CL novembre'16 - Stefan Zweig

Llibres, tallers..
Avatar de l’usuari
nienna
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2082
Membre des de: dt. set. 14, 2010 7:58 pm
Ubicació: Barcelona

Re: CL novembre'16 - Novel·la d'escacs (Stefan Zweig)

EntradaAutor: nienna » dt. nov. 15, 2016 10:44 am

Bon dia!

A veure si em dona temps de deixar el meu comentari de Carta d'una desconeguda de Stefen Zweig

Deixo aquí en primer lloc la sinopsi del llibre que em va agradar molt i crec que es una bona mostra del que ens trobem a la novela:

"Sólo quiero hablar contigo, decírtelo todo por primera vez. Tendrías que conocer toda mi vida, que siempre fue la tuya aunque nunca lo supiste. Pero sólo tú conocerás mi secreto, cuando esté muerta y ya no tengas que darme una respuesta; cuando esto que ahora me sacude con escalofríos sea de verdad el final. En el caso de que siguiera viviendo, rompería esta carta y continuaría en silencio, igual que siempre. Si sostienes esta carta en tus manos, sabrás que una muerta te está explicando aquí su vida, una vida que fue siempre la tuya desde la primera hasta la última hora".

ALERTA SPOILER!! CARTA D'UNA DESCONEGUDA

De nou Zweig m'ha captivat amb les descripcions psicologiques en aquest llibre. Sembla que et puguis ficar a la ment de la desconeguda i al seu cor, sentir el que ella sent i conectar totalment. És una carta molt sincera, la desconeguda ho vol explicar tot per lliurar-se de la carrega de guardar aquest secret. I quan escrius sense esperar resposta, es quan realment et lliberes i ho dius tot tal i com ho has viscut i sentit.

Tot i que en alguns moment es previsible el que acabarà passant i segons quines coses no sorprenen, la veu de la desconeguda està tan ben aconseguida que enganxa completament. Jo em vaig llegir la novela de cop, no vaig poder deixar el llibre... La història en sí no em va emocionar, potser si s'hagués escrit d'una altra manera ni tan sols ho hauria llegit, però la manera d'explicar els esdeveniments d'en Zweig es única i molt intensa.

Pel destinatari de la carta deu ser molt fort llegir una cosa així en un moment en el qual ja no pots fer-hi res, es com que t'ho donen tot i t'ho treuen tot a la vegada. A més de que deu fer una mica de cosa saber que t'han estat seguint durant tant de temps :-:) :-:) Em quedava la curiositat de veure si al final el R se'n recordava d'alguna cosa relacionada amb la desconeguda, però es que el Zweig no podia donar un altre final a la novela.

En resum, m'ha agradat, m'ha tocat més que Novela d'escacs, però crec que Novela d'escacs està més ben escrita..
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8593
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL novembre'16 - Novel·la d'escacs (Stefan Zweig)

EntradaAutor: Raqueleta » dc. nov. 16, 2016 2:24 pm

Vaig acabar el llibre ahir i avui per fi puc comentar!
Per cert, ara estic amb "Carta d'una desconeguda"

ATENCIÓ SPOILERS: NOVEL.LA D'ESCACS

Coincideixo amb vosaltres en que al principi no em va motivar massa. No estava malament però no m'atrapava tota la introducció del vaixell, la no presentació del narrador (del qui no sabem res) i la presentació del campió, Czentovic, i tota l'explicació de la seva vida (que primer semblava que seria una espècie de Will Hunting i no, és que és força curt per al que no siguin els escacs).
Quan entra en joc McConnor i accepta pagar per a jugar contra Czentovic agafa més interès, el "pobret" Czentovic, que no parla amb els mitjans de comunicació per a no ficar la pota, no és només un pobre ignorant, és un maleducat i un cregut. I sí, vols que li baixin els fums. Llavors apareix un misteriós jugador (tan misteriós que ni en aquell moment ni més endavant sabrem com es diu, només "doctor B.") que comença a complicar la partida per a Czentovic i acaben empatats.
La historia del doctor B. és el punt d'interès de la novel.la, sens dubte, tot i que no apareix fins al segon terç de la mateixa. El tancament que explica, l'aïllament en tots els sentits (també sensorialment), sense res a fer, res a llegir, res a mirar, res a escriure, res a dibuixar, ha de ser terrible. Jo també em vaig plantejar que segur que va ser pitjor per als que van tancar a camps de concentració, però aquest captiveri que descriu ha de portar a la bogeria sens dubte, entenc el que diu en el sentit de que en un camp de concentració almenys hagués tingut el companyerisme d'altres presos i s'hagués mantingut ocupat...
És curiós que l'estrategia que troba per a evitar la bogeria li porti a una altra bogeria. M'encanta com explica l'emoció que sent quan veu el llibre (l'intueix a l'abric, vaja), com l'agafa, com l'amaga fins que arriba a l'habitació i com aguanta tanta estona sense ni mirar-lo només pel plaer d'imaginar quin tipus de llibre podria ser.
Em va agradar molt com una sola partida -guanyada-, després de 20-25 anys sense jugar a escacs, serveix per a recuperar l'obsessió, com cada cop està més nerviós, com es desespera amb la lentitud deliberada de Czentovic, la set,...
Creia que el final seria diferent, o bé que tot i la xuleria de Czentovic quan diu que no veu cap jaque el guanyaria (com si el doctor B. hagués anticipat tantes jugades que Czentovic no el pogués ni seguir) o bé que finalment petaria. Al final el narrador fa reaccionar al doctor B. que abandona la partida i, segons diu, els escacs per a sempre... Un bon final per al pobre doctor B., però un final massa suau per al que jo estava esperant...

M'ha agradat, jo tampoc coneixia a Zweig i ha estat una bona descoberta!
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL novembre'16 - Novel·la d'escacs (Stefan Zweig)

EntradaAutor: Anna Maria » dc. nov. 16, 2016 6:36 pm

Hola guapes!
Dir-vos que ja vaig llegir Novel·la d'escacs i que Carta d'una desconeguda l'havia llegit, a veure si tinc un moment de tranquil·litat i em poso a llegir els vostres comentaris i hi aporto la meva.
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
MarionCole
:: papallona
:: papallona
Entrades: 120
Membre des de: dg. feb. 09, 2014 10:37 pm

Re: CL novembre'16 - Novel·la d'escacs (Stefan Zweig)

EntradaAutor: MarionCole » dv. nov. 18, 2016 8:30 pm

Hola noies, que feliç que em fa que hagueu descobert en Zweig i que us hagi agradat!! Jo sóc la seva fan número 1 des de fa potser 15 anys. Des d'aleshores m'he dedicat a fer proselitisme i a donar-lo a conèxer, i el recomano i el regalo a les primeres de canvi!!!

Justament fa uns 15 anys va ser quan vaig llegir Novel·la d'escacs i va ser quan el vaig descobrir. Recordo que la sensació va ser la mateixa que heu tingut vosaltres: com és posible que no el conegués fins ara? Si encara no he tornat a llegir novel·la d'escacs (no!! Encara no l'he rellegit!) ha sigut perquè he acabat "Castellio contra Calvino", que també és seu, i parla del calvinisme a Ginebra i d'en Miquel Servet, a qui va assassinar. En Zweig té molta biografia i molt assaig històric, la majoria del que ha fet no és excel·lent sino el següent (aquest d'en Calvino, per això, és un pèl dens) .

Fa cosa d'un any vaig llegir "Carta d'una desconeguda". També em va agradar molt, i també em va agradar molt, d'aquest estil "Confusión de sentimientos". Hi ha un volum preciós que recull unes quantes novel·les d'en Zweig, de l'editorial Acantilado. Aquí el podeu veure: http://www.acantilado.es/catalogo/novelas-617.htm Seria un bon regal per demanar als reis!!!

En qualsevol cas, us recomano molt molt molt les biografies de la Maria Antonieta i de la Maria Estuardo. Crec que ho dec haver dit unes 400 vegades per aquí, però estic convençuda que us entusiasmarien.
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL novembre'16 - Novel·la d'escacs (Stefan Zweig)

EntradaAutor: Anna Maria » dv. nov. 18, 2016 9:53 pm

Bones!
Una altra que li encanta aquest autor, de moment està arrasant Zweig! És cert, ser en un grup de lectura és interessant perquè et descobreix autors que potser no cauries en agafar mai. Jo al primer grup de lectura (del meu poble) m’hi vaig apuntar perquè en el seu moment només llegia novel•la policíaca, i ara puc dir que he ampliat molt el ventall de gèneres i autors, i això està molt bé.
Marioncole, he apuntat la biografia de la Maria Estuardo al llistat de pendents de llegir, la biografia és un gènere que he llegit poc però el que he llegit m’ha agradat molt, així que tinc ganes de conèixer la “vena” de biògraf de Zweig!

El primer que em va venir a la ment, abans de començar el llibre, va ser la reflexió sobre el número de pàgines que ha de tenir una novel•la. No, no un número estandard per totes, sinó que a vegades en algunes hi trobo molta palla. No és que no m’agradin les descripcions, però a vegades em sobren, depèn de com estan fetes. O quan veus que repeteixen la mateixa sentència vàries vegades. Això passa molt amb el gènere romàntic, per exemple. Jo aquest tema ja l’havia sentit a algun lloc amb les obres de teatre, gent experta dient que una obra de teatre bona havia de durar una 1,5 i prou.
Aquesta novel•la se m’ha fet curta, però penso que més llarga potser hagués sobrat, no? Altra cosa és la gent que no llegeix llibres de forma habitual i veu un llibre de 500 pàgines i li sembla una barbaritat, i el cert és que a vegades hi ha novel•les curtes que no m’han agradat gens (ull, no que no siguin bones, això de bo i dolent i de bona literatura i mala literatura és l’etern debat, jeje)
Buf, quin rotllo i encara no he dit res de la novel•la!!!

ATENCIÓ SPOILERS! COMENTARIS DE NOVEL•LA D’ESCACS

Bé, vaig a l’argument. Novel•la narrada en primera persona, un to de confidència cap al lector. És un únic narrador.
Jo de Czentovic, abans que el narrador parlés de monomaníac, pensava que tenia un trastorn social tipus autisme o síndrome d’Asperger, perquè solen ser gent molt intel•ligents però amb capacitat nul•la per la socialització (tot i que ben agafat a temps i ben tractats solen progressar una mica millor, i també hi ha molts nivells d’afectació). Però se’l tracta de poc intel•ligent només perquè no té una capacitat generalitzada per fer allò normal per la zona i per l’època... no sé, potser m’ho hauria d’explicar algú entès en el tema, però jo li veig una falta d’atenció especialitzada. Bé, en aquell temps (i ara també) es feia el que es podia.
Aquest llibre parla de la supèrbia. Com de fàcil és que “et pugin els fums” davant un seguit de fets positius, com costa “tenir els peus sobre la terra i el cap damunt de les espatlles”. Està clar que a Czentovic era fàcil que li pugessin els fums, si fins llavors la seva vida havia estat mancada d’estímuls.
Una persona intel•ligent no pot dedicar la seva vida als escacs? No pot ser? Quan jo era petita deien que aprendre a jugar escacs i saber llatí t’ajudava a saber pensar.
Quan s’esdevé que el grup de passatgers es vol enfrontar amb el campió del món, volen ensorrar la vanitat d’aquest campió, ells també són vanitosos?
Pel que va al sr. B i la comparació del seu tancament amb un camp de concentració... realment les comparacions són odioses, jo faig un símil amb el tema dels avortaments. Què és pitjor, avortar a les 5 setmanes o a les 30 setmanes de gestació? Les dues coses són pitjors, les dues tenen factors diferents però les dues són dures de passar. Doncs amb el camp de concentració i amb l’aïllament del senyor B el mateix, hi ha trets en comú i trets diferencials, però tot és prou dolent. Per cert, torno a reivindicar des d’aquestes línies que quan surt el tema dels camps de concentració es parla molt Auschwitz i molt poc d’Argelers.
Pel que fa a què una partida el podia fer tornar a caure, és com un ex alcohòlic, que no poden provar ni una gota d’alcohol perquè tornen a enganxar-se, el tema dels escacs era una addicció. Ara no se’n sent a parlar, però quan van sortir els videojocs vaig sentir a parlar un cop que per ajudar a sortir de l’addicció els posaven en una habitació amb totes les parets empaperades amb la paraula “game over”.


En fi, una novel·la ben escrita, que enganxa, que et fa pensar, que diu molt amb poc, excel·lent!
Una abraçada,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
nienna
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2082
Membre des de: dt. set. 14, 2010 7:58 pm
Ubicació: Barcelona

Re: CL novembre'16 - Novel·la d'escacs (Stefan Zweig)

EntradaAutor: nienna » ds. nov. 19, 2016 9:03 am

Abans que se'm passi deixaré el comentari de la tercera novel·la que he llegit d'en Zweig.

Poso un fragment del llibre que a la vegada surt a modo de sinopsi:

—¿No troba doncs odiós o menyspreable que una dona abandoni el seu marit i les seves dues filles per seguir un home qualsevol del qual no en sap res, ni tan sols si és digne del seu amor? ¿Pot realment excusar una conducta tan irreflexiva i lleu en una dona que ja no és cap joveneta i que tan sols per amor a les seves filles s’hauria d’haver preocupat de la pròpia dignitat?

ATENCIÓ SPOILERS! 24 HORES EN LA VIDA D'UNA DONA

La història comença amb un grup d'amics de diferents edats, ocupacions, aficions i maneres de veure la vida. Estàn de vacances al mateix hotel i de cop un esdeveniment els produeix intriga i acaben amb discusions acalorades ja que cada personatge té el seu punt de vista. Madame Henriette deixa al seu marit i les seves 2 filles per fugir amb un francés que acababa de conéixer. Gairebé tots els personatges criticaven i no entenien la reacció de Madame Henriette excepte el narrador que diu que no s'hauria de jutjar a la lleugera, que cadascú pot tenir les seves raons per prendre les seves decisions i que no s'ha de vetar a Madame Henriette per aquesta decisió, de fet ell diu que si se la trobés algún dia pel carrer la saludaría sense cap problema.

Després de que el narrador revelés aquesta manera de veure el comportament, de Mme Henrriete, la Sra C (ja tenim al senyor B de Novela d'escacs, el senyor R de Carta d'una desconeguda, i ara la Sra C) s'anima a explicar-li al narrador una història que va viure fa anys a Montecarlo després de la mort del seu marit i que mai havia explicat a ningú. la Sra C troba a un casino a un home que aquella nit ho havia perdut tot i anava a suicidar-se. Ella el segueix i acaben a un hotel dormint junts. Al dia seguent ella li dona diners per tornar a Niça, a casa seva, i pagar el deute que tenia amb la seva familia, però ell s'ho torna a gastar tot al casino, estava clar... Ella de mentre havia decidir anar a l'estació a l'hora en que havien quedat i marxar amb ell a Niça i començar una nova vida al seu costat, però no arriba a l'estació i després se'l troba al casino i se n'adona que aquella relació es impossible...

Zweig dibuixa molt bé amb paraules aquesta obsessió pel joc i el patiment del ludópata, darrere el moviment de les seves mans podem entendre els seus sentiments, el seu nerviosisme. També descriu amb molta precisió el que li passa pel cap a la Sra C en aquelles 24 hores per prendre una decisió tan desenraonada de marxar amb ell i deixar-ho tot...

És una defensa del amor a primera vista pràcticament, i més que res jo entenc la novel·la com una defensa a les segones oportunitats, a trobar un punt, una persona, una cosa en la vida, que et faci voler començar de zero una nova vida. I també tenir clar que tots tenim el dret a aquestes segones oportunitats, independentment de tenir marit i fills (no necessariament oportunitats amoroses), de sortir d'una vida d'insatisfacció i buscar un altre camí tot i que aquest camí no ens porti enlloc, o ens porti a un lloc pitjor que on estavem, però que es legítim que en un moment tinguem un "clic" que li dona la volta a la nostra vida. Potser avui en dia això ho trobem normal i habitual però al anys 20 poques persones s'atrevien a fer canvis a les seves vides.

Trobo que té moltes similituds amb Novela d'escacs, ja que en les 2 novel·les el protagonista explica la seva història al narrador i a més també tracta el tema de la ludopatía, que no sé si en altres novel·les també hi surt i si té a veure amb la vida del mateix autor.

En conclusió, m'ha agradat la novela, tot i que m'ha agradat més Novela d'escacs i Carta d'una desconeguda. No crec que sigui l'obra maestra de l'autor però si molt ben escrita i molt entranyable, a més que et deixa pensant, que això ho trobo importantissim a un llibre.
Avatar de l’usuari
nienna
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2082
Membre des de: dt. set. 14, 2010 7:58 pm
Ubicació: Barcelona

Re: CL novembre'16 - Novel·la d'escacs (Stefan Zweig)

EntradaAutor: nienna » ds. nov. 19, 2016 9:11 am

I m'he llegit una novel·la més d'en Zweig que voldría comentar amb vosaltres ja que em va agradar molt. No sé si fer-ho aquí mateix o bé obrir un altre tema aqui al club de lectura dedicat a en Zweig.

El llibre es aquest:

Imatge

Sinopsi:

En esta breve novela, Zweig nos habla de los celos con su habitual maestría: elusivo, con la virtud de la intriga irresuelta, ahonda en el dolor y el desamparo que produce el sentirnos sustituidos en los afectos de nuestras personas queridas por un tercero que, cuanto menos, tiene los mismos derechos que nosotros. La rabia y la violencia pueden conducir a una venganza que agravará, si cabe aún más, nuestra orfandad.


També he agafat a la biblio Moments estelars de la humanitat, Maria Antonieta i Maria Estuardo, a veure si trobo temps per llegir-los perque ara estic donant una segona oportunitat a La piedra lunar, a veure si l'acabo abans de 2017 :-o00m
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL novembre'16 - Stefan Zweig

EntradaAutor: ametista » ds. nov. 19, 2016 11:45 am

nienna veig que estàs a tope amb el Zweig! >.-<: >.-<:

jo crec que el llibre extra el pots comentar aquí mateix, i quan llegeixis els que has agafat a la biblioteca també ja que estaven a l'enquesta inicial que vam votar i està bé que ho tinguem tot junt, no? (jo vaig votar el de "Moments estel·lars..." i segur que també me'l llegiré en algun moment)

de fet, ara mateix vaig a canviar el títol del post pel nom de l'autor :ok: :ok:
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
MarionCole
:: papallona
:: papallona
Entrades: 120
Membre des de: dg. feb. 09, 2014 10:37 pm

Re: CL novembre'16 - Stefan Zweig

EntradaAutor: MarionCole » ds. nov. 19, 2016 9:04 pm

Hola a totes: doncs jo crec que per complir l'objectiu de novembre (que coneguessiu en Zweig), la tria va ser la millor: una novel·la curta que totes acabaríeu i que és tan bona que us faria agafar el cuquet.

Anna Maria, molt bo el tema que encetes: jo també he sentit que les obres de teatre t'han de dir en 1,5 hores tot el que t'han de dir. Però jo a la literatura no posaria el mateix límit. En la literatura hi ha novel·les boníssimes de 100 pàgines i n'hi ha de boníssimes de 6.000 (llegiu en Karl Ove Knausgard, trencador, transgressor, extrardinari, seria un bon candidat a club de lectura per a quan els vostres fills tinguin néts). La qüestió és saber com i on acabar.

Pel que fa a bona o mala literatura, això per mi ja no té lloc al debat... sí que hi ha bona i mala literatura, és objectivable. Sabíeu que hi ha lectors professionals que llegeixen manuscrits per a les editorials i els fan informes de lectura en base a criteris objectius de qualitat? Una altra cosa és que a tu un llibre t'agradi més o menys. Hi ha bons llibres amb els que no he connectat i em sap greu. Per exemple, jo estic convençuda que en John Irving i en Jonathan Franzen són bons escriptors, però jo no hi connecto, em costa molt a pesar meu. I és probable que m'hagin agradat llibres que en realitat són una merda (ara no se me n'acut cap, podríem obrir un post i posar-los allà :r) ).

Finalment, i com que veig amb alegria que algunes us animeu a seguir amb en Zweig, aprofito que alguna ha agafat de la biblioteca obres biogràfiques per marcar bé les diferències entre la Maria Antonieta i la Maria Estuardo:

- Maria Antonieta: una dona amb la qual acabes empatitzant i t'hi acabes identificant (ull a les mares!), de manera que demana molt més de tu. Acostumo a oblidar els finals dels llibres, però mai oblidaré l'escena final d'aquest llibre, quan explica l'últim minut de la Maria Antonieta a la cel·la de la Bastilla.

- Maria Stuart: una dona que està plantejada de manera que és difícil que hi acabeu empatitzant. Com a mares segur que no. Com a dones, potser. Però encara que no la compadiu té un altre ingredient: va viure de manera més passional. Enamorada fins a les tranques del pitjor home de la terra, va prendre les pitjors decisions.

No sabria quina triar.

Una abraçada
MarionCole
:: papallona
:: papallona
Entrades: 120
Membre des de: dg. feb. 09, 2014 10:37 pm

Re: CL novembre'16 - Stefan Zweig

EntradaAutor: MarionCole » ds. nov. 26, 2016 6:57 pm

Hola, doncs només entro per dir que he rellegit la Novel·la d'escacs per complir amb la lectura de novembre. No diré res del que ja hagueu dit, només dir que l'he tornat a trobar extraordinari. El relat de la bogeria és super intens i creïble. Fascinant, en Zweig!!! L'adoro.
Avatar de l’usuari
nienna
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2082
Membre des de: dt. set. 14, 2010 7:58 pm
Ubicació: Barcelona

Re: CL novembre'16 - Stefan Zweig

EntradaAutor: nienna » dt. nov. 29, 2016 9:33 am

Deixo un petit comentari sobre l'altra novela que vaig llegir d'en Zweig, es diu Fue él? No sé si està traduïda al català, jo la vaig llegir en castellà de l'editorial Acantilado.

El llibre parla d'un matrimoni que se'n va a viure a les afores, a una casa aïllada i de cop van a viure allà una altra parella. L'home es molt enèrgic, positiu, amb un entusiasme desbordant i la dona sembla que sempre estigui a la seva ombra, com que no acaben d'encaixar, l'energia de l'home l'esgota tot i que sempre posa bona cara.

ATENCIÓ SPOILERS

Per enfocat tota aquesta energia desbordant a l'home li regalen un gos i sembla que tota la seva vida sigui el gos: el passeja, li fa tot el que vol, sembla un tirà que té totalment controlat a aquest home. Després la dona es queda embarassada i tenen una filla, cosa que el gos no acaba d'encaixar bé. Com que no es porta bé amb el bebè i tenen por que faci alguna trastada, el donen a un altre amo. El tema es que al final el gos ho fa tot per tornar i al final es surt amb la seva i mata al bebè. Tot i que no queda 100% clar que ha sigut ell, la dona del primer matrimoni veu coses que li fan pensar que havia sigut ell.

La veritat es molt impressionant com explica els sentiments del gos, sempre el Zweig es un geni de la descripció de sentiments i vivències, i aquesta vegada veure-ho en un gos en lloc d'una persona ha sigut una experiència diferent. Queda tot molt real i és molt fàcil ficar-se a la seva pell, tot i que siguin sentiments dolents a l'interior d'un animal.

No m'ha enganxat tant com Novela de ajedrez ja que era bastant previsible el fil de la història, però ha estat bé, molt ben escrit :ok:
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL novembre'16 - Stefan Zweig

EntradaAutor: Anna Maria » dj. des. 01, 2016 9:56 pm

Bones!
Marioncole, remirant el llistat de llibres pendents he vist que hi tinc Fouché, del Zweig. He recordat que me'l van recomanar a la web del Què llegeixes? quan vaig demanar bones biografies. L'has llegit? Què tal? A la llista ara hi tinc la biografia de Maria Estuardo i els grans esdeveniments.
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL novembre'16 - Novel·la d'escacs (Stefan Zweig)

EntradaAutor: ametista » dl. des. 05, 2016 1:38 pm

em faltava comentar aquest llibre, a veure si en algun moment puc llegir també el de "24 hores..." :()()::::

ATENCIÓ SPOILERS!! CARTA D'UNA DESCONEGUDA

estic d'acord amb la nienna que la carta és molt sincera i intensa, t'atrapa des del primer moment i vols saber què va passar, què passarà, com reaccionarà ell... jo també me l'he llegit "del tirón" i m'ha agradat molt la manera com té de descriure tot el que ella sent, com ho sent, què fa amb el que sent, com viu la indiferència d'ell... la dona podia haver triat altres opcions, fer-se visible, intentar una reacció en ell.. però la seva manera de viure l'amor és una altra, prefereix el que té tal i com és, prefereix la indiferència abans que un possible menyspreu, un rebuig...

he de dir que a mi personalment no m'ha agradat gens la manera de posicionar-se d'ella, aquesta entrega total, aquest sobrevaloració de la persona d'ell no valorant-se ella mateixa... quan tot comença es pot entendre ja que ella és una nena, una adolescent descobrint el món dels sentiments... però quan marxa amb setze anys i la seva vida segueix lligada a ell de manera absoluta fins al punt de tornar a Viena al cap de dos anys només per ell i va cada dia al seu carrer per si el veu... el que sent ja no és amor, és obsessió. I cada vegada que a la carta justifica tots els seus actes en nom de l'amor... doncs no, no per fer-la més grossa l'amor serà millor, no és més romàntic l'amor perquè duri més i tu siguis menys tu posant a l'altre en un pedestal.... el que ella viu com el més gran dels amors en realitat és un amor patològic, obsessiu, degradant per ella (com es posa de manifest l'última vegada que es veuen, quan ell li paga per la nit que han passat junts) i ell... algun trastorn també deu tenir :r) perquè pots ser molt "mujeriego" però no recordar ni reconèixer en absolut algú amb qui a has estat abans??

en fi, que m'ha agradat molt sobretot per aquesta manera que té l'autor de ficar-te dins dels personatges i entendre el que senten (encara que no ho comparteixis)
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
MarionCole
:: papallona
:: papallona
Entrades: 120
Membre des de: dg. feb. 09, 2014 10:37 pm

Re: CL novembre'16 - Stefan Zweig

EntradaAutor: MarionCole » dv. des. 09, 2016 12:10 pm

Anna Maria ha escrit:Bones!
Marioncole, remirant el llistat de llibres pendents he vist que hi tinc Fouché, del Zweig. He recordat que me'l van recomanar a la web del Què llegeixes? quan vaig demanar bones biografies. L'has llegit? Què tal? A la llista ara hi tinc la biografia de Maria Estuardo i els grans esdeveniments.
Abraçades,
Anna Maria


Hola Anna Maria,

Sí que l'he llegit. Darrere de les dues grandioses biografies de la Maria Antonieta i Maria Estuardo, potser després hi aniria aquesta d'en Fouché. És molt vibrant i apassionada, i inevitablement acaba parlant molt d'en Napoleó, que té molt interès. Jo vaig gaudir moltíssim llegint-la, però com tota biografia, el personatge t'ha de despertar alguna cosa, si no malament. Llegeix primer les altres dues, per mi estan a un nivell superior.
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL novembre'16 - Stefan Zweig

EntradaAutor: Anna Maria » ds. des. 10, 2016 4:27 am

Bones de nou,
Gràcies Marioncole! Ja m'ho pensava perquè no l'havies nomenat i les altres dues sí. A veure quan tinc l'oportunitat de fer-ho.
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8593
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL novembre'16 - Stefan Zweig

EntradaAutor: Raqueleta » dt. des. 13, 2016 2:22 pm

ATENCIÓ SPOILERS: CARTA D'UNA DESCONEGUDA

Dels tres que he llegit de Zweig és el que menys m'ha atrapat. Sí que està ben escrit però la història no m'ha enganxat. Opino el mateix que ja ha dit l'Ametista, la protagonista es menysprea ella mateixa, viu una obsessió insana i justifica qualsevol cosa que faci l'altre només perquè l'estima. Que sí, que parlem d'una altra època i tot el que volgueu, però em feia tanta ràbia que no he llegit aquesta novel.la de la mateixa manera que he llegit les altres...
I mira que d'entrada explica que s'ha quedat sola perquè se li ha mort el fill, diu que no vol ni mirar-lo perquè amb el tremolor de la llum de les espelmes sembla que el nen es mou i ella té la idea falsa de que està viu. Reflecteix molt dolor i de seguida et solidaritzes amb ella, però vas llegint i al final -almenys jo- se't queda el dubte de si estima al nen només perquè és fill del seu gran "amor" (entre cometes, sí) i que si fos fill d'un altre home li seria més igual...
No m'extenc més perquè ja no hi ha massa més a dir i perquè no tinc més temps!
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8593
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL novembre'16 - Stefan Zweig

EntradaAutor: Raqueleta » dt. des. 13, 2016 3:05 pm

ATENCIÓ SPOILERS: 24 HORES A LA VIDA D'UNA DONA

La Nienna ja ha fet un resum de l'argument, així que comentaré només quatre coses.

M'ha agradat molt la descripció de les mans del jugador a la ruleta, trobo que demostra molt bé l'estat de nervis, d'ansietat, de bogeria fins i tot.
Era més que evident que el jove, que semblava redimit i penedit, tornaria a recaure en l'obsessió del joc. I el final d'aquesta novel.la és el final amarg que jo esperava a "Novel.la d'escacs", un home vençut per les seves obsessions i les seves addiccions, que ja ho ha perdut tot, que té l'oportunitat de començar de nou i que cau encara més, si fos possible, en el pou de l'autodestrucció.
No coincideixo amb la Nienna en el fet que la dona, vídua i amb fills de l'edat del jove, s'enamori d'ell. Jo crec més aviat que torna a sentir-se viva perquè se sent útil, perquè creu que l'ha salvat o que el pot salvar, que el pot redimir i tornar-lo al bon camí, ell, un jove tan maco i tan creient. Torna al seu paper de mare protectora de quan els fills eren petits, jo no la veig una dona enamorada, no veig res carnal, ni platònic, veig més aviat el fet aquest de sentir-se de nou viva, útil, amb un objectiu.

M'estic deixant mil coses, ho sé, però ja no tinc més temps. Dec encara comentaris de mil lectures anteriors que crec que ja no comentaré mai... en fi, m'ho hauré de replantejar com a propòsit d'any nou, que jo abans sempre anava al dia amb els comentaris...
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL novembre'16 - Stefan Zweig

EntradaAutor: ametista » dg. gen. 08, 2017 2:31 pm

Raqueleta tens raó que abans eres sempre la que més complia però les circumstàncies canvien i és normal que ara no tinguis el mateix temps que abans! tu tranquil·la que ja fas prou llegint els llibres i comentant el que pots, encara que no puguis dir tot el que voldries... ara és època de conformar-se amb el "algo es algo!" :content: i tot arribarà, més endavant potser aniràs trobant més estones :ok: nosaltres ja estem contentes de que segueixis per aquí >.-<:
(i per cert, deus molts comentaris? quins? si són molts deixa-ho estaaaaar, i si vols fer-los tan sí com no, doncs fes-los tipus telegrama "m'ha agradat molt/gens el protagonista és tal o qual" i au :content: que nosaltres ja ho entenem i així si mai vols i tens temps els pots ampliar)

ATENCIÓ SPOILERS! 24 HORES EN LA VIDA D'UNA DONA

poca cosa més puc afegir al que ja heu comentat nienna i Raqueleta :content:

a mi també m'ha cridat l'atenció la descripció de les mans i la seva expressivitat, l'angoixa del noi... i com carai la dona li dóna els diners pensant que no recaurà, que innocent... o que il·lusa!

jo crec que també em decanto més cap a l'opció "mare protectora, em sento útil" que cap a l'enamorament, però tot i així hi ha certs moments de dubte, que no saps si es refereix a que sent alguna cosa més... però bàsicament és el sentir-se viva i fer coses per un altre el que l'empeny, perquè fins aquell moment s'havia avorrit bastant viatjant des que era vídua, no?

el llibre m'ha agradat però diria que no tant com els altres perquè ja no m'ha vingut de nou la manera de relatar la història (que a partir d'un fet un personatge expliqui la seva història i es converteixi en una història nova dins de la història inicial) Tot i així, està ben escrit, vols saber què passarà, et fa pensar... i sobretot sobretot està clar que si vols llegir Zweig has de saber idiomes! :r) és que m'ha fet gràcia que hi havia algunes frases en anglès que ja pressuposen que entendràs perquè no hi ha traducció enlloc (hi ha llibres que a peu de pàgina et posen nota de l'autor o del traductor amb el significat per exemple) i crec que a "Novel·la d'escacs" també n'hi havia... : lasito :

doncs això, que ha estat bé i en definitiva un gran descobriment, l'Stefan Zweig! >.-<:
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8593
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL novembre'16 - Stefan Zweig

EntradaAutor: Raqueleta » dl. gen. 09, 2017 10:46 am

ametista ha escrit:Raqueleta tens raó que abans eres sempre la que més complia però les circumstàncies canvien i és normal que ara no tinguis el mateix temps que abans! tu tranquil·la que ja fas prou llegint els llibres i comentant el que pots, encara que no puguis dir tot el que voldries... ara és època de conformar-se amb el "algo es algo!" :content: i tot arribarà, més endavant potser aniràs trobant més estones :ok: nosaltres ja estem contentes de que segueixis per aquí >.-<:
(i per cert, deus molts comentaris? quins? si són molts deixa-ho estaaaaar, i si vols fer-los tan sí com no, doncs fes-los tipus telegrama "m'ha agradat molt/gens el protagonista és tal o qual" i au :content: que nosaltres ja ho entenem i així si mai vols i tens temps els pots ampliar)

Dec comentaris però crec que ja he perdut el compte!! No estic segura ni de quins són... :-o00m
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL novembre'16 - Stefan Zweig

EntradaAutor: ametista » dl. gen. 09, 2017 12:15 pm

Raqueleta ha escrit:Dec comentaris però crec que ja he perdut el compte!! No estic segura ni de quins són... :-o00m


:r) doncs deixa-ho estar, no passa reeees! fes el que deies del propòsit d'any nou i aquest 2017 intentes anar complint encara que sigui amb comentaris més curts del que és habitual en tu, però la qüestió és comentar i no perdre el fil! :ok: :ok:
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?

Torna a “Club de Lectura”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::