CL maig'17 - Sentit i sensibilitat (Jane Austen)

[ametista]

aquest mes llegirem Jane Austen! d'aquesta autora ja hem llegit al Club:

- L'abadia de Northanger (CL MAIG 2011)
- Persuasió (CL JUNY 2013)
- Orgull i prejudici (CL MARÇ 2015)

i ens queden per llegir:

4 vots - Sentit i sensibilitat
0 vots - Mansfield Park
1 vot - Emma

a veure si amb el temps aconseguim llegir-los tots!
...quan he posat les dates m'ha fet gràcia veure que llegim a la Jane Austen cada dos anys

doncs aquest mes de maig llegirem:



TEMPORITZACIÓ:

10 DE MAIG VOLUM I

20 DE MAIG VOLUM II

30 DE MAIG VOLUM III

a partir del 31 i durant el mes de juny, les que vulguem/puguem podem mirar i comentar la pel·lícula amb el mateix títol de l'any 1995, protagonitzada per Emma Thompson, Kate Winslet, Hugh Grant i Alan Rickman i dirigida per Ang Lee. La pel·lícula va ser nominada en 7 categories dels Oscars i l'Emma Thompson va guanyar l'Oscar al millor guió adaptat



(podeu mirar aquesta o qualsevol de les altres adaptacions a sèrie o pel·lícula que s'han fet de l'obra però he posat aquesta perquè potser és la més coneguda)


i les participants del Club de Lectura d'aquest mes serem:

nienna
Anna Maria
Martina20
Raqueleta
ametista

qui més s'apunta?

[nienna]

Votat Sentit i sensibilitat tot i que el que surti m'estara bé, no he llegit cap dels 3!

[Anna Maria]

Ja sóc aquí!
Doncs com que em feien gràcia totes tres i no sabia que fer, he votat també Sentit i sensibilitat.

Cada dos anys... ja et dic jo que el sisè sentit que tenim... jejejeje
A veure si acabem llegint-los tots
Abraçades,
Anna Maria

[Martina20]

Bones!!

Fa un parell d'anys vaig estar al club llegint amb vosaltres la Madame Bobary però em vaig desapuntar ja que no arribava a comentar les lectures a final de mes quan tocava. Ara estic més estables i amb ganes de comentar lectures interessants amb vosaltres .

Voto també sentit i sensibilitat

[Anna Maria]

Martinaaaaaaaaaaaaaaa, guapa, quina alegria llegir-te!
Què tal els nens?
Una abraçada,
Anna Maria

[ametista]

Martina rebenvinguda!

noies, doncs "Sentit i sensibilitat" va guanyant per golejada no?

[Raqueleta]

Votat.

[ametista]

doncs a mi qualsevol dels tres m'està bé també així que he votat el que tenia més vots

no sé si queda algú més per votar, l'emfer ja va dir que estaria ocupada aquest mes així que de moment dono l'enquesta per acabada

o sigui que llegirem "Sentit i sensibilitat" ...o potser hauria de dir "Seny i sentiment"?

[nienna]

Que bé, ja tenim lectura pel maig!

Això que dius Ametista m'ha fet riure ja no saben com traduir el titol, per mi el podrien deixar en anglès... aquest article hi parla:
https://hablandodejaneausten.com/2012/0 ... ntimiento/

Estic pensant si llegir-lo en anglès o traduit, o alternar. Alguna té una bona traducció (que no tradueixi els noms)? A veure si tinc temps de passar per la biblio a mirar quines traduccions tenen.

[Anna Maria]

Bones,
això dels títols diferents en original, traducció correcta i traducció adaptada donaria per escriure una estona llarga, en aquest cas, quin problema hi havia per posar "juicio y sentiment"? potser era més comercial el nom que hi ha ara, o el veiem així perquè és el que hem sentit.
Bé, la qüestió és que ja tenim llibre decidit, intentaré trobar una versió traduïda amb el títol correcte, sembla que serà potser més bona traducció? Nienna, si ho pots llegir en original sempre millor, crec, per més bona traducció que sigui sempre s'escapa alguna cosa, a l'hora de traduir jo crec que tenen molta feina per intentar donar el carisma de l'original, perquè cada idioma té la seva ànima.
Abraçades,
Anna maria

[ametista]

nienna jo també penso que si pots, millor en anglès!

sobre el títol.... l'he deixat com a "Sentit i sensibilitat" per si alguna usuària del socpetit ho veu i vol apuntar-se... aprofitant també que el títol pot sonar més a la gent així (pel llibre i per la pel·lícula)
(o sigui per interès )

la temporització és provisional a falta de tenir el llibre i veure com dividir-lo però si la publicació original era en tres volums.... penso que deu tenir tres parts, no?

que per cert, l'he reservat a la biblioteca i és diu "Seny i Sentiment"... a veure què tal serà la traducció doncs

[Anna Maria]

Ho trobo perfecte, jo també ho he deixat amb el títol conegut a la firma!
Abraçades,
Anna Maria

[Martina20]

Teniu raó que això de les tradiccions té per escriure un altre llubre, jajaja.
També m'agradaria llegir-lo en anglès i de fet quan l'original és en anglès, sempre el llegeixo en aquest idioma.
Ara bé una cosa és llegir una novela actual(per dir-ho d'alguna manera) en anglès i l'altre una novela de fa 200 anys que serà més complicat. Ja veurem que faré

Que us volia dir que estic molt contenta de tornar a llegir amb vosaltres

[ametista]

Que us volia dir que estic molt contenta de tornar a llegir amb vosaltres

i nosaltres de que hagis tornat!
ja ens diràs si al final t'animes a llegir-lo en anglès!


ja he posat la temporització definitiva, efectivament el llibre està dividit en tres volums

[Anna Maria]

Buf, demà ja és dia 1, i encara estic amb las normas dela casa! Se m'acumula la feina (i tinc a més el 4t del Zafón). A veure que en sortirà, jejejejejejejeje
Abraçades,
Anna Maria

[ametista]

noies, ja heu començat?

[Martina20]

Si, ja he començat!! . He llegit 5 capítols però no és molt, eh? Que son capítols curts, intensos però curts. He aprofitat que avui a Copenhaguen feia sol per llegir una estona en una terrasseta

[Raqueleta]

Jo també l'estic llegint ja.

[Anna Maria]

Ep, la pròxima estoneta per llegir ja serà per Jane Austen!
Abraçades,
Anna Maria

[Martina20]

Començo jo mateixa que ja és dia 10 i tinc acabada la primera part. No us penseu que sóc sempre tan puntual, jejeje però avui tinc una estona per fer l’entrada i després em venen uns dies atrafegats.

Atenció Spoilers- Llegida la primera part.

Els primers capítols ens posen en situació on passa tot bastant ràpid trobo. Ens introdueixen una colla de personatges, un es mor, va saltant d’un personatge a l’altre i no em quedava clar quins serien els protagonistes. Al principi fa molta gràcia com la Sra. Dashwood manipula el seu marit amb molt de tacte perquè no dongui diners a les seves germanes, i ho fa de manera que en John es creu realment que la idea era seva. Aquesta Sra. Dashwood fa pinta de ser una mica arpía. Doncs en un principi trobo que s’enfoca molt en aquesta parella i després no tornen aparèixer aparèixer em sembla durant la primera part.

En alguns capítols entre mig m’ha semblat aburrit però crec que era potser una manera de l’escritora per ensenyar-nos i fer-nos entendre que en aquella época les families benestants no tenien reeeeees a fer. Només fer quedades socials, balls, pensar en xafarderies i les dones només podien aspirar a casar-se i a fer-ho amb un “bon partit”. Quin panorama…. I els homes doncs el mateix que si caceres i quatre tonteries.

Quan les germanes i la mare se’ls hi ofereix una nova caseta de camp a Barton per part del Sr. John MIddleton. Doncs pensava que aquí hi havia gat amagat. Com podía ser que se’ls hi dongués una casa tan bé de preu i en un momento tan oportú? Pensava que potser el germà les volia ajudar d’amagat o qualsevol cosa. Però no clar, ja més endavant es veu la raó i és ben simple, que el Sr Middleton no pot estar sense gent al seu voltant. Es ben obsessionat a tenir la casa plena de gent tot el dia, no té remei . I ben al contrari que la seva dona que sembla ben distant al seu marit i només pendent dels fills que semblen una mica intensos.

Parlant de parelles. L’escritora ens dona diferents exemples de parelles casades per les circumstàncies i que no funcionen. He buscat un paràgraf que em va xocar en la versió castella quan parla de la parella Palmer.

“Puede que su temperamento (el del senyor Palmer) se hubiera agriado algo al descubrir, como tantos otros de su sexo, que por un inexplicable prejuicio en favor de la belleza, se encontraba casado con una mujer muy tonta; pero ella (la Elinor) sabía que esa clase de desatino era demasiado común para que un hombre sensato se sintiera afectado por mucho tiempo”.

Aquesta infelicitat tan comú entre parelles era la realitat de fa 200 anys.

I pel que fa a les germanes Elinor i Marianne doncs són un bon equip però ben diferents. I també diferents amb l’home que estimen. L’Edward sembla sensat però es descriu a si mateix com aburrit, sense ganes de sobresortir i moltes més coses negatives que va dir ell mateix. I la Marianne del misteriós Willoughby que comencen molt bé però de cop i volta desapareix. Quan en Willoughby comença en el capítol 14 a dir totes les bondats de la casa on viuen, a demanar que no es fagi cap canvi i que sempre sigui benvingut i que sempre hi pugui trobar les mateixes persones, per mi va ser com una mena de “subidón” d’afecte que ja donava la sensació de que no acabaria bé. I així és amb la marxa precipitada que dóna peu a fer “conjeturas,” que dirien elles, però no saben que ha passat. I la Marianne, fidel al seu carácter, es recrea en la seva tristesa

“cortejaba la desdicha que toda certeza podía obtener de la confrontación entre el pasado y el presente”.

Per acabar vull també donar un incís de la manera tan educada i diplomática com parlen tots els personatges en aquella época, guardant distàncies i formes sempre encara que tinguin una relació ben propera. Per exemple quan l’Elinor li voldria dir a la seva germana Marianne que potser en Willoughby no és el que sembla i en comptes de dir-ho clar li deixa una cosa com que no li fa falta prova del seu amor sinó del seu compromís real amb ella.