CL març'18 - El caçador d'estels (Khaled Hosseini)

Llibres, tallers..

què ens ha semblat?

m'ha encantat!!!
0
No hi ha cap vot
m'ha agradat molt
0
No hi ha cap vot
m'ha agradat, està bé
1
100%
ni fu ni fa
0
No hi ha cap vot
no m'ha agradat gens
0
No hi ha cap vot
 
Vots totals: 1
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL març'18 - El caçador d'estels, de Khaled Hosseini

EntradaAutor: ametista » dt. feb. 06, 2018 1:24 pm

jeje tranquil·la Ellie77 hi ha molts fils oberts i és normal :content:

a veure, llegim mes sí, mes no... aquest és el lloc correcte per opinar d'aquest llibre però el llegirem el mes de març :ok:

just hem acabat de llegir el llibre de gener i encara l'estem comentant, si et fa gràcia també el pots buscar, llegir i comentar (és curtet i ràpid de llegir)

sobre els comentaris, a la primera entrada poso una temporització amb les dates i les parts del llibre a comentar (veuràs l'exemple al fil de gener, aquí encara no ho he posat) aquesta temporització és orientativa perquè tot i que intentem complir-la no sempre podem i llavors comentem el llibre sencer al final del mes : lasito :
sigui com sigui, abans de cada comentari sempre posem "ATENCIÓ SPOILERS, LLEGIT FINS TAL (capítol, per exemple)" per així no aixafar la lectura a les que encara no han arribat fins a aquell punt :ok:

sobre les lectures futures en parlem al Club de lectura que és on ho anem organitzant tot (al final del meu post de l'enllaç que et poso hi ha la previsió de lectures d'aquest 2018, per si vols xafardejar)

i ara mateix no hi ha cap votació oberta, però d'aquí a poc sí que posaré un parell d'enquestes (als seus posts corresponents) ja avisaré, d'acord? :ok:
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL març'18 - El caçador d'estels, de Khaled Hosseini

EntradaAutor: ametista » dc. feb. 21, 2018 12:30 pm

Ellie i la resta! mentre esperem a començar la lectura del mes de març ja podem anar votant a les enquestes de la resta de l'any! >.-<:

aquí hi ha els enllaços amb les enquestes :ok:
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL març'18 - El caçador d'estels, de Khaled Hosseini

EntradaAutor: Anna Maria » dv. feb. 23, 2018 3:12 pm

Bones!
He acabat el llibre que estava llegint i per no començar-ne un altre i haver-lo de deixar (o no poder deixar-lo i endarrerir la lectura del grup) començaré a llegir El caçador d'estels.
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL març'18 - El caçador d'estels, de Khaled Hosseini

EntradaAutor: ametista » ds. feb. 24, 2018 3:02 pm

ok Anna Maria! ja he posat la temporització a la primera entrada! :ok:



EDITO: el meu jo del futur (febrer del 2024) passa per aquí a fer constar que encara que no ho sembli em vaig llegir aquest llibre i fins i tot em va agradar! tot i que el que més recordo és que quin fart de patiiiiiiiir (pel que sembla em vaig despistar i no vaig posar els meus comentaris, vaya moderadora del club de pacotilla :content: )
ametista l’ha editat per darrera vegada el dia: dg. feb. 04, 2024 7:09 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL març'18 - El caçador d'estels, de Khaled Hosseini

EntradaAutor: Anna Maria » ds. feb. 24, 2018 10:00 pm

Gràcies guapa!
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Martina20
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 565
Membre des de: ds. març 15, 2014 9:25 am

Re: CL març'18 - El caçador d'estels, de Khaled Hosseini

EntradaAutor: Martina20 » dj. març 08, 2018 1:17 pm

Atenció Spoilers: llegit fins el capítol 7.

Aquests primers capítols ens presenten el protagoniste de la història, l’Amir i narrat en primera persona. L’Amir em sembla que és un nen sensible però mimat i mancat de l’amor de la mare i del pare també. De vegades gelós però només té 12 anys i em semblen com sentiments normals per l’edat que té i pel món en que viu.

També ens presenta el tema de les diferents classes, que quan un neix siguent el criat doncs sempre serà així i no hi ha res a canviar. Quina manera tan diferent de veure la vida de la nostra. Em preguntaria com és que no volen lluitar per un canvi però sembla que l’entranyable Hassan i el seu pare estan satisfets amb el seu destí, agraïts i contents. Entenc que en aquests primers capítols, accepten el que tenen amb els braços oberts. Ja veurem més endavant. I en canvi l’Amir, que ho hauria de tenir tot ja que el seu pare té diners, pot estudiar, viure una bona vida, no és feliç. I amb això del tema de les castes xoca llegir l’amistat entre els dos nens i que per mi són amics o com germans però ells dos veuen la realitat des d’un altre prisma. En Hassan és un simple servent i per això no pot estudiar i el seu destí és fer-li la vida fàcil a l’Amir i ser lleial. Però fins on aguantarà aquesta lleieltat? Xoca.

La història també barreja parts de la història d’Agfanistan i això em sembla molt interessant!

I el capítol 7, un capítol que hauria de ser d’alegria és molt cruel pel pobre Hassan. Per lleieltat a l’Amir ... i la reacció d’aquest últim. No sé, no el vull defensar perquè ell mateix se n’avergonyeix de la seva reacció però fa molta pena la comparació de que fa que en Hassan és com un xai que accepta el seu destí :-(
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL març'18 - El caçador d'estels, de Khaled Hosseini

EntradaAutor: Anna Maria » dj. març 08, 2018 4:47 pm

Bones!
De fet, ja estic llegint la tercera part, em sembla que és la primera vegada que vaig tant avançada, i que comento una part el dia que toca, jejejeje.
Em limitaré a escriure les notes i impressions que vaig anar escrivint, no vull explicar res que sigui d’una altra part.

ATENCIÓ SPOILERS. LLEGIDA 1A PART!!!!

* Entre la contraportada i la història explicada en primera persona per un dels protagonistes principals, l’Amir, de seguida em va semblar que aquesta història, la trama, tot allò que hi passi tindrà l’eix en l’amistat de dues persones de classe social diferent i d’ètnia diferent. Em va recordar “El noi de pijama a ratlles”, una amistat en teoria prohibida, però les coses de l’amor (sigui de quina índole siguin) són complicades de frenar.

* Per enèsima vegada, si ets noi i t’agrada llegir i explicar històries en comptes del futbol; si plores quan et fas mal...tot és signe de menys masculinitat.

* Els gelos que té l’Amir de l’afecte que té el baba cap al Hassan. El baba i l’Ali són com a germans, tot i també ser de classes socials i ètnies diferents, es van criar junts. El Hassan és com un altre fill pel baba. Gelos com de germans, amb l’afegitó que ell no és el seu germà realment, que és analfabet,... El Hassan no és el seu amic, però quan no hi ha ningú el tracta com si ho fos.

* Un sentiment de l’Amir cap al baba d’amor, vol que li demostri afecte, vol que el premii, però per altra banda odi perquè representa que no és com el baba voldria.

* M’encanten les sentències premonitòries que fa l’autor. Respecte a quan el Hassan s’opera el llavi, diu “l’hivern següent ja era només una lleu cicatriu, la qual cosa era irònica, perquè aquell va ser l’hivern en què el Hassan va deixar de somriure”. I clar, fan ganes de continuar la lectura, per saber que volen dir aquestes paraules.

* La figura de l’assetjador en l’Assef. Avui en dia anomenat bullying, perquè si no ho diem en anglès sembla que no sigui modern, però que per desgràcia ha existit sempre. “És normal”, i com que és normal, doncs toca a qui toca, però no es fa res per canviar-ho. A Kabul i aquí.

* Els afganesos no tenien normes, tenien tradicions i costums: “quan un caçador d’estels atrapava un estel, ningú no l’hi podia prendre. No era una norma, era un costum” . jajajajaja quina tergiversació de les paraules, per dir el mateix!!!

* Per cert, quan parla del torneig d’estels, fa un símil amb els que van davant dels toros a Espanya, suposo que es refereix als Sant Fermins. M’agradaria saber si això és una picada d’ullet a l’edició castellana “cometas en el cielo” i que s’ha respectat a la traducció catalana. Llavors doncs, s’ha traduït el llibre des de l’original o des de l’anglès???

* Quan fan el torneig al districte, el baba repta l’Amir a guanyar, i aquí una altra frase colpidora: “i potser, només potser, em perdonaria per haver matat la mare.”

* Quan l’Assef viola el Hassan, l’Amir fuig. Por? Millor que a mi no?. Es converteix realment en còmplice?

* En aquesta primera part ja sabem la raó del títol, “el caçador d’estels”, en referència al torneig d’estels famós. També significatiu perquè va suposar que l’Amir notés per primer cop que el baba estava orgullós d’ell, però un estel tacat de sang, metafòricament, pel que va passar al Hassan.

* Respecte al que comentes, Martina, és allò de “los ricos también lloran”. L’Amir té diners, poder, posició... el Hassan no, però té el que a l’Amir sembla que li falta, el reconeixement del baba. Els diners ajuden, però l’amor i l’acompanyament també. Suposo jo que ha de ser molt dur créixer amb la idea que has matat a la teva mare (morta durant el part). Ell no podia exposar els seus sentiments al seu pare, i tenia un sentiment de culpa. I realment la lleialtat del Hassan és a prova de bomba, per educació, perquè ho ha viscut sempre i suposo que perquè l’adora, a l’Amir.

Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Martina20
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 565
Membre des de: ds. març 15, 2014 9:25 am

Re: CL març'18 - El caçador d'estels, de Khaled Hosseini

EntradaAutor: Martina20 » dj. març 08, 2018 7:19 pm

Spoilers

Anna Maria sobre el que dius dels san fermins. Estic llegint la versió original en anglès i també parla dels toros d’Espanya :)

Per cert que comentes el personatge de l’Assef. Quin personatge :ufs: Ara no recordo ben bé com ho explica però l’Amir quan descriu el personatge, ens transmet la idea de que està una mica sonat. :ufs:

Jo també vaig força avançada en la lectura :content: i cada part que llegeixo apunto els comentaris. M’està agardant!!
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL març'18 - El caçador d'estels, de Khaled Hosseini

EntradaAutor: Anna Maria » dv. març 09, 2018 3:49 pm

MÉS SPOILERS DE LA PRIMERA PART

Martina, gràcies per l'aclariment, així doncs, pot ser ja directament una picadeta d'ulls de l'autor ja que potser (jo ara faig volar coloms, no en tinc ni idea), el públic d'Espanya i Catalunya és un dels principals que el llegeix.

Pel que fa a l'Assef, parla d'una sociopatia. No sóc experta en temes psiquiàtrics i psicològics. Em fa ràbia, i no ho dic pel cas del personatge del llibre perquè no ho sé ni pels comentaris que feu vosaltres, que tot s'hagi d'escudar en un problema genètic. Ho sento, vaig patir una mica quan era joveneta i estic massa sensibilitzada amb el tema. Amb els trastorns socials, psicològics, etc. també hi ha molts embolics. A veure, jo ho entenc, perquè a vegades, quan veus segons que per la tele o t'assabentes de coses, l'opció més fàcil és dir que no estan bé del cap. Què no'opines, Martina? I la resta?

Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
jaruma
:: pantera
:: pantera
Entrades: 898
Membre des de: dt. set. 18, 2012 8:28 pm

Re: CL març'18 - El caçador d'estels, de Khaled Hosseini

EntradaAutor: jaruma » ds. març 10, 2018 2:55 pm

Per primera vegada m'he llegit un llibre a temps! (l'he acabat ja i tot!) :content:

Bé, jo no m'he apuntat res mentre llegia, però comentaré una mica les meves impressions.

SPOILERS PRIMERA PART

A mi la primera part em va semblar una mica fluixeta. No sé, potser perquè no em podia sentir gaire identificada amb l'Amir, i perquè la manera de narrar-ho no m'acabava de fer el pes. És interessant veure com són les coses a l'Afganistan, com es discrimina a una part de la població per la seva ètnia, i també com li costa a l'Amir acceptar que en Hassan és el seu amic. En el fons l'estima molt i sap que són amics, però no vol acceptar-ho perquè socialment no pot ser. I s'enganya a ell mateix per encaixar millor. Com que no recordo fins on arriba la primera part, no comento més, no sigui que fiqui la pota.

Sobre l'Assef i la gent així, buf, és complicat. En molts casos és gent que ells mateixos han patit maltractaments, gent amb sociopatia, amb inseguretats molt bèsties, etc. Però no és justificable en cap cas, està clar. És molt complicat. També hi ha gent que és dolenta i ja està, no? A mi em costa d'acceptar, i tendeixo a intentar comprendre-ho tot, però està clar que hi ha gent mal nascuda i punt : lasito :

En fi, com no tinc aquí el llibre i no recordo fins on puc parlar, aquí ho deixo!
Ellie77
:: puça
:: puça
Entrades: 36
Membre des de: dc. maig 11, 2016 11:45 am

Re: CL març'18 - El caçador d'estels, de Khaled Hosseini

EntradaAutor: Ellie77 » dl. març 12, 2018 9:47 am

Hola a totes,

SPOILERS LLEGIT FINS AL FINAL

M'han semblat molt interessants les vostres reflexions sobre molts dels aspectes del llibre. Jo ja m'he l'he llegit sencer també i haig de dir que un dels capítols que més em va impactar va ser el 7 quan l'Assef viola el Hasssan i l'Amir no fa res per ajudar-lo.

L'amistat entre l'Amir i Hassan és el fil conductor de la història. Tot i que hi ha un fort vincle que els uneix, l’Amir s'aprofitarà de la fidelitat sense límits del seu amic i el trairà.
Aquesta traïció acompanyarà l'Amir durant tota la seva vida. De fet el primer capítol comença amb la trucada d'un vell amic de l'Amir parlant de la possibilitat de "poder tornar a ser bo" i d'alguna manera, deixar de sentir-se tan culpable. Però el passat sempre torna, i el pes de la traïció de vegades pot resultar massa dolorós.

Jo no sóc gaire de fer anotacions mentre llegeixo, prefereixo quedar-me amb el record de les sensacions que em transmet la lectura, i aquest és un llibre que té alguns moments "intensos".
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL març'18 - El caçador d'estels, de Khaled Hosseini

EntradaAutor: Anna Maria » dl. març 12, 2018 10:32 am

Bones Ellie,
doncs si te'n vas recordant d'aquestes sensacions ves-les comentant, tot és enriquidor per fer el club!
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8593
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL març'18 - El caçador d'estels, de Khaled Hosseini

EntradaAutor: Raqueleta » dl. març 12, 2018 12:04 pm

ATENCIÓ SPOILERS: PRIMERA PART LLEGIDA

La veritat és que estic gaudint molt la relectura d'aquest llibre. En general, sóc de rellegir els llibres que m'han agradat i no m'importa ja saber el que passarà. I aquest, com ja vaig dir, ja feia temps que el volia rellegir ja que no el recordava massa bé, així que una mica és com si fos el primer cop...

A mi m'ha atrapat des de l'inici, potser perquè ens parla d'un país tan llunyà i d'una forma de vida tan diferent a la nostra que se'm fa interessant. Només el detall de les vacances escolars a l'hivern, per exemple.
A més, trobo que els personatges són entranyables. Tot homes, us hi heu fixat? En canvi, "Mil sols esplèndids" és un llibre més de dones.
L'Amir és un nano normal, que tampoc és que tracti malament al Hassan. Ha crescut en una societat on les ètnies estan molt marcades i cadascuna té el seu rol, simplement fa el que és normal, ell no ha triat ser pastún ni que els hazaras siguin considerats inferiors i ho accepta perquè és la veritat absoluta en el seu món. Tot i així, en el fons sap que el Hassan és una persona important per a ell i es preocupa per ell. Sí, no fa res quan veu que l'estan violant però és un nen i té por, tampoc és tan difícil d'entendre. Té una mica de gelos del Hassan, ha crescut sense la seva mare i el seu pare no sembla estar massa orgullós d'ell. De fet, l'Amir creu que el seu pare el culpa per haver matat a la seva mare al part i cada mostra d'afecte del seu pare cap al Hassan el fa sentir gelós.
El Baba és un home curiós, té bon cor, és generós, considera l'Ali com un germà (però ell viu a la seva casa luxosa i l'Ali i el Hassan a la barraca, que l'status de la societat no es pot canviar), construeix un orfanat (però no acaba de saber connectar amb el seu fill, orfe de mare també), té una moral molt recta i és un home molt estimat i considerat.
I l'Ali i el Hassan saben perfectament quin és el seu lloc, l'accepten i viuen feliços amb el que tenen. Són lleials, massa fins i tot. El Hassan, a més a més, també ha crescut sense mare, com l'Amir, fet que encara potser els agermana més.
Avatar de l’usuari
Martina20
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 565
Membre des de: ds. març 15, 2014 9:25 am

Re: CL març'18 - El caçador d'estels, de Khaled Hosseini

EntradaAutor: Martina20 » dv. març 16, 2018 8:00 am

Atenció Spoilers: Llegit fins el capítol 12 segona part!!!!!

En aquesta part penso en la traició. La traició en majúscules de l’Amir cap al seu millor amic i que no fa res per desfer l’engany (amagar els diners sota el matalàs i culparal Hassan)
I tot comença quan ell no fa res després de ser testimoni de la violació, ell no diu res i en fi que només té 12 anys. Fins i tot quan se n’adona que en Hassan sap que ell sap el què va passar, l’Amir prefereix l’amor del seu pare, a la del seu millor amic. I tot perquè no pot soportar la presència d’en Hassan al voltant seu ja que li recorda el que va passar. Llavors troba la manera de desfer-se’n.
La culpa d’aquesta traició ja veiem que l’acompanyarà. Ei però com a mínim, no?
Ah! I m’ha xocat que en Baba plorés quanen Hassan i l’Ali marxen, com sempre és tan fort i tan valent i no li agrada ni que el seu propi fill plori...

I parlant de l’amor de pare i fill, doncs quin amor més rarot. No hi ha cap dubte que s’estiment però hi ha l’ombra de la mare. L’Omar es pensa que el seu pare sempre estarà mig enfadat amb ell primer perquè ell creu que la seva mare va morir per culpa seva i també perquè ell mai serà com el seu pare.
Però apart del paper com a pare, en Baba sembla un personatge fort i extraordinari. Com s’adapta a la nova i dura vida dels EUA, com encara la malaltia, com rebtuja la caritat i amb quina felicitat começa l’últim gest que li farà el seu fill, demanar la ma de la Soraya.
M’ha agradat la frase quan estan creuant la frontera pare i fill i un rus vol violar a la dona del cotxe i ell s’hi encara
“War doesn’t negate decency. It demands it, even more than in time of peace”
Sembla que ara que viuen als EUA pare i fill estan més bé junts. Només el pare recorda una vegada en Hassan, quan li regala el cotxe i l’Amir només de sentir el nom del seu amic, nota que s’ofega. La culpa.

M’hagués agradat saber més del que passa durant els anys abans d’abandonar el país.
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8593
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL març'18 - El caçador d'estels, de Khaled Hosseini

EntradaAutor: Raqueleta » dv. març 16, 2018 12:17 pm

ATENCIÓ SPOILERS: SEGONA PART LLEGIDA

Justificar el que fa l’Amir en aquesta segona part ja no és tan fàcil. S’entèn fàcilment que tingués por i no ajudés al Hassan quan l’estaven violant i s’entèn fàcilment el sentiment de culpa que té i que són els remordiments els que no el deixen acostar-se al Hassan i que per això l’evita. Però que la culpa el porti a voler fer fora al Hassan, a expulsar-lo de la seva casa i de la seva vida, fent-lo passar per lladre, sabent que el Hassan i el seu pare saben que ha estat ell però que no el delaten, sabent que el seu pare perdona el suposat robatori del Hassan i demana que es quedin, sabent que és una injusticia. Però no diu res, permet que marxin i veu com el seu pare plora.
I ell sap que el que ha fet està malament i aquests remordiments l’acompanyaran tota la seva vida, encara que canviï de país i de vida completament.

En relació al tema de les castes, el Rahim Kan li explica que un cop va estar a punt de casar-se, amb una hazara, precisament. La seva família ho va impedir perquè hagués estat un escàndol i una deshonra. El més dur de tot és que ell mateix, amb els anys, acaba pensant que el millor que podia haver passat era que s’impedís la boda, que cregui que hagués estat un error.
Per una banda, el tema de les castes em resulta xocant però per altra banda trobo que s’assembla al racisme o classisme que hi ha aquí.

El llibre no explica massa en detall el tema de la invasió dels rusos i de com canvia la vida a Afganistà, va dient coses però com més de passada, com a suport a la història. Per a qui conegui bé la història afgana deu ser prou però a mi algunes dades més m’haguessin anat bé, la veritat.
L’Amir i el Baba fan una fugida horrible d’Afganistà, tancats en un camió cisterna, a les fosques, amb un aire viciat que provoca fins i tot una mort, ha de ser una experiència horrible. Finalment acaben arribant a Amèrica, on la seva vida canvia al 100%, ja no són una de les famílies més importants del país, el Baba ja no és un home de negocis ni té una preciosa casa, ja no són rics, ara el Baba treballa a una benzinera, acaba brut, viuen de forma humil, però per contra sembla que la relació entre ells ha millorat i que ja no estan tan lluny l’un de l’altre.

El tema de vendre xatarra al mercat sembla més un hobby que una forma de guanyar diners. Allà es relacionen amb altres afgans i és una forma de mantenir algun vincle amb la seva terra. Allà l’Amir s’enamora de la Soraya, el pare de la qual era un vell conegut del Baba. I allà és on el Baba té un atac per primer cop i descobreixen que té càncer però ell, amb tot el seu caràcter, es nega a fer cap tractament. L’enfermetat crec que és el que acaba d’apropar-los del tot a l’Amir i al Baba i quan finalment l’Amir es decideix a demanar la mà de la Soraya el seu pare és l’home més orgullós del món quan va a casa dels pares de la Soraya a complir amb el seu últim deure paternal.

Poc després el Baba el truca per a donar-li la bona notícia i li passa a la Soraya qui, per telèfon, se sincera amb ell explicant el seu passat vergonyós (de nou, què curioses les diferències culturals, a nosaltres això no ens semblaria tan greu i per a ells és una vergonya i una humiliació, un fet que podria haver impedit que la Soraya s’arribés a casar) i l’Amir, en canvi, no li explica el seu passat, ni els remordiments que arrossega, evitant-se així a ell mateix alleugerir la càrrega que porta a sobre sempre…
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL març'18 - El caçador d'estels, de Khaled Hosseini

EntradaAutor: Anna Maria » dc. març 28, 2018 4:33 pm

Bones!
Tan contenta que estava d’haver llegit el llibre aviat, i ara no m’he posat a comentar quan em tocava, tot i que vaig llegir els vostres comentaris... Bé, què hi farem. Ara comento el que em resta.

ATENCIÓ SPOILERS. LLEGIDA 2A, 3A I 4A PART!!!!


* El sentiment de culpa de l’Amir és molt gran, fa que no vagi amb el Hassan a jugar o a passar l’estona. Arriba un punt que no pot més, quan li pregunta al baba si no podrien canviar de criats. Davant la negativa del seu pare, doncs és quan tramoia el fals robatori per intentar que els acomiadin. Quan ho fa, el seu pare reacciona molt estranyament, ja que sempre li havia dit que robar és el més dolent del món, però són el Hassan i Ali qui marxen. Un passatge molt bonic quan Amir entén que el Hassan ho sap tot, que sap el que ha fet i perquè: “el vaig estimar en aquell moment, el vaig estimar més del que havia estimat ningú, i volia dir a tothom que jo era la serp amagada a l’herba, el monstre del llac.”

* La part de com han de marxar de Kabul és molt crua, amb la mort inclosa del fill d’un conegut després de fer part del viatge dins d’una cuba buida. Només de pensar-ho ja m’agafa desassossec, dins d’un lloc fosc, humit, tancat, el que no entenc és com van sobreviure els altres... Bé, com qualsevol situació que haguem vist o llegit similar, l’instint de supervivència? Miracles? Sort?

* Quan arriben a Califòrnia i parla de la seva nova vida a mi em va passar el que li va passar a la Jaruma a la 1a part, hi va haver unes pàgines que se’m van fer una mica pesades, menys mal que va durar poc, perquè ja sabeu que no tinc paciència (ho dic cada vegada que escric, em sembla, jejejejej)

* A l’hora d’escollir carrera, altre cop conflicte, ja que el baba vol que estudiï una carrera “útil”, però l’Amir es planta i finalment estudia el que vol. Aquest diàleg és actual, de fet, perquè en general hi ha molta gent que encara inconscientment ho pensem. A mi em va passar, em van dir que estudiés, en el seu moment, “enginyeria de camins” perquè segur que trobaria feina. I jo ni era de ciències (bé, de lletres potser tampoc, jeje) ni molt bona estudiant, i creia que si ho provava l’únic que aconseguiria seria estar 10 anys estudiant el primer curs, jejeje Està clar que hi ha carreres que tenen feina assegurada, ara també, però si no tens la capacitat o no t’agrada gens no crec que sigui gaire positiu intentar estudirar-ho. A més, a la feina ens hi passem bastantes hores, i si no t’agrada gens pot ser molt pitjor.

* Quan coneix la Soraia, es torna a veure la cultura i les costums. “no em posis en un compromís”, li diu el baba a l’Amir quan veu que papalloneja per la parada de la Soraia i els seus pares.

* Molt emotiu quan l’Amir li demana al seu pare que vagi a demanar la mà de la Soraia. Aquesta li explica el seu secret, la seva primera relació amorosa i perquè ella així era una noia que no tenia pretendents. Ell li “perdona”, més pel secret que té ell i que no li explica que perquè realment li perdoni, no trobeu?

* Soraia i Amir no aconsegueixen tenir fills. Quan el metge on van a mirar-se parla de canonades, jo no ho he passat, però ha de ser bastant enutjós que a sobre et vingui el metge parlant d’aquesta manera. Suposo que ho fa per treure ferro a l’assumpte, però no ho aconsegueix, sembla que no tingui empatia.

* L’Amir, quan es retroba amb el Rahim Khan. “hi ha una manera de tornar a ser bo”. Li explica la situació del fill del Hassan i la Farzana, i li demana que el vagi a buscar. Ell accepta, ho ha de fer, no per un sentiment d’afecte al principi, sinó com una expiació divina de la culpabilitat que havia arrossegat des de feia anys. Bé, també per obligació familiar.

* És també quan se n’assabenta que el Hassan i ell són germans! Aquí ho entén tot, i cau una bena dels seus ulls. Tota la seva infància intentant enorgullir el baba, les idees que el baba li explicava sobre el robar... el seu pare havia robat la dona al seu amic! Havia de ser un moment dur.

* Quan va a buscar el Sohrab a l’orfenat, on el director els hi explica que ven alguns nens i nenes a canvi de diners i que fa un mes que també es van endur al Sohrab.

* També explica la situació política, els talibans, l’aplicació de la religió d’aquests extremistes. Molt crua l’escena de la meitat d’un partit de futbol, amb la lapidació d’una parella que havia estat infidel. I l’executor d’aquesta lapidació, resulta ser l’Assef! Realment, hi ha molts extremistes religiosos que “veuen la llum” perquè els hi deu agradar el rotllo aquest violent, no tant pels motius religiosos.

* perquè el Sohraf pugui marxar, l’Assef repta a l’Amir a barallar-se, i finalment és el Sohraf el que salva a l’Amir. Emotiva l’escena en què el Sohrab diu que se sent brut perquè ha fet mal a una persona, i l’Amir diu que a vegades s’ha de fer, perquè l’Assef era molt dolent.

* El Sohraf, després de l’intent de suïcidi perquè es pensava que el tornarien a portar a un orfenat (encara que fos per pur procediment) es reclou en ell mateix. Continua reclòs ja quan viuen a California amb la Soraia i l’Amir, i s’acaba el llibre amb un punt d’esperança que torni a ser el mateix, quan surten a caçar estels un dia de celebració i li demana que faci volar l’estel. “per tu, ho faria mil vegades” li diu l’Amir al Sohraf, el mateix que li havia dit el Hassan a ell anys enrere.

El llibre m’ha encantat, hi ha algun gir inesperat, i tot i que s’alenteix quan arriba a California, no se m’ha fet gens de pesat. Et fa reflexionar sobre el que podem arribar a dir com a models que som dels nostres fills i com de vegades la nostra història ens retrata. També et fa reflexionar sobre com la necessitat, la por o la urgència fa que es puguin fer coses que a priori no es farien mai.

Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Martina20
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 565
Membre des de: ds. març 15, 2014 9:25 am

Re: CL març'18 - El caçador d'estels, de Khaled Hosseini

EntradaAutor: Martina20 » dl. abr. 02, 2018 10:57 am

Atenció Spoilers. Llegit fins al final.
En aquest part artiba l’esperada mort d’en Baba. Mort crec que satisfet, com si ja acceptés que és el que toca i a l’igual que com ell va decidir viure, també morirà en les seves condicions. M’agrada com l’Amir ens el descriu l’últim vespre tots junts. I quan l’Amir li diu a la Soraya que el trobarà a faltar, jo vaig pensar en aquell moment que era un personatge que també trobaria a faltar al llibre.
La parella no poden tenir fills per la raó que sigui i s’entén perfectament l’angoixa quan s’explica que aquell fill que no existeix estava al mig d’ells dos.
Finalment l’Amir torna a Agfanistan i deu ni do quin país. Ens dona poques pinzellades del canvi del país comparat com era abans però lo poc que explica és esfereïdor. Sobretot que maten la parella per infidels entre mig d’un partit a pedregades. I és impactant perquè això passa de veritat. És boig, salvatge, cruel.
Allà es troba l’Assef i aqui si que vaig veure a venir que se’l trobaria. El que no vaig veure a venir en cap moment del llibre era que en Baba era el pare d’en Hassan. Ja deia jo que l’Amir i en Hassan eren com germans però és que realment ho eren. I em vaig quedar parada perquè en Baba sembla tan recte, tan respectable. Però no, ell va robar la dona d’un altre i amb la seva mentida va robar la possibilitat que els dos sabessin que eren germans. Després ja s’entén perfectament perquè va plorar quan van marxar de la casa i altres detalls. Sabent la veritat, tot es posa a lloc.
Doncs tornant amb l’Assef, un personatge cruel i que disfruta fent mal. Tristament de gent així n’hi ha.
Resumint ràpid, l’Amir salva en Sohrab però també una mica al revés i a partir de llavors l’Amir a l’explicar el seu secret, ell es torna a sentir bò o fa les paus amb el passat.
Aquesta part final quan tornen als EUA se’m va fer més lenta.
El llibre m’ha agradat molt. És una història molt maca i excpte aquesta part final que dic, m’ha enganxat molt i el recomenaria
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8593
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL març'18 - El caçador d'estels, de Khaled Hosseini

EntradaAutor: Raqueleta » dt. abr. 03, 2018 12:55 pm

ATENCIÓ SPOILERS: LLEGIDA LA TERCERA I QUARTA PART


L'Amir i la Soraya es casen en una boda molt emotiva. Semblen dos adolescents tímits que ni gosen donar-se la mà. Em sembla molt maca l'escena de quan els tapen amb un vel i tenen un mirall a la mà, com ell li diu a ella per primer cop que l'estima i la veu, a través del mirall, com es posa vermella.

Després de la boda, van a viure a casa del Baba. La Soraya diu que quina forma de començar un matrimoni seria si no té cura d'ell, que està malalt. Ho veig un gest molt tendre, sobretot quan és de suposar que just després de casar-se una parella vol intimitat.
I poc després el Baba mor. Ve la família de la Soraya a sopar i ell està allà al sofà, participant de la celebració però al marge. "Me observaba bromear con Sharif, nos observaba a Soraya y a mí entrelazando los dedos, me observaba cuando le retiré de la cara un mechón de cabello. Yo veía su sonrisa interior, ancha como los cielos de Kabul en las noches que los álamos se estremecen y el sonido de los grillos inunda los jardines".

El tema del fill és dur, no hi he passat però em faig una idea. I tots acaben descartant l'opció de l'adopció per diferents motius, una opció que aquí està gairebé normalitzada (encara hi ha certs comentaris que em deixen flipant) és una opció no vàlida pels afganesos i ho argumenten i ho comparteixen tots.

El Rahim Kan torna a entrar en escena, truca a l'Amir i li demana que el vagi a veure i li diu que hi ha una opció de tornar a ser bo. Li parla de com era viure a Afganistan, del Hassan, que el va anar a buscar, i que estava casat, que l'Alí havia mort en trepitjar una mina antipersones. El Hassan i la Farzana van a viure a la casa del Baba amb el Rahim Kan (tot i que, d’entrada, el Hassan no volia perquè no sabia què en pensaría l’Amir), perden una filla i finalment tenen un fill, el Sohrab, que es diu com un heroi d'una història que llegien de petits. També torna la mare del Hassan i ell la perdona, sense ressentiments, i tenen una bona relació.

La mort del Hassan és horrible. El maten, bàsicament, per ser hazara, perquè no es creuen que està allà cuidant la casa, o simplement perquè els talibans volen la casa per a ells. Agenollat a terra i li disparen a la nuca. Una execució en tota regla. I com que la seva dona, en veure-ho, surt corrent i cridant, la maten també, en defensa propia, com si ella sola pogués fer res contra els talibans armats. I el Sohrab va anar a parar a un orfenat on l’ha d’anar a buscar l’Amir, que en poca estona passa a enfrontar-se amb el seu passat, a descobrir que el Hassan és germà seu, que ja no podrà reprendre la relació amb ell i que té un nebot i que l’ha de treure d’Afganistan.

L’Amir dubta però finalment fa el que ha de fer. És la forma de fer les paus amb el seu passat, igual que saber el secret del seu pare fa que l’humanitzi i el perdoni i es perdoni a ell mateix. En el viatge a Afganistan és molt important l’ajuda del Farid. Al principi comencen amb mal peu, però quan l’Amir explica què el mou a anar a Afganistan el Farid canvia d’actitud.
A Afganistan la desolació està per tot arreu. A casa del Wahid (germà del Farid), que els acullen, els donen de menjar i ells mateixos no tenen res per a menjar. O el professor universitari que coneixia a la mare de l’Amir i que ara és un vell que demana caritat. L’Amir vol lluitar contra aquesta pobresa i dona caritat al vell i amaga diners (ell mateix ho compara a quan va amagar diners per a que culpessin al Hassan) a casa del Wahid, una forma de pagar l’allotjament que li han donat sense que ells se sentin humiliats.

A l’orfenat no troben al Hassan. El director de tant en tant “ven” algun nano als talibans. D’entrada sembla una monstruositat el que fa, però no ho fa per a enriquir-se, no es queda els diners per a ell, de fet, l’orfenat ha estat una ruina per a ell, podria haver fugit d’Afganistan i no ho fa pels nens però no té diners per a alimentar-los, els talibans no li donen diners. I si els nega un nen, s’emporten deu, i gratis. “De modo que le permito que se lleve uno y que Alá nos juzgue. Me trago mi orgullo y me quedo con su maldito y asqueroso… dinero sucio. Luego voy al bazar y compro comida para los niños. Continua sent una monstruositat però no del director de l’orfenat sinó de la societat que han construït els talibans. Com monstruositat són les lapidacions, que a més a més són publiques, ja que així serveixen per a tenir més atemorida a la població. I el pitjor és llegir-ho i saber que això no és ficció.

Un altre que reapareix és l’Assef. El paper de talibà li va com fet a mida i com ja heu dit, no és per convicció religiosa sinó per pur sadisme. Ell mateix ho diu: “Yo me encuentro en mi elemento”.
I aquell enfrontament que tenien pendent ell i l’Amir finalment arriba i sort del Sohrab, que salva l’Amir i gràcies a això poden escapar. L’Amir queda fet pols, això sí, i curiosament li quedarà de per vida –entre altres cicatrius- una cicatriu al llavi, com la del Hassan.

El Sohrab és un nen marcat, traumatitzat, i no és per menys, clar. “En Afganistan hay muchos niños pero poca infancia.“ Costa molt que l’Amir pugui connectar amb ell però sembla que se’l va guanyant. Però tot són trabes per a poder-lo portar als Estats Units i l’ajuda des d’allà arriba massa tard, quan l’Amir ja li ha dit al Sohrab que la solució passa per estar un temps més a un orfenat, tot i que no a Afganistan, el que fa que intenti suicidar-se. Les pàgines fins a saber que el Sohrab s’ha salvat són molt angoixants, tots els remordiments que té l’Amir…
El Sohrab sobreviu però es tanca en ell mateix, la relació d’amistat que tímidament estaven iniciant es trenca, però la Soraya i l’Amir no es rendeixen. El llibre acaba de forma optimista, sembla que hi ha un petit acostament de nou, que allò que unia a l’Amir i al Hassan podrà crear un pont entre l’Amir i el Sohrab. Ara és, per fi, quan l’Amir li diu a una altra persona “por ti lo haría mil veces más.


Vaig llegir el llibre ja fa molts anys, tants que pràcticament no recordava res, només idees generals i algunes coses concretes i més aviat anecdòtiques. L’intent de suicidi del Sohrab, per exemple, l’havia oblidat i em va fer patir molt. He de dir que el llibre, en aquesta segona lectura que podria passar per una primera, m’ha agradat moltíssim, a mi no hi ha cap part que se m’hagi fet pesada, per a mi no sobra res. I ara encara tinc més ganes de rellegir “Mil soles espléndidos” i de llegir “Y las montañas hablaron”.
jaruma
:: pantera
:: pantera
Entrades: 898
Membre des de: dt. set. 18, 2012 8:28 pm

Re: CL març'18 - El caçador d'estels, de Khaled Hosseini

EntradaAutor: jaruma » dg. abr. 08, 2018 4:37 pm

SPOILERS - LLEGIT FINS EL FINAL


Doncs breument, perquè ja fa temps que el vaig acabar i no recordo en detall tot el que volia dir... a mi el llibre al principi no em va agradar, perquè no m'agradava gaire com estava narrat. No sé, no entrava. Després quan passa el problema amb el Hassan i l'Assef, primer puc entendre la reacció del protagonista: espantat, fugir enlloc d'ajudar-lo, i després avergonyir-se'n tant que evita el tema i fins i tot el contacte amb el Hassan. Són nens, és comprensible. Però després ja arriba un punt que no em puc identificar amb ell. Entenc que es va fent una bola, i també entenc que es recolza en els prejudicis socials per agafar una distància emocional i acabar sent capaç de fer coses horribles al pobre Hassan. Però hi ha d'haver un moment en què la teva consciència et digui prou, i aquest moment sembla que no arriba mai. Jo creia que faria servir les seves dots per l'escriptura per escriure una carta a algú, al Hassan, o al pare, o a l'amic del pare, i explicar-li tot. Però res, el fa fora de casa i prou.

Quan emigren a Nova York, al contrari que a la companya, per mi el llibre millora. Els personatges creixen, perquè han passat per una situació molt dura, s'han d'adaptar, etc. A mi se'm va fer una mica pesat el romanç amb la Soraya, però en realitat va ràpid. I tot el que ve després, d'Afganistan, em va semblar molt interessant. Per molt que ho vegis als diaris, mai et pots fer una idea de l'horror que viuen en països en aquestes situacions. Vaig passar pànic amb els talibans, llegint allò que no pots mirar-los als ulls pel carrer, o tot allò del camp de futbol. Què horrorós.

I després amb el Sohrab i tot el que han de passar per adoptar-lo, també em va resultar interessant. I el final, amb els estels, molt ben trobat.

Així que en general el llibre em va agradar i el vaig disfrutar, però no m'han quedat ganes de llegir res més de l'autor. Pel meu gust és molt bo explicant històries, però no m'agrada com les escriu (no sé si m'explico).

Torna a “Club de Lectura”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::