CL novembre'18 - Premi Sant Jordi 2016: El setè àngel (David Cirici)

Llibres, tallers..

què ens ha semblat?

m'ha encantat!!!!!
0
No hi ha cap vot
m'ha agradat molt
0
No hi ha cap vot
m'ha agradat, está bé
4
100%
ni fu ni fa
0
No hi ha cap vot
no m'ha agradat gens
0
No hi ha cap vot
 
Vots totals: 4
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL novembre'18 - Premis Sant Jordi

EntradaAutor: ametista » ds. abr. 28, 2018 12:58 pm

noies qui falta per votar?

de moment tenim vots de la jaruma, Martina20, Anna Maria i Raqueleta

falto jo :content: i nienna? Beikost? algú més?
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Avatar de l’usuari
nienna
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2082
Membre des de: dt. set. 14, 2010 7:58 pm
Ubicació: Barcelona

Re: CL novembre'18 - Premis Sant Jordi

EntradaAutor: nienna » ds. maig 05, 2018 8:36 pm

Votat! I ara tenim triple empat neujor:-)
Ellie77
:: puça
:: puça
Entrades: 36
Membre des de: dc. maig 11, 2016 11:45 am

Re: CL novembre'18 - Premis Sant Jordi

EntradaAutor: Ellie77 » dt. maig 08, 2018 9:31 am

Jo acabo de votar i em sembla que he desempatat..
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL novembre'18 - Premis Sant Jordi

EntradaAutor: ametista » dt. maig 08, 2018 5:07 pm

>.-<: >.-<: >.-<:

doncs que bé, perquè estava la cosa ajustada eh? quina emoció! :content:

doncs en principi ja tenim llibre guanyador! :()()::::
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2122
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL novembre'18 - Premis Sant Jordi

EntradaAutor: Anna Maria » dt. maig 08, 2018 9:35 pm

Ostres, molt bé, ja tenim els llibres del club del 2018!
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL novembre'18 - Premi Sant Jordi 2016: El setè àngel (David Cirici)

EntradaAutor: ametista » ds. oct. 27, 2018 4:38 pm

noies anem escalfant motors!!! en uns dies comencem l'última lectura de l'any >.-<:

(això vol dir que aviat us atabalaré amb la organització de les lectures de l'any que ve :content: )

per cert, ja vaig agafar el llibre a la biblio i anava a posar la temporització a la primera pàgina però ups, problema, el llibre no té cap tipus d'índex!! podria fer un càlcul aproximat de pàgines, repartir capítols.... però he pensat que només té 300 pàgines i que potser aquest mes el podríem llegim i comentar sencer, i si algú vol comentar alguna cosa abans ho fem amb un avís de SPOILERS LLEGIT FINS LA PÀGINA TAL o EL CAPÍTOL TAL.... què us sembla?
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2122
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL novembre'18 - Premi Sant Jordi 2016: El setè àngel (David Cirici)

EntradaAutor: Anna Maria » ds. oct. 27, 2018 10:50 pm

Hola!
Això vol dir que aviat tindràs la feinada d'haver-ho de proposar. Ametista, per la meva part, no m'atabales, al contrari, ets el sol que guia el club :***:

Doncs és cert, no ho havia mirat. El tinc des de fa quasi un mes, em sembla, i no l'havia ni obert. Però don't worry, també estarà bé fer-ho d'aquesta manera!

Jo el començaré a llegir ja perquè avui he acabat de llegir el que tenia entre mans, m'he embolicat a tornar a estudiar anglès i entre això i que em toca avançar feina de nit no tinc massa temps aquests dies i prefereixo anar avançant un pelet.

Doncs a veure que tal és!
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8593
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL novembre'18 - Premi Sant Jordi 2016: El setè àngel (David Cirici)

EntradaAutor: Raqueleta » dl. oct. 29, 2018 8:03 am

Hola! Jo el vaig començar ahir, el tema és que el tinc en versió digital, de préstec per ebiblio, i el meu no té 300 pàgines sinó 213!! Així que si poseu fins la pàgina tal, o si ho poso jo, no coincidirà...
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL novembre'18 - Premi Sant Jordi 2016: El setè àngel (David Cirici)

EntradaAutor: ametista » dl. oct. 29, 2018 5:29 pm

Raqueleta ha escrit:Així que si poseu fins la pàgina tal, o si ho poso jo, no coincidirà...


doncs comentem al final, decidit! :content: :content:


(bé, sí que ho podríem fer per capítols (LLEGIT FINS CAPÍTOL TAL) ...els capítols sí que coincidiran no?)
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Avatar de l’usuari
Martina20
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 565
Membre des de: ds. març 15, 2014 9:25 am

Re: CL novembre'18 - Premi Sant Jordi 2016: El setè àngel (David Cirici)

EntradaAutor: Martina20 » dl. nov. 05, 2018 6:27 pm

Bones :content: ,

Ja he començat la lectura i passa molt bé de moment.

Així doncs ho fem així. Comentem fins al final i si volem dir alguna cosa, doncs avisar fins a capítol x llegit amb Spoilers :-)
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8593
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL novembre'18 - Premi Sant Jordi 2016: El setè àngel (David Cirici)

EntradaAutor: Raqueleta » dt. nov. 06, 2018 1:03 pm

ametista ha escrit:
Raqueleta ha escrit:Així que si poseu fins la pàgina tal, o si ho poso jo, no coincidirà...


doncs comentem al final, decidit! :content: :content:


(bé, sí que ho podríem fer per capítols (LLEGIT FINS CAPÍTOL TAL) ...els capítols sí que coincidiran no?)


Suposo que els capítols sí, malament aniríem!
Avatar de l’usuari
Martina20
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 565
Membre des de: ds. març 15, 2014 9:25 am

Re: CL novembre'18 - Premi Sant Jordi 2016: El setè àngel (David Cirici)

EntradaAutor: Martina20 » dj. nov. 15, 2018 7:21 pm

Atenció Spoilers: llegit fins al final

Bones companyes de lectura! Com aneu?
Ja fa uns dies que vaig acabar la lectura.

A l’escriure aquesta opinió he de pensar primer que la història principal del llibre és la història d’un pare que creu que ha perdut el seu fill, la pena aue comporta, la tristesa i sobretot la culpabilitat aue té. No em vull posar en el tema de l’Ernest si va ser o no un irresponsable perquè el patiment que tenia i que hauria de carregar tota la seva vida era palpable i crec que això ja era un càstig enorme. Tot i la culpabilitat i tristesa que envolta el caràcter degut a les circumstàncies, em va xocar que tingués les ganes de conèixer una noia i liar-s’hi. Potser volia viure un parèntesi al mig de tanta foscor? Potser és un altre error? Tot i que el personatge de l’Ernest fa pena també trobo que és de vegades egoïsta. Segurament l’hauria de disculpar per les tràgiques circumstàncies però pensa en la seva pena i no en que la sevaseva parella s’ho passa malament, pensa que li fa pal trucar a la mare d’en Marc no només per donar una noticia horrible sinó pel ruixat que caurà i l’episodi que un refugiat l’ha d’acompanyar a l’hotel pq porta un pet a sobre i ni recordar-se del nom, malament. En aquesta part on l’escriptor vol fer un paralelisme de que el refugiat i ell han perdut un fill i estan iguals, plorant la mort del que més s’estimen però a mi no em va fer sentir còmode per dir-ho d’alguna manera. Pels dos pares ha de ser molt dolorós però un ha de tornar a unes barraques i a un futur imprevisible i l’altre es pot ocupar de la seva pena.
L’Ernest més endavant comença a ajudar als refugiats al mar, potser una manera de buscar un perdó ajudant als que s’estan a punt d’ofegar ja que no va poder salvar el seu fill. O unamanera de deixar de ser egoïsta “com si no hagués sigut capaç de sentir pena pel nen i per la mare, i plorés per la culpa, pel desastre que havia provocat.,perquè la Sara no havia compartit amb ell la cerimònia. Es cagava en la simpatica---, era un miserable. No compartia, no comprenia, amb prou feines devia ser capaç d’estimar, devia ser això el que li passava”. I així comença a ajudar els refugiats. L’escena on ell està a la platja per primera vegada és colpidora. “així que va trepitjar la platja, va tenir la sensació d’assistir a una cerimònia on ningú l’havia convidat... era la cerimònia del retorn a la vida”

Després hi ha la història d’en Marc i les seves peripècies. La seva història podria ser possible davant la barbaritat de milers i milers de refugiats. Aqui ressalta l’amistat d’ell i de la Hani. Un final molt trist... no em va quedar clar si la Hani també es mor, l’escriptor no ho confirma. M’hagués agradat saber que vivia, una mica de llum amb tanta desgràcia. Però suposo que l’escriptor no ens vol donar aquesta treva perquè el que està passant a la realitat és així o pitjor, I després l’Ahmad que feia una cosa dolenta tinguent en Marc però el que volia era sobreviure per ajudar a la seva cunyada. Quan la vida et porta a uns límit inimaginables com ens podem transformar? Aqui una altre història de culpabiliat.... amb un final tan tràgic ... i és només una pinzellada, la història només d’una familia acabada. I en Marc, un nen de 7 anys n’és testimoni de tot això.

I finalment la història de les periodistes. Una història d’una dona que m’ha fet pensar en el #metoo i que a través de la feina i amistat busca empoderar-se per fer front a les pors i sembla que ho aconsegueix.

Donçs el llibre m’ha agradat bastant i el recomenaria. És un llibre que d’aqui un temps crec que tornaria a llegir.
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8593
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL novembre'18 - Premi Sant Jordi 2016: El setè àngel (David Cirici)

EntradaAutor: Raqueleta » dl. nov. 26, 2018 11:36 am

ATENCIÓ SPOILERS: LLEGIT FINS AL FINAL

Fa molt que vaig acabar el llibre, però ja sabem que sempre el que més costa és trobar temps per comentar-lo…
D’entrada vull dir que havia llegit ressenyes que no el deixaven massa bé, venien a dir que era un llibre molt fred, com una crònica periodística que no aprofondia en els sentiments, però he de dir que no estic d’acord. No m’ha semblat una crÒnica freda i trobo que els sentiments (pena, culpa, solidaritat, etc) estan ben explicats.

D’entrada, tota la història de quan el Marc cau al mar, com el busquen, l’angoixa del pare, la culpabilitat que sent, la pena quan ja el donen per mort i només cal esperar que trobin el seu cos.
És cert que l’Ernest es comporta de forma egoïsta, és com si s’apropiés del dol, com si només ell patís, com si difunt només fos el seu fill, no també el fill d’una altra persona, el fillastre d’una altra, el germanastre d’un altre, el net d’altres persones, etc. Però aquest és un comportament que jo he vist a la vida real, junt amb el no fer pinya amb les altres persones que estan patint, perquè el meu dolor és més gran i el dolor dels altres, que ha de ser menys, em molesta.
I així és com s’allunya de la seva actual parella i del fill d’ella, perquè li molesten. Com ni truca a la seva mare i a la seva germana, àvia i tieta del nen, i ho ha de fer la seva ex.
Sembla un comportament molt egoïsta, però… a saber quin comportament és normal davant de la mort d’un fill? I més si és una mort així, un accident tràgic, en el que et culpes i no pares de pensar “si hagués fet això…” o “si no hagués fet allò altre…”
L’escena en la que s’ho fa amb la cooperant aquella a mi també em va xocar, però ho interpreto no com que tingués ganes de sexe, de tenir una aventura, sinó que tenia ganes de fugir, d’oblidar-se per una estona, de viure per una estona al marge de la desgràcia que sap que l’acompanyarà sempre. Com quan s’emborratxa, per mi és una forma d’apagar el dolor una estona.
i acaba ajudant als cooperants a salvar a les persones que arriben a la costa. Suposo que és una manera de treure’s la culpa de sobre, evitar que altres morin ofegats ja que no va poder evitar que el seu fill morís, de "redimir-se".

Si la part de l’Ernest és dura, la part del Marc no es queda enrera. Ja la part de quan està a l’aigua, esperant que el rescatin, que va tenint por, que va tenint fred, que s’adorm per la hipotèrmia, és tremenda, que només té 7 anys! I després la realitat tan dura amb la que es troba: per una banda, veus que ha anat a parar a mans d’algú que no l’ajudarà, d’entrada creus que sí, que ho fa perquè tenia un fill de la mateixa edat, però de seguida veus que hi ha alguna cosa més, i per altra banda, tota la realitat de la vida dels refugiats, els que moren i no arriben i els que arriben i el que han de patir, i encara que és estiu i la vida no és tan dura com a l’hivern…
L’Ahmad cada cop va fent més ràbia, però al final fa més pena que res. Quan ja té un peu al tren per poder marxar li arriba la notícia de que han mort la seva cunyada i els seus nebots, després de la mort del seu fill i del seu germà, i acaba suicidant-se.
La relació amb la Hani sembla que és l’únic que “salva” al Marc de la situació que l’envolta. Ha de poder gestionar la por d’un nen de no tenir els seus pares al costat, de saber que estan patint per ell, de no saber si els podrà tornar a veure, d’assumir tota la misèria que està veient, tota la mort, enfermetat, pobresa, brutícia, necessitat, gana al seu voltant. Per sort, té una companya de jocs, amb la que s’entèn només amb gestos. Trist final el de la Hani i la seva família, del que el Marc acaba sent testimoni…

La part de la periodista és la que menys m’ha agradat. Toca un altre tema molt important, l’assetjament sexual a la feina, però trobo que aquí sí que no acaba d’estar ben definit. No és que em caigui malament el personatge ni que no me’l cregui, però la seva història no m’ha arribat a tocar, i tenia tots els ingredients per fer-ho, pel que crec que és perquè no està prou ben treballada.

I després de tot el llibre esperant que per fi la periodista trobi el nen (perquè està clar que s’han de creuar els personatges i que serà ella qui el trobarà), quan per fi el troben i l’estan portant al retrobament amb els seus pares, va el nen i té una reacció alèrgica que gairebé es mor, perquè està mort de gana, perquè menja amb desfici i ni es para a pensar en els ingredient que té la barreta de cereals. Sincerament, em va semblar que no calia. Em va fer patir i em va semblar d’una crueltat innecessària. Tot el llibre patint pels pares i patint pel nen perquè, a l’últim moment, estigui entre la vida i la mort. No soc molt de happy end i m’agraden els finals pertorbadors, però aquest cop m’hagués emprenyat si el nen hagués mort…
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL novembre'18 - Premi Sant Jordi 2016: El setè àngel (David Cirici)

EntradaAutor: ametista » dl. nov. 26, 2018 9:20 pm

ATENCIÓ SPOILERS!! LLEGIT FINS AL FINAL

bé, doncs he de dir que el llibre m'ha agradat més del que em pensava inicialment, es llegeix bé i sí que en algunes coses és una mica previsible (com diu la Raqueleta ja veus a venir que la periodista trobarà el nen) però tot i així no perds l'interés en la lectura... això sí, el principi quan el Marc cau a l'aigua, quina angoixa! tant els capítols de la perspectiva del pare com els del nen, buf!!!!

sobre l'Ernest... bé, hi ha persones que es tanquen en elles mateixes però... teniu raó que tal i com porta la situació en general és egoista... només pensa en ell i en el seu patiment i no en el dels altres.... A mi m'ha sobtat bastant el distanciament amb la Sophie i el Max... se suposa que són una família que ja fa temps que viuen junts i en canvi no ho sembla, i tot és per com ell viu la situació... fins al punt que finalment acaben separant-se, no? :ufs:
i el tema del ligue amb la cooperant a mi també em sembla una via d'escapament com el dia de la borratxera.... una manera d'oblidar...o de no sentir...... o d'intentar tapar el que sent amb altres coses....

sobre la història del Marc... he de dir que en algun moment pensava que això un nen de 7 anys no ho diria o ho faria.... però bé, suposo que tot depén del grau de maduresa/cultura de cadascú, no? :content: i tota la història de l'Ahmad i la família..... en contrast amb la història del Marc, que acaba bé, aquesta acaba malament per tots.........

la història de la periodista.... no sé fins a quin punt era necessari tot el tema de l'assetjament sexual.... crec que la lectura hagués sigut més o menys igual sense aquesta trama ja que no hi acaba d'aprofundir.... només amb el fet d'haver-se de fer valer simplement per ser dona en una redacció plena d'homes potser ja hauria fet el fet...

i el que sí era totalment innecessari era l'ofegament amb el tema de l'al·lèrgia als fruits secs (i no ho dic perquè jo tingui un fill que es diu Marc amb al·lèrgia als fruits secs, buuuuuf, angoixa extra! :content: ) estic d'acord amb la Raqueleta que ja hi ha prou patiment en tot el llibre com perquè al final el nen es mori per menjar-se una barreta de cereals... que no passa i sobreviu però la meva reacció al llegir-ho va ser "calia?" .... és com si l'autor hagués volgut fer un gir inesperat per acabar de mantenir l'interés o perquè no fos tot tan previsible i happy....

però bé, tot i això el llibre molt bé :content: i ara poso l'enquesta perquè votem! :ok:
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Ellie77
:: puça
:: puça
Entrades: 36
Membre des de: dc. maig 11, 2016 11:45 am

Re: CL novembre'18 - Premi Sant Jordi 2016: El setè àngel (David Cirici)

EntradaAutor: Ellie77 » dc. des. 05, 2018 10:52 am

Hola a totes,

El primer que volia comentar és que durant la lectura he patit moltíssim, perquè jo també tinc un fill de 7 anys, i només pensava en com em podria sentir si a mi em passés una cosa així... També m'ha sobtat la maduresa del personatge del Marc, ja que només amb 7 anys aconsegueix ser capaç de tirar endavant i de prendre unes decisions massa d'adults.

Sobre l'Ernest, no em puc imaginar el patiment com a pares d'haver de viure una situació així. És normal el "distanciament" amb la Sophie i fins i tot amb el Max. És el SEU fill qui ha caigut a l'aigua i en algun moment el llibre ens mostra com l'Ernest es turmenta pensant que si el Max no no hagués reclamat la seva atenció, no hagués deixat al seu fill Marc sol al vaixell...

Sobre el final, també estic d'acord amb vosaltres que no calia que el nen estigués a punt de morir ofegat per haver-se menjat una barreta de cereals... després d'haver sobreviscut a una odíssea!!!! Vinga home...
Perquè el Marc sobreviu, no? El final em va fer dubtar sincerament...Però l'última paraula de la història és un HOLA del Marc. així que jo entenc que aconsegueix sobreviure...
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL novembre'18 - Premi Sant Jordi 2016: El setè àngel (David Cirici)

EntradaAutor: ametista » dc. des. 05, 2018 1:12 pm

Ellie77 ha escrit:També m'ha sobtat la maduresa del personatge del Marc, ja que només amb 7 anys aconsegueix ser capaç de tirar endavant i de prendre unes decisions massa d'adults

a mi això també em va sorprendre, el meu fill petit té 8 anys i no me l'imaginava fent segons quina reflexió que feia el Marc, en més d'una ocasió pensava "set anys tenia? no m'acaba de quadrar..."

ah per cert Ellie77 recorda posar un avís de SPOILERS abans de comentar! :ok:
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2122
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL novembre'18 - Premi Sant Jordi 2016: El setè àngel (David Cirici)

EntradaAutor: Anna Maria » dj. des. 13, 2018 6:23 pm

ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIT FINS AL FINAL!
Bones,
per fi l'he acabat! Dir que m'ha costat d'acabar perquè em feia patir molt i molt, i perquè com a mare que sempre intento estar pendent del que fa l'Isaac (a vegades potser estic massa a sobre) em racanava una i altra vegada el fet que l'hagués deixat sol enmig del vaixell. No vull jutjar, però és com em feia sentir. A més, ja a la primera trucada que fa el Marc, que després l'Ernest truca i parla l'Ahmad que no s'entenen, passant per les vegades que estan a punt de trobar-se...
Bé, i l'embolic que té... doncs no l'entenc, tot i que sé que a vegades (sobretot diuen que els homes) tenen la necessitat de descarregar, de sentir-se vius... ho vull entendre però em costa, la veritat. Jo quan vaig tenir l'avortament em van dir que durant uns dies no mantingués relacions sexuals... vaja, com si n'hagués de tenir ganes!
M'ha donat molt punt de visceralitat, i m'ha costat d'avançar pels sentiments que em provocava, l'acció se'm feia lenta pel fet que encara no es trobaven.
No tinc temps de comentar més, ho sento guapes
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?

Torna a “Club de Lectura”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::