CL novembre'22 - Los siete maridos de Evelyn Hugo (Taylor Jenkins Reid)

[Anna Maria]

M'estic organitzant una mica les lectures compartides perquè m'he tornat a embolicar i aquest mes en tinc unes quantes

Anna Maria, ets el que no hi ha!

però ei, moltes gràcies per fer la temporització!
la veritat és que aquesta vegada m'havia ben despistat i ni pensar-hi eh? aaaaaixxxxxxx

ja he editat la primera entrada i hi he copiat la sinopsis i la temporització, una altra vegada gràciesssss

[ametista]

noiessssssssssss com porteu la lectura?

ATENCIÓ SPOILERS!! LLEGIDA LA PRIMERA PART

de moment m'està agradant, no em sorprèn gaire perquè el que va passant és el que ja deia la sinopsis però està bé, té interés i em genera curiositat per seguir llegint... i també tinc curiositat per saber què passa amb la Monique (per què l'Evelyn l'ha triat) ...hi haurà algun tipus de nexe d'unió entre elles? perquè està clar que algo hi ha... no? o no? veurem...

potser tampoc em sorprèn la trama en sí perquè el que ha començat a explicar l'Evelyn del seu passat encaixa molt amb certs tòpics... favors sexuals per aconseguir feines, manipulació de la premsa per una banda i pressió mediàtica per l 'altra, el millor amic gay, el masclisme imperant...

però bé, ella és una dona amb caràcter que aconsegueix el que es proposa i ho explica tot des de la calma que li dóna la perspectiva des del moment actual, no penedint-se de res del que ha viscut...

ah i el primer marit un capullo a veure com segueix!

[ametista]

ostres no m'havia fixat amb que la segona part era més curta i ja me l'he llegit pim pam
així que ara resulta que estaré al dia amb la temporització per primer cop en mooooolt de temps

ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIDA LA SEGONA PART

doncs bé, després de l'evidència del primer marit enganyant-la se separen però davant l'opinió pública ella passa a ser "la dolenta" i no només l'aparten de premis i pel·lícules sinó que li fan rodar futurs fracasos comercials... que injust tot plegat!

la part positiva és que pot estar amb la Celia, que és de qui s'ha enamorat i amb qui vol estar... almenys en privat, clar, no poden fer res en públic... que trista la fama i que trista la societat en la que vivim (ara en l'actualitat dues dones ja no s'han d'amagar de tenir una relació però tot i així... no sé jo fins a quin punt hem avançat en aquest tema o no (ho dic pensant en la polèmica del petó de Buzz Lightyear, per exemple))

el cas és que ella aconsegueix refer la seva carrera amb la pel·lícula francesa, etc però la gent comença a sospitar de la seva relació amb la Celia i ha d'empescar-se un pla per desviar l'atenció d'elles dues... i li surt a la perfecció, manipula a un altre capullo com és el Mick Riva aquest i es casen i just l'endemà ho anul·len... tot a costa de la seva pròpia reputació, però no li importa perquè s'estima molt a la Celia i... ara estic preocupada! perquè ella encara s'ha de casar 5 cops més! què passarà amb la Celia?

en fi, a seguir llegint! per on aneu vosaltres?

[ametista]

noies! no esteu llegint?

ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIDA LA TERCERA PART

en aquesta part hi ha dos matrimonis, primer el pactat amb el Rex, que els va bé a tots dos... és un tracte que els serveix per fer diners, tenir certa calma i fer cadascú la seva vida... però clar, no deixa de ser un tracte (i un contracte) i quan les condicions canvien (el Rex s'enamora de veritat d'una altra) el desfan...

i després l'acordat amb el Harry, que tot i ser també un tracte és el més semblant a un matrimoni de veritat que ha tingut l'Evelyn fins ara... s'estimen, es respecten, s'ajuden i fins i tot tenen una filla junts! Casuaaalmeeeeent el Harry està enamorat del marit de la Celia miiiiraaaa tuuuuuuu i quan les dues tornen a coincidir i es reconcilien tots quatre arriben a una situació suposadament idíl·lica tenint en compte les circumstàncies, poden estar junts ells i elles i a la vegada sortir tots quatre tipus doble cita sense que la gent tingui ni idea que les parelles no són les que es pensen... realment en aquest sentit és una bona etapa que dura uns anys, són tots plegats una família... fins que la cosa es torna a liar

a veure, la primera vegada que la Celia deixa a l'Evelyn vale: és un malentès, s'ho pren malament, l'Evelyn no baixa del burru... vale... però aquesta segona vegada ho sento però no, és veritat que l'Evelyn li hauria hagut d'explicar abans però suposo que no ho fa perquè justament sabia que la Celia s'hi oposaria i per ella era important fer-ho, era una decisió laboral! perquè a veure, no estem parlant de que realment tingués relacions sexuals amb ningú, és actriu, és tot fingit, i la Celia també és actriu, com pot enfadar-se taaaant per això? no sé, m'ha semblat molt exagerat com a motiu de ruptura... que a més és ruptura de tota la família que havien construït, ja que la Celia demana el divorci al John i marxa... i un temps després el John more d'un atac de cor deixant el Harry fet pols... i així acaba aquesta part, a veure ara!

ah i començo a pensar en quines actrius s'assemblarien més a l'aspecte que m'he imaginat de les protagonistes, ja que faran la pel·lícula a netflix... a vosaltres quines actrius us encaixarien?

[ametista]

ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIT FINS AL FINAL

l'Evelyn intenta sentir alguna cosa casant-se amb el Max, el director... però no és el que s'esperava, a banda que mai deixa d'estimar a la Celia i per tant potser no està al 100% a la relació... amb el temps torna el contacte amb la Celia i mica en mica s'apropen altre cop i acaben organitzant un pla per poder estar juntes, a Europa, lluny de l'opinió pública americana... casant-se ella amb el germà de la Celia i vivint tots plegats a Spain

al final, són els anys més feliços de l'Evelyn, estan juntes, estan tranquil·les... però tot no pot ser en aquesta vida i la Celia té una malaltia que se l'emporta més aviat del que li tocaria... que trist, per les dues... haver perdut tants anys entremig... però almenys tenen una dècada d'amor i felicitat juntes, que segons en quines circumstàncies (si s'haguessin quedat a USA) mai n'haurien pogut gaudir!

ara, el gir argumental total és primer quan el Harry mor de manera inesperada i després quan el seu acompanyant al cotxe i parella sentimental resulta ser el pare de la Monique! a veure, no és cap sorpresa que alguna cosa hi havia i per això l'Evelyn l'havia triat a ella... però no m'havia imaginat aquesta opció, així que mira, molt bé! (buenu, a la Monique no li sembla tan bé però clar, és normal, després de tota una vida pensant que les coses havien anat d'una altra manera doncs és un xoc )

en resum, el llibre ha estat bé, en certa manera vols seguir escoltant a l'Evelyn explicant la seva història, com funciona el món del cinema, la premsa, les seves vivències com a súper estrella... cap sorpresa tampoc, però està ben explicat, es fa interessant i es llegeix a bon ritme, per tant, bona lectura!

[Raqueleta]

Fa bastants dies que me'l vaig llegir, anava per davant de la temporització però, ai, comentar ja és una altra cosa, costa trobar el temps...
La veritat és que m'ha agradat molt, més del que d'inici pensava. Tot el món del cine, dels anys glamourosos de Hollywood, tot el sempre s'ha insinuat (i que si el río lleva, agua suena...).

ATENCIÓ SPOILERS: LLEGIT FINS AL FINAL

L'Evelyn Hugo, una gran estrella de Hollywood, vol fer una donació de vestits seus per una venda benèfica i només vol que l'entrevistin si ho fa la Monique Grant, una periodista que sembla que pot tenir un bon futur però que actualment encara és força desconeguda. I finalment tot resulta una treta perquè vol que escriguin un llibre amb la seva autobiografia, que s'ha de publicar un cop morta, i només vol que l'escrigui la Monique, o ella o ningú. La Monique, tot i que no sap quan es podrà publicar, accepta, no pot deixar escapar aquesta oportunitat. Com diu l'Ametista, sembla evident que hi ha algun vincle entre elles, que no l'escull a l'atzar, de fet, crec que en algun moment el llibre ho diu.
En l'aspecte personal, la Monique no està en el seu millor moment, ja que el seu marit ha marxat de casa, sense una ruptura clara, però ell volia viure a San Francisco per temes laborals i ella no volia marxar de Nova York. Més endavant, ell voldrà arreglar les coses però ella, gràcies a les converses amb l'Evelyn, ja sap què vol i què no i té el valor d'acabar una relació que no li aportava res.
La vida de l'Evelyn és molt interessant i ens la va explicant mentre la Monique pren notes de cara a escriure la biografia.
D'entrada, la vida de l'Evely no és fàcil, queda òrfena de mare de petita, amb un pare violent amb el que no té bona relació. Aviat veu que el seu atractiu li pot servir per aconseguir el que vol, primer amb el xaval de la botiga del costat de casa. "...supe que iba a quitarme lo que quería, se lo permitiera o no. Así que tenía dos opciones. Podía hacerlo gratis. O podía cambiarlo por caramelos".
Amb el primer marit la cosa va similar, sap que un noi del barri anirà a treballar a Hollywood i el sedueix perquè es casi amb ella i la tregui d'allà, portant-la al lloc on vol estar. Això pot semblar moralment reprobable, però ella ja deixa clar que no es penedeix de res del que ha fet. Era la forma que va trobar per anar a Hollywood i no va deixar perdre l'oportunitat. El primer marit, l'Ernie Díaz, li dura un sospir, un cop està ja a Hollywood, amb un estudi i la seva carrera es va encarrilant, el deixa. Ella mateixa s'explica i es justifica, com pot ella jutjat a la noieta de 14 anys que volia escapar d'un pare violent i que insinua que abusava o podria abusar d'ella. I com pot jutjar a la de 18 anys que deixa enrera aquell matrimoni quan se sent segura, quan ja ha aconseguit el que vol.
I a l'estudi no dubta en tenir relacions amb qui calgui per poder progressar, el que deia de cuando el río suena, és un tema que s'ha comentat altres cops...
Del segon marit, Don Adler, sí s'enamora, es casa per amor i tot sembla idílic, dos actors joves, guapos, amb una brillant carrera. Però ell la comença a maltractar i, tot i així, ella no el deixa, l'estima, el justifica, el perdona. Diu que llavors era molt habitual i que la primera regla per aquests casos era callar-se. Per sort, això va canviar tot i que encara hi ha moltes dones atrapades en relacions així. Sembla que ella fa el possible per salvar el matrimoni, per no quedar per sobre d'ell, per tapar el que no vol tenir fills i que això no suposi un perjudici per ell pels comentaris a la premsa rosa, protegint de pas la seva carrera.
Rodant "Mujercitas" coneix a la Celia St James i s'acaben fent amigues, tot i que la Celia és una rival que li pren l'Òscar. I acaba sent l'amor de la seva vida. Aquesta relació d'amor al llarg dels anys, que anava i venia, tot i que es mantenia sempre, m'ha agradat.
A la festa després de la cerimònia dels Òscars, descobreix al seu marit posant-li les banyes i decideix deixar-lo. No sé per què en aquell moment, amb tantes que li havia aguantat ja, però ja tocava que se'l treiés de sobre. I es quan inicia una relació d'amagat amb la Celia. Com diu l'Ametista, què trist que s'haguessin d'amagar tota la vida, ara sembla que tot és més fàcil, hi ha molts personatges públics gais i que no se n'anamaguen, però a la vegada encara hi ha polèmiques absurdes com la de la pel·lícula "Lightyear"... L'Evelyn explica que els homosexuals eren inadaptats socials i que ella no estava preparada per allò i no volia perdre tot el que havia aconseguit, cosa que entenc perfectament, tot i que després del divorci se li complica tot, la fan fora de l'estudi i ha de començar de nou i ho fa magníficament.
El tercer marit, Mick Riva, va ser per callar rumors que començaven a néixer d'ella i la Celia. Un petit escàndol. Una nit de diversió i borratxera a Les Vegues, matrimoni i divorci l'endemà. Donar del què parlar a la premsa i eliminar qualsevol sospita d'homosexualitat. La mala sort és que es quedi embarassada i això fa que la Celia la deixi, perquè ella creia que no s'havia arribat a ficar al llit amb el Mick.
Cinc anys passen separades fins que tornen a estar juntes. Mentrestant, l'Evelyn es casa amb el seu quart marit, Rex North, també actor, un matrimoni pactat del que els dos en treuen benefici i que dura mentre ells estan bé així, fins que ell s'enamora d'una dona i s'hi vol casar. Per cert, que justament ella i el Rex eren l'Anna Karenina i el comte...
Per acabar la relació amb el Rex simulen unes dobles banyes, del Rex amb la dona amb la que es vol casar, i d'ella amb el seu gran amic, el productor, Harry, que és gai però vol tenir una família, fills, i que a més a més té una relació amb el marit de la Celia, matrimoni també pactat i fingit. I quan es casa amb el seu cinquè marit, Harry Cameron, té l'època més feliç de la seva vida. Una relació fingida amb el seu millor amic, repren la relació amb la Celia, té una filla, són tots una família.
Tot s'esguerra d'una forma una mica forçada, potser, clar que per la trama era ideal. L'Evelyn comença a rodar una pel·lícula amb el seu ex, el Don, amb el director que la fa tornar a brillar precisament quan se li van tancar les portes en divorciar-se del Don. I fa una escena simulant tenir sexe. És idea del Max i a ella li agrada, per agosarat, per demostrar que les dones també gaudeixen. Però ho fa d'amagat de la Celia i ella s'ho pren fatal, pura gelosia, tot i que és tot fingit i sent la Celia actriu ho hauria d'entendre millor que qualsevol altra persona. I acaba per segon cop la seva relació. La Celia es divorcia del seu marit i la seva família peculiar es trenca. És trist quan explica que la seva filla veu la Celia per la tele i diu que la coneix, però era perquè recordava haver vist "Mujercitas", no perquè recordés realment a la Celia...
"Destrocé el corazón de Celia porque pasaba la mitad de mi tiempo amándola, y la otra mitad, ocultando lo mucho que la amaba." "El problema era que yo usaba mi cuerpo para conseguir otras cosas que quería. Y no dejé de hacerlo, ni siquiera por ella."
Finalment, s'acaba casant amb el director, Max Girard, el seu sisè marit. Es divorcia del Harry i ho aposta tot a aquest matrimoni, ella sí sent alguna cosa per ell, no és un muntatge ni mera conveniència, vol una relació real, tot i que la Celia està sempre present, i ell no li dona el que ella vol, veu que ell només vol exhibir-la, ser el marit de l'Evelyn Hugo de cara a tothom, però no l'estima a ella, estima a l'estrella de Hollywood.
Aquí ella ja té 50 anys i va veient que el seu lloc a Hollywood va sent ocupat per noies més joves i per ella hi ha cada cop menys papers. "Cuando te conocen por tu belleza, no imaginas un destino peor que estar al lado de alguien y perder en la comparación."
Torna a tenir contacte amb la Celia, primer per carta, després va a veure-la, el que suposa que el Max ho descobreixi tot i ho pugui fer públic, però l'Evelyn ja està en un punt de la seva vida en que li és més igual i la seva carrera ja no li importa tant. Salven l'amenaça que podria suposar el Max i ho arreglen tot per anar-se'n lluny, a Espa nya. Al Harry no li encaixa el pla, no vol marxar perquè després de la mort de la seva parella, l'ex marit de la Celia, està il·lusionat de nou amb una altra relació, i que marxin sense ell tampoc no sembla bé del tot, per la filla comú. Tristament, ell mor en un accident amb el seu amant i l'Evelyn, la Celia i la Connor marxen i després l'Evelyn es casa amb el seu setè i últim marit, Robert, el germà de la Celia, per poder quedar-se amb els béns de la Celia quan ella mori, ja que està malalta. Un altre matrimoni de conveniència, plàcid per tots dos, que de nou permet que elles puguin viure juntes i tranquil·les. Però no és l'últim matrimoni de l'Evelyn, ja que es casa amb la Celia en un matrimoni no vàlid legalment, només entre elles i que per elles és real i sincer.
La Celia mor i també mor la Connor, molt jove, de càncer de mama. També el Robert acaba morint. I l'Evelyn es queda sola.
"Le dije que cada día de su vida había sido el mejor regalo del mundo para mí, que estaba convencida de que no había venido a la tierra para hacer películas, ponerme vestidos de color verde esmeralda ni saludar a las multitudes, sino para ser su madre". "Cuando escribas el final, Monique, diles a todos que lo que echo de menos es a las personas. Diles a todos que no lo había entendido".
Finalment, se sap la relació entre l'Evelyn i la Monique. L'amant del Harry, que va morir amb ell a l'accident, era el pare de la Monique. L'Evelyn, per netejar el nom del Harry, va fer creure que qui conduia borratxo era l'altre. No està bé el que va fer però per un cop no pensava en ella, ho va fer pel Harry i per la seva filla. I va buscar com compensar a la filla de l'altre home, oferint-li la seva biografia, tot i que quin daltabaix per la Monique, anys després saber que el seu pare no estava tan enamorat de la seva mare com ella creia, que tenia una relació amb un altre home i que no era ell qui conduia borratxo... A la vegada descobreix que el seu pare renunciava al seu amor per seguir estant al costat d'ella, és una bona cosa a la que agafar-se i evitar que tot s'ensorri...
I l'Evelyn, acabat el relat de la seva vida, se suïcida, ja que està malalta també i no vol haver d'esperar que la malaltia la destrossi. I aquí aaba la vida d'una estrella.
M'ha agradat tot aquest relat al llarg de tota la seva vida. Totes les anades i tornades. Tot aquest món perfecte, i irreal, de Hollywood. Tot el que hi ha d'humà, i de miserable, darrera d'una estrella amb una vida aparentment perfecta. Àgil de llegir, amè, interessant. Recomanat!

[ametista]

que bé que t'hagi agradat Raqueleta!
com que el vaig proposar una mica així pim pam em preocupava que no us agradés
a veure ara què li sembla a l'Anna Maria!

[Anna Maria]

Bones!
Per fi m'he posat amb el llibre! De moment porto dues parts, les comento

ATENCIÓ SPOILERS LLEGIDA LA PRIMERA I LA SEGONA PART

Ametistaaaaa, que el Don va ser el segon marit, el primer va ser el veí amb qui es va casar per poder marxar de casa son pareeeee, jejej
Està sent una lectura fàcil i amena i em té força enganxada.
Evelyn, des de la seva experiència, explica descarnadament allò que li ha succeït, i no perquè no hagi patit, sinó perquè com diu l'Ametista, des dels anys així ho ha aconseguit fer. Vaig apuntar aquesta frase: "Si nunca te han dado una bofetada, te diré algo: es humillante. Más que nada, porque se te llenan los ojos de lágrimas, aunque no quieras llorar." És un dels tants exemples de la seva vida. Humiliació, i haver d'engolir moltes llàgrimes, algunes merescudes?
Ben complicat, no saber quasi en qui pots confiar. En aquest cas, de moment té en Harry al seu costat.
Monique també està aprenent al seu costat, a ser un pèl dolenta si vol aconseguir allò que vol. També va trobant símils amb la seva pròpia vida personal, i quan se li escapa de dir-li a l'Evelyn, en treu un aprenentatge, que és diferent el dolor de la separació o la sensació d'un matrimoni fracassat. Suposo que serà la segona opció, el que li ha passat amb David?
El desengany amb Celia, perquè està clar que ella hagués renunciat a tot per estar amb l'Evelyn i aquesta no. Tot i que després comenta que se n'ha arrepentit, ho diu des de la posició còmoda on està ara en aspecte econòmic i de reputació. Sí, una bona merda aquest haver-se d'amagar. Avui en dia hem evolucionat, però jo crec que encara hi ha moltes barreres en el tema de l'homosexualitat.
També em va fer gràcia el fet que participi en una de les versions d'Anna Karénina, jejej Així doncs, per temes de pressupost de la peli, per poder fer més calaix va casar-se amb el què feia de Vronsky. Amb això sí que no hem canviat gens, seguim veient embolics amorosos entre els protagonistes de qualsevol peli romàntica...

A seguir!
Abraçades,
Anna Maria

[ametista]

Ametistaaaaa, que el Don va ser el segon marit, el primer va ser el veí amb qui es va casar per poder marxar de casa son pareeeee, jejej

tens raó, quin lapsus! pobre primer marit que me'l vaig saltaaaar


m'alegro que també t'estigui agradant la lectura!

[Anna Maria]

Bones!
Sí, m'està agradant Ametista, a vegades els llibres elegits així a rampell també et poden portar sorpreses agradables!

ATENCIÓ SPOILERS, LLEGIDA LA TERCERA PART!

M'ha fet molta gràcia que Evelyn participés en una adaptació d'Anna Karénina! De quan el vam llegir aquí, i perquè a principis d'any vaig participar en un grup de lectura on el van llegir i jo hi vaig anar ficant cullerada! I tot i que jo no seria capaç de fer-ho, el matrimoni amb el Rex és en certa manera un dels millors fins aleshores. Es respecten, i es deixen en pau, que ja és molt. Quan ell intenta embolicar-se amb ella accepta el no i quan s'enamora vol fer les coses bé. Res a dir en aquest aspecte.
Amb Harry una mica el mateix, però tot i que suposo que ha passat, ho veig una mica forçat en la narració el fet que mira, es casen i fan intercanvi monogàmic tan tranquil·lament: "Dos hombres que dormían juntos. Casados con dos mujeres que dormían juntas. Éramos cuatro encubridores".
Entenc el que dius de la Celia, Ametista, si ella és actriu ho hauria d'entendre... però la ment humana és tan complexa!
Continuo al·lucinada de com es coneix Evelyn a sí mateixa. I li deixa clar a Monique que vol que en la seva biografia quedin clares dues coses:
- La diferència entre sexe i sexualitat.
- Que ella no és una bona persona.
Aquesta segona frase inquieta, no? És a dir, tots cometem errors, però reconèixer que no ets bona persona, així tan panxament, i tenir clar que tornaries a fer el mateix... Realment fantàstic per la seva part. Explicant-se no vol que la gent li tingui pena, ni llàstima, vol explicar la veritat, està clar que la seva veritat perquè els altres ja no poden rebatre-la, però bé.
Estic d'acord amb l'Evelyn quan diu que la gent criticava l'escena de la pel·lícula amb Don Adler perquè a algú li han de posar la culpa que els exciti, és molt hipòcrita criticar una cosa obertament i després fer-la d'amagat, però el món n'està ple, d'això.
També estic d'acord amb què un perdó no és un oblit. Tinc tendència a ser rencorosa, i a mi el perdó, tot i que tinc capacitat per disculpar-me, em sembla una arma de doble fil. Sembla que o bé donis permís per tornar-ho a fer, o bé sigui per tranquil·litzar a qui ha fet el que sigui que s'hagi de perdonar.
I tot i que estem parlant de l'Evelyn i en això la novel·la és coherent, a mi m'agradaria saber una mica més de la Monique i el David, a veure si serà així a la quarta part!

Seguim!

Abraçades,
Anna Maria

[Anna Maria]

Bones! Novel·la acabada! Passo a comentar

ATENCIÓ SPOILERS, LLEGIDA ÚLTIMA PART!

Déu ni do, de les coses que passen en aquesta última part! L'Evelyn ja havia avisat a la Monique que no és bona persona, que tornari a fer el mateix,... tot i no ser creient, jo penso que a vegades hi ha com una espècie de justícia divina, i tota la dolenteria que ha mantingut l'Evelyn se li torna en la seva contra quan es queda sola, fins i tot la Grace córrer davant la possibilitat de tenir vacances!
És molt dura però molt real l'afirmació de la Monique quan diu que odia i admira a l'Evelyn a parts iguals, perquè per una banda l'amant del Harry era el seu pare i el va canviar de lloc, però per altra banda li ha guardat la carta i l'ha buscat per mostrar-li que el seu pare les estimava a ella i a la seva mare i no volia deixar-les per viure la seva autèntica passió, cosa que no va fer l'Evelyn fins que no va tenir.... bé, fins que no va tenir el patrimoni assegurat o fins que va veure que el món del cinema ja se n'oblidava d'ella...
Com dius tu, Raqueleta, el món de Hollywood és interessant, i anar veient que realment no només és un escenari el plató on es roden les pel·lícules, sinó també la mateixa vida dels actors i actrius, si no ho saben separar. Sota una capa de maquillatge, s'hi amaga tota la resta.
Quan va està casada amb Max Girard, Evelyn utilitza una frase que va dir Rita Hayworth: "Los hombres se acuestn con Gilda, pero despiertan conmigo". A part de comentar que al llibre hi ha referències constants a pel·lícules i persones que van existir, aquesta frase és l'exemple de que tot el glamour desapareix, que a sota hiha persones, en molts casos més vulnerables que qualsevol persona anònima perquè no tenen el coixí necessari. Els diners donen la felicitat? Clar, ajuden, però és complicat no saber de qui et pots fiar, i si la gent estaà amb tu pels teus diners, per aconseguir fama o per lluir-te com un trofeu...
I sí, Evelyn decideix acabar amb la seva vida de forma digna i sobretot quan ella decideix, dins que ella no ha triat estar malalta.

M'ha agradat molt, sí, i com vaig posar al Goodreads, sota una aparença superficial, la novel·la ens ensenyga molts draps bruts, ens fa reflexions i ens dóna aprenentatges.
Molt bona lectura per acabar l'any, gràcies Ametista!

Abraçades,
Anna Maria