CL maig'19 - La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey (Mary Ann Shafer i Annie Barrows)

Llibres, tallers..

què ens ha semblat?

- m'ha encantat!!!
0
No hi ha cap vot
- m'ha agradat molt
3
100%
- m'ha agradat, està bé
0
No hi ha cap vot
- ni fu ni fa
0
No hi ha cap vot
- no m'ha agradat gens
0
No hi ha cap vot
 
Vots totals: 3
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

CL maig'19 - La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey (Mary Ann Shafer i Annie Barrows)

EntradaAutor: ametista » dt. des. 11, 2018 5:30 pm

aquest mes llegirem una de les propostes de l'Ellie77 >.-<:

0 vots - Incert camí, d'Eduard Prats
0 vots - Permagel, d'Eva Baltasar
1 vot - Ar[b]gelagues, de Gemma Ruiz
2 vots - Patria, de Fernando Aramburu
3 vots - La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey, de Mary Ann Shafer i Annie Barrows
0 vots - Ànima, de Wajdi Mouawad

i llegirem:

Imatge



TEMPORITZACIÓ

:-.:·:: el 15 DE MAIG comentarem LA PRIMERA PART

:-.:·:: el 30 DE MAIG comentarem LA SEGONA PART

a partir del mes de juny podem veure la pel·lícula del mateix títol:

Imatge

i les participants al Club de lectura d'aquest mes serem:

Anna Maria
Martina20
Raqueleta
nienna
Ellie77
ametista

qui més s'apunta? :()()::::
ametista l’ha editat per darrera vegada el dia: dt. juny 18, 2019 11:44 am, en total s’ha editat 5 vegades.
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Ellie77
:: puça
:: puça
Entrades: 36
Membre des de: dc. maig 11, 2016 11:45 am

Re: CL maig'19 - propostes de les lectores

EntradaAutor: Ellie77 » dv. des. 28, 2018 6:38 am

Bon dia a totes!

M'ha costat decidir-me a l'hora de fer una llista de propostes, perquè sincerament sóc bastant "ignorant" (sense agafar el sentit negatiu de la paraula) pel que fa al tema de lectures. Simplement m'agrada llegir, i llegir qulasevol cosa, no busco grans obres literàries, ni premis...només llibres que em diguin alguna cosa.

A la biblioteca del meu poble fa molts anys que una professora de literatura meva porta el club de lectura. he volgut parlar amb ella i demanar-li quines són les lectures que més han agradat als que poden participar del club (jo no puc, per manca de temps).
Per tant, la meva proposta no té cap connexió. Són lectures que han agradat. Jo no n'he llegit cap, així que surti la que surti, estarà bé. Tampoc sé si repeteixo alguna de les propostes que ja heu fet al club, si és així ja m'ho direu.

Aquestes són les meves propostes:

1) Incert camí d'Eduard Prats.
L’Agustí i l’Elvira són dos vells aclaparats per l’edat i per les greus malalties que els afecten. Arribat un determinat moment han decidit, de mutu acord, llevar-se la vida per tal d’acabar amb les penalitats que pateixen. Saben que el final és a prop i que tot anirà de mal en pitjor en el temps a venir.
Els protagonistes intueixen que no trobaran l’aprovació de la família —ni la dels amics— per portar a terme el seu propòsit. Per això decideixen suïcidar-se lluny de tothom, a la caseta que tenen a la Sierra de Gredos, malgrat ser conscients del trasbals que causaran a la seva única filla, Flora, al seu gendre, Daniel, i als seus néts, Pau (estudiant de Medicina) i Mònica (que viu a Londres).
Altres personatges com don Eladi (el metge del poble), la cosina Àgueda, mossèn Venanci i Maties, viuran també uns dies feixucs que sacsejaran les seves consciències.
Cadascun dels onze capítols relata el punt de vista d’un dels personatges.
Es tracta d’una novel·la coral que vol enaltir la llibertat de consciència i el dret a decidir sobre la pròpia vida; sabent que no tothom té el mateix parer sobre aquesta espinosa qüestió.

2) Permagel d'Eva Baltasar.
Una suïcida aficionada al sexe i a la vida improductiva se salva quan ha d'ocupar-se d'una nena: aquesta és la trama de PERMAGEL, primera part d'una trilogia sobre la vida d'una dona contemporània. Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l'heroïna del llibre: una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d'una persona en formació. Una vida lliure, mortalment sorprenent, tiba de cap a cap d'aquesta novel·la com la corda del funambulista a cent metres d'altura. Eva Baltasar la camina amb el desafiament i l'elegància dels escriptors de raça.

3) Ar[b]gelagues de Gemma Ruiz[/b]
La periodista Gemma explica la vida de tres dones de diverses generacions al llarg del segle XX, entre Castellterçol i Sabadell, del Vallès rural al Vallès urbà. L’esforç per adaptar-se als efectes de la revolució del tèxtil, el pas de la vida a pagès a la vida als afores d’una ciutat en procés d’industrialització, i sobretot els canvis que es produeixen en la vida diària familiar. Els fets i les veus reivindiquen, per si mateixos, el paper de la dona en l’evolució de la societat catalana del segle XX. Argelagues és un relat èpic i emotiu sobre aquestes dones i també un homenatge que estava pendent.

4) Patria de Fernando Aramburu
El día en que ETA anuncia el abandono de las armas, Bittori se dirige al cementerio para contarle a la tumba de su marido el Txato, asesinado por los terroristas, que ha decidido volver a la casa donde vivieron. ¿Podrá convivir con quienes la acosaron antes y después del atentado que trastocó su vida y la de su familia? ¿Podrá saber quién fue el encapuchado que un día lluvioso mató a su marido, cuando volvía de su empresa de transportes? Por más que llegue a escondidas, la presencia de Bittori alterará la falsa tranquilidad del pueblo, sobre todo de su vecina Miren, amiga íntima en otro tiempo, y madre de Joxe Mari, un terrorista encarcelado y sospechoso de los peores temores de Bittori. ¿Qué pasó entre esas dos mujeres? ¿Qué ha envenenado la vida de sus hijos y sus maridos tan unidos en el pasado? Con sus desgarros disimulados y sus convicciones inquebrantables, con sus heridas y sus valentías, la historia incandescente de sus vidas antes y después del cráter que fue la muerte del Txato, nos habla de la imposibilidad de olvidar y de la necesidad de perdón en una comunidad rota por el fanatismo político.

5) La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey de Mary Ann Shafer i Annie Barrows
Una novel·la divertida i profundament humana. Un homenatge als bons llibres i a les bones persones, capaç d'aixecar els ànims fins i tot dels més cínics. Irresistible.
1946, Londres. L'escriptora o columnista Juliet Ashton cerca un tema per a la seva propera novel·la. Per mitjà de la carta d'un habitant de l'illa de Guernsey, entra en contacte amb els membres d'una curiosa societat literària nascuda durant l'ocupació nazi, i decideix desplaçar-se a l'illa per conèixer de primer mà els seus singulars habitants i les seves vivències durant la guerra. Una història commovedora.

6) Ànima de Wajdi Mouawad.
Quan en Wahhch Debch descobreix la seva dona assassinada, es queda paralitzat fins que, esperonat per l’abisme que s’ha obert a la seva memòria, es llança cap a una irracional cacera de l’home seguint l’olor sagrada, mil·lenària i animal de la sang vessada. Sol i abandonat per l’esperança, s’embarca en una odissea furiosa a través d’Amèrica, territori de totes les violències i de totes les belleses. Els records infernals que carrega, submergits dins dels replecs de la seva infància, es desperten de nord a sud, amb el contacte de la humanitat dels uns i de la bestialitat dels altres. Per aixecar el vel que plana sobre la mentida dels seus orígens, en Wahhch haurà d’alliberar el llop de la seva còlera i sacrificar la seva ànima.
Aquesta novel·la, totèmica i animista, empeny els límits de la literatura. Ànima és una bèstia, a la vegada real i fabulosa, que vol devorar l’inoblidable.
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL maig'19 - propostes de les lectores

EntradaAutor: ametista » dv. des. 28, 2018 10:54 am

molt bé Ellie!! >.-<: >.-<:

primer de tot, dir-te que qualsevol cosa que haguessis escollit hauria estat bé, si el que llegeixes a tu et diu alguna cosa el més probable és que a nosaltres també... i si no ho debatríem! :content:

dit això, dir-te que l'opció de preguntar a la biblioteca i tenir ara una enquesta dels llibres que més han agradat al club de lectura em sembla una molt bona idea! >.-<:

ja he posat l'enquesta, a veure quin llibre sortirà :()()::::
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL maig'19 - propostes de les lectores

EntradaAutor: Anna Maria » dv. des. 28, 2018 2:04 pm

Bones,
doncs he hagut d'estar una estona pensant en què votar, em fan gràcia tots!
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Ellie77
:: puça
:: puça
Entrades: 36
Membre des de: dc. maig 11, 2016 11:45 am

Re: CL maig'19 - propostes de les lectores

EntradaAutor: Ellie77 » ds. des. 29, 2018 6:09 am

Jo també he votat..però no sabia si ho havia de fer
Avatar de l’usuari
nienna
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2082
Membre des de: dt. set. 14, 2010 7:58 pm
Ubicació: Barcelona

Re: CL maig'19 - propostes de les lectores

EntradaAutor: nienna » ds. des. 29, 2018 11:05 am

Votat! :ok:
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL maig'19 - propostes de les lectores

EntradaAutor: ametista » dg. des. 30, 2018 5:13 pm

Ellie77 ha escrit:Jo també he votat..però no sabia si ho havia de fer


sí, i tant que havies de votar! :ok: >.-<:

a veure a veure.... n'hi ha un que despunta.... :()()::::
qui queda per votar? Martina, Raqueleta...?
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8593
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL maig'19 - propostes de les lectores

EntradaAutor: Raqueleta » dl. des. 31, 2018 9:49 am

Ja he votat. Fa molt que tinc "Patria" entre els pendents, però em temo que no el llegiré al maig...
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL maig'19 - propostes de les lectores

EntradaAutor: ametista » dl. des. 31, 2018 1:18 pm

:r) tens raó, falta que voti la Martina però em penso que la cosa ja està una mica decidida... :content:
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Avatar de l’usuari
Martina20
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 565
Membre des de: ds. març 15, 2014 9:25 am

Re: CL maig'19 - propostes de les lectores

EntradaAutor: Martina20 » dt. gen. 01, 2019 7:20 pm

He votat Patria, encara que la cosa es veu decidida. Fa uns dies uns amics em van recomenar aquest llibre
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL maig'19 - propostes de les lectores

EntradaAutor: ametista » dt. gen. 01, 2019 8:16 pm

que bé Martina que ja has votat! doncs ja tenim lectura pel mes de maig >.-<:
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL maig'19 - La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey (Mary Ann Shafer i Annie Barrows)

EntradaAutor: Anna Maria » dt. gen. 01, 2019 8:58 pm

Fantàstic, i és un llibre que parla de llibres, cosa que m'encanta! Et comento Ellie per si no ho has llegit, que jo ja fa temps que faig llista dels llibres que parlen de llibres, i la gran majoria que he llegit no m'han decebut!
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL maig'19 - La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey (Mary Ann Shafer i Annie Barrows)

EntradaAutor: ametista » dc. maig 15, 2019 9:39 pm

he de dir que ja he acabat el llibre perquè es llegeix molt bé (suposo que després d'Anna Karenina tot sembla més lleuger, no?) però vaig escriure els comentaris mentre el llegia i així els afegeixo tal qual, que sinó ja em respondria jo mateixa les preguntes que em faig :content:

ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIDA LA PRIMERA PART

doncs m'està agradant molt el llibre! és fàcil de llegir i aquesta manera que tenen els personatges d'explicar les coses amb cert sentit de l'humor també fa que sigui més amè, clar que a vegades també hi ha coses tristes..

al principi em va sorprendre que estigués escrit en forma de cartes (tot i que ja havia llegit algun llibre així però amb emails i missatges de text) però de seguida t'hi acostumes i fa gràcia anar coneixent els personatges i les interaccions que van tenint entre ells

ah, també m'ha fet molta gràcia la frase (referint-se a una llibreria) "sempre hi trobo el llibre que vull, i tres més que no sabia que volia" m'hi he sentit totalment identificada! tot i que amb els anys he anat canviat amb això perquè les limitacions d'espai i l'aparició dels llibres digitals han fet que controli més les meves compres compulsives de llibres :content: però abans era literalment així!

a través de les cartes descobrim com es va formar la societat literària, que és un club de lectura ben peculiar (també pel sistema que fan servir, cadascú llegeix un llibre i li explica als altres) tot va començar amb un porc rostit així que bé es podria dir la societat literària i de porc rostit de Guersney :r) fa gràcia els llibres que van anomenant, tot i que amb els que més m'he quedat són els de les germanes Brontë i també saber com va anar l'ocupació alemanya de l'illa i com ho van viure cadascun d'ells... expliquen coses tristes però també situacions gracioses resoltes amb enginy, com la manera com van aconseguir amagar el porc... una de les coses més impactants és l'evacuació dels nens... no em puc ni imaginar com deuria ser acomiadar-se dels fills sense saber on anirien o si els tornarien a veure mai.... i segurament tampoc pensaven que estarien 5 anys separats! ara, el dia del retorn dels nens deuria ser una festa molt emocionant >.-<:
i sobre els soldats alemanys... una mica de tot, no? la majoria eren cruels i complien ordres sense miraments però també n'hi havia algun de més humà... com el Christian, que sortia amb l'Elizabeth... o algun que tenia gestos decents (com quan porten les capses de menjar de la Creu Roja i el comandament els prohibeix tocar-ne cap i tots respecten que són pels illencs)

la Juliet, la protagonista, és divertida, amable i també amb caràcter (quan li tira la tetera pel cap a aquell periodista :content: ) i de seguida es fa amb la gent de l'illa i li agrada tant el que li expliquen que no només vol escriure un article sobre ells sinó també el seu nou llibre, dedicat a l'ocupació alemanya de l'illa...

el Mark, el pretendent de la Juliet, des del primer dia que no m'agrada, massa xulo, cregut i prepotent... així que quan li demana per casar-se i ella li diu que s'ho ha de pensar m'he posat contenta, au diossss homeeeeeeeee

i és que primer pensava que tenia molt més feeling amb el Sidney, no? però quan el Sidney se'n va a Austràlia a ajudar un amic i es queda allí tant de temps.... i es trenca una cama i l'amic el cuida i encara s'hi queda més temps... i signen els telegrames amb el nom dels dos... mmm.... voleu dir que no són parella, el Sidney i el Piers?

i ara la Juliet se'n va a visitar els seus nous amics de l'illa, per conèixer-los en persona i per recopilar més informació pel llibre, a veure com va!
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Avatar de l’usuari
Martina20
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 565
Membre des de: ds. març 15, 2014 9:25 am

Re: CL maig'19 - La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey (Mary Ann Shafer i Annie Barrows)

EntradaAutor: Martina20 » dg. maig 19, 2019 9:07 pm

Encara no estic de llegir la primera part noies però gaitebé. Faig una entrada ràpida per dir que quin descans de lectura. Sembla un passeig tan agradable, les pàgines volen .... Allò de l’Anna Karenina va ser una penitència. Jejeje
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL maig'19 - La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey (Mary Ann Shafer i Annie Barrows)

EntradaAutor: Anna Maria » dg. maig 19, 2019 9:58 pm

Bones!
Ahir vaig acabar la primera part, som-hi a escriure!

ATENCIÓ SPOILERS, LLEGIDA LA PRIMERA PART

Oh, que bé, com dieu vosaltres quin gust veure com van passant les pàgines i que et sàpiga greu deixar de llegir perquè has de fer una altra cosa :content: :content:
Bé doncs, de moment està molt bé. És un llibre que amb l’excusa de parlar de llibres també parla de l’ocupació nazi. Entenc que hi haurà persones que pensaran que es banalitza el tema, però jo crec que no, que hi ha escenes molt dures dins del llibre, però que es combinen amb moments millors. Està clar que la lectura va salvar al grup d’habitants que coneix la Juliet d’anar a un camp de concentració o ser afusellats directament, i més endavant, serviria per trobar-se, per llegir, per tenir un altre motiu per llevar-se cada matí... Costa de posar-s’hi a la pell perquè està clar que nosaltres sortosament no ho hem viscut, però salvant les distàncies, en els nostres mals moments... la lectura pot ser un al•licient molt poderós.
Com sempre, vaig desgranant coses:

+ frase: “tal vegada, els llibres tenen una mena d’instint secret de trobar una llar que els porta fins als seus lectors preferits”

+ Una altra: “tanta gent que passeja per les llibreries realment no sap què busca, només volen mirar i esperen veure un llibre que els agradi”

+ Una de les coses que he anat pensant, és que realment en aquell temps s’escrivien totes aquestes cartes, és a dir, no hi havia ni màquina d’escriure! Ara no us fa mal al canell quan heu d’escriure algun apunt? I la lletra que us surt? Com ha canviat, això! I ara a les bústies, que només rebem propaganda i factures! ( i tot i així també s’està acabant, perquè cada cop més si les vols te les has d’imprimir...)

+ Una altra frase “mai no em riuria d’algú a qui li agrada llegir”

+ Una altra: “llegir bons llibres no et deixa gaudir dels mals llibres”

+ Jo també li tiraria una pedra a l’Adelaida dels pebrots! Sempre igual, els més cristians creients són els més podrits, a vegades, y realment fa vàlida la frase "a Dios rogando y con el mazo dando"

+ I la sra. Saussey, que no enten perquè la van fer fora per parlar de receptes, jajaja

+ Ostres, quin moment quan van haver de decidir si volien que els nens marxessin o es quedessin, cert.

+ Aquest Mark, que pesat, jo ja li hagués dit que se n’anés a pastar fang...

+ Hi ha un momentet de no res, durant la primera part, que se’m fa una mica pesat el fet que siguin tot cartes, però després em passa. Continuarà així fins al final del llibre? Anem a esbrinar-ho!

Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL maig'19 - La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey (Mary Ann Shafer i Annie Barrows)

EntradaAutor: ametista » dt. maig 21, 2019 12:16 pm

Martina20 ha escrit:Faig una entrada ràpida per dir que quin descans de lectura. Sembla un passeig tan agradable, les pàgines volen .... Allò de l’Anna Karenina va ser una penitència. Jejeje

:-D :-D hi haurà un abans i un després d'Anna Karenina, ara valorarem les lectures d'una altra manera!

Anna Maria ha escrit:+ Hi ha un momentet de no res, durant la primera part, que se’m fa una mica pesat el fet que siguin tot cartes, però després em passa

sí, a mi també em va passar que esperava que s'acabessin les cartes i arribés el text normal però no hi havia manera... fins que em vaig adonar que no hi havia "text normal" i que tot seria igual :content:
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8593
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL maig'19 - La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey (Mary Ann Shafer i Annie Barrows)

EntradaAutor: Raqueleta » dj. maig 30, 2019 1:22 pm

ATENCIÓ SPOILERS: LLEGIDA LA PRIMERA PART

Aquest cop no he anat prenent massa notes, no sé per què, així que tirarem de memòria…

I coincideixo amb vosaltres, quin descans una lectura àgil després d’“Anna Karenina”, crec que no la trobarem a faltar i passarà a la memòria col·lectiva com “El club de los viernes”, jejeje.

No estic gaire acostumada al gènere epistolar, la veritat. I al principi em va semblar que seria pesat llegir tot el llibre així, però un cop t’hi poses de seguida t’habitues i es llegeix molt bé i no deixa de ser curiós.

La història en si, fins que entren en joc la societat literària, no és res de l’altre món, però igualment ve de gust seguir llegint perquè la Juliet em sembla un encant, escriu de forma àgil i divertida, un pèl punyent i es riu d’ella mateixa. Per cert, hi ha un moment en que es descriu a ella mateixa (crec que escrivint a la Isola) i diu “Sóc alta i apersonada”. Apersonada??? Què us posa a vosaltres a la vostra traducció? Què se suposa que vol dir “apersonada”?
Els altres dos personatges, el Sidney i la Sophie, estan menys perfilats. De fet, crec que la Sophie no ha escrit cap carta, no?, tot el que sabem d’ella és el que expliquen els altres.

Molt més interessants són els personatges de Guernsey, tenen personalitats molt marcades, molt diferents i sembla que entre ells no hagin de tenir massa afinitat, però són com una pinya, especialment pel que fa a la Kit, que la cuiden entre tots.

I les històries sobre l’ocupació alemanya. Teniu raó quan dieu que explica coses molt dures però que no ho sembla, a mi em fa pensar en la pel·lícula “La vida es bella” (una de les meves preferides), que t’explica situacions molt dures però a la vegada et va arrencant somriures i et deixa un regust molt bo (Quines ganes m’han entrat ara de tornar-la a veure!). Tota la història del porc i del naixement de la societat literària és terrible, si et pares a pensar-ho, toc de queda, gana, soldats alemanys que el atrapen fora durant el toc de queda, però ho llegeixes i fa gràcia, el festí de porc, el borratxo que va cridant, l’altra que s’inventa una història sobre la marxa i com l’endemà corren a comprar llibres per fer creïble la història i com aquella societat fictícia acaba sent real i acaba ajudant-los i unint-los.

Fins aquí, us deixo!
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL maig'19 - La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey (Mary Ann Shafer i Annie Barrows)

EntradaAutor: Anna Maria » dv. maig 31, 2019 5:53 am

ATENCIÓ SPOILERS, COMENTARIS SOBRE LA PRIMERA PART
Ostres Raqueleta, doncs com que vaig acabar el llibre ja el vaig tornar a la biblioteca i no et puc mirar això de l'apersonada, però m'ha fet gràcia!!!
I és cert, tots els habitants tenen una personalitat molt marcada. És una altra demostració que per descriure algú no fan falta pàgines i pàgines, sinó que triant les paraules i els comportaments adequats ja n'hi ha prou.
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL maig'19 - La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey (Mary Ann Shafer i Annie Barrows)

EntradaAutor: Anna Maria » ds. juny 01, 2019 6:04 am

Bones,
Doncs ja fa dies que el vaig acabar però no m’he posat a passar les notes fins ara, intentaré que no em passi més perquè clar, ara m’haig de basar en les notes i en la memòria que em queda del llibre, i la meva memòria :-:)

ATENCIÓ SPOILERS, LLEGIDA LA SEGONA PART!

* La Juliet té una mica de por abans de baixar del vaixell, perquè creu que escrivint només la gent de Guernsey se la pot haver imaginat diferent i que potser al conèixer-la perdrà encant. Com seran els seus nous amics també? Està encuriosida

* Torno a pensar, totes aquestes cartes estaven fetes a mà, avui en dia no se pas si podríem escriure tantes cartes i tan llargues, i copiar les que ens envien :-D

* Reben la carta de l’amiga de l’Elisabeth, que els hi explica que va morir al camp de concentració. La reflexió que en fa de com va morir, per defensar una companya del camp: “hauria estat millor que no tingués tant de cor”. Hagués sobreviscut?

* I comença el tilín-tilòn entre la Juliet i el Dawsey

* Molt emocionant quan la Remy riu per primera vegada, i és que realment està en un camp de concentració fa que moris o que “visquis mort”, perquè el que veus és molt i molt dur. També la contradicció dels que no volen parlar de tot el que ha passat, per oblidar i continuar vivint, però els que tenen la necessitat de parlar-ne.

* Una mica rocambolesc, que Oscar Wilde va passar per Guernsey i va escriure unes cartes a l’àvia de la Isola, però realment és xulo de llegir-ho.

* La Juliet vol adoptar la Kit i es vol quedar a viure a Guernsey, és molt bonic el moment en què li deixa veure la seva capsa dels tresors.

* I finalment, que acaben junts el Dawsey i la Juliet i suposo que adoptaran a la Kit oficialment.


En resum, ha estat divertit i fàcil de llegir. Potser en algun moment trobes a faltar el diàleg i l’explicació sense les cartes, però després passa. També potser es pot pensar que banalitza l'ocupació nazi, però jo crec que no. La gent que ho va viure, passaven moltes penúries, però hi va haver gent que trobava moments per riure o somriure, ni que fos per mecanisme de defensa. Què en penseu? :()()::::

Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Martina20
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 565
Membre des de: ds. març 15, 2014 9:25 am

Re: CL maig'19 - La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey (Mary Ann Shafer i Annie Barrows)

EntradaAutor: Martina20 » dg. juny 02, 2019 9:40 pm

Atenció Spoilers: Llegit fins al final!!!

Aquesta vegada no he fet l’entrada per comentar la meitat del llibre. Com que era curtet i passava ràpid, doncs gairebé sense adonar-me’n ja estava acabat.

No estava molt convençuda al principi de com estava escrit el llibre en format cartes però he de dir que m’ha agradat, ho he trobat com fresc i diferent. La història té costats molt divertits amb el tò que hi posa la Juliet però d’altres molt obscurs; els dels testimonis de les monstruositats que passen en una guerra.
El que passa però amb aquest format és que tot passa com a la superficie i no acaba d’aprofondir molt en res o de cop i volta hi han girs, com quan la Juliet se n’adona que està enamorada d’en Dawsey, a si? O quan de cop la Kit viu amb ella i ja la vol adoptar. Clar com que està escrit en cartes i sabem només la punta de les coses però a mi m’ha faltat més història.
També la caracterització dels personatges una mica exagerada i poc real, o sigui que la Isola mig bruixa i tocada, en Mark un piju sense sentiments...
I parlant de personatges, de vegades em faig un embolic però no en aquest llibre. Potser era pel format? O perquè anava repetint molt?

El que em va impactar del llibre és llegir que els nens se’ls van emportar durant 5 anys a viure en un altra lloc, deu quina desgràcia. 5 anys!!! La guerra...

En global el llibre m’ha agradat bastant i és una altra història de la II guerra mundial en un lloc on potser quedava oblidat però també la van passar i patir. Crec que han fet una peli i m’agradaria veure-la i el que ara em venen ganes és d’anar a Guernsey. I vosaltres?

Torna a “Club de Lectura”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::