CL març'19 - Anna Karenina (Lev Tolstoi)

[ametista]

oh noies molt bé!

jo vaig atrassada... el vaig començar amb ganes eh? però em feia com a mandra posar-m'hi... i ostres, sabeu què m'ha passat? avui que m'hi havia posat en serio acabo la pàgina 32, passo a la següent i el text no quadrava, ho miro i era la pàgina 49! com si el llibre no fos prou totxo i resulta que li falten pàgines! serà un error d'edició però clar, no he pogut seguir... així que me l'he descarregat en versió ebook per poder llegir aquesta part que em falta.... la qüestió és que el llibre que llegia era un totxo moooolt totxu de ma mare, d'una col·lecció que té de clàssics en català i buf, em penso que el que em feia mandra era la traducció en sí! que se suposa que ha de ser fidel a l'escrit original, no? per tant pensava que el Tolstoi deuria escriure així... però carai, quines parauletes: "s'assuaujà", "en xambra", "secardí", "deciatines"..... bfffffffffffffff........... doncs buscant l'ebook n'he trobat un que deia "la aclamada traducción de las hermanas Irene y Laura Andresco" (d'origen rus) i he comparat les edicions i aquestes paraules aquí estan traduïdes com "dulcificó" "que llevaba una bata de mañana", "enjuto" y "hectáreas"..... molt més llegible, on vas a parar! així que em penso que sentint-ho molt li tornaré el llibre a ma mare i seguiré amb l'ebook, a veure si així em fa menys mandra i m'enganxa més

per cert, vosaltres quina edició esteu llegint? què en penseu del tema traduccions?

[Anna Maria]

oh noies molt bé!

per cert, vosaltres quina edició esteu llegint? què en penseu del tema traduccions?

Jo en tinc un d'edició butxaca, la lletra és més petita i junta però té menys pàgines i pesa menys. Pel que fa a la traducció en sí, no sóc massa entesa, però és cert que és còmode de llegir perquè no hi ha paraules estranyes. I és cert, una traducció incòmoda fa que un llibre se't pugui atravessar.

Abraçades,
Anna Maria

[Anna Maria]

Bones de nou,
he recordat que quan voltava per la web quellegeixes.cat hi havia algú que fins i tot tenia una "llista negra" de traductors en el sentit que si una novel·la estava traduïda per algun traductor que no li agradava ja no la llegia perquè no li agradava com ho feia. Això és a les mans de les persones que poden llegir a la vegada la versió original i la traducció i poden comparar. I com si em sonés que algú deia que s'havia trobat en traduccions de les traduccions, és a dir, per exemple una novel·la americana traduïda al castellà i que el traductor català havia utilitzat la castellana per a fer-ho, i que això es notava. Està clar que si hi ha un error a la primera traducció, a la segona encara més...
És tot un món aquest, el de la traducció.
Anna Maria

[Martina20]

Que interessanr això que expliques Anna Maria de les traduccioms i el quellegeixes.cat. No la coneixia aquesta pàgina.

Tela Ametista amb que et faltaven un grapat de pàgines!!!

Doncs amb això de les traduccions si que és curiós si. Sabeu, me n’estava llegint un en format ebook i per fí a la biblio m’ha arribat en paper. Doncs me n’he adonat que els traductors són diferents però si fa no fu el mateix estil.

[Raqueleta]

Em posareu els capítols que corresponen a cada part quan pogueu? Porto ja gairebé una quarta part de la novel.la però no sé si he llegit ja la primera part o no, i no vull llegir els vostres comentaris per si em falta alguna cosa per llegir i em trobo spoilers...

He de dir que m'està agradant força!

[ametista]

ai Raqueleta, ja els vaig posar! (a la primera entrada) em vaig liar a parlar de les traduccions i no t'ho vaig dir, perdona!

el que passa és que a totes les edicions que he mirat a cada part els capítols tornen a començar la numeració... a la teva els capítols van sumant-se?

[Raqueleta]

ai Raqueleta, ja els vaig posar! (a la primera entrada) em vaig liar a parlar de les traduccions i no t'ho vaig dir, perdona!

el que passa és que a totes les edicions que he mirat a cada part els capítols tornen a començar la numeració... a la teva els capítols van sumant-se?

Aix, no ho havia vist, mil gràcies!
Doncs no sé si van sumant-se o no, sembla ser que encara vaig per la primera part perquè vaig pel capítol 28 i no he vist en cap moment que s'iniciï el compte de nou, però em sorprèn perquè porto llegida una quarta part del llibre, no m'encaixa que encara estigui a la primera part! A veure si em passarà com a tu i em faltaran moltes pàgines...

[Anna Maria]

Bones,
a mi també em tornen a començar els capítols a la segona part, i la primera part en té 34, de capítols
Quan tingui una estoneta t'intentaré fer el càlcul per a les altres parts, o et puc escriure l'últim paràgraf de cada part.
Abraçades,
Anna Maria

[Raqueleta]

Bones,
a mi també em tornen a començar els capítols a la segona part, i la primera part en té 34, de capítols
Quan tingui una estoneta t'intentaré fer el càlcul per a les altres parts, o et puc escriure l'últim paràgraf de cada part.
Abraçades,
Anna Maria

Gràcies, guapa.
No sé si és que he descarregat només una part del llibre o què... ja us diré, jeje.

[Anna Maria]

Bones de nou,
a veure, ja ho he calculat. Els capítols de la meva edició coincideixen amb els d'ametista menys la 2a part.
Us ho poso especificat per si m'he equivocat a l'hora de calcular, les matemàtiques i jo tenim una relació cordial però distant,

1a part: I-XXXIV ··· 1-34 ··· 1-34
2a part: I-XXXV ··· 1-35 ··· 35-70
3a part: I-XXXII ··· 1-32 ··· 71-103
4a part: I-XXIII ··· 1-23 ··· 104-127
5a part: I-XXXIII ··· 1-33 ··· 128-161
6a part: I-XXXII ··· 1-32 ··· 162-194
7a part: I-XXXI ··· 1-31 ··· 195-226

Abraçades,
Anna Maria

[Martina20]

ATENCIÓ SPOILERS, LLEGIDA LA PRIMERA PART!

En aquesta segona part nostra, trobo que hi han dos parts diferenciades: la vida de camp més dura i la vida de ciutat més glamorosa.
La part de la vida de camp on en Levin explica com se sent en la seva vida i el seu dia a dia. La veritat que es fa llarg per mi. Entranyable saber que sembla que al final s’acaba casant amb la Kitty i que tenen una relació honesta i sincera. Entranyable la reacció dels pares també de saber de la filla casada i que no es quedarà solterona.

I llavors també vull comentar que no acabo de connectar amb el personatge de l’Anna Karenina i en canvi trobo més interessant l’Alexei, el marit. Veig que ella és apassionada, que vol viure la vida i que no aguanta el seu marit ni la vida quadrada que li suposa. Però marxar amb l’amant tampoc serà la felicitat ja que en el fons sospita potser que em Vronsky es cansaria d’ella. Potser es veu atrapada per tot, tan li fa quina decisió prengués que no la faria feliç. I llavors per l’altre costat tenim l’Alexei. Després de que l’Anna estigués a punt de morir, l’Alexei la perdona i canvia totalment. Ell que si que sembla un personatge recte, inamobible, es transforma, perdona i accepta. Un canvi soprenent, no trobeu? A veure però com evolucionarà en les properes pàgines.

A veure Raqueleta si et quadren els capítos i pots comentar també

[Raqueleta]

Moltes gràcies, Anna Maria, però no sé si em servirà de gaire, perquè ja no sé què estic llegint!

Quan vaig acabar el capítol 34 i va començar el 35, vaig pensar que en el meu llibre no es diferenciaven les parts (tot i que he vist que a l'inici posa "PRIMERA PARTE", no ho recordava) i els capítols, per tant, seguien correlatius sense tornar a començar a partir de l'1 a cada part. Però acabat el capítol 35, posa "TERCERA PARTE". Eing???
Possibilitats:
- Estic llegint un llibre amb una versió reduïda i la primera part i la segona estan juntes i escurçades. Però després de pensar això vaig llegir el comentari de la segona part que va fer la Martina, on passen coses prou importants que jo no he llegit, així que no crec que sigui això.
- En el meu llibre ha volat la segona part i ara començo a llegir la tercera després d'haver-me saltat la segona by the face.
- Encara que posi tercera part, el que he començat a llegir és la segona part.

No sé, sigui com sigui, no encaixa res, la primera part tenia 35 capítols i no 34...

He decidit que segueixo tal i com està el llibre i a veure què aniré trobant. Però a veure si em podeu ajudar a ubicar-me. Us dic el que he llegit (no hi ha cap spoiler, en realitat) i a veure si em sabeu dir per on vaig en realitat...
En el meu llibre, la primera part acaba amb que el pare de la Kitty es reuneix amb elles a l'estranger, on ella ha fet una amiga, i l'últim que diu és que la Kitty torna a Rússia ja recuperada.
I la tercera part (o el que sigui) comença amb el Levin al seu poble, que ha rebut la visita del seu germà intelectual.

[ametista]

ostres a un li falten pàgines, a l'altre una part sencera...

a veure si les altres et confirmen que la teva tercera part és realment la segona part que jo vaig endarrerida

[Anna Maria]

Bones!
Doncs jo estic llegint la segona part i Kitty encara no ha marxat a Russia a curar-se, tot i que ja han dit que està malalta (no s'aclaren si de pulmons o de mal d'amors). L'última vegada que vaig llegir sobre Kitty era que hi anava el metge aquell tan important a mirar-la i que si s'havia hagut de despullar davant del metge, amb la conseqüent vergonya i tal.
Ostres, quin llibre més accidentat!!!
Abraçades,
Anna Maria

[Raqueleta]

Bones!
Doncs jo estic llegint la segona part i Kitty encara no ha marxat a Russia a curar-se, tot i que ja han dit que està malalta (no s'aclaren si de pulmons o de mal d'amors). L'última vegada que vaig llegir sobre Kitty era que hi anava el metge aquell tan important a mirar-la i que si s'havia hagut de despullar davant del metge, amb la conseqüent vergonya i tal.
Ostres, quin llibre més accidentat!!!
Abraçades,
Anna Maria

Ostres, doncs potser sí que m'han fet un mix entre la primera i la segona part, però no he llegit coses que ha posat la Martina en el seu comentari a la segona part...

[Martina20]

Noies, que m’he equivocat en la capçalera dels spoilers que hauria de dir segona part. Ara ho corregeixo però ja he vist que esteu al cas per no llegir spoilers.

Spoilers segona part
Doncs a la segona part si que passa això que dieu de la Kitty que es posa malalta per suposadament mal d’amor o tonteria. No queda clar. Jejeje

Ostres quin barritg barreig això dels capítols i la primera part Raqueleta.

Vaig avançant noies. Cap més a llegit segona part?

[Martina20]

Noies, no puc editar l’entrada.... per més que pico editar no entra.... no sé. Potser és perquè utilizo un ipad però m’extranya. Ho probaré més endavant

[Raqueleta]

COMPTE, COMENTARI AMB SPOILERS (NO SÉ DE QUINA PART! DE LA SEGONA, EN TEORIA)

Martina, va per tu el comentari, sobretot. Si tal i com sembla, he llegit una fusió entre la primera part i la segona, hi ha coses del teu comentari sobre la segona part que no he llegit i que no llegiré, suposadament, així que voldria que em donessis algun detall més.

1) A la segona part es casen la Kitty i el Levin? O es comprometen, almenys? Com ja vaig dir, la meva primera part (fusió de la primera i de la segona?) acaba amb que la Kitty torna a Rússia però no ha tornat a veure si a saber res del Levin ni hi ha res que faci preveure que es casaran. I la meva tercera part comença amb la vida al camp del Levin, amb la visita del seu germà, on li ve a dir que ell no es casarà, referint-se al desengany amb la Kitty.

2) Què és això de que l'Ana està a punt de morir? Sobre això no he llegit res tampoc i crec que és molt important com perquè no s'inclogui en un "resum" de la primera i de la segona part, per això no acabo de tenir clar que hagi llegit un resum d'aquestes dues parts...
L'últim que he llegit d'ella és que està embarassada i que l'amant (ara no sé escriure el nom, jeje) participa a una cursa de cavalls i cau i ella pateix per si s'ha fet mal o s'ha mort però li diuen que està bé físicament, no anímicament.

ATENCIÓ SPOILERS, LLEGIDA LA PRIMERA PART!

En aquesta segona part nostra, trobo que hi han dos parts diferenciades: la vida de camp més dura i la vida de ciutat més glamorosa.
La part de la vida de camp on en Levin explica com se sent en la seva vida i el seu dia a dia. La veritat que es fa llarg per mi. Entranyable saber que sembla que al final s’acaba casant amb la Kitty i que tenen una relació honesta i sincera. Entranyable la reacció dels pares també de saber de la filla casada i que no es quedarà solterona.

I llavors també vull comentar que no acabo de connectar amb el personatge de l’Anna Karenina i en canvi trobo més interessant l’Alexei, el marit. Veig que ella és apassionada, que vol viure la vida i que no aguanta el seu marit ni la vida quadrada que li suposa. Però marxar amb l’amant tampoc serà la felicitat ja que en el fons sospita potser que em Vronsky es cansaria d’ella. Potser es veu atrapada per tot, tan li fa quina decisió prengués que no la faria feliç. I llavors per l’altre costat tenim l’Alexei. Després de que l’Anna estigués a punt de morir, l’Alexei la perdona i canvia totalment. Ell que si que sembla un personatge recte, inamobible, es transforma, perdona i accepta. Un canvi soprenent, no trobeu? A veure però com evolucionarà en les properes pàgines.

A veure Raqueleta si et quadren els capítos i pots comentar també

[ametista]

ATENCIÓ SPOILERS, LLEGIDA LA PRIMERA PART

en realitat a vosaltres no us faré spoilers perquè ja aneu per la tercera o quarta part

Raqueleta ara ja no ho necessites però a nivell informatiu diré que la primera part acaba just quan l'Anna i el Vronski tornen a Sant Petersburg, cadascú a la seva vida normal i habitual i la segona comença quan els Scherbatski es plantegen si la Kitti està malalta i què fer...

he de dir que amb aquesta edició ja he agafat embranzida, molt més fàcil i agradable de llegir així que espero posar-me una mica al dia! per altra banda penso que si no hagués agafat una altra edició del llibre no sé si l'hauria llegit o acabat i la meva opinió seria de "buf, Anna Karenina, quin tostón!" quan en realitat ara m'està agradant... fins a quin punt són important les traduccions, no?

en aquesta primera part bàsicament ens presenten els personatges i la situació en la que estan... els Oblosnki, Stiva i Dolli, en plena crisi per l'infidelitat d'ell (de la qual realment no es penedeix sinó que només li preocupa aconseguir que les coses tornin a ser com abans) el Lievin, amic de l'Stiva i que es declara a la Kitti, germana petita de la Dolli... la Kitti, que tot i agradar-li el Lievin, el rebutja perquè creu que el Vronski és millor partit per ella... i l'Anna, germana de l'Stiva, que ve de visita i que enlluerna no només a la Kitti sinó també al Vronski, que sembla que s'enamora d'ella i a ella en el fons li agrada però no ho pot permetre... en un primer moment el Vronski dóna la imatge de ser amable i noble però en realitat no ho és gens i la Kitti se n'adona quan està tot el ball amb l'Anna i no amb ella, amb qui se suposava que estava festejant per teòricament demanar-li la mà (i evidentment no ho fa) ....resumint, és com un culebrón però de l'alta aristocràcia russa

la part s'acaba com he dit abans, quan tothom torna a casa seva: el Lievin rebutjat, l'Anna tornant a la seva vida familiar (tot i que sembla que no l'acaba de satisfer) i el Vronski a la seva vida despreocupada i superficial... veurem què passa a la segona part

Parlant de cognoms i tal, per exemple a l’Esteban Arcadievith també li diuen Stiva Oblonsky?

la veritat és que el tema dels noms i dels cognoms és una mica embolicat, jo el que havia deduit és que Oblonski és el cognom i el comparteixen l'Stepan i la seva dona per matrimoni, però Arkádich és com un segon nom que comparteixen ell i la seva germana, Anna Arkádievna (llegint l'article que has enllaçat Anna Maria diu que és un patronímic, i que és el nom del pare.... per tant els fills porten nom i cognom del pare al seu nom)
per la seva banda l'Anna està casada i adopta el cognom del marit que és Karenin i que en la forma femenina és Karenina... o sigui, Anna Arkádievna Karenina i a la vegada el marit es diu Alexei Alexandrovich Karenin, i per tant l'Alexandrovich és el patronímic....
ah, i Stiva seria un diminutiu de Stepan, com Steve de Stephen, per exemple

[b][color=#FF0000]El que també crida l’atenció que l’escriptor ens fa saber els pensaments dels personatges, fins i tot en un moment també ens posa al pensament del gos quan l’Stepan i en Levin estan de caça, jajaja

jaja es veritat el moment del gos vaig pensar qui parla? ah el gos!

a veure com segueix noies!

[Anna Maria]

Ametista, gràcies pel tema dels cognoms, deu ser això que dius tu!