CL juliol'22 - El conte de la serventa (Margaret Atwood)

[Anna Maria]

Hola noies!

Com ho porteu?
Anna Maria, Ja has acabat amb Jane Eyre? A mi em va abduir quan el vaig llegir...

Doncs jo vaig finiquitar el conte de la serventa per Sant Joan, i burra de mi vaig tornar el llibre a la biblio. Així que ara això de comentar per capítols ho tinc difícil.

Faré un comentari a finals de juliol d'una mica tot i si vosaltres ho feu per capítols jo també intentaré recordar-los sense fer spoilers.

Una abraçada!!! i bona lectura!!

Hola!
Doncs sí, ja l'he llegit! Per mi era una relectura, però solament de paper... Dic solament de paper perquè jo tinc apuntat que l'havia llegit el 2010 i recordava que Jane Eyre feia d'institutriu i res més. Pensava que durant la relectura aniria recordant coses de la trama... i resulta que no! O sigui que ara penso que tots els llibres que em consten com a llegits... els hauria de tornar a llegir?

No he començat el conte de la Serventa, per variar tinc dues LC més, una que ja s'acaba dilluns (és una de les novel·les breus de Zweig i la LC és curta) i una altra que és de tot el mes també. Això dels grups de lectura és un vici i no hauria de dir que sí a més d'una per mes, però bé, així estic.

Llegeixes en digital també, Caterinamore? Ho dic perquè a l'ebiblio (d'on tinc jo el llibre) n'hi ha més exemplars del conte de la serventa, per si volguessis tornar-lo a agafar. De totes maneres, està perfecte que facis un comentari final. Simplement, quan vagis a fer comentaris sobre el llibre, posa el títol (en coloringo i lletra més gran) "ATENCIÓ SPOILERS!" + la part que comentaràs i ja està!

Abraçades,
Anna Maria

[Caterinamore]

Hola!

Anna Maria, doncs quina sort amb Jane Eyre... Jo de moment el tinc massa fresc... Farà uns 3 anys que el vaig llegir i encara m'enrecordo... xd També perquè després de llegir el llibre si m'he quedat amb el cuquet miro la seva versió cinematogràfica... però sempre és un xasco.

Amb el conte de la serventa vaig començar la sèrie però ja al segon capítol la vaig deixar... no em feia el pes. Ara, em van recomanar el llibre... i a això si que no dic que no.

A mi els llibres electrònics no em van gaire bé. M'agrada molt passar pàgina manualment o no sé què és que em costa llegir-los digitalment,...

Bona lectura noies, llegiu el que llegiuuu!!

[ametista]

noies, doncs no voldria donar-vos més feina però si us fa gràcia podeu passar pel post de quan vam llegir Jane Eyre aquí al club i veure què vam comentar en aquell moment i fins i tot afegir el vostre comentari al final també! (aquí els posts i les lectures no caduquen )

No he començat el conte de la Serventa, per variar tinc dues LC més, una que ja s'acaba dilluns (és una de les novel·les breus de Zweig i la LC és curta) i una altra que és de tot el mes també. Això dels grups de lectura és un vici i no hauria de dir que sí a més d'una per mes, però bé, així estic.

Anna Maria com et lies!

doncs jo vaig fent amb la Serventa i em va entrant curiositat per mirar la sèrie, per veure com ho han representat... de moment, poso el meu comentari:

ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIDA LA PRIMERA PART (fins capítol VI)

Crec que part del que impacta més de la història, tal i com ja ho avança l'autora al pròleg és el fet de que no passen coses inimaginables sinó que és com una reorganització de la quotidianitat que coneixem, injusta evidentment, però sense fantasies futuristes ni res, tot són coses del dia a dia... i això és el que fa por, com les coses poden canviar d'una manera tan dràstica i treure't totes les llibertats que tenies i coneixies fins al moment, com pots perdre als que estimes i gairebé a tu mateixa... de fet les serventes han perdut el control del seu propi cos... i també el de la lliure expressió, hi ha una sèrie de coses que poden dir, converses pre-establertes i poca cosa més... la protagonista en cert moment comenta "Té una cosa que nosaltres no tenim: la paraula, que temps enrere fèiem servir tan gratuïtament" Abans, o sigui ara, no li donem importància a una cosa tan simple com la paraula, poder parlar i expressar-nos lliurement...

i clar, en la calma aparent de la vida que porta la protagonista resulta viure-hi amb por i alerta de qualsevol cosa, no pot fiar-se absolutament de ningú per si qualsevol cosa que li diuen fora de guió és una prova, sempre pensant si tal serà un espia, si ella dirà o farà alguna cosa que la condemni...

Està clar que les dones han perdut tots els seus drets, no tenen veu ni vot, el testimoni d'una sola dona no s'accepta i mínim han de ser dues... i per més que valorin i tractin tan bé a les serventes no és a elles a qui cuiden, és només al seu cos perquè s'han convertit només en això, un cos reproductor, una eina, un element necessari per obtenir fills en una societat on és un objectiu complicat d'aconseguir i on tenir fills ja no és fruit de la unió, per amor, de dues persones i on la concepció no és més que un tràmit físic a complir per poder obtenir una criatura després... ah, i si funciona o no sempre és segons si les dones són fecundes o no, no es contempla que l'home sigui el que no pugui....

ostres, ja sé que la tracten com a recipient on crear i fer crèixer bebès però lo de fer una citologia CADA MES buuuuuuuuf (que ja sé que no és pas extremadament dolorós, diria que simplement molest però vaja, un cop al mes, quin pal)

de tant en tant apareix el concepte de les No-dones i m'omple de curiositat... allà a "les Colònies" hi estaran malvivint com a preses, esclaves, passant gana, deprivacions...? o simplement estaran juntes, soles, sobrevivint fent la seva... i d'alguna manera més lliures?

no és el mateix però m'ha recordat a la saga de "Divergent", també distòpica, on els ciutadans que no passen per l'aro, se'ls considera poc menys que una persona i no tenen un lloc a la societat ni un lloc per viure, així que d'alguna manera són com vagabunds, o sense sostre...

ah i l'encontre amb el Nick què? què ha passat? a ella no li atrau especialment però és la necessitat de sentir algú, de tenir un contacte íntim amb algú, envoltada de tanta fredor, que fa que senti coses, que faci coses... però la disciplina que els han inculcat és més potent i paren a temps de fer res més, paren i llavors ell li diu allò que el Senyor la vol veure... i au, aquí ens quedem! està bé aquest anar i venir, passat, present, records i pensaments d'ella però ara toca esperar a veure què vol el Senyor si és que realment la vol veure...

au, a per la segona part!

[Anna Maria]

Anna Maria com et lies!

Sí, oi? No tinc remei, últimament penso que m'agrada fins i tot més parlar de llibres que llegir-los, però si no els llegeixo tampoc en puc parlar,

Aquest finde he enllestit el de Zweig i "Belinda" que l'havia d'acabar perquè era d'un grup de juny.

Ja he començat el conte de la serventa!!!

[Caterinamore]

Hola noies

ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIDA LA PRIMERA PART (fins capítol VI)
Comento la primera part.

El món que ens planteja l’autora és un mon distòpic, però fa por perquè no sembla gaire lluny de la realitat. Amb un canvi aquí i un canvi allà bé hi podriem arribar.

En aquesta societat totalitària hi patim tots:
Les dones que infanten, les que fan de forn, com la protagonista: perquè no tenen ni veu ni vot del seu cos ni de gaire res més. Serveixen bàsicament de recipient.
Els homes corrents: per a tenir prohibida la lliure elecció de parella en moltíssims casos i a més no poder tocar cap dona, gairebé ni mirar-les.
Els marits rics i estèrils que volen una criatura per mèrits: per tenir una dona enfadada per haver-se’n d’anar amb la serventa a fer un fill que ella no li pot donar. Jo abans em moro que tenir una relació tant i tant freda amb el meu marit o parella.
Les dones dels marits rics: Per haver d’esperar a que la serventa els dongui un fill. També penso que en el cas de la família on ha anat a parar la protagonista la dona ja és bastant gran. Però en el cas de que fos més jove, no podria anar-se’n ella amb algú altre per tal de poder-se quedar embarassada?
Als fills: per a no poder conèixer mai els seus pares biològics i créixer en una societat tant perturbada.

L’escena final on esperen que el marit comenci el ritual, la dona va fent zapping amb el comandament de la tele. L’Ofred pensa que li agradaria creure’s el que diu el maniquí del telenotícies, però en realitat no s’ho creu.
Em vaig sentir bastant reflexada amb aquest detall de la tele. M’agradaria creure’m el que diuen els mitjans de comunicació avui en dia, però em semblen tan falsos que no em crec res. I si algú em treu el tema de moda em sembla tan trivial que evito parlar-ne. Sembla que ens aboquin al cap i a la boca de què hem de parlar i què hem de pensar en comptes de tenir idees pròpies.

A més al llibre, tot i no haver-hi llibertats per a fer gairebé res, hi ha el detall de poder estar en una habitació tota sola. Relax. Pensaments lliures, plorera, angoixa, ràbia,... Al món del 1984, això no és possible. Sempre estàs vigilat i més dins de casa. Això és el que em va angoixar més del llibre i crec que en el de la Serventa és un descans no haver de sentir l’ull a sobre en moments com aquests. Sí que l’Ofred ha de vigilar molt què diu i com es comporta, però com a mínim als moments d’intimitat té una mica de llibertat de pensament i expressió.


Anna Maria, com ho portes?

Una abraçada noies!!

[nienna]

Hola noies!

Us estic seguint i estic llegint els vostres comentaris amb molt d'interés. Pensava rellegir el Conte de la criada, ja que l'havia llegit fa uns anys (mirant al Goodreads veig que va ser al 2017), però aquest estiu estic especialment sensible i recordo molt l'angoixa de quan el vaig llegir per primera vegada i ara mateix necessito lectures d'evadir-me perquè porto 3 seguides una mica dures. Fins i tot vaig agafar a la biblioteca una adaptació en format novela gràfica per refrescar però no em vaig veure amb cor. Així que m'esperaré al final per fer els meus comentaris, ja que no recordo exactament la divisió per capítols i no vull fer spoilers

Espero que us vaig agradant la lectura, és un dels meus llibres preferits, em va agradar moltissim. Tinc moltes ganes de rellegir-lo en un altre moment que estigui una mica millor

Bona lectura i bon estiu!

[Raqueleta]

Hola! Deveu pensar que estic desapareguda i teniu raó, tot i a ver llegit tots els libres us dec tres comentaris (el que fa un total de 6 mesos sense dir pràcticament res!).
Ahir vaig acabar el llibre, així que faré un comentari de tot el llibre, una mica per sobre, i dels altres dos que tinc pendents a veure quan puc dir alguna cosa.

ATENCIÓ, SPOILERS: LLEGIT TOT EL LLIBRE

He de dir que jo he vist la sèrie i que m’ha agradat molt. La sèrie pren el punt de partida del llibre però va molt més enllà, algunes situacions les explica més detallades i altres directament les inventa (o les treu de la segona part del llibre, no ho sé). A més a més, la sèrie encara no ha acabat i han passat ja moltes més coses que al llibre no surten, no vull entrar en detalls per no fer spoiler però us la recomano. També he de dir que m’havien dit que, per un cop, el llibre era pitjor que l’adaptació, havia llegit comentaris de que el llibre era lent o pesat o que no estava tan bé com la sèrie i vaig començar a llegir-lo amb aquest pensament, però la veritat és que m’ha agradat molt.

A la sèrie la protagonista es diu June, per cert, que en el llibre crec que no surt enlloc. No sé d’on hauran tret el nom. I el Comandant es diu Waterford de cognom, com aventuren els historiadors al final del llibre.

Coincideixo amb el que ja heu comentat, fa por pensar que aquesta societat es crea a partir de la nostra societat, no és un món inventat, o una societat encorsetada de fa segles, és el futur immediat de la nostra societat, en el que en poc temps les dones van deixar de poder treballar, de tenir diners al seu nom, de poder mirar a la cara a la gent i que les miressin, de poder llegir, pensar, parlar... A mi em ve al cap Afganistan, per exemple (el fet que la toca els faci veure el món per fragments és ni més ni menys el que passa a les dones amb el burka). És cert que a algunes dones se’ls permet alguna cosa més, però realment són lliures? Les esposes han de veure -i participar- en les relacions sexuals (que són poc menys que violacions) del seu marit amb una altra dona tot per poder tenir, o no, un fill en braços, que robaran a la seva legítima mare. Les ties tenen poder, però només sobre les que són inferiors a elles, i és un poder basat en la pròpia por d’acabar a les colònies. I les Marthes no tenen més paper que netejar, cuinar i servir a les cases on se les assigna. Ni a comprar surten i pel que sembla ni tan sols poden sortir a passejar, ja que parla que la Cora enveja els seus passejos. També estan les econoesposes, que crec que és el que més es deu assemblar a la vida de les dones d’abans però imagino que també sense poder treballar o diners propis, sotmeses al marit, o almenys tutelades per ell. I les serventes i les dones de les Colònies ja sabem la vida que porten, està més que clar que no són lliures.

És curiós quan es troben a uns turistes i veuen a dones que són com elles eren abans, com la Defred es queda mig horroritzada, tot i saber que ella era així i és tot fruit del rentat de cervell que els han fet.

I la parafernàlia dels naixements, que perquè sembli que sí és fill de l’esposa aquesta hagi de fer veure que està parint, que pateix els dolors del part. És ridícul i un gran menyspreu per la serventa, que sí està parint i a qui, amb sort, deixaran que amamanti a la criatura durant uns mesos.

El Comandant busca a la Defred per jugar a l’intelect i tenir activitats “prohibides” que considera que no pot tenir amb la seva dona. Serà perquè a ella la respecta i no vol deixar-la participar en “perversions”? O simplement perquè el seu matrimoni va ser concertat i no sent res per ella? En tot cas, cada vegada va més i, com no, acaba volent sexe més enllà de la Cerimònia en el club al que la porta. I després sabem que això ja ho havia fet amb l’anterior Defred.

Per altra banda, la Serena Joy també considera tenir el dret a fer el que li convingui amb la Defred i la fa tenir relacions sexuals amb el Nick en vista de que sospita que el seu marit és estèril. Bé, ella només vol una relació sexual, o almenys una al mes, per aconseguir un embaràs, però és el que porta a la Defred i al Nick a tenir una relació i el que fa que finalment s’emportin a la Defred de casa, no sabem qui ni a on. Espero que sí, que el Nick fos part del MayDay i que fos per salvar-la.
Per altra banda, resulta que la Serena Joy sap on està la filla de la Defred, que poc a poc deu estar oblidant a la seva mare. Ella explica molt bé com van intentar fugir i com els van atrapar. Però vaja, sembla ser que si no haguessin escapat haguessin acabat igual, haguessin declarat el seu matrimoni adúlter, ja que el Luke havia estat casat abans, i a ella l’haguessin arrestat. I si ell no hagués estat casat abans, haguessin inventat alguna altra excusa per prendre’ls la filla i a ella posar-la de serventa, ja que era indubtablement fèrtil.

Les cerimònies del Salvament m’han semblat terribles (Salvament, quin nom!, inicialment pensava que se’ls concedia el perdó), execucions públiques per servir d’exemple (com a Afganistan!), però el pitjor és com sembren l’odi per seguir amb la cerimònia de la Particicució, en la que ja no hi ha uns botxins oficials sinó que són les serventes les que acaben matant a la persona que els ofereixen. En el cas del llibre, ni tan sols era un violador, com els van dir, sinó un polític, un membre de la resistència, a qui Deglen intenta evitar el patiment deixant-lo inconscient. La Deglen acaba morint, descobreix que van a per ella i se suïcida, perquè no la interroguin i no delatar a ningú.

Us deixo ja, que tinc mil coses per fer (començo vacances ja, per fi!), ho sento si el comentari ha quedat una mica fet amb presses. Fins aviat, espero!

[ametista]

doncs ja he acabat el llibre, sorry perquè no he sigut constant a l'hora de comentar per parts, poso mini comentari de la segona part en endavant

ATENCIÓ SPOILERS, LLEGIT FINS AL FINAL!

doncs el Senyor volia veure-la per passar estones junts, parlar, jugar al Scrabble... cosa que trenca totes les normes ja que les Serventes han de ser com diu ella "un úter amb cames" i prou...

i realment així les tracten, no com a persones... a la Cerimònia de Salvament no tenen ni cadires, s'han d'agenollar al terra de formigó en un espai separat de la resta per una corda que ho delimita, com un corral... i la Cerimònia... que terrible tot, primer les execucions i després la Ceremònia de Particicució quan les pròpies Serventes maten al que els diuen que era un violador... aquesta escena em va deixar esgarrifada, buf...

quin patiment en tot... quan gairebé es posa a plorar perquè la saluden amb un "Hola" que és considerada "la fórmula de salutació d'abans" ...tot el que abans era normal ara és nostàlgia del que ja no existeix... o està prohibit... i la por constant que en algun moment tot acabi, que els altres tinguin el control absolut de la teva vida i del teu cos...

finalment la van a buscar però per sorpresa seva no se l'emporten per fer-la desaparèixer (matant-la) sinó que la treuen d'on està... per salvar-la? qui ho ha decidit? on l'han portat? està el Nick darrere de la decisió? perquè podria estar embarassada d'ell? i què li passa després? té la criatura? i els de la "resistència" aconsegueixen fer caure el règim? com? perquè a l'epíleg parlen de Gilead com una societat que ja no existeix... moltes preguntes! no és que no m'agradin els finals oberts però en aquest cas crec que és la vegada que m'he quedat amb més ganes de saber

i pel que es veu al segon llibre no se'n parla directament, no l'he llegit però als comentaris de Goodreads la gent diu que parla d'altres persones, no de la protagonista del primer llibre... bé, ara tinc encara més ganes de veure la sèrie, perquè crec que l'autora hi ha col·laborat?

no tinc temps de més! poso l'enquesta a la primera entrada

[Anna Maria]

Bones!
Doncs jo l'he deixat... Ja em costa concentrar-me últimament, i em vaig començar a taladrar que la distòpia no m'agradaria, em vaig començar a ratllar amb el tema i els dies passaven. El tenia agafat per ebiblio i com que hi havia reserves, no l'he pogut renovar. Per tant, diria que o bé no és per mi o bé no és el moment...
Abraçades,
Anna Maria

[ametista]

no deuria ser el moment, o qui sap, potser tampoc el llibre... però la distòpia no té per què no agradar-te! quina gràcia amb les teves ratllades dins del subgènere hi ha llibres de molts tipus i de fet "El mecanoscrit del segon origen" et va agradar no? i es podria considerar distòpia també... així que ves a saber, en un altre moment i potser amb un altre llibre potser trobes que la distòpia no està malament

[Anna Maria]

no deuria ser el moment, o qui sap, potser tampoc el llibre... però la distòpia no té per què no agradar-te! quina gràcia amb les teves ratllades dins del subgènere hi ha llibres de molts tipus i de fet "El mecanoscrit del segon origen" et va agradar no? i es podria considerar distòpia també... així que ves a saber, en un altre moment i potser amb un altre llibre potser trobes que la distòpia no està malament

Cert! No hi havia pensat en Mecanoscrit del segon origen! I és veritat que hi ha subgèneres per tots els gustos, la fantasia no m'agrada en general però la Laia Soler escriu "realisme màgic" i he llegit dos llibres seus que em van agradar molt.
Abraçades,
Anna Maria