CL novembre'17 - La lladre de llibres (Markus Zusak)

Llibres, tallers..

què ens ha semblat?

m'ha encantat!!!
2
40%
m'ha agradat molt
0
No hi ha cap vot
m'ha agradat, està bé
3
60%
ni fu ni fa
0
No hi ha cap vot
no m'ha agradat gens
0
No hi ha cap vot
 
Vots totals: 5
Avatar de l’usuari
Martina20
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 565
Membre des de: ds. març 15, 2014 9:25 am

Re: CL novembre'17 - La lladre de llibres (Markus Zusak)

EntradaAutor: Martina20 » dt. nov. 14, 2017 7:54 pm

[color=#FF0040]ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIDA LA PRIMERA PART
[/color]


A veure, em poso en situació. Abans de començar el llibre, no vaig llegir cap sinopsis o resum i em costava entendre qui coi parlava de la Leisel, qui era la veu narradora. Quan vaig captar que era la mort i de casualitat vaig llegir el resum, ja ha sigut un altre cosa, jeje. També m’ha sigut difícil d'entrar en la manera com està narrada la història amb les parts amb negreta i parèntesis i explicacions extra. Si que estic d’acord amb la Beikost que el fet de deixar paraules en alemany ens transporta allà i li dóna caràcter a la història.
Quina tristesa tot plegat, no trobeu. Ja desde la primera pàgina amb la mort del germà :-( Si que hi han moments d'alegria però tot està gravat de gris i tristesa ja que quan es parla d'algun moment de felicitat, la mort ja ens encarrega de recordar-nos que la desgràcia arriba ben aviat.
També tinc ganes de saber quina part de protagonisme tindran els llibres per la protagonista que fins ara son una eina per aprendre a llegir però a la vegada de rebel.lió.

És la primera vegada que llegeixo un llibre de temàtica Nazi. Bé mentida, fa temps que vaig llegir la llista de Schindler però ja apart d'aquest que ja no me'n recordo molt, res més.

Quina diferència de lectura noies, comparada de la del mes passat que tot era alegria, felicitat, colors i vida... aqui només sabem que el que vindrà és pitjor.
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL novembre'17 - La lladre de llibres (Markus Zusak)

EntradaAutor: Anna Maria » dt. nov. 14, 2017 9:32 pm

Hola guapes,
com us vaig dir, jo ja he llegit el llibre i he vist la pel·lícula, i aquest cop faré un club de lectura recordant els dos amb els vostres comentaris donaré les meves pinzellades jo:

ATENCIÓ SPOILERS, COMENTARIS SOBRE LA PRIMERA PART!
Jo recordo que tampoc havia llegit res a priori, i també em va costar captar qui era qui narrava.
També recordo que la tria del llibre que llegeix la protagonista no em va agradar, això de l'enterrador... suposo que té la seva coherència amb el narrador, però no li veia la gràcia i em va costar de llegir al principi per això.
No dic res sobre el protagonisme o no dels llibres, ja ho veureu.
Respecte a la tristesa del llibre, sí, és cert, però jo a mesura que vaig anar avançant en la lectura vaig anar descrobrint la llum enmig de la tristesa.

Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Beikost
:: rateta
:: rateta
Entrades: 181
Membre des de: dc. maig 31, 2017 8:58 am

Re: CL novembre'17 - La lladre de llibres (Markus Zusak)

EntradaAutor: Beikost » dt. nov. 14, 2017 9:59 pm

Esperem, Anna Maria, perquè de moment, de llum, la de les fogueres que cremen llibres i para de comptar...

Jo de temàtica nazi havia llegit poca cosa, quan era joveneta em vaig empassar de cop el Diari d'Zlata (emmarcat durant la guerra de Sarajevo) i, com que el menciona, vaig saltar al Diari d'Anna Frank. Molt depriment tot plegat. Ja més recentment, recordo haver llegit Adreça desconeguda, i em va impactar molt. El nazisme i en general els temes que tracten com les masses són manipulables i arrosseguen a la gent, deixant al descobert el seu costat més fosc, m'entristeixen molt.
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL novembre'17 - La lladre de llibres (Markus Zusak)

EntradaAutor: Anna Maria » dt. nov. 14, 2017 11:03 pm

Bé, espero no haver creat espectatives, jo el recordo no tant trist, però clar, el vaig llegir el 2012 i potser amb el temps se m'ha desvirtuat la idea final que em va quedar.
Respecte a llibres amb temàtica nazi, ara mateix me'n venen al cap dos. Un l'he llegit aquest estiu, Adéu a Berlín de Christopher Isherwood. Us paso l'enllaç sobre de que va el llibre (amb spoilers) per si hi voleu fer una ullada:
http://www.elnacional.cat/ca/cultura-id ... 9_102.html
D'aquest llibre en va sorgir la pel·lícula Cabaret de la Liza Minelli. És un llibre incòmode, com diuen a l'enllaç, però és interessant
L'altre que em ve al cap és El violí d'Auschwitz de M. Àngels Anglada. Aquest em va agradar molt.
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8593
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL novembre'17 - La lladre de llibres (Markus Zusak)

EntradaAutor: Raqueleta » dc. nov. 15, 2017 2:19 pm

ATENCIÓ SPOILERS: LLEGIDA LA PRIMERA PART!!!!!

M’està agradant molt com està escrit (coses com “Lo dijo en voz alta, las palabras se desparramaron por la habitación llena de libros y frío” o “Frau Diller sonrió. Sus dientes se daban codazos tratando de hacerse sitio en la boca”) i l’enfocament original de que la mort sigui la narradora. Però no acabo d’entrar del tot en la història, mentre vaig llegint m’agrada però no em té atrapada, quan he de plegar de llegir no em sap greu, no espero amb ganes el moment de reprendre la lectura. Potser és perquè he deixat aparcat un llibre que em tenia enganxada (“El silencio de la ciudad blanca”) per a llegir aquest i el tinc encara present...

Per cert, a mi els trossos marcats en negre m’agraden, trobo que a vegades estan molt ben triats, com un resum del que vindrà o del que ha passat, remarcant el que hem de tenir present, en el que ens hem de fixar.

La veritat és que tot plegat és molt trist. La temàtica és trista i sense haver entrat ja a fons amb el tema del nazisme és una història trista, de pobresa. Com en algun lloc es diu (potser és a la segona part), la roba pobra i vella acaba sent tota gris, perd tot el color, aquesta història sembla que vagi perdent el color. Ja només començar, com qui diu, mor el germà de la protagonista (per cert, jo sí veig “Stranger Things” i no em feia pensar en la Eleven, però ara m’hi farà pensar segur, jejeje) i a ella la deixen a casa d’uns desconeguts i no torna a veure més a la seva mare.

El Hans em sembla un home encantador, entranyable, costa entendre que s’hagi casat amb una dona com la Rosa, tot i que ella sembla també tenir el seu costat amorós, però molt més amagat. M’encanta com el Hans l’ensenya a llegir, com cada nit ella es desperta amb el seu malson i ell es queda fins que es calma, sense queixar-se mai, i després encara té esma per a llegir amb ella, de matinada, sense poder dormir.
I la Rosa, com deia, hi ha moments que mostra sentiments, com quan la Liesel descobreix que no té sentit seguir escrivint a sa mare, després de gastar-se els diners enviant les cartes. Li fot una pallissa però després plora amb ella per la pèrdua de la nena. Suposo que és una dona que no sap fer-lo millor però no sembla tenir malícia, tot i la mala llet que gasta.
L’amic també em resulta simpàtic, amb tota la història de pintar-se de negre per a fer de Jesse Owens i com està pendent de la Liesel, tocant-li els nassos però demanant-li sempre un petó.
Raqueleta l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. nov. 20, 2017 1:27 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL novembre'17 - La lladre de llibres (Markus Zusak)

EntradaAutor: ametista » dg. nov. 19, 2017 1:09 pm

noies que bé que ja esteu comentant!! >.-<: >.-<:

jo em sap greu però aquest mes vaig molt liada i no tinc temps de posar-me a l'ordinador per comentar, a veure si trobo algun moment però he de dir que ja he llegit el llibre i m'ha agradat força! potser esperava que m'agradés més, culpa de les expectatives que et creen tantes ressenyes positives! :content:
ametista l’ha editat per darrera vegada el dia: dg. feb. 04, 2024 7:02 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8593
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL novembre'17 - La lladre de llibres (Markus Zusak)

EntradaAutor: Raqueleta » dl. nov. 20, 2017 2:16 pm

ATENCIÓ SPOILERS: LLEGIDA LA SEGONA PART

En aquesta part ja entrem més en el tema del nazisme i dels jueus. Sabem per què el Hans no està afiliat al partit, un jueu li va salvar la vida i tenia clients jueus. La mort, però, ja ens diu que no seguir a Hitler no va ser una decisió conscient i que va ser desastrosa...

I el fill del jueu que li va salvar la vida apareix a casa seva, demanant ajuda. Va ser el propi Hans, anys abans, sense saber com s'arribaria a complicar tot, qui havia ofert l'ajuda i el jueu la demanda, avergonyit i conscient dels problemes que pot ocasionar. Però ni dubten en acollir-lo. Saben el que es juguen, se sobrentèn que no els agrada massa tenir-lo allà (pel risc que suposa) però ni s'ho pensen, és una cosa que cal fer, és un deute que el Hans té i no vol evitar-se de pagar-lo. M'ha encantat com ho descriu el llibre "Imagínate que tienes que sonreír después de recibir un bofetón. Y luego imagínate que tienes que hacerlo las veinticuatro horas del día. En eso consistía ocultar a un judío".

La Liesel en un principi sembla que li té por però de seguida, a la seva manera, es fan amics. Els dos tenen malsons i sembla que això els uneix. Ell té un detall maco amb ella, regalant-li un llibre que ell escriu i dibuixa expressament per a ella, el que ell apareix com un ocell, perquè ella deia que el cabell d'ell era com de plomes.

En aquesta part apareix també un altre personatge que té també una relació curiosa amb la Liesel, la dona de l'alcalde. Quan va a entregar o a recollir roba per a la bugada, la Liesel passa una estona llegint a la biblioteca, que considera que és el paradís, llàstima del fred que sembla fer-hi sempre. Curiosament, tot ve perquè la dona de l'alcalde la va veure robant el llibre a la foguera...
Quan li diu que prescindeixen dels serveis de la seva mare, la Liesel s'ho pren molt malament i és desagradable amb la dona. M'ha agradat molt com ho descriu al llibre "La sangre le goteaba por la nariz y le lamía los labios. Los ojos se le amorataban. Por toda la piel se abrían cortes y aparecían heridas. Todo a causa de las palabras. De las palabras de Liesel".
I de robatori a robatori, a la biblioteca de la casa de l'alcalde és on roba nous llibres.

El Max, el jueu, es posa molt malalt. Creuen que és per la batalla de boles de neu que van fer al sòtan, tot i que la temperatura del sòtan és gèlida, no sembla que hagi d'afectar gaire la neu una estona.
La batalla és un dels moments dolços, amables, de descans entre tanta desgràcia. "A menudo deseo que todo esto acabe, Liesel, pero entonces, no sé cómo, pasa algo... tú bajas al sótano con un muñeco de nieve en las manos."
És angoixant la malaltia del Max, no només perquè no vols que li passi res sinó perquè, si li passa, encara tindran més problemes perquè hauran de desfer-se del cadàver d'un jueu. La Liesel ho viu molt angoixada i la Rosa, de nou, torna a mostrar la seva millor cara. Cuida del Max, consola a la Liesel i corre cap a l'escola a avisar-la quan per fi ell es desperta, per a que ella no hagués d'esperar a tornar a casa a saber la bona notícia.

I a veure què ens espera a la tercera part, la mort ja ens ha dit massa cops que no acabarà gens bé... por em fa.

Per cert, com ja vaig dir, una de les coses que més m'està agradant és com està escrit aquest llibre. Coses com "Sus pecas se alargaron y se convirtieron en comas" em semblen una meravella.
Avatar de l’usuari
Martina20
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 565
Membre des de: ds. març 15, 2014 9:25 am

Re: CL novembre'17 - La lladre de llibres (Markus Zusak)

EntradaAutor: Martina20 » dc. nov. 22, 2017 9:52 pm

ATENCIÓ SPOILERS: LLEGIDA LA SEGONA PART

La Mort sembla que agafa protagonisme a les primeres pàgines de cada part i ara me n'adono que quan narra les seves històries és tota poètics fent descripcions i tenebrosa a la vegada. I amb quin tacte explica com la mort i en Hans es van esquivant durant anys per sort o per la raó que sigui. Els troços que ens ha posat la Raqueleta són també molt bonics. Quan em trobo amb frases com aquests les llegeixo vàries vegades.

Segueixo dient que hi ha tristesa i més amb el nou personatge en Max. Amb 24 anyets mareta meva, me l'imagino espantat com una criatura allà tancat sense veure la llum. I les paraules que va repetint de ho sento o gràcies trenquen el cor. És un supervivent (ja es nota quan rebutja la Mort quan es posa tan malalt) i espero que la Mort no el torni a trobar

Em va deixar fent xafada l'anunci de la Mort dient que en Rudy es mor, com?? Recordo ara al principi del llibre la història de que es pinta de negre per emular el seu heroi, i llavors el seu pare li recorda que té una cabells preciosos i segurs. Que trist, eh? Impensable. Doncs quan ja ens avancen aquesta mort, l'he estat esperant i he anat llegint la resta de pàgines amb tristesa esperant el desenllaç però de moment no arriba.

Em passa com la Raqueleta que el llibre quan el llegeixo m'agrada però no em sap greu deixar-lo. Serà potser per la tristor que hi ha cada pàgina o per la poca esperança que hi ha pel futur.
I com amb la Beikost, doncs que sembla que només hi ha llum amb la foguera dels llibres. Futur amb esperança n'hi veig poc i la Mort ens ho recorda.
Beikost
:: rateta
:: rateta
Entrades: 181
Membre des de: dc. maig 31, 2017 8:58 am

Re: CL novembre'17 - La lladre de llibres (Markus Zusak)

EntradaAutor: Beikost » dc. nov. 29, 2017 9:54 am

Hola!

Vaig una mica endarrerida, disculpeu, però ja he tornat a agafar ritme i de fet cada vegada m'enganxa més el llibre, suposo que noto que han de venir coses importants i tot s'accelera.

LLEGIDA LA SEGONA PART

En canvi ara que toca parlar d'aquesta segona part, m'ha passat que se m'ha fet molt llarga. Trobo que l'autor es recrea, per la manera d'escriure, molt en les escenes, no perquè les faci massa descriptives, no pas, però sí que els hi dona un to pausat, de pauses petites però que posen relevància a tots els petits detalls, frases, pensaments, comentaris... I acaba cansant, almenys a mi, perquè es com si volgués donar importància a les coses que ho són i a les que no (altra vegada el punt de vista forani de la mort?) i el que acaba passant és que tens al mateix nivell parts com les de la història del Max o el passat del Hans, molt xules, amb escenes del dia a dia de la Liesel amb el Rudy, que si ara van a robar patates, que si ara compren caramels... Suposo que és una manera de veure com se'ls hi forja lentament el caràcter...

També m'ha cansat una mica el tema dels llibres, de lo molt que llegeix la Liesel i de l'ènfasi que posa en que és una lladre (jo ho veig més com petites trapelleries). En canvi, m'agrada la relació que va establint amb la dona de l'alcalde, són d'aquelles relacions que no saps si seran per bé o acabaran malament...

Sobre el que comenteu de les imatges poètiques de la mort, sí que ho són, de poètiques, molt visuals, sobretot quan parla del munt d'ànimes que ha de recollir de les dutxes i del poc que pesen i com surten flotant cap amunt, cap a aquells cels de molts colors però cap de bonic. Molt colpidor tot plegat.
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL novembre'17 - La lladre de llibres (Markus Zusak)

EntradaAutor: Anna Maria » dg. des. 03, 2017 6:21 am

Bones!

ATENCIÓ SPOILERS! COMENTARIS SOBRE TOT EL LLIBRE
Bé doncs, com que ja ha acabat el mes torno a comentar sobre el llibre. Aquest ha estat un experiment per part meva no gaire fructífer i que m'ha deixat un regust de boca important. M'explico: en el seu moment, l'any 2012, van ser un llibre i una pel·lícula després que vaig gaudir molt. Quan vam decidir llegir-lo, vaig estar contenta, perquè l'havia llegit i sempre agrada que la gent llegeixi i comenti els llibres que a un li han agradat. Així doncs, em vaig disposar a llegir els vostres comentaris i aportar el que jo recordava de la novel·la. Però el fet és que vaig confiar molt en la meva memòria. Recordava que la narradora és la mort, el llibre que llegeix primer la protagonista, l'acolliment divers del matrimoni, l'amistat amb l'alcaldessa... Però no recordava els noms. Quan vaig llegir que una de vosaltres ja parlava de la possibilitat d'una altra mort, jo ja vaig veure que la cosa no anava bé, perquè no recordava de forma segura de quin d'ells parlàveu, i de si passava a la segona part o després :-o00m Temia doncs parlar d'un fet de la tercera part, al comentari de la segona. I sobretot, el fet que vosaltres escriviu sobre que és un llibre trist, i jo ja el recordava diferent. Vaig pensar millor retirar-me, perquè no aportava res positiu, sinó confusió.
Espero amb tot això, que no us hagin condicionat els meus comentaris a la lectura.
En properes vegades que comentem un llibre que ja hagi llegit, o el tornaré a llegir o no participaré, l'experiment no m'ha funcionat, :ufs: Però bé, de tot se n'aprèn :ok:
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Beikost
:: rateta
:: rateta
Entrades: 181
Membre des de: dc. maig 31, 2017 8:58 am

Re: CL novembre'17 - La lladre de llibres (Markus Zusak)

EntradaAutor: Beikost » dg. des. 10, 2017 3:16 pm

ATENCIÓ, LLEGIT FINS AL FINAL

Doncs ja vaig acabar el llibre, i volia deixar uns dies per pair-lo. Al final, m'ha agradat més del que em pensava, és un llibre ben escrit, original, amb personatges entranyables, un llibre que recomanaria. Dins la meva escala personal, però, li he tret punts perquè no és un llibre que em vindria de gust llegir de nou. M'explicaré.

Abans he dit que m'ha agradat per sobre de les expectatives. Això és perquè desconfio en general dels bestsellers, ja que solen ser llibres "per passar l'estona", llibres que no arrisquen, que no et capgiren el món, llibres de reflexions fàcils. Em temia un llibre d'aquest estil. Doncs en part ho és... i en part no. Primer la part bona...

Un llibre sobre el nazisme... que no és lacrimogen! Si bé al principi semblava que ho acabaria essent, després vas veient que no, que precisament el que fa és realçar els petits moments de felicitat enmig de la misèria, i què millor que fer servir una nena, que encara no ha patit prou. No és que sigui una història alegre, però sí plena de tendresa per tots els personatges que, no ho oblidem, són alemanys durant el nazisme, "els dolents". El contrast, doncs, amb el final és colpidor, i et deixa molt xafat, però fet i fet fas balanç i el que et queden són bons records (sí, Anna Maria, tenies raó!). I mira que és complicat narrar aquest últim capítol, però l'autor fa anar el tempo amb molta destresa, com prepara el cop, com ho descriu... Em va emocionar. També la part de les desfilades de jueus, sobrertot la primera, i l'angoixa posterior d'en Hans, són moments molt bons.

Fet i fet, doncs, és un bon llibre, però enllaçant amb el que deia dels llibres, fàcils, crec que entra en aquesta categoria. Què en treiem, de missatge? Que a tot arreu hi podem trobar felicitat malgrat com d'adverses siguin les circumstàncies? És un missatge amb el que fàcilment podrem estar-hi d'acord i, en canvi, no m'he vist reflecionant sobre com es va arribar a aquella situació (el nazisme) més enllà de "va ser la pressió col·lectiva". Que sigui un narrador tan "neutral" no ajuda a saber com ho viuen els descendents actuals, que podria ser interessant.

Així en resum, doncs, un llibre més, però un bon llibre.

I Anna Maria, no t'he acabat d'entendre: dius que l'experiment no ha funcionat perquè no recordaves exactament què passava i no podies fer comentaris sense témer aixafar-nos les sorpreses?
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL novembre'17 - La lladre de llibres (Markus Zusak)

EntradaAutor: Anna Maria » dl. des. 11, 2017 11:01 am

Bones,
doncs sí Beikost, a priori pensava que podria ser interessant haver llegit tot el llibre i poder llegir directament els vostres comentaris i aportar-hi coses, però al no recordar bé els noms dels personatges i els petits detalls, em vaig quedar més desconcertada encara, i clar està no volia tampoc parlar d'alguna mort que encara no s'hagués produït. Ara també, al parlar tu del desenllaç, penso: "com ho va fer, el desenllaç?" em queda la incògnita... l'única manera doncs, és tornar-lo a llegir, però no sóc massa de tornar a llegir cap llibre, ha de ser una circumstància que em faci Zup! i tornar-lo a llegir. Pel que fa a la sensació que et queda al final, almenys no tenia el record equivocat sobre la llum que desprèn, però no recordava la tristor del llibre.
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Martina20
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 565
Membre des de: ds. març 15, 2014 9:25 am

Re: CL novembre'17 - La lladre de llibres (Markus Zusak)

EntradaAutor: Martina20 » dj. des. 21, 2017 4:02 pm

Atenció Spoilers: Llegit fins al final

Aquesta última part noies, ha sigut d’una tristesa profunda. Tan trista l’he trobat com la Mort que també està afectada per tot el que passa.
Quan he llegit aquest llibre, l’he anat llegint de dues maneres. La primera ha sigut enfocant-me com estaba escrita en si mateixa. L’escriptor l’he trobat boníssim, podria apuntar tants i tants paragràfs que els he rellegit més d’una vegada per lo preciosos que eren. Eren alguns tan poètics i profunds. L’altre part m’enfocava en la història escrita per la mort. La Mort tan solitària i encara que s’encarrega d’emportar-se la vida, és una mort humana. És contradictori, veritat? Recordo ara el paràgraf que descriu que als adults quan es morien als camps els agafava amb els dits com si fossin maletes però als petits amb les ànimes suaus, els portava en braços.
El llibre no té lloc per sorpress, la mort no té paciencia, em sembla a mi, per deixar-nos a l’ombra o per misteris d’últim moment. La Mort ja ens diu el final des del principi del llibre Però com ja us vaig dir amb la meva opinió de la segona part, saber que tots es morirán, ho fa pitjor. Potser per això m’ha afectat tan aquest llibre, cada petita aventura o qualsevol esdeveniment era sabent que aquests personatges meravellosos despareixerien. Que per més cabells rossos o més alemanys que fossin, no es salvarien.
Em va afectar molt el llibre d’en Max per la Leisel on està clar el poder de les paraules. Les paraules són tan poderoses, més que les armes i els que tenen aquest poder dominen el món. Ja que el llibre dóna tan de poder a les paraules, em sembla també meravellós que estigui escrit amb tan i tan bé.
També és increïble les descripcions dels personatges. La mama de la Leisel per exemple, és un personatge més aviat detestable al principi, una “bully” total que en qualsevol altre llibre no li donaríem una segona oportunitat. Però aquí no, aquí l’acabem estimant pel cor gran que té.
Noies, el llibre m’ha agradat moltíssim. L’he anat llegint a poc a poc per assaborir les paraules i com estava escrit. També m’ha afectat moltíssim i he plorat bastant. He sentit totes les morts al final de llibre, per descomptat la d’en Hans i en Rudy  les que més.
Us deixo aquí un dels trossos que el vaig trobar meravellós ja que per exemple tracta al cel com si fos una persona. És en anglès, disculpeu.
People and Jews and clouds all stopped. They watched. As he stood, Max looked first at the girl and then stared directly into the sky who was wide and blue and magnificient. There were heavy beams-planks of sun- falling randomly, wonderfully, onto the road. Clouds arched their backs to look behind as they started again to move on. “It’s such a beautiful day” he said, and his voice was in many pieces. A great day to die. A great day to die like this”
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8593
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL novembre'17 - La lladre de llibres (Markus Zusak)

EntradaAutor: Raqueleta » dv. gen. 19, 2018 11:15 am

Tenia pendent encara comentar l’última part del llibre, a veure si ho puc fer ara i feina feta…

ATENCIÓ SPOILERS: LLEGIT FINS AL FIN

El Hans, el pare de la Liesel, és un gran home. Pinta les cases gratis a gent que no li pot donar res, gent que només li pot generar problemes i ho sap i ho accepta. És un personatge molt entranyable.
I la Rosa cada cop es mostra més humana, més dolça, menys ruda. La imatge d’ella abraçada a l’acordió. Com resa perquè tornin tots amb vida. “Incluso las arrugas de los ojos tenían las manos entrelazadas”.

La relació entre la Liesel i la dona de l’alcalde evoluciona. Descobreix que ella ha sabut sempre que entrava a robar i li posa les coses fàcils, la porta oberta, un plat de galetes, la carta, l’oferiment de més llibres… També aquesta dona es va fent cada cop més entranyable.

A les estones al refugi els llibres tenen gran significat. El primer cop la Liesel no llegeix però el segon cop comença a fer-ho i tots acaben prestant atenció, concentrats en les paraules com a forma d’evasió. Això porta també que acabi llegint per a l’odiosa veïna, frau Holtzapfel, que li demana també la lectura com a evasió.

Les desfilades de jueus són una imatge terrible. El Hans un cop ofereix un tros de pa a un jueu, el que fa que rebi un càstig i fa que acabi marcat per sempre, “amic dels jueus”. També això motiva que el Max marxi, ja no és segur quedar-se al sòtan dels Hubermann.
Com a conseqüència d’això el Hans ha de marxar a la guerra, perquè ha de donar bona imatge, i l’envien a una unitat especial de bombardeig, a apagar focs, a rescatar persones, a recollir cadàvers, a veure la desolació. “Liesel y Rosa le dijeron adiós con la mano. Hans Hubermann fue haciéndose cada vez más pequeño. En su mano ya no había nada, solo aire vacío.”
El Hans acaba tornant però el Max no i per això la Liesel el busca cada cop que passen jueus, fins que finalment el troba. No pot evitar córrer cap a ell i acaba rebent cops i fuetades per part dels soldats. Després la Liesel li parla del Max al Rudy i li deixa llegir el llibre, allà el Rudy hi veu referències a ell mateix, li pregunta a la Liesel si li parlava d’ell i ella en aquell moment sent desitjos de que el Rudy li faci petons, tants cops com ell li ha demanat un petó… però encara no els ha arribat el moment del petó, el petó arriba massa tard…

Finalment moren tots menys la Liesel. La mort ja ens ha anat avisant al llarg del llibre de que hi haurà una desgràcia. Jo pensaba que seria només el Rudy, perquè parlava especialment d’ell, però el cop és més dur encara i la Liesel, que estava al sòtan llegint el llibre del Max, és l’única que se salva i es queda sola.
És llavors quan arriba el petó al Rudy, en el comiat que li fa la Liesel. “Rudy tenía un sabor dulce y a polvo, sabía a reproche entre las sombras de los árboles”.
També s’acomiada dels seus pares. Li costa molt dir adéu al Hans i li deixa l’acordió amb ell. Finalment, se l’emporten d’allà i perd el llibre del Max.
Per cert, la mort ens parla de la Rosa en el moment de morir i diu el que ja hem anat veient al llarg de les pàgines encara que d’entrada no ho semblava: “tenía corazón y mucho más grande de lo que la gente creería”.

I al final es retroba amb el Max. No m’ho esperava, la veritat, pensava que moriria en algun camp de concentració. Al final la vida no era del tot injusta amb la Liesel, que prou pèrdues acumulava ja.

El que més m’ha agradat d’aquest llibre és com està escrit, algunes frases són meravelloses. I també que parla de situacions molt dures sense fer excessiu dramatisme, no és un llibre alegre però tampoc és extremadament trist i depriment, i perfectament ho podria ser donat tot el que explica i qui ho explica. El moment en que s’acomiada de la família i del Rudy és tristíssim, però no és dramàtic.
M’ha agradat força però tampoc m’ha atrapat plenament. Arribant el final m’agradava més, les morts inesperades, els comiats, el retrobament inesperat… Ara, passat el temps, la sensació no ha canviat, m’ha agradat llegir-lo, m’ha agradat la història, però no ha suposat per a mi un abans i un després…
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8593
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL novembre'17 - La lladre de llibres (Markus Zusak)

EntradaAutor: Raqueleta » dv. gen. 19, 2018 11:20 am

Beikost ha escrit:ATENCIÓ, LLEGIT FINS AL FINAL

Un llibre sobre el nazisme... que no és lacrimogen! Si bé al principi semblava que ho acabaria essent, després vas veient que no, que precisament el que fa és realçar els petits moments de felicitat enmig de la misèria, i què millor que fer servir una nena, que encara no ha patit prou. No és que sigui una història alegre, però sí plena de tendresa per tots els personatges que, no ho oblidem, són alemanys durant el nazisme, "els dolents". El contrast, doncs, amb el final és colpidor, i et deixa molt xafat, però fet i fet fas balanç i el que et queden són bons records (sí, Anna Maria, tenies raó!). I mira que és complicat narrar aquest últim capítol, però l'autor fa anar el tempo amb molta destresa, com prepara el cop, com ho descriu... Em va emocionar. També la part de les desfilades de jueus, sobrertot la primera, i l'angoixa posterior d'en Hans, són moments molt bons.


Completament d'acord. És el que he volgut dir jo amb la meva valoració final.

Torna a “Club de Lectura”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 4 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::