradat molt
2
50%
m'ha agradat, està bé
1
25%
ni fu ni fa
0
No hi ha cap vot
no m'ha agradat gens
0
No hi ha cap vot
 
Vots totals: 4
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1589
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL juliol'16 - La casa de los espíritus (Isabel Allende)

EntradaAutor: Anna Maria » dv. jul. 29, 2016 11:59 pm

Bones!
llegides primera i segona part, ara vaig per la tercera. Llegint les notes que he escrit i comentant el que ha escrit la nienna i l'ametista, comento

ATENCIÓ SPOILERS, LLEGIDES PRIMERA I SEGONA PART
És una novel•la molt ben escrita pel que veig fins ara, o almenys l'estil d'escriptura és el que m'agrada a mi. Teniu raó en què els personatges estan ben descrits, sense ser les descripcions abusives o cansines que no deixen avançar la trama.
El que comenta l'ametista de la lactància a demanda encara dura en alguns caps avui en dia, jo he sentit comentaris tipus "li dones pit? és més barat..." aix! A mi m’han fet gràcia els remeis per no quedar-se embarassada (rentats amb vinagre i esponges amb gel), no li funcionaven, per cert. En aquella època i durant molt temps, els fills s’anomenaven així: el número total i els que estaven vius, perquè hi havia molta mortalitat infantil.
Pel que fa als germans aïllats de la família, era molt típic abans enviar fills a internats a estudiar. Bé, i avui en dia encara hi ha per exemple els nens que fan d'escolanets a Montserrat, tot i que ells van a casa els findes. Jo no sé si podria fer-ho, i el propòsit de l'Esteban no es compleix, perquè els bessons també tenen les seves rareses, com la resta de la família.
Clara a mi em dóna una doble sensació: per una banda és solidària, ajudada, però aquestes èpoques que té no sé si són per levitar o com a mecanisme de defensa.
És veritat, com diu la Nienna, que a la Férula el nom li escau com un guant. La vida terrenal no val res, fins al punt que ens hem de guanyar el cel fins a l’extrem de no tenir unes mínimes condicions higièniques i d’alimentació tot i tenir diners per cobrir-ho, al contrari de sa germà l’Esteban, que no vol ser ni semblar pobre, renegant dels seus orígens. Amb sa germana és amb l’únic que estic d’acord amb ell, amb aquest doble sentiment d’estima i desacord per l’actitud. Esteban és un... em vénen tots els insults al cap. Però sobretot bon patró, eh? sí sí, que sàpiguen llegir però no massa...i un home fidel, però aquella vegada va anar al farolillo rojo per despit. Ja quan era el nòvio de la Rosa, a la mina, havia d’anar amb prostitutes perquè “estava molt enamorat però havia de descarregar”. Realment homes i dones som diferents en qüestions de sexe? És l’ADN o fruit de l’educació mil•lenària?
També vull comentar el tema del principi de la religió de la por, el Padre Restrepo com a màxim capitost d’aquelles idees en les quals tot era pecat. Per una banda hi ha la creença, si hi ha Déu, o no, i per l’altra com els homes (podria dir dones però bàsicament han estat homes) han utilitzat i utilitzen les raons de la religió per teoritzar, per criticar, per opinar, i coses més greus que en la religió cristiana s’han donat (Inquisició) i que avui es donen en la musulmana.
L’aparició de la Fèrula a la casa al cap de sis anys... quina pell de gallina noies!
Com ha canviat la percepció de les edats! Primer perquè vivim més anys, i també per l’estil de vida. Quan la Blanca i el Pedro Tercero es fan amants, en un primer moment em vaig descol•locar perquè em feia la sensació que eren més grans, i tenien 15 anys, i això és que els 15 de llavors no són els d’ara.
Trobo una mica increïble el que Pedro el viejo recol•loqui a Esteban després del terratrèmol i el deixi bé. Ah! I el tema de les formigues m’ha fet gràcia, com el flautista de Hamelin, jeje Realment és un llibre que combina situacions familiars molt reals amb molta fantasia.
Semblava que Clara i Pedro Segundo també es farien amants, queda la història penjada, es tornaran a veure més endavant?
Per cert, per què les persones que llegeixen molt són considerades com a bitxos raros??????? És una de les raons que fa que llegir tingui tan mala propaganda. Jo últimament dic molt que “visca la tele basura!” perquè si no fan programes bons, en els moments en què ho puc fer no m’enganxo a la tele i llegeixo, jeje (tipus grouxo marx, no?)


Bé doncs, a continuar llegint, que tot i que s’ha acabat el mes confio en poder comentar tot el llibre.
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Imatge
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Imatge

Al novembre al Club de lectura del SP llegim El setè àngel de David Cirici. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Maria V.
:: conillet
:: conillet
Entrades: 351
Membre des de: dl. des. 05, 2011 12:22 pm

Re: CL juliol'16 - La casa de los espíritus (Isabel Allende)

EntradaAutor: Maria V. » dl. ago. 01, 2016 10:50 am

Em vaig apuntar i ara resulta que no he tingut temps de pensar prou en el que he llegit, no prou per poder-ho comentar amb substància. I durant la resta d'agost seré fora i no tindré Internet.
Una cosa sí que m'atreveixo a dir-la: trobo que la Clara fa servir les ànimes (o els extraterrestres, he he...) de la mateixa manera que el majordom de "La pedra de lluna" utilitzava el Robinson Crusoe: en rebien els consells que volien. Els que ja dictava la seva intuïció. Ànimes o robinsons serveixen per atribuir la pròpia decisió al missatge d'una inspiració superior, revestint-los així d'una autoritat sagrada o gairebé. La fe mou muntanyes...
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1589
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL juliol'16 - La casa de los espíritus (Isabel Allende)

EntradaAutor: Anna Maria » dv. ago. 05, 2016 12:14 am

Ostres, no m'ho puc creure, podré comentar tot un llibre? El de la Sílvia Soler no compta, era senzillet, jeje.
apali doncs:

ATENCIÓ SPOILERS!!! LLEGIDA LA TERCERA PART!!!

Hi ha moltes coses a comentar, ho faig resumidament però és per posar-les totes.
Ostres, la Blanca ve d’una família rara però amb qui es casa, jeje. Jo primer pensava que era homosexual, el Jean, al llegir lo de les sabates del criat. Aquest tros del seu matrimoni se’m va fer un pelet llarg de llegir, un pelet soporífer, però ja està, jeje. La Blanca torna a casa seva i cria a sa filla.
Pel que fa a l’Alba, és el punt d’unió de la família, en certs moments de la seva vida, perquè entre ells no es fan o tenen una relació tensa o estranya, però a ella l’estimen tots, el poder dels infants.
Així que a l’Esteban un dels pretendents de la Blanca no li agrada perquè li han fet la circumcisió? Aix...
Alba coneix a son pare, sense saber que és son pare, i Blanca el segueix veient però no s’atreveix a viure amb ell, per por? Per comoditat? Ja ho farà quan la nena sigui gran?
Boníssima la conversa entre Alba i Clara. Clara diu que cada família té un boig o tonto, quan Alba diu que ells no, la seva àvia li contesta que “aquí la locura se repartió entre todos y no sobró nada para tener nuestro propio loco de remate” jeje
Curiosa manera de curar atacs d’asma, amb l’abraçada d’una persona estimada... suposo que Clara, quan l’abraçava sa néta, al relaxar-se anava respirant millor i calmadament i li anava passant l’atac.
Clara nota que es mor, jo no sé com ho portaria, si me n’adonés que em moro, això d’anar preparant-ho tot, deixant de menjar,...no sé, fa esgarrifor.
A mi Nicolàs em posa nerviosa, com sa mare en èpoques de levitació, tanta misticitat fa olor de socarrim, a vegades.
Esteban matricula Alba a una escola per senyoretes. Alba si avorreix, clar, casa seva sempre és un circ!
El tema de la construcció del mausoleu, mentre casa seva es degrada, això ens passa a tots algun cop a la vida, potser no tant exageradament és clar, deixar de banda una cosa per dedicar-nos molt a altres. I robar el cadàver de Rosa del cementiri, i la primera visió angelical i després la calavera, una altra imatge de pel•lícula de por, com la de l’aparició de Fèrula al morir-se.
Pel que fa a les visites d’Esteban a Tránsito, a mi em fan l’efecte de significar el canvi dels temps en els drets dels treballadors, l’evolució laboral que hi hauria d’haver a tot arreu.
Alba i els seus 18 anys, m’encanta el tema del dibuix de la paret, on hi dibuixa un cor per finalitzar-lo i el repassa tot per donar per finalitzada la seva infantesa. Jo recordo que quan vaig fer 18 anys, un dia vaig treure de cop tots els posters de tios bons de l’habitació (Luke Perry, Tom Cruise, ...) com si donés per acabada una època.
Alba i Miguel, una relació amb alts i baixos, ella s’empelta de política per amor, aniria a la guerra per amor. Cada vegada menys, però molta gent vota a un partit per costum, per família, etc.
I la germana del Miguel, que és l’Amanda? Com el pas del temps fa canviar les coses. Sí, veus algú o alguna cosa que tenies idealitzada de petit, i ara et cau l’ànima als peus al veure-ho actualment, tant si ha canviat com si no, tu també has canviat i veus les coses diferents. Per exemple: el pati de l’escola, què gran que era de petits, i ara que minúscul!


Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Imatge
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Imatge

Al novembre al Club de lectura del SP llegim El setè àngel de David Cirici. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
nienna
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2029
Membre des de: dt. set. 14, 2010 7:58 pm
Ubicació: Barcelona

Re: CL juliol'16 - La casa de los espíritus (Isabel Allende)

EntradaAutor: nienna » dl. ago. 08, 2016 1:14 pm

Hola! Vaig acabar el llibre la setmana passada però encara no he pogut trobar un moment per deixar el comentari i de mentre he terminat 2 llibres més, així que espero recordar-ho tot i no fer-me un lio.

Abans d'entrar en spoilers voldría dir que el llibre m'ha encantat, la manera d'escriure de l'Isabel Allende, la historia en si, els personatges, m'han agradat molt i li he posat 5 de 5 estrelles en GoodReads :ok:

ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIT FINS AL FINAL

El capitol del Conde es molt surrealista tot plegat, sort que la Blanca ho veu i finalment marxa, i l'altre tampoc fa res per recuperar-la, ja veu que no té cap oportunitat d'arreglar-ho. A mi també aquesta part se'm va fer pesada, potser és l'unic capitol que em va costat bastant de llegir. Sort que acaba i després torna al seu amor amb Pedro García que es més emocionant...

En el part de l'Alba la reacció de l'Amanda em va agradar molt posant-la a fer pell a pell amb la seva mare seguint coses que "había leído sobre las constumbres de las tribus africanas y predicaba la vuelta a la naturaleza".

L'arribada de l'Alba porta molta tranquilitat i felicitat a la casa, fins i tot al seu avi, l'Esteban al qual se li estova el caracter una mica i gaudeix molt més de l'Alba del que va gaudir dels seus propis fills. Tenen una relació molt especial i a través dels ulls de l'Alba es veu un Esteban Trueba diferent, més humà i menys despreciable que el personatge original :content: Estic molt d'acord amb el que ha dit l'Anna Maria que l'Alba es com un punt d'unió de la familia, es la que parla amb tots, se'ls estima a tots i es estimada per tots.

L'Esteban Garcia es un personatge molt despreciable, que vol fer-li pagar a l'Alba coses de les quals ella no té culpa, només per enveja, per haver gaudit d'aquelles coses que ell volia tenir per tenir sang Trueba. Es molt lamentable el seu comportament i fa molta molta rabia fins al final, especialment com tortura a l'Alba després d'arrestar-la.

Quan va a l'universitat s'enamora d'en Miguel, que després sabrem que es en realitat el germà de l'Amanda i havia asistit al seu neixement amagat dins un armari. :-:) Amb la seva ajuda es tornen a trobar en Jaime i l'Amanda, però ara els sentiments d'en Jaime ja no son els mateixos i ella sí que sembla que vol tenir alguna cosa amb ell. Suposo que està en un estat tan complicat que el veu com una salvació i ell està sense saber qué fer per no ferir-la. Finalment, com l'autora ja havia deixar entreveure en els primers capitols acaba sacrificant la seva vida pel seu germà per tal de no delatar al seu germà. Es un personatge molt molt trist que es deixa portar pels altres, amb molt poca personalitat veig, i que té un final molt dur. La única constant a la seva vida va ser el seu germà Miguel...

L'Esteban Trueba té una evolució positiva fins al final del llibre, gràcies a l'amor de la seva neta i també entenc que gràcies a veure que després d'ajudar en la conspiració contra el guanyador de les eleccions, després del cop d'estat no se li reconeix aquesta ajuda i acaba veient com era la gent que ell sostenia :ufs: :ufs: Fins i tot arriba a acceptar la relació de la Blanca amb Pedro Tercero i els ajuda a marxar junts a Canadà a viure per fi la seva història junts.

La tercera i quarta part tenen més informació política i la veritat com que m'agrada molt la política m'ha agradat i enganxat molt. Està bastant clar que es refereix al periode just abans del cop d'estat d'en Pinochet, o com a mínim així ho entenc jo. El candidat seria el tiet de la mateixa autora, el Salvador Allende que guanya les eleccions i finalment mor durant el cop d'estar ideat per August Pinochet. És interesant com introdueix la polémica del suicidi / homicidi del candidat / Salvador Allende, que tampoc es sap del cert si es va suicidar o va ser asesinat:
https://actualidad.rt.com/actualidad/vi ... -asesinado
A més quan vaig estar a Chile vaig veure els forats de bala del Palacio de la Moneda, i la descripció surt també al llibre. Em fa molta ilusió sempre llegir sobre coses que vaig veure :-D

I el Poeta entenc que es Pablo Neruda i es molt molt bonic el homenatge que li fa a la novela, m'encanta >.-<: >.-<: >.-<:

I em deixo mil coses, però es que no em queda més temps per comentar. Aquesta nit en principi miraré la película i ja us explicaré la meva opinió.

En resum, m'ha encantat! Es un llibre que feia moolt de temps que tenia ganes de llegir i no trobava el moment i gràcies a vosaltres per fi l'he llegit :-()-)
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de juliol llegim:
EL NOSTRE LLIBRE Nº50!!!!! que serà:
Leer Lolita en Teherán, d'Azar Nafisi
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
nienna
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2029
Membre des de: dt. set. 14, 2010 7:58 pm
Ubicació: Barcelona

Re: CL juliol'16 - La casa de los espíritus (Isabel Allende)

EntradaAutor: nienna » dt. ago. 09, 2016 9:12 am

Doncs ahir a la nit vaig veure la peli, i bueno, la meva opinió queda resumida en aquesta imatge (fins i tot tinc una samarreta amb aquesta imatge :content: ):
Imatge


ATENCIÓ SPOILERS!

Aquests son els actors principals de la pelicula
Imatge

En primer lloc dir que s'han carregat la història, no surten ni en Jaime ni en Nicolás, ni l'Amanda, ni en Miguel i l'Alba deu tenir uns 9-10 anys quan acaba la peli. Tota la història de l'Alba se l'apliquen a la Blanca i a més es fan un lio amb els noms, primer presenten en Pedro Tercero i Pedro Segundo, però després la resta de la peli es refereixen a Pedro Tercero com a Pedro Segundo.

El que si m'ha agradat molt es com ho fa la Meryl Streep, es justament la imatge de Clara que tenia al meu cap i ho fa genial genial, ja només per això val la pena veure la peli.

Imatge
Férula i Clara

També l'Antonio Banderas fa molt bé de Pedro Tercero..

En resum, hi ha alguns actors que salven la peli, però no manté ni molt menys l'essencia del llibre així que bueno, per veure per curiositat està bé, però no respecta gaire l'argument del llibre.
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de juliol llegim:
EL NOSTRE LLIBRE Nº50!!!!! que serà:
Leer Lolita en Teherán, d'Azar Nafisi
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
ametista
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4954
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL juliol'16 - La casa de los espíritus (Isabel Allende)

EntradaAutor: ametista » dc. ago. 10, 2016 5:03 pm

nienna tens raó que la peli no segueix el llibre, si no fos perquè hi surten una bona pila d'actors famosos.... jo no crec que me la torni a mirar, ara que em rellegeixo el llibre prefereixo quedar-me amb això : lasito :

....quan me l'acabi! porto un estiu una mica liat i dec el comentari de maig i acabar i comentar juliol!!! no sé si mai havia estat tan poc al dia del club :content: :content: fins m'havia oblidat de posar l'enquesta per valorar aquest llibre!

ja la teniu i podeu votar :ok:
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de novembre llegim:
El setè àngel, de David Cirici
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
nienna
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2029
Membre des de: dt. set. 14, 2010 7:58 pm
Ubicació: Barcelona

Re: CL juliol'16 - La casa de los espíritus (Isabel Allende)

EntradaAutor: nienna » dc. ago. 10, 2016 5:19 pm

Votat :ok:

Ametista a l'estiu costa molt més fer aquestes coses, jo perquè encara no he agafat vacances, si no també em seria impossible seguir el ritme més o menys.

En quant al comentari de maig no sé si finalment acabaré el llibre, ara estic llegint un altre que m'està agradant i després suposo que ja començaré el de setembre, així que suposo que haura d'esperar un temps :-o00m
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de juliol llegim:
EL NOSTRE LLIBRE Nº50!!!!! que serà:
Leer Lolita en Teherán, d'Azar Nafisi
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8455
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL juliol'16 - La casa de los espíritus (Isabel Allende)

EntradaAutor: Raqueleta » dl. ago. 22, 2016 9:57 am

Vaig tardíssim i encara ni he acabat el llibre, tot i que em falta poc… fatal, fatal, fatal, però em falta el temps i de vacances encara més. Comento ara les dues primeres parts i quan pugui ja comentaré la resta.

ATENCIÓ SPOILERS: PART PRIMERA I SEGONA

Aquest és un llibre que m’encanta, ja l’he llegit altres cops abans i em recorda, com a tothom, suposo, a “Cien años de soledad”. La història d’una família i d’un país, sobretot a la part final, el relat del cop d’estat i de la dictadura és molt dur però potser és delque m’agrada més…
Per cert, l’hauré de rellegir perquè no el recordo massa, però si no l’heu llegit us recomano “Paula”. És una carta que Isabel Allende li escriu a la seva filla en coma i en la que li explica la història de la seva familia. És curiós perquè vas trobant els personatges que van inspirar els personatges de “La casa de los espíritus”…
Ah, la pel.lícula la vaig veure fa temps i no he tingut mai ganes de tornar-la a veure (però sí que he volgut rellegir el llibre algun cop), no respecta la història i deixa un record dels que duren tota la vida, com sí fa el llibre…

El gran eix de la història és la Clara, comença quan encara és una nena, la petita de la família Del Valle, i sembla que el protagonisme se l’emporta la seva germana Rosa, fins que se’ns va mostrant les seves peculiaritats, allò que la fa tan especial, es casa, té fills, té una neta i és el centre de tot i de tots. La Clara se’m fa molt entranyable, tant de nena com de jove com d’anciana, levitant, tocant el piano sense aixecar la tapa, sempre als núvols…

Els pares de la Clara són molt avançats a la seva època. Pel cotxe, per les idees sufragistes de la seva mare, per com respecten la voluntat dels seus fills. No surten gaire però són un bon exemple!

El seu marit és tot un personatge. Em va fer pena l’episodi del seu primer sou, quan va a prendre’s un cafè vienés, el gran luxe que sempre havia somiat i ha de sortir per potes tot brut. Té molt de geni i unes idees que no lliguen amb les meves. La caga sovint, amb la seva dona, amb els seus fills, amb els seus empleats, en ple atac de fúria destrossa coses, dóna cops, vol ferir, vol matar, viola dones en la seva juventut. És un personatge que es faria odiós, i en alguns moments se’m fa odiós, però no sé si és per la relació amb la seva néta Alba i per com el veu ell, que fa llàstima i tot i també se’m fa entranyable, com a contrapunt a la Clara.

La Férula surt poc i es veu una dona amargada, que ha sacrificat la seva vida cuidant a la seva mare i li agrada fer-ho notar. Però amb la Clara és com si trobés una filla i viu per ella, per cuidar-la i això la fa feliç, llàstima que l’allunyen d’ella i acaba morint sola i convertida en un personatge una mica esperpèntic. L’Esteban Trueba comet moltes crueltats però crec que la pitjor, o de les pitjors, és com tracta a la seva germana. Jo no crec que l’amor de la Férula cap a la Clara anés en el sentit que li dóna l’Esteban, d’amor carnal, lèsbic. Sí que és un amor obsessiu però crec que és més de protecció, de cuidar, de mare-filla, com quan cuidava a la seva mare però més gratificant perquè la Clara no està malalta i és dolça (se la guanya i per sempre quan van a berenar soles un cop i la Clara sap dir-li el que la Férula necessitava sentir).

La Blanca i els altres dos fills de la Clara no tenen tant de carisma com ella però igualment (especialmente la Blanca i el Jaime) són personatges rellevants i encantadors. Tots tenen aquell punt peculiar que els fa ser dignes fills de la seva mare…
Coincideixo en el que dieu, és molt diferent la manera en que la Clara cria a la Blanca de la manera en que cria els bessons i com permet que els allunyin de casa. No sé, jo tinc filla i fill i per mi són el mateix i les seves necessitats són les mateixes, tots dos em necessiten aprop, necessiten braços, petons, etc. A mi també se’m va fer molt estranya la diferència.

L’Alba és la més normal de la família, encara que tingui el cabell verd com la seva tieta Rosa. No sembla haver heretat les excentricitats de la seva família. Té les idees clares i no li costa oposar-se al seu avi i a qui sigui. S’implica quan comença la dictadura i ajuda clandestinament als que ho necessiten. I a la vegada s’estima de tot cor al seu avi, una persona d’idees totalment oposades a les seves, de caràcter difícil i anclat en uns altres temps. Ella, junt amb la Clara, són els meus personatges preferits.
Després hi ha molts més personatges que, en el seu moment, tenen importància, però són molts per comentar-los tots…

Esteban Trueba aixeca Las Tres Marías i millora molt la qualitat de vida de la gent. Sí que no paga igual a homes que a dones, va violant jovenetes i va tenint fills ilegítims, els paga amb una moneda que només serveix dins de Las Tres Marías, però és innegable que gràcies a ell comencen a viure millor, encara que hauria hagut de fer les coses diferents i donar-los dignitat, no una mitja dignitat com ell fa.

De Las Tres Marías surten molts personatges rellevants per a la història: Pedro Tercero, que no sé si està confirmat en algun lloc per la Isabel Allende però per a mi aquest personatge està inspirat en Víctor Jara, la guitarra, els dits tallats, les cançons de protesta (doncs ho acabo de mirar i segons la Wikipedia sí està inspirat en Víctor Jara) i l’Esteban García, nét de la Pancha García i de l’Esteban Trueba, que acaba sent carabinero.
La relació entre la Blanca i Pedro Tercero és bonica, un amor de nens que creix amb el temps i que dura per sempre, tot i que amb altibaixos. És una llàstima que la Blanca, per por o per comoditat (encara que no és que visqui envoltada de luxes a casa seva, la veritat) no faci mai el pas d’anar a viure amb ell, especialmente quan l’Alba és gran i descobreix qui és el seu pare en veritat. La Clara ho sap tot, o gairebé tot (i la resta més aviat no vol saber-la) i mai diu res, ni els delata, ni els jutja. I quan anys després l’Esteban Trueba ho descobreix, ella els defensa i és quan ell pega a la Clara i quan cau més baix del tot. La Clara ja no li torna a parlar mai, tot i que amb els anys sembla que ja no el rebutja del tot. I jo diria que el tema de no posar-se la dentadura postissa crec, però, que és per recordar-li per sempre al seu marit què li va fer i què va desencadenar això.

Pedro Tercero és el contrapunt d’Esteban Trueba. Idees polítiques oposades, classe social diferent, un l’amant i l’altre el pare de la Blanca, un és les gallines i l’altre les guineus. Molts anys després l’Esteban Trueba està a punt de matar-lo i si no ho fa és perquè l’altre reacciona, però li talla uns quants dits. L’Esteban Trueba després, però, sembla que mig se’n penedeix, l’odia a mort i segurament li agradaria veure’l mort però en realitat, i passada l’explosió d’ira, no sembla que vulgui ser ell qui el mati.

Els bessons són com la nit i el dia. Un va de bogeria en bogeria fins que acaba convertit en un místic, en una espècie d’asceta i l’altre té un cor més gran que ell i una gran vocació per la medicina i per a curar els més desfavorits. Curiosament, tots dos només estimen a una dona, que és parella del Nicolás tot i que sembla que estigui més feta per al Jaime. Pobra Amanda, la seva història és trista i no hi ha cap moment en que realment li vagin bé les coses… Quan està amb el Nicolás, ell va tant a la seva que no sap ni on viu ella, sola cuidant al seu germà petit, en una habitació miserable. L’Amanda estava tan envoltada de magnetisme (jo me la imagino com l’Esmeralda del Geperut de Nôtre Dame), amb perfum, cabells llargs, faldilles llargues, bijuteria tintinejant, que ningú sabia quina era la seva situació real. I quan ho saben ja és massa tard, tant per a la parella Nicolás-Amanda com per a la possible parella Jaime-Amanda. L’escena del seu avortament clandestí, de la pobresa de l’hospital, se’m va fer molt dura, però el Jaime es porta com un senyor i adopta el paper que hauria d’haver adoptat el Nicolás.

M'ha quedat tot molt desordenat però així es queda, que no tinc més temps...
ImatgeImatge Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1589
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL juliol'16 - La casa de los espíritus (Isabel Allende)

EntradaAutor: Anna Maria » dl. ago. 22, 2016 10:55 pm

Bones,
acabat ahir!
Vaig a comentar la quarta part.
ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIDA LA QUARTA PART!!!
També en aquesta ocasió ho faré així saltat per anar comentant tot allò que he apuntat.
Ostres Nienna, gràcies, perquè anava pensant si era el Pinochet, però clar, sempre tinc problemes amb les parts reals de les novel•les pel tema fets històrics i dates, o sigui que anava amb bon pensament.
Paral•lelismes evidents entre les dictadures, els fets que aquí van ocórrer a la guerra civil i posterior dictadura (tothom parla de Mauthausen però poca gent d’Argelers, us hi heu fixat?)
Tots els idiomes tenen frases fetes. “le va a dar un yeyo”, per dir que li donarà un patatús. Fa gràcia perquè jo conec el “donar yuyu” que vol dir fer por.
La relació que mantenen l’Amanda i el Jaime... ella agraïment i ell el que hagués estat llavors però ara no és?
El capítol de la conspiració també se m’ha fet llarg, l’autora torna a canviar el ritme de la narració i el noto
Quan el senador Trueba va cap a las Tres Maríes fet una fúria m’imagino l’actor Jack Nicholson, jeje. Quan Pedro Tercero el va a buscar és boníssim “váyase al carajo” “pues allá vamos”
La manera com Alba s’assabenta de qui és son pare “vale más un padre muerto que un padre ausente”. Potser sí, però les mentides sempre acaben sortint i acaben fent mal. No sembla que ella s’ho agafi malament, o l’autora passa per aquest fet de puntetes?
Quant odi i ràbia hi pot haver en les persones que un cop morta una persona se la cremi, se l’arrossegui, etc? I és Jaime, però és que això passa de veritat...
Dictadura: Mecanisme de defensa, fer veure que no passa res? O millor fer veure que no passa res per por? Jo sempre em pregunto si ara, amb la quantitat d’informació que tenim seria possible una dictadura que es basi com llavors passava amb la informació que volien donar. Bé, sempre ens diuen el que volen clar.
Sí, l’Esteban es reconcilia amb la família que li queda, per què sempre passa quan ets vell?
L’Esteban García es venja. Realment es va quedar a gust fent-ho? M’hagués agradat llegir la continuació d’aquest personatge per veure (llegir) el gust amarg de la venjança. Venjar-se en una altra persona... encara té menys sentit. Boníssima reflexió d’Alba al respecte, venjances familiars perpètues?

Doncs ara que l’he llegit, puc dir que m’ha agradat molt aquest llibre. Uns personatges molt treballats però que no són descrits pesadament, en contra dos passatges (matrimoni Jean i Blanca, i la conspiració) que he trobat lents. Per això voto que m’ha agradat molt però sense ser un excel•lent.
Ep, me n’he sortit, l’he llegit i l’he comentat tot, ueeee, jejejeje

Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Imatge
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Imatge

Al novembre al Club de lectura del SP llegim El setè àngel de David Cirici. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
ametista
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4954
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL juliol'16 - La casa de los espíritus (Isabel Allende)

EntradaAutor: ametista » ds. ago. 27, 2016 4:10 pm

bé, doncs per fi sembla que tinc un momentet per comentar, tot i que heu fet uns comentaris molt complets i poc més puc afegir! >.-<:

ATENCIÓ SPOILERS!
LLEGIT FINS AL FINAL!


nienna a mi m'ha passat igual amb les parts de l'Esteban Trueba, pffffffffffff :ufs: i és veritat que a la part final es suavitza una mica per la influència de l'Alba i té aquest punt d'avi entranyable però tot i així.... no m'agrada :ufs:

el que sí m'agrada és que finalment després de tants anys de viure el seu amor a mitges i d'amagat la Blanca i el Pedro Tercero per fi puguin marxar i viure junts! tot i que fa una mica de rabieta que no poguessin estar junts abans per les pors o els perjudicis que tenia la Blanca... quants anys perduts! sort que almenys el seu amor perdura fins que és el moment...

el que sí em fa ràbia de veritat és l'ús i l'abús del poder per part de certes persones, militars... les tortures, la manipulació... com quan no hi ha menjar a les botigues i just després del cop d'estat miraculosament estan totes plenes de pollastres... que ningú pot comprar perquè han triplicat els preus i s'acaben fent malbé mentre la gent passa gana! i tota la part de quan capturen a l'Alba i com la torturen.... :ufs: :ufs: :ufs: Anna Maria jo també penso que avui en dia seria més difícil manipular un país sencer d'aquesta manera perquè tots tenim accés a la informació per diferents vies però sobretot la digital, hauríem d'estar aïllats a nivell internacional per no saber què està passant...

Raqueleta coincideixo amb tu amb els personatges preferits: la Clara i l'Alba :ok:

és veritat que el llibre no m'ha entusiasmat taaaaant com altres vegades perquè ja no em queda l'element sorpresa però tot i així m'ha agradat molt perquè és la sensació de que l'autora ho acaba lligant tot, toca molts temes (família, amor, amistat, conflictes socials, política...) homenatja a personatges reals (els que comentàveu: Víctor Jara, Pablo Neruda, el seu propi oncle Salvador Allende...) i sobretot aquesta narrativa que barreja realitat i fantasia sense que se't faci estrany, com si fos la cosa més natural del món... en fi, un gran llibre :ok:
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de novembre llegim:
El setè àngel, de David Cirici
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
ametista
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4954
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL juliol'16 - La casa de los espíritus (Isabel Allende)

EntradaAutor: ametista » dt. nov. 29, 2016 2:35 pm

nienna ha escrit: Jo també faig llistes :content: :content: estem totes igual! Jo ho apunto tot al goodreads i a més utilitzo la web per posar-me els proposits de lectura cada any. A finals d'any et fan un resum molt maco del que has llegit, el llibre més llarg, el més curt, el que té millors valoracions, etc. A més allà també guardo els TBR, llibres que voldria llegir, i quan acabo un i no sé quin llegir a continuació doncs faig una ullada. Allà m'apunto tb els llibres que recomaneu a entre lectures [fins aquí la publicitat, no em paguen els de goodreads, que consti :content: :content: ]


doncs al final he entrat a goodreads a xafardejar i m'he apuntat :r)

he obert un post per parlar-ne, i també de les nostres llistes de lectures en general (per no seguir en aquest) :ok:
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de novembre llegim:
El setè àngel, de David Cirici
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
ametista
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4954
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL juliol'16 - La casa de los espíritus (Isabel Allende)

EntradaAutor: ametista » dg. gen. 08, 2017 2:43 pm

ATENCIÓ SPOILERS!!! QUI NO HAGI LLEGIT EL LLIBRE QUE NO MIRI! :content:

una arbre genealògic que vaig trobar, us el poso com a curiositat

Imatge
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de novembre llegim:
El setè àngel, de David Cirici
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1589
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL juliol'16 - La casa de los espíritus (Isabel Allende)

EntradaAutor: Anna Maria » dg. gen. 08, 2017 10:29 pm

Gràcies, ametista!
Imatge
Imatge
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Imatge

Al novembre al Club de lectura del SP llegim El setè àngel de David Cirici. T'apuntes?

Torna a “Club de Lectura”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: