CL gener'19 - Emma (Jane Austen)

[ametista]

doncs seguint la nostra tradició de llegir Jane Austen cada dos anys, aquest any toca

de moment al Club ja hem llegit:

- L'abadia de Northanger (CL MAIG 2011)
- Persuasió (CL JUNY 2013)
- Orgull i prejudici (CL MARÇ 2015)
- Seny i sentiment (CL MAIG 2017)

i ens queden per llegir:

0 vots - Mansfield Park:
Fanny Price és una nena encara quan els seus oncles l'acullen a la seva mansió de Mansfield Park, rescatant-la d'una vida d'estretors i de necessitats. Allà, davant la seva mirada acovardida, desfilarà un món d'oci i de refinament en el qual les innocents diversions alimentaran maquinacions i estratègies de seducció. Aquest món amaga una veritat perillosa i només Fanny, des del seu submís silenci, serà capaç d'entreveure les seves conseqüències i amenaces.

6 vots - Emma
Una noia de només vint-i-un anys, captivadora, llesta i ben educada, es pensa que ho té tot per poder riure’s del món. Convençuda de la seva superioritat social i intel·lectual, i massa pagada d’ella mateixa, decideix no casar-se mai i, a la vegada, es lliura amb afany a la treballosa tasca de casar els altres, creient-se coneixedora dels sentiments de tothom. Però el cor de les persones sol ser molt més complex i inabastable, i l’amor, ja ho deien els antics, tot ho venç. Amb aquesta novel·la es demostra indiscutiblement, com va afirmar Pietro Citati, que Jane Austen coneixia tots els secrets de la realitat.

i per unanimitat, llegirem:




TEMPORITZACIÓ

com que inicialment el llibre es va publicar en tres volums he fet la divisió per aquestes parts:

el 10 de GENER comentarem la PRIMERA PART
capítols de l'1 al 18

el 20 de GENER comentarem la SEGONA PART
capítols del 19 al 36

el 30 de GENER comentarem la TERCERA PART
capítols del 37 al 55

i a partir del 31 de GENER i durant el mes de febrer, les que vulguem/puguem podem mirar i comentar la pel·lícula amb el mateix títol de l'any 1996, protagonitzada per Gwyneth Paltrow, Ewan McGregor, Jeremy Northam i Toni Collete.


i les participants al Club de lectura d'aquest mes serem:

Anna Maria
Martina20
Raqueleta
nienna
Ellie77
ametista

qui més s'apunta?

[Anna Maria]

Votat!

[Raqueleta]

Votat. De moment em sembla que ho tenim força clar...

[Martina20]

Votat! Doncs sembla q si q estar clar

[Anna Maria]

Hola guapes!
Què us sembla si ja donem aquesta enquesta per acabada?

[ametista]

esperaré a que votin la nienna i l'Ellie77 però veient com va, ja podem donar el resultat per bo!

[nienna]

Votat!

[ametista]

que bé nienna!

sí, ho tenim més que clar

a veure si l'Ellie77 passa per aquí i vota a totes les enquestes... que aquest llibre ja està decidit però a veure si fem unanimitat total

[Anna Maria]

[Ellie77]

Hola a totes i bones festes!
Sempre dic el mateix...però vaig molt perduda amb la mecànica i la temporalització del club de lectura.
Em sap greu fer les coses sempre fora de temps, però no sempre puc conectar-me..
Ja he votat..la veritat és que he votat per no anar contracorrent, ja que em venia de gust llegir qualsevol llibre de Jane Austen.

[ametista]

que bé, ja tenim tots els vots!

edito la primera entrada

[Anna Maria]

[Anna Maria]

Bones!
Ostres, m'està agradant molt, però no m'hi puc posar gaire... a veure si millora la cosa!

[ametista]

ATENCIÓ SPOILERS!!! LLEGIDA LA PRIMERA PART

En un primer moment, quan vaig començar a llegir, pensava que potser era la novel·la més superficial i repetitiva de totes les que hem llegit de la Jane Austen però llavors vaig recordar que és una comèdia i ja ho vaig veure des d'una altra perspectiva (les manies hipocondríaques del pare de l'Emma, les converses repetitives on cadascú diu la seva i no van enlloc, els tombs que li donen a les coses, les situacions d'equívoc que donen lloc a malentesos... ) ara, tot i així tampoc és que em faci partir de riure però suposo que per l'època deuria ser graciós

Pel que fa a la història en sí, va sobre com l'Emma intenta fer de "casamentera" amb tothom i especialment amb la seva nova amiga Harriet (que és una mica pàmfila, tot s'ha de dir) L'Emma és una noia intel·ligent i una mica manipuladora, perquè fa anar a la seva amiga per on vol... i també ho intenta amb el candidat escollit per casar-se amb la Harriet tot i que és més que evident que el senyor Elton està enamorat de l'Emma i quan ella se n'assabenta és quan s'adona de com n'estava d'equivocada... en aquest moment sembla que es replanteja una mica les coses i vol deixar de ficar-se en la vida dels altres... (però em sembla a mi que no ho farà )

el que més greu em sap és que es fiqui pel mig quan el senyor Martin li demana per casar-se a la Harriet, que semblava un bon partit per les possibilitats d'ella (ja que aquestes coses eren tan importants a l'època) i sobretot perquè semblava que a ella li agradava i que havia estat molt a gust la temporada que va estar a casa de la família d'ell... haurien pogut ser feliços...

per altra banda està clar que la que acabarà casada serà ella, no? la qüestió serà amb qui! per una banda hi ha el cunyat (el senyor Knightley, que ostres, quin embolic amb tants Knightley per aquí i per allà, si fins i tot a la germana l'anomena senyora John Knightley, no?) amb el cunyat són amics, parlen de tot... però hi ha hagut un pique d'uns dies sense parlar-se que... no sé jo, eh? aquí potser hi ha algo!

però al finalitzar aquesta part ens han parlat molt del personatge del Frank Churchill, el fill del senyor Weston... i fins i tot ella mostra cert interés, pensa que seria algú adequat per ella... que els Weston segur que han fet plans per ells dos... així que... a veure si entra ja el Frank en escena i veiem com va!

[Martina20]

Atenció:Spoilers primera part !!! ]
L’Emma és un personatge molt interessant, no trobeu? Pel costat negatiu veig que és egoista i cega del que passa al seu voltant. Però per l’altra banda està sempre intentant mimar al seu pare i procura per l’estabilitat i harmonia de la familia i a més a més té tocs feministes per la èpica. Com per exemple quan li diu al John Knightley que pq quan una dona rep una proposició de matrimoni, l’ha d’acceptar de seguida? Hi hauria d’haver llibertat! o que ella està molt bé sense un home i que no es vol casar. Sabem però que al final es casarà, jajaja.
Pel que fa a la seva amiga Harriet, sembla que és un personatge que es deixa portar per les circumstàncies. I si que sap greu que l’Emma es posi pel mig del possible matrimoni amb en Martin però jo crec que potser acaben junts. Em fa la pinta que és una novela divertida on tot va bé si acaba bé.
Ara ens toca veure que passarà quan arribi el Sr Churchill. Aqui em sorprèn que l’Emma tingui ganes de coneixe’l. Serà pq el voldrà casar amb alguna altra amiga?
El pare de l’Emma també és un personatge peculiar tota l’estona parlant de la filla i la Sra. Taylor es casen i que pobretes. Sembla que les dos s’han casat adequadament però això no és prou.

La veritat que és una lectura agradable

[ametista]

ATENCIÓ SPOILERS!! LLEGIDA LA SEGONA PART!

doncs la trama va avançant i seguim amb la incògnita d'amb qui es casarà l'Emma

Martina20, tens raó amb el punt feminista per l'època per com defensa el dret de les dones a escollir o a dir que no, i perquè ella mateixa també es nega a casar-se i ho defensa com una opció ben vàlida, si no fos per ella i la seva visió del tema semblaria que per les dones l'únic objectiu a la seva vida hauria de ser fer un bon casament (a nivell estatus social, econòmic...) Que de fet en algunes situacions amb la Harriet i la Jane Fairfax sí que es veu com el casament és important per solucionar les posicions socials de les dones, perquè puguin tenir una bona vida, no hagin de treballar...... està clar que això és en certs nivells socials, que és el que reflecteix aquesta novel·la... les famílies benestants que viuen de les seves rentes i les seves terres i no fan res més en tot el dia que viure ociosament... (ja ho hem comentat en altres novel·les que hem llegit de l'època, no? que sembla fins i tot avorrit, no tenen res més a fer que passejar, visitar-se els uns als altres, escriure's cartes i tocar el piano! )

per fi apareix el Frank Churchill i passen un parell de setmanes tots molt entretinguts... i quan marxa l'Emma creu que s'ha enamorat! i això que ella passa d'aquestes coses.... i sembla que l'interès és mutu però.... alguna cosa no acaba de quadrar, no? és com si el noi aquest no fos aigua clara del tot.... sempre quedant bé amb tothom i... no sé, que no me l'acabo de creure!
bé, ja veurem què passa però de fet l'Emma mateixa ja s'autoconvenç que no ha de passar res entre ells

ah, llavors apareix en escena la senyora Elton, quina altra també! no m'estranya que a l'Emma no li agradi, amb els seus aires de superioritat i a la vegada la vulgaritat amb la que parla... i la incoherència! és bastant insofrible, la veritat

en aquesta part també han quedat ben reflectides les converses absurdes que tenien sobre qualsevol tonteria durant hoooooores, com per exemple quan la Jane Fairfax va a buscar el correu i queien quatre gotes i tothom opina i hi fot cullerada...buf, quin agobio!! que ja imagino que precisament és una exageració per fer-ne broma però vaja, que la Jane Austen en deuria estar una mica farta d'aquestes converses a la vida real

i una altra cosa que m'ha sorprès és la falta de privacitat en la correspondència escrita, suposo que ja hi comptaven quan escrivien cartes, no? que els altres les explicarien o directament les deixarien llegir a tot quisqui????

i és precisament amb una carta que s'acaba aquesta part, amb la notícia que el Frank Churchill torna.... ai ai aaaai... què passarà ara? l'Emma realment controlarà tant el que sent? l'interès serà mutu de veritat? ah i m'ha fet molta gràcia com el senyor Weston primer i el senyor Knightley després han d'aguantar a la pesada de la senyora Elton però clar, com que són cavallers ho fan... i el final del capítol, quan el senyor Knightley té un dels seus piques amb l'Emma (detecto certs piques entre ells que poden derivar cap a un cert interès entre ells?) i diu que feia esforços per aguantar-se el riure però que ja no en va haver de fer més quan la senyora Elton va començar a parlar-li

la veritat és que m'ho estic passant bé, sí que és una lectura agradable

[Anna Maria]

Bones,
Abans de comentar la primera part, només un comentari: si estic llegint tan poc i és un llibre de número de pàgines bastant accessible... no sé pas com m’ho faré pel llibre “totxo” jejejeje

ATENCIÓ SPOILERS. LLEGIDA PRIMERA PART

A veure, haig de dir que a més de tenir poc temps, la novel•la m’està costant una mica perquè no em sento identificada amb els caràcters de l’Emma i el seu pare. És a dir, que no em cauen gens de bé. Què pagats de sí mateixos, mirant-se tot el dia el melic, possessius amb la gent i egoistes. I son pare a més, hipocondríac a més no poder! Penso en la idea que si pogués els hi donaria una feina perquè s’entretinguessin de debò i no tinguessin tants pardalets al cap
Ja sabeu que em costa poc abandonar un llibre, i si no ho he fet fins ara és perquè tenia ganes de llegir com l’Emma es fotia de morros amb alguna de les seves idees i perquè em diverteix aquesta cosa d’arribar a l’insult sense despentinar-se ni mostrar nervis, sobretot educació..
Com vosaltres, també m’ha sabut greu que per culpa d’Emma la Harriet no hagi acceptat al Sr. Martin, semblava que li feia el pes.
I quin embolic! El sr. Elton enamorat d’Emma, ella diu que superficialment i per interès però jo crec que sincerament. Emma que es fixa amb la possibilitat de Frank, però que aquest no té ni intenció de venir a veure a son pare, i em sembla que ni es coneixen i a ella li fa gràcia el tema de ser parella? Harriet que es fa a la idea de la possibilitat amb el sr. Elton, i el sr. Martin se’n va amb carabasses.
Pel que fa a la manera d’entendre l’amor, per una banda hi havia les convencions socials, els estatus, la família, els diners, però per l’altra aquest fet d’enamorar-se només amb parlar de forma amable, sense ni tan sols tocar-se les mans, i fins i tot ni parlant-se de tu. Molt diferent a com ho entenem actualment.
Per cert, els homes encara que solters ja els hi posen la “coletilla” de sr, en canvi les noies pel nom de pila més que res, tot i que hi ha cops que sí que els hi posen el srta, però no mai senyorets pel que fa als homes.
També em vaig apuntar una frase, quan es parla de l’internat de la sra. Goddard: “ ... donde se vendían a precio razonable una razonable cantidad de logros, y donde se podía mandar a las chicas, quitándolas de en medio, para que se las arreglaran por su cuenta instruyéndose un poco, sin peligro de volver hechas unas niñas prodigio”. Y ho deien tant tranquil•lament, era assumit per tothom amb una normalitat...
A veure com continua, tindré en compte el que heu dit que és una comèdia, que diria doncs que és com una crítica a la forma de ser de segons quines persones “amb possibles” en aquella època.

Abraçades,
Anna Maria

[Ellie77]

Hola a totes!

Jo de moment avanço en la lectura molt lentament, intentaré a veure si puc comentar alguna cosa abans que s'acabi el mes...
De moment m'està agradant molt. Sóc molt fan de la sèrie Dowtown Abbey i hi han moltes coses que m'hi fan recordar..

[ametista]

Ellie tranquil·la! tu ves fent i gaudeix de la lectura, i quan puguis ja comentaràs!

si estic llegint tan poc i és un llibre de número de pàgines bastant accessible... no sé pas com m’ho faré pel llibre “totxo” jejejeje

home accessible.... té més de 500 pàgines, eh?
jo crec que és com altres llibres que al principi (primera part) potser està bé però no t'enganxa molt molt.... i més endavant ja et va enganxant i vas llegint més (segona i tercera part) o almenys això m'ha passat a mi!

ah i dir-te que estic molt contenta de que segueixis llegint el llibre i no l'hagis deixat... ni que sigui per la curiositat morbosa de veure si l'Emma s'estampa

i sí, el tema comèdia crec que s'ha de tenir en compte sinó certes converses o actituds serien insofribles (l'hipocondria del pare, els monòlegs-tostón de la senyora Bates...) suposo que portar-ho a l'extrem era una manera de fer-ho més visible i "divertit" com a crítica a certes situacions i convencions socials de l'època...

[Anna Maria]

Gràcies ametista!