CL març'17- Las normas de la casa (Jodi Picoult)

Llibres, tallers..

què ens ha semblat?

m'ha encantat!!!
0
No hi ha cap vot
m'ha agradat molt
2
40%
m'ha agradat, està bé
3
60%
ni fu ni fa
0
No hi ha cap vot
no m'ha agradat gens
0
No hi ha cap vot
 
Vots totals: 5
emfer
:: rateta
:: rateta
Entrades: 175
Membre des de: dc. des. 09, 2015 4:28 pm
Ubicació: Lleida

Re: CL març'17- Las normas de la casa (Jodi Picoult)

EntradaAutor: emfer » dv. març 10, 2017 7:19 am

Anna Maria ha escrit:Ostres emfer,
doncs si no et suposa molt embolic t'ho agrairia, perquè veig que s'acaba la setmana i si s'ha de tornar a demanar tardarà com a mínim una setmana més! Ara t'envio un privat.
Gràcies!
Abraçades,
Anna Maria


Hola Anna Maria,
cap problema, te'l passo perquè puguis anar llegint que està molt bé ;)
Una abraçada i bon cap de setmana!
Eva
emfer
:: rateta
:: rateta
Entrades: 175
Membre des de: dc. des. 09, 2015 4:28 pm
Ubicació: Lleida

Re: CL març'17- Las normas de la casa (Jodi Picoult)

EntradaAutor: emfer » dl. març 13, 2017 5:24 pm

Hola boniques!!

No he entrat abans a comentar, però ja m'he llegit els casos 1, 2 i 3 i he continuat perquè no he pogut parar de llegir! El cas 3 s'acaba amb punta, no dic res més...

M'està agradant força el llibre, trobo que està escrit de manera molt planera i fàcil de llegir, a més el tema de l'asperger del protagonista és molt interessant, i més quan vas coneixent els trets típics d'aquesta patologia a través de la seva vida diària i de les seves reaccions "desmesurades" (per dir-ho d'alguna manera) a situacions quotidianes.

Amb tot això, a més, és una espècie de novel·la negra, molt lleugereta, però que sempre suma emoció a la trama. No dic res més per no fer gens gens d'spoiler, però espero que a vosaltres us estigui agradant també!!

Petonets!
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8593
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL març'17- Las normas de la casa (Jodi Picoult)

EntradaAutor: Raqueleta » dj. març 16, 2017 2:25 pm

ATENCIÓ SPOILERS: LLEGIDA LA PRIMERA I LA SEGONA PART

La veritat és que m’està agradant molt. Trobo molt interessant que el protagonista sigui un noi amb asperger, perquè no coneixia pràcticament res d’aquest tipus d’autisme, i també trobo genial la forma en que està escrit, en el que els diferents personatges són el narrador segons el moment, el que permet saber què pensa i què sent cadascun d’ells.

Ha de ser dur ser la mare del Jacob –o de qualsevol altre nen o nena amb asperger- i més si ets l’única adulta a casa. La dieta especial, els menjars monocromàtics, saber preveure quan està a punt de tenir un atac i mirar de calmar-lo, la literalitat amb que s’ho pren tot, ser conscient que vol encaixar i no pot, l’excessiva sensibilitat i que rebutgi el contacte físic, etc. I a la vegada ha de ser bonic saber que a tu et permet llibertats que a altres no permetria, com cert contacte físic, precisament.
I també ha de ser dur ser el germà del Theo. Quantes vegades les seves necessitats, i sent ben petit, no hauran quedat aparcades per les necessitats del Jacob. No és gens estrany que tingui aquests sentiments d’amor i odi cap al seu germà ni que la seva mare tingui sentiment de culpa cap a ell… Ni que enyori la sensació de tenir una llar més normal.

El Jacob té punts molt graciosos, tot i que no ho pretèn. Com quan vol iniciar una conversa amb un noi de l’institut, li pregunta si es presentarà al test de FA i diu que espera que no trobin semen!
Però té comentaris genials. M’ha encantat la reflexió sobre la mort, que és com la sensació d’un forat a la geniva quan cau una dent: pots menjar, mastegar, tens altres dents però la llengua va tota l’estona cap a aquell lloc buit on els nervis encara estan una mica vius. O la reflexió per a relativitzar coses, que jo també faig algun cop: no importa que passi X si X és només una petita cosa en un petit planeta dins de tot l’univers.
I la gran frase: “En lo que a mí respecta, suscribo la creencia de que normal no es más que una posición del secador de pelo”. M’ha encantat, per ara que hi ha tant debat entre què és normal i què no, si una família normal ha de tenir pare i mare, si una nena ha de tenir vulva i un nen penis. Mira, normal és una posició del secador de cabell. La resta són diferents formes de vida que sempre que respectin a les altres persones són totes vàlides.

Quin fart de patir quan el deixen a la presó. Em vaig imaginar si es tractava d’un fill meu i em moria, sense asperger i sense res, ha de ser terrible imaginar què pot estar sentint, però a sobre en el cas del Jacob, sabent com ho viurà tot, veient com s’està autolesionant… uf, quin horror. Em va produir molta tendresa que intentés abraçar a la seva mare a través del vidre, precisament ell a qui no li agrada massa el contacte físic, és un crit de desamparament total.
Ara almenys està a casa, no pot sortir però està en el seu ambient. A veure com acabarà tot, perquè l’arrestament domiciliari està afectant a tota la família.

Pel que fa a la mort de la Jess, crec que és més que obvi el que ha passat realment, no? Però clar, tenim més información que la policia ;)

Per cert, el llibre entra en el famós debat de vacunes-autisme. Jo tenia entès que científicament estava descartada del tot la relació entre una cosa i l’altra però sembla que hi ha qui no ho entèn així.
Avatar de l’usuari
nienna
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2082
Membre des de: dt. set. 14, 2010 7:58 pm
Ubicació: Barcelona

Re: CL març'17- Las normas de la casa (Jodi Picoult)

EntradaAutor: nienna » dj. març 16, 2017 7:59 pm

Jo vaig començar tard la lectura però m'esta encantant, vaig pel tercer cas i ja tinc ganes de posar els nens a dormir per seguir!

He llegit la primera part del comentari de la Raqueleta, amb por però no he llegit cap spoiler...

Penso que l'autora ha fet un gran treball de documentació per explicar tantes cares de la malaltia. La relació amb la mare, amb el germà, la situació a l'escola, els atacs, el poder fer un narrador amb asperger i parlar amb la veu d'un noi amb asperger...

A més parla de les vacunes, quan vaig arribar a aquella part tenia por d'un discurs anti-vacunes que potser m'hagués fet veure el llibre des d'una perspectiva diferent, però explica els diferents punts de vista i la seva vivencia com a mare, que és més que comprensible.

I el tema del pare absent és molt i molt comú pel que sembla amb aquestes malalties. De fet tinc una amiga que té un fill amb asperger i la veig molt en el llibre. El marit que marxa per la sensació de fracàs i per veure que ja no troba el seu lloc a casa, el que explica al llibre és el mateix que la meva amiga va viure. Dono moltes voltes a recomanar-li el llibre o no, quan l'acabi m'ho rumiare...

Bé, aquesta nit seguiré amb la lectura!

Anem parlant!
Avatar de l’usuari
nienna
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2082
Membre des de: dt. set. 14, 2010 7:58 pm
Ubicació: Barcelona

Re: CL març'17- Las normas de la casa (Jodi Picoult)

EntradaAutor: nienna » dj. març 16, 2017 8:04 pm

Ah! També volia dir que jo l'havia començat a llegir en castellà i després em vaig passar a la versió original. Això de les interpretacions tan literals d'en Jacob tenen molt més sentit en angles. Si teniu la possibilitat de llegir-lo en angles us ho recomano molt!

Quan tingui el llibre davant (i una mica més de temps) us posare alguns exemples
Avatar de l’usuari
nienna
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2082
Membre des de: dt. set. 14, 2010 7:58 pm
Ubicació: Barcelona

Re: CL març'17- Las normas de la casa (Jodi Picoult)

EntradaAutor: nienna » ds. març 25, 2017 8:57 am

Bon dia!

Crec que es el primer cop que acabo el llibre i puc fer el comentari abans que s'acabi el mes :content: :content: Comento ja per no oblidar-me del que volia dir, i per poder començar ja un altre llibre.

ATENCIÓ SPOILERS - LLEGIT FINS AL FINAL

La veritat, la primera part del llibre em va agradar moltissim però la segona part se'm va fer llarga, previsible i repetitiva. En la primera part tenia molta curiositat per entendre millor el món de les persones amb Asperger, però en la segona ja ho sabia, ja ho havia entés i, no obstant, ho repetia una i altra vegada pel tema del judici. Els testimonis repetien els trets caracteristics d'una persona amb Asperger, no sé, aquestes parts se'm van fer una mica llargues.

Per la resta, a partir de la meitat del llibre o encara abans ja m'imaginava el que havia passat per tant em van sobrar pàgines, i al final, resól tot el cas en 2 pàgines :-o00m Tota la segona meitat volia cridar-li a l'Emma "Pregunta-li al teu fill, que sempre et dirà la veritat!", i al Theo també li volia cridar que parlés. Quan finalment li diu al Jacob no parlen gairebé res, no ho acaben d'aclarir. Suposo que tot això es per veure com de difícil es comunicar-se amb una persona amb Asperger, però Jacob va oferir moltes vegades dir la veritat i ni l'Emma ni l'Oliver li van deixar parlar. Per què? :-:)

Tret d'això el llibre m'ha agradat bastant, he aprés molt sobre l'Asperger (he fet fins i tot un repàs, i un altre, i un altre :content: :content: :content: ) i es fàcil i ràpid de llegir. Crec que he trigat 10 dies en llegir-lo.

Hi ha alguns punts on en Jacob fa interpretacions literals que son molt divertits, me n'he apuntat alguns. I com m'agrada molt el tema de la traducció he anat seguint els exemples de traducció difícil per veure com ho havien posat en castellà. He de dir que es un llibre molt difícil de traduir sense perdre l'essencia de les converses amb en Jacob:

"Francamente, me pregunto quién sería Franca y por qué dispone de un adverbio entero para ella sola."
en anglès: "Frankly, I wonder who Frank was, and why he had an adverb all to himself."

Un exemple de traducció una mica forçada:
En anglès:
"Mr Franklin assigned an essay about our favorite subject, and I wanted to write about lunch, but he won't let me"
"Why not?"
"He says lunch isn't a subject"
I glance at him "It isn't"
"Well," Jacob says, "it's not a predicate, either. Shouldn't he know that?"


En castellà:
"El señor Franklin ha mandado un trabajo sobre nuestro sujeto favorito, y yo quería escribir sobre el almuerzo, pero no me deja"
"Por qué no?"
"Dice que el almuerzo no es un sujeto"
Lo miro "No lo es, no"
"Bueno - dice Jacob -, tampoco es un predicado, ¿él no debería saberlo?"


Aquí en castellà subject seria asignatura però així no tenia sentit, per tant ho han deixat com a "sujeto" i perd la gràcia una mica.

El tema de les vacunes al principi, quan parla pel primer cop, no deixa clara la seva postura, dona tots els punts de vista però no acaba de posicionar a l'Emma, però al llarg del llibre si es veu que l'Emma culpa les vacunes de la malaltia d'en Jacob i amb això m'han matat :-o00m

"Era un bebé perfectamente sano y feliz. Lo vacunamos y en el plazo de una semana, aquel niño tan cariñoso, interactivo y verbal dejó de ser el niño que yo conocía."

Bé, li he donat 3 estrelles de 5 al Goodreads, perquè m'ha agradat, però tampoc es un llibre que m'hagi impactat o que em plantegi rellegir.

I vosaltres, com aneu? Us ha agradat?
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL març'17- Las normas de la casa (Jodi Picoult)

EntradaAutor: ametista » dg. març 26, 2017 4:36 pm

hola noies! tenia pendent comentar però com que el vaig acabar tan ràpid m'esperava una mica i per no oblidar-me'n vaig apuntar-me quatre coses... i veient el teu comentari nienna el podria haver escrit jo :content:

ATENCIÓ SPOILERS LLEGIT FINS AL FINAL

doncs com ja havia comentat em va enganxar, me'l vaig llegir ràpid i em va agradar... però també he de dir que al final em va decebre una mica... no per la resolució en sí (que també) si no perquè a partir de cert moment el llibre va perdre "la xispa"...

amb la mort de la Jess de seguida lligues caps sobre què ha passat... i el que no entens en tot el que queda de llibre és per què carai la mare i l'advocat no li pregunten!!!! si sempre diu la veritat, ho explicarà i tot aclarit, no?
...tinc clar que justament no ho diu ni li pregunten per així mantenir el misteri fins al final del llibre i que així hi hagi una història per explicar... però per això justament m'ha decebut, perquè la història per explicar "me ha sabido a poco"

i he de dir que la part que em molesta és que si no li pregunten....és perquè pensen que és culpable, no??? l'advocat en algun moment diu que no vol saber la veritat per no cometre perjuri al judici ......i la mare.... ostres, jo com a mare li hauria preguntat! i si hagués resultat ser responsable de la mort de la Jess doncs tocaria assumir conseqüències i fer el possible perquè anés a un psiquiàtric i no a la presó... però si resulta que havia sigut un accident potser ja no hauria calgut arribar a judici, no? ....però clar, llavors ell llibre hauria sigut molt més curt :content:

sobre la resolució..... ja que li donen tants i tants tombs al tema asperger, etc. penso que haurien estat bé unes quantes pàgines menys de judici i unes quantes pàgines més de post-confessió, quines eren les conseqüències pels dos germans, com ho assumien ells dos, la mare... tota la família vaja... pel que al cap i a la fi la protagonista de la història és tota la família, no? que el llibre s'acabi amb l'explicació de la veritat en plan pam! i "fundido en blanco" només em dóna a entendre que l'autora es pensava que sorprendria al lector i que per tant seria un final de llibre d'aquests impactants que et deixen amb la boca oberta i ja no cal afegir res més... i d'aquí la meva decepció, si el final l'haguessin arrodonit una mica més potser hauria pensat que la segona part del llibre era més fluixeta però el llibre en general bé... però amb un final així...decepció. I és llàstima perquè al principi m'agradava molt, eh?

nienna tens raó que en anglès les interpretacions literals tenen més sentit (i més gràcia) i sobre les vacunes jo vaig pensar igual, primer era només una possibilitat però cap al final la mare les culpa totalment... :-:)

ah, i un parell de coses més a nivell superficial.... no vau pensar en un principi que amb qui es liaria la mare seria amb el policia? :content: però clar, quan deté al Jacob es converteix en el dolent de la pel·lícula i ja es veu que no pot ser.... però què voleu que us digui, jo penso que li hauria donat un punt molt més interessant a la història, no? o-o:)

i l'altra.... que mentre llegia no podria evitar imaginar-me el Jacob una mica com el Sheldon de "The Big Bang Theory" :r)
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL març'17- Las normas de la casa (Jodi Picoult)

EntradaAutor: Anna Maria » dg. març 26, 2017 10:18 pm

Uis!
A veure, jo he començat en sèrio a llegir-la des de divendres. L'emfer em va passar la versió en pdf per l'ordinador, però a l'ordinador no hi estic acostumada a llegir, quina ràbia, i m'adormia... i pensava altre cop que era un llibre que a la gent agradava i a mi no, però amb dos estones del finde ja vaig cap a les cent pàgines, o sigui que m'està agradant! (gràcies emfer de nou, ja veus, jo enquistada en el de sempre, ho he pogut comprovar...)

A veure si segueixo el ritme i puc llegir els vostres comentaris i aportar-hi jo la meva!
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL març'17- Las normas de la casa (Jodi Picoult)

EntradaAutor: ametista » dl. març 27, 2017 6:29 pm

Anna Maria esperem el teu comentari!
i la resta com aneu amb la lectura?

ja he posat l'enquesta per anar votant què ens ha semblat! :ok:
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
emfer
:: rateta
:: rateta
Entrades: 175
Membre des de: dc. des. 09, 2015 4:28 pm
Ubicació: Lleida

Re: CL març'17- Las normas de la casa (Jodi Picoult)

EntradaAutor: emfer » dt. març 28, 2017 7:27 pm

Anna Maria ha escrit:Uis!
A veure, jo he començat en sèrio a llegir-la des de divendres. L'emfer em va passar la versió en pdf per l'ordinador, però a l'ordinador no hi estic acostumada a llegir, quina ràbia, i m'adormia... i pensava altre cop que era un llibre que a la gent agradava i a mi no, però amb dos estones del finde ja vaig cap a les cent pàgines, o sigui que m'està agradant! (gràcies emfer de nou, ja veus, jo enquistada en el de sempre, ho he pogut comprovar...)

A veure si segueixo el ritme i puc llegir els vostres comentaris i aportar-hi jo la meva!
Abraçades,
Anna Maria


De res bonica!
emfer
:: rateta
:: rateta
Entrades: 175
Membre des de: dc. des. 09, 2015 4:28 pm
Ubicació: Lleida

Re: CL març'17- Las normas de la casa (Jodi Picoult)

EntradaAutor: emfer » dt. març 28, 2017 7:31 pm

ATENCIÓ! SPOILERS, LLEGIT FINS AL FINAL!

Hola noies,
estic d'acord amb el que dieu, el llibre comença molt bé, amb molt ritme i es fa molt interessant de llegir, però un cop passes la mort de la Jess donen tombs i més tombs sense sentit, jo també m'he plantejat mil vegades perquè no pregunten directament a en Jacob què és el que va passar!
De tants tombs que m'esperava fins i tot alguna cosa nova, pensava que potser estava equivocada amb el que havia deduït a partir de la lectura i que em semblava que no podia ser tan obvi, però vaja, que al final si.
Jo també pensava que l'Emma es liaria amb el poli!!

Però vaja, fent resum, ha estat una lectura prou bona, ha estat facilona i perfecta per passar l'estona.
De cara a la següent no sé com ho tindré perquè ja estic de 38 setmanes i espero rebentar ben aviat!! :-()) :-())
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8593
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL març'17- Las normas de la casa (Jodi Picoult)

EntradaAutor: Raqueleta » dj. abr. 06, 2017 2:28 pm

Vaig a comentar una mica per sobre, però és que si no ja veig que passarà com amb molts llibres que no faré la última valoració...
I he de dir que sóc una veu discordant...

ATENCIÓ SPOILERS: LLEGIT FINS AL FINAL

A mi m'ha agradat molt, no he trobat que decaigui a la segona meitat del llibre.
Sí que és cert que fàcilment t'imagines què ha passat amb la Jess (ja ho deia jo en el meu primer comentari del llibre) però no és un llibre de misteri, de descobrir qui és l'assassí o què ha passat...
També és cert que la segona meitat ja no ens ofereix massa dades noves sobre l'Asperger i que se centra molt en el judici, posant interrogatoris complerts i tot, però a mi m'ha resultat interessant. No els interrogatoris en si, ni la poca nova informació sobre l'Asperger sinó el fet d'adaptar el judici per a ell i les seves condicions peculiars, la possiblitat de ser declarat dement judicial, les reaccions d'ell davant del judici. Sí, no a tothom li interessen les qüestions judicials, ho sé... ;)

Pel que fa al tema de no preguntar-li directament. Desconec el sistema judicial americà, només el poc que he pogut veure a pel.lis i sèries, però fa poc veient "The goog fight" (spin off de "The good wife") també em va semblar entendre que l'advocat no pot saber certes coses ja que de saber-les l'inhabilitaria per a seguir fent d'advocat (a diferència del que passa aquí, que pots saber perfectament que el teu client és culpable i dir amb la cara ben alta -la teva consciència ja és un altre tema- que és innocent). És a dir, que si no ho vaig entendre malament, l'Oliver no li pot preguntar directament al Jacob si és culpable, sempre es parla de per què ho va fer i ell diu que perquè era el correcte. Sa mare sí que li pregunta, si no recordo malament, li pregunta si ell la va matar i ell diu que no, el que és cert. No li pregunta "explica'm què va passar", "explica'm què vas veure quan vas arribar", etc. De fet, en algun moment li pregunten si la Jess hi era quan ell va arribar i ell diu que no. Poc abans s'havia explicat que quan va morir el seu avi i ell va voler veure el cadàver, ell va dir que allò ja no era el seu avi. És per això que ell diu que ell no va veure a la Jess, o que la Jess ja no hi era, el que crea tots els malentesos.

Pel que fa al final, per a mi no és un final buscat per a ser impactant. Crec que tothom, qui més qui menys, s'imagina que la Jess mor accidentalment per una relliscada al bany i que aquest és el panorama que el Jacob troba. Per a mi, la gràcia del final va ser que ell, intel.ligent com és i aficionat a la investigació policial, ràpidament sap que el seu germà ha estat allà i munta tot el sidral per a exculpar-lo, perquè és una de les normes, "cuida al teu germà perquè és l'únic que tens" i perquè, per un cop, ell podia fer de germà gran. És una de les normes que el Jacob segueix al peu de la lletra, una cosa que la majoria de la gent normotípica (m'ha encantat l'expressió) no faria però que ell fa perquè li han dit que ha de cuidar del seu germà i ho porta fins a l'extrem.
Sí que hagués volgut saber més però entenc que el final és així per a deixar veure el que deia, com una persona amb Asperger pot portar una cosa fins a un extrem tal per a no incomplir una norma, tot i el risc d'acabar condemnat per assassinat. El Theo, per la seva banda, només sap que quan ell va marxar la va deixar viva, hostiada però viva, potser s'imagina que va morir del cop o potser sí que creu que son germà va tenir alguna cosa a veure, però està mort de por, té 15 anys!, i una pila de sentiments contradictoris cap a son germà (de fet, es pregunta si ell podrà tenir finalment una vida normal si el Jacob va a la presó).

Jo vaig acabar de llegir el llibre i vaig notar el petit sentiment de pèrdua que noto quan acabo un llibre que m'agrada, la sensació d'haver de trobar a faltar al Jacob i a la seva família durant els propers dies... És un llibre que jo recomanaré i que potser rellegiré.

I plego ja, crec que ja he dit tot el que volia dir...
Raqueleta l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. abr. 10, 2017 8:31 am, en total s’ha editat 1 vegada.
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL març'17- Las normas de la casa (Jodi Picoult)

EntradaAutor: ametista » dv. abr. 07, 2017 8:34 pm

ei Raqueleta doncs molt bé ser la veu discordant, i vist des del teu punt de vista també ho entenc (no és un llibre de misteri, tot l'entrellat del judici...) però clar, la sensació en el moment d'acabar el llibre va ser la que va ser (de faltar-me alguna cosa) tot i que sí que vaig tenir una miqueta de sensació de pèrdua en acabar-lo, per la família més que res (m'ha agradat això que dius del petit sentiment de pèrdua quan acabes un llibre que t'agrada, a mi també em passa i no puc començar un altre llibre el mateix dia...m'he d'esperar "a fer el dol" :content: )
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL març'17- Las normas de la casa (Jodi Picoult)

EntradaAutor: Anna Maria » dv. maig 05, 2017 11:40 pm

Bones!
ara mateix he acabat el llibre! He votat que m'ha agradat molt, sense encantar-me. A veure si puc llegir els vostres comentaris i quan escrigui els meus raonaré el meu vot.
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL març'17- Las normas de la casa (Jodi Picoult)

EntradaAutor: Anna Maria » ds. maig 13, 2017 10:47 pm

No sé si cal, però ho poso por si a caso, jeje
ATENCIÓ SPOILERS ! LLEGIDA TOTA LA NOVEL·LA!

Molt bones!
Com sempre, vaig a fer observacions, reflexions i preguntes que m’han anat sorgint a partir de la lectura del llibre i dels vostres comentaris.
- Què és normal? Què és "subnormal"? Tot el que és diferent, molesta? O és el desconeixement? O potser la falta de recursos. No només és important que les persones afectades tinguin les adaptacions necessàries, sinó ensenyar a la resta que ho necessiten i no és un capritx.
- Els germans de les persones que tenen Asperger, com se senten? En aquest cas, el Theo, sa mare posa o ha de posar molta atenció al Jacob, i a ell com que no té “cap problema” el deixa més de banda. Com diu la Raqueleta, és ben lícita aquest sentiment dual d’amor i odi. També el fet, que es parla durant el llibre, de quan no hi sigui la mare ell haurà de cuidar-se’n. Reflexió clara d’un bessó que té el germà autista: “Hagués pogut ser jo”.
- Theo té la necessitat d’entrar a les cases per imaginar-se vides diferents a la seva, vides que creu infinitament millors.
- Els aspis, com es diu el mateix Jacob, necessita i vol amics, però no té les eines socials per fer-ho. A diferència dels autistes profunds, que viuen al seu món. Però tots estan englobats en una classificació: “l’espectre autista”. Posar-hi un nom i classificar una malaltia té una part de positiu, però també de negatiu. Per una banda estableix les característiques, les necessitats, etc. però per l’altra encasella.
- No s’entén l’asperger ni l’autisme, per desconeixement? En general, moltes malalties mentals (per englobar-ho d’alguna manera) són poc enteses. Així doncs, si l’aspi pot passar per un adolescent molt malcarat, els TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat) poden ser considerats com nens molt moguts i/o malcriats pels pares. També passa amb la gent gran que té Alzheimer, hi ha molts prejudicis. En canvi, una persona que té una cama trencada és entesa ràpidament, és més visual i factible que uns valors més subjectius.
- L’aïllament del Jacob fa aïllar la resta de la família.
- Una alimentació específica pot ajudar en la malaltia: aliments sense gluten per una banda pels components. Per altra banda, el tema dels colors diaris, com a seguiment d’unes rutines molt i molt quadrades.
- Sobre si la vacuna va fer que el Jacob desenvolupés la malaltia, una vegada vaig veure al programa de “Documentos TV” de La2 un reportatge sobre les vacunes. Uns pares, em sembla que eren australians, parlaven que la seva filla es va posar malament després d’una vacuna, no recordo quina. A part d’atendre-la, van poder remoure’n les causes (a diferència del Jacob) i resulta ser que la vacuna va ser el desentonant, no la causa, ja que la seva filla tenia predisposició a tenir-ho, i per exemple, una anestèsia d’una operació també ho hagués pogut provocar. Estaria molt bé que en un futur és pogués prevenir això, que es pogués saber.
- O va ser el factor hereditari? Perquè jo entenc que en Henry també és aspi. I a partir d’aquí també es pot dir fins a quin punt una persona que té una discapacitat mental pot decidir tenir fills que puguin desenvolupar-la també? Però clar, això també passa per exemple, en els casos de famílies amb un % alt de càncer hereditari. Això és molt complicat de valorar, com (salvant les diferències) tenir fills si no és tenen diners, com si només poguessin tenir fills els rics.
- És molt interessant el capítol on el Jacob explica on va i que li passa quan té una catatonia.
- Moments molt emotius: quan Jacob va al ball i agafa el braç de l’acompanyant, i quan Helen el va a veure a la presó i ell s’abraça al vidre.
- El Jacob té incapacitat social, però diu alguna veritat pel fet de poder analitzar els comportaments socials de les persones “normals”: hem de ser amables amb les persones que no ens cauen bé, i com al compartir els sentiments amb els altres en podem fer un espectacle dantesc. També la comparació entre els gossos i els gats, ell prefereix els gats perquè són més independents. En certa manera, està dient que potser les persones, com els gossos, depenem molt dels altres. Però és que ell també depèn d’algú.
- La Helen ha lluitat molts anys per normalitzar la situació del seu fill, però ara han de fer prevaler la discapacitat del Jacob perquè no vagi a presó.
- Està molt bé que la Helen i l’Oliver s’emboliquin, suposo que també serveix per exposar aquesta falta de sentiments d’empatia del Jacob, però és que sempre hi ha d’haver embolics de llit, o tensions sexuals? Sí Ametista, jo també pensava que la Helen s’embolicaria amb el Rich, jeje. I per cert, no es parla més de la secció de la tía Em, que el poli llegia amb fruïció. Sé que no és el tema principal del llibre però hi té relació, primer perquè sembla que la secció la faci una persona gran (com el consultori de l’Elena Francis...), i per l’altra perquè és algú que tot i aconsellar als altres necessita molts consells i ajuda.
- Estic d’acord amb l’Ametista, haguessin pogut parlar una mica més de la post-confessió. I també, jo crec que el Sheldon és un cas molt similar, però va canviant molt al llarg de la sèrie, al final és molt descafeïnat, realment m’agraden més els capítols al principi pel tema de la literalitat, etc.
- En general, és un llibre on es parla molt dels sentiments, en aquest sentit és molt sincer, i hi ha escenes molt crues, no perquè hi hagi molta sang ni res, sinó pel fet de ser punyents; et fan parar i pensar molt.
- Entenc que el tema de l’acusació de l’assassinat no és el tema principal del llibre, és una excusa per parlar-ne més aviat. Per una banda, m’encanten els temes psicològics, i per l’altra, m’ha agradat la part del judici, perquè sóc molt de novel•la policíaca/negra/etc. però m’ha deixat una sensació estranya aquesta barreja de les dues coses, o com diu la Nienna, que es fa repetitiu al judici. L’autora, crec, s’ha informat i ha estudiat molt sobre el tema, vol exposar el millor possible les estereotípies dels aspis, les crisis que tenen, no volia deixar cap aspecte per parlar englobant-ho amb el context i situació en què es troba el protagonista, i potser, tot i què el llenguatge és fàcil i hi ha molts diàlegs, es fa una mica tediós de llegir.

Espero que no trobeu els meus comentaris llargs, jeje
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?

Torna a “Club de Lectura”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::