CL juliol'17- El color porpra (Alice Walker)

Llibres, tallers..

què ens ha semblat?

m'ha encantat!!!
2
40%
m'ha agradat molt
3
60%
m'ha agradat, està bé
0
No hi ha cap vot
ni fu ni fa
0
No hi ha cap vot
no m'ha agradat gens
0
No hi ha cap vot
 
Vots totals: 5
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL juliol'17- El color porpra (Alice Walker)

EntradaAutor: ametista » dc. set. 06, 2017 5:21 pm

ostres, jo també tenia pendent comentar aquest llibre... crec que m'ha costat posar-m'hi pel que dieu, em va agradar però passen tantes coses i algunes tan dures.... que no sabia per on començar!

al principi de la història la Celie amb 14 anys ja té dos fills fruit de les violacions del que ella i la seva germana pensen que és el seu pare (després descobreixen que no, que és el seu padastre però tot i així és igualment trist) i també és trist que li prenguin els fills... quan veu a l'Olivia i sent dins seu que és la seva filla però no pot fer res... :ufs:

quan Mr. vol casar-se amb la Nettie i en canvi el pare "li dóna la Celie"... és trist perquè les dues germanes només es tenen l'una a l'altra i depenen tant de les circumstàncies.... i dels homes! com quan la Nettie es fuga de casa perquè no la violi el pare/padastre i viu un temps amb ells però quan Mr. veu que no podrà fer res amb ella li acaba dient que també ha de marxar... és com si fins aquí cap de les dues hagués pogut decidir el seu destí per elles mateixes :ufs: a partir d'aquí la Nettie tria el seu...

la Celie es queda sola i com que no rep cartes de la Nettie es pensa que està morta... això també reforça la seva manera de veure la vida, anar sobrevivint sense donar problemes perquè qui lluita acaba pitjor :ufs:

llavors arriba la Shug! en un principi no ho sembla però amb el temps connecten, es fan amigues (o més que amigues :content: ) i l'ajuda a valorar-se més, a veure's bonica i intel·ligent, a ser més forta... i l'ajuda a trobar les cartes de la Nettie, que el marit li amagava! :ufs: llegir les cartes i la ràbia que sent pel fet que li hagi amagat tants anys fa que perdi tota la por, planta cara, lluita, engega al marit i se'n va amb la Shug, cap a Memphis... aquí és on ella tria el seu destí! perquè a més s'aficiona a fer pantalons i acaba muntant el seu propi negoci i és autosuficient >.-<:

a més, quan mor el padrastre hereta la casa familiar així que sembla que les coses es van posant al seu lloc, i cadascú té el que es mereix... Mr. és un pobre desgraciat, sol i sense ningú...almenys això el fa recapacitar perquè la primera conversa que tenen al porxo, la del retrobament... realment no sembla la mateixa persona! i qui ho diria, després es fan amics, cusen junts, parlen molt...

el retorn de la Nettie amb els fills de la Celie és emocionant, després de tants anys, tantes cartes, amb tot el que han viscut a Àfrica.... una altra cosa que es posa al seu lloc, la família per fi es reuneix i la Celie ja no ha d'estar més separada d'ells!

ah, no he parlat de la història de la Sofia, una dona amb molt de caràcter que viu en una època on això no es tolera :ufs: de tot el que li passa, el que més ràbia em fa és quan la senyora Millie la porta a veure els fills i com que no sap fer marxa enrere acaba calant el cotxe, etc i al final la Sofia ha de marxar amb ella i només està 15 minuts amb els nens, després de vuit anys sense veure'ls! :ufs: :ufs:

bé, doncs el llibre m'ha agradat molt i la pel·lícula m'ha agradat tant com el llibre! està molt ben feta, els actors ho fan molt bé, és bastant fidel a la història tot i que hi ha alguns petits canvis i algunes coses directament no surten o molt per sobre i això que la peli dura 2'5 hores!! però tot i així està molt bé i hi ha moments que emocionen... sobretot el final, de llagrimeta i mocador!!!

la mirareu?
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8593
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL juliol'17- El color porpra (Alice Walker)

EntradaAutor: Raqueleta » dc. set. 13, 2017 2:39 pm

Dec aquest comentari des de fa molt de temps. A veure si m’hi poso i encara que breument ho remato ja i que no sigui un més dels comentaris que dec i que no arribaré a fer mai… tot i que aquest cop, estiu pel mig, veig que a totes ens ha passat si fa no fa el mateix…

ATENCIÓ SPOILERS: LLEGIT TOT EL LLIBRE

Sí que és un llibre dur però a mi m’ha agradat molt, toca molts temes i tots ells molt importants: esclavitud, masclisme, violència de gènere, abusos sexuals, emancipació de la dona, racisme… Jo he votat que m’ha encantat. M’agrada perquè m’ha remogut i vaig necessitar uns dies per a païr tot el que havia llegit.

El llibre ja comença fort, ben aviat explica els abusos i les violacions de la Celie per part del seu pare (que després se sap que no és el pare biològic però això no té cap rellevància, biològic o no se suposa que era una persona que havia de cuidar-la, de protegir-la, de vetllar per ella). I a més a més la crueltat suprema de deixar-la embarassada i després prendre-li els fills.

La pobre Celie és bona, generosa, resignada (perquè total, no s’hi pot fer res…). Quin bé li fa conéixer a la Sofia i a la Shug!!
Em va agradar que primer escrigués cartes a Déu per a acabar desencantada i escrivint a sa germana, que a la seva vegada li escrivia també però ella no rebia les cartes. Finalment el joc del gat i el gos acaba bé, la correspondència entre elles ja és realment una correspondència i molts anys després s’acaben trobant, junt amb els fills de la Celie que ara també són fills de la Nettie.

Un personatge que em va agradar molt, cap al final, és el del marit, per l’evolució que fa. Com finalment reflexiona i se n’adona que l’únic que no li agradava de la Celie era que ella no era la Shug, com si això fos culpa de la Celie. La Shug, curiosament, és qui fa que s’acostin, quan ella era l’amant del marit i després també l’amant, l’amiga i la persona adorada de la Celie, però enlloc de ser un conflicte fa que s’acostin i arribin a ser amics, ja a la seva maduresa/vellesa.

El tema dels pantalons que comenta l’Anna Maria no l’havia pensat. És cert, són pantalons i no vestits o faldilles, una prenda una mica “escandalosa” segons com per a una dona. Sí que és un símbol d’alliberament, d’agafar el timó de la seva pròpia vida.

La Sofia és un personatge massa fort. M’agrada que sigui una dona forta, que no depèn de ningú, que planta cara al seu marit i s’hi torna quan ell li pega, però potser és massa forta, massa segura d’ella mateixa, massa descarada, perquè no sap callar (que no baixar el cap i resignar-se, no és el mateix) i la pobra acaba com acaba…

Segur que tenia mil coses més apuntades per a dir però ara mateix no ho recordo i no ho tinc aquí. Però resumint, que m’ha agradat llegir-lo i segurament serà dels llibres que rellegiré en algun altre moment de la vida. I a veure quan puc veure la pel.lícula, que pel que diu l’Ametista val la pena.

Torna a “Club de Lectura”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::