CL tardor'23 - Te espero en la última esquina del otoño (Casilda Sánchez Varela)

[ametista]

Seguim amb el nou format al Club de Lectura del Socpetit!

Llegirem un llibre que encaixi amb cada estació... en aquest cas
(no hi ha cap emoji de sofà i manta, que és el millor de la tardor, no?? )

i l'anirem comentant quan puguem i ens vagi bé, durant els mesos d'octubre, novembre i desembre (sí, no és ben bé com l'estació però ja ens entenem )

Hi haurà una temporització perquè sigui més fàcil comentar per parts (i coincidir totes comentant les mateixes parts) o també es podrà comentar tot sencer quan l'haguem acabat

i què llegirem...? està clar, novel·les de sofà i manta! però... quin tipus voleu? un "comfy book"? o un "cozy mistery"? o un llibre d'acció trepidant? o algun clàssic?

VOTACIONS:

0 vots - Kinshu: Tapiz de otoño, de Teru Miyamoto
Todo acabó la mañana que encon­traron a Yasuaki ensangrentado y gravemente herido en una habi­tación de hotel, junto a su amante muerta. Ambos, en lo que parecía ser una tentativa de doble suicidio, mostraban cortes en sus cuellos. Diez años después de su divorcio, Yasuaki y Aki, su antigua mujer, se reencuentran por azar en una visita al monte Zaô. Ese encuentro dará pie a una relación epistolar, con el ánimo de arrojar luz sobre el pasa­do y el presente de sus vidas. Kinshu (1982) es una novela sobre la culpa, el destino y la redención. La tristeza que anida en estas páginas se abre sin embargo al futuro, al cambio, a la esperanza.

2 vots - Te espero en la última esquina del otoño, de Casilda Sánchez Varela
Cora Moret y Chino Montenegro se conocen a mediados de los años sesenta en un solitario vagón rumbo a Cádiz. Tienen diecisiete años, son inteligentes, escépticos y no pertenecen a nada. Él, hijo de un arrumbador del puerto de Cádiz y la florista del cementerio, sueña con ser escritor; ella, nacida en el Marruecos colonial y criada en salones de mármoles y silencio, se lo cuestiona todo y lo contrario, también.
Pese a ser tan diferentes se reconocen enseguida como dos iguales.
Su historia se prolongará, intermitente y asombrosa, hasta el final de sus días. Mientras, Chino se convertirá en un reconocidísimo escritor gracias a Los muertos felices , en cuyas páginas concibe el enamoramiento como una enfermedad, un fogonazo que ciega y destruye. El libro cambiará la noción de amor en el mundo y también el curso de sus propias vidas.
Será Alicia, una joven inteligente, idealista y condenada a la soledad quien, deslumbrada por el personaje de Cora, su vecina del ático, irá recomponiendo las piezas de un romance fuera de lo establecido y del que nadie imagina su misterioso final.

0 vots - Donde siempre es otoño, d'Ángeles Ibirika
Como cada otoño, Ian O´Connell, afamado escritor de novelas de amor, se aísla en su apartado refugio de Crystal Lake para escribir su nuevo éxito. En su desesperada búsqueda de la inspiración que por primera vez le ha abandonado, encontrará a Elizabeth Salaya. En ese entorno idílico, mientras la va convirtiendo en la protagonista de su novela, el amor comenzará a entretejerse entre los dos sin que él sea consciente. Un amor que nunca creyó que existiera más allá de los libros, y que, junto al gran secreto que esconde Elizabeth y por el que intentará alejarlo de su lado, le harán dudar de todo lo que hasta entonces había creído firmemente. En la hirviente Manhattan, envuelta en el ardor de los candidatos en plena carrera hacia la Casa Blanca, los caminos de Ian y Elizabeth volverán a cruzarse. Pero en medio de intrigas, ambiciones y cadenas de favores que amenazan con tambalear los cimientos de la alta sociedad neoyorquina, será enfrentarse a sus sentimientos y miedos lo que cambie sus vidas para siempre.

1 vot - Quartet de tardor Barbara Pym
L’Edwin, en Norman, la Letty i la Marcia treballen a la mateixa oficina de Londres, superen la seixantena i estan a punt de jubilar-se. No tenen parella i no viuen amb cap membre de la seva família propera, però pateixen el mateix problema: la soledat.
Mentre han estat treballant junts, cap dels quatre no ha cedit a l’impuls humà de conèixer els altres i establir-hi una relació d’amistat. I quan arriba la jubilació de les dues dones del quartet, la seva quotidianitat canvia.
D’una manera entranyable, punyent, satírica i amb molt d’humor, Pym ens condueix a través de les petites vides dels protagonistes i de la façana que han aixecat per defensar-se del món exterior. Tanmateix, hi ha un optimisme obstinat en els seus personatges, que els permetrà trobar, de diferents maneres, una mena d’esperança.

0 vots - Simfonia de tardor Vicenç Llorca
El prestigiós músic gironí Marc Giralt decideix retirar-se a Organyà amb el propòsit de culminar la seva trajectòria amb la creació d'una simfonia. Divorciat de la seva dona, retroba l'Emma, cèlebre violinista i amor fugaç de joventut. A l'inici de la tardor de les seves vides, compartiran sense traves el que són i el que senten i la seva passió per la música. Mentre la bellesa dels paisatges de l'Alt Urgell i Andorra inspiren la composició de la Simfonia de tardor , en Marc es torna a enamorar. Però uns fets inesperats li canviaran el rumb vital i provocaran la seva misteriosa desaparició.

1 vot - Xamfrà de tardor, de Josep Albanell
Xamfrà de tardor aplega 14 narracions inquietants sobre els tombants de l'amor i la solitud. Josep Albanell ha construït un llibre caleidoscòpic, ple de variacions i d'escenaris recurrents, peripècies invertides, personatges que transiten d'un conte a l'altre per un espai que s'avé a tota mena d'encontres i desencontres: un home salva la vida gràcies a la trucada d'una amiga morta, un parell de veïns es troben a l'ascensor després d'haver coincidit en els seus somnis eròtics, una dona s'enamora d'un personatge de llibre que s'ha escapat a la realitat a viure la seva vida...
A Xamfrà de tardor s'encadenen magistralment una sèrie de situacions insòlites, acompanyades d'ingerències fantàstiques de tota mena ( oníriques, sobre naturals, casuals...) que donen al recull una progressió gairebé novel·lesca.

per tant llegirem:




i les participants al Club de lectura d'aquesta tardor serem:

Anna Maria
Raqueleta
ametista

Qui més s'apunta?

[Anna Maria]

Missatge per fer que m'arribin les respostes

[Anna Maria]

Hola!
Votem el llibre per la tardor? Per mi aquestes propostes estan bé.
Abraçades,
Anna Maria

[Pilipili]

Hola noies,

Per mi el del quartet i la simfonia de tardor són els que més em criden... però bé, ja direu.

Petons,
Pili

[ametista]

hola noies!

doncs aviadet posaré l'enquesta, la setmana que ve quan comenci el mes de setembre, d'acord? així tindrem tot el mes per votar i buscar el llibre de cara a l'octubre (o per quan el vulgueu/pugueu llegir del trimestre d'octubre a desembre)

que no sé jo si farà massa temps de tardor però, en comptes de sofà i manta potser seguirem a la platja

per cert, benvinguda al club Pilipili!
si vol començar a participar encara et pots unir a la lectura d'estiu, tens el que queda d'agost i tot setembre per llegir el llibre i comentar-lo aquí

[Pilipili]

Hola!
Doncs sí, el d'estiu té bona pinta. A veure si m'afanyo i tinc temps :)

Merci!!

Pili

[ametista]

noies ja he publicat l'enquesta!

l'he posat amb opció de votar un llibre però si ho preferiu fem lo de votar-ne 3!

[nienna]

Votat! A veure si puc tornar ara a la tardor, que encara dec el comentari del llibre de la primavera

[Anna Maria]

noies ja he publicat l'enquesta!

l'he posat amb opció de votar un llibre però si ho preferiu fem lo de votar-ne 3!

Hola! Jo ho deixaria així, i si les votacions surten molt igualades, doncs es canvia, tot i que el canvi no sé si aniria bé llavors... jejejej
Abraçades,
Anna Maria

[Raqueleta]

He votat i, de moment, he desempatat.

[ametista]

hola noies!

doncs sí que hi ha un desempat, però tinc un dubte i és que de moment hem parlat 5 persones per aquí i hi ha 4 vots,... si ja està bé ja tenim llibre però si falta algú per votar ESPAVILAAAANT, VINGAAAA

en uns dies poso el llibre definitiu per aquesta tardor!

[Anna Maria]

Bonesssss, donem a la Casilda per guanyadora???

[ametista]

Bonesssss, donem a la Casilda per guanyadora???

ai sí sí, perdó! volia deixar uns dies per si faltava algú per votar i al final n'han passat molts

ara canvio la primera entrada i ja podem buscar el llibre i anar-lo començant

[Anna Maria]

[Anna Maria]

Ostres, m'he empanat totalment amb aquest llibre. L'hauré demanar perquè si em descuido vindrà l'hivern jajajajaaj
Abraçades,
Anna Maria

[ametista]

Ostres, m'he empanat totalment amb aquest llibre. L'hauré demanar perquè si em descuido vindrà l'hivern jajajajaaj

Jo tampoc l'he començat encara, però bueeeenuuuuu encara ens queda tot el mes de desembre per llegir-lo!

[Anna Maria]

[Raqueleta]

ATENCIÓ SPOILERS: LLEGIT FINS AL FINAL

Doncs jo ja l'he acabat i he de dir que m'ha agradat molt. Em va costar entrar una mica, al principi em confonia tants canvis en el temps i de narrador i també del llibre del Chino i no sabia ni que estava llegint, però un cop vaig agafar el ritme i, especialment, quan va començar la història de quan el Chino i la Cora es coneixen d'adolescents em va atrapar.
Apart, m'ha semblat que està molt ben escrit, com per no perdre de vista a l'autora quan publiqui una altra novel·la (aquesta és la seva primera novel·la). En alguns moments m'ha recordat a l'Almudena Grandes i, per això, són paraules majors.

D'entrada la història del Félix i la illa i l'amor i el desamor no l'entenia gens, ni em cridava ni li veia la relació amb la resta, que era la història de l'Alicia, que també ni fu ni fa. Després ho vaig encaixar tot però la fascinació de l'Alicia per la Cora i la vida una mica gris que semblava tenir tampoc em cridava gaire. Però quan va començar la història del Chino i la Cora sí em va agradar, l'Alicia,que d'entrada semblava la protagonista, no era més que un altre satèl·lit al voltant de la Cora, que és l'autèntica protagonista i que sí tenia una història interessant al darrera.

Em va fer molta gràcia que parlant de la infància de l'Alicia posa veu a la nena petita i diu "pistina", enlloc de "piscina". La meva filla, de petita, va estar molt temps dient "pistina"...

La història és un gran amor de la Cora i el Chino, quan es coneixen, quan es retroben i van a viure junts, quan la fama d'ell i la vida en comú van cremant la relació i la Cora desapareix i el gir del final que no t'esperes, quan després que la Cora desapareix un altre cop, el Chino no està mort, ho ha fingit per començar de nou, sent una persona anònima i tenir de nou l'oportunitat de reprendre la seva relació lluny de tot. L'Alicia torna a aparéixer quan es fa amiga de la Cora però tampoc acabo de veure clar quin paper té en tot això, la història es podria haver escrit sense aquest personatge, o com un personatge més, sense que tingués més veu i presència que altres amics de la Cora... La pobra Alicia, i a sobre com a contrapunt de la Cora, és més aviat poca cosa...

Però deia que el que més m'ha agradat és com està escrit, hi ha frases i paràgrafs que m'han agradat molt. Poso alguns:

"La afinidad no es semejanza -no podíamos ser más distintas ella y yo-. Ni se rige por las mismas leyes qwue la pasión o el amor, que pueden existir con independencia de la anterior. Es ese momento sublime de alivio y exaltación en el que el propio espíritu se reconoce en alguien más."

"En todo aquel a quien se admira hay vestigios de uno mismo: la sublimación de un talento común, una sensibilidad afín, un deseo íntimo que el otro sí se atrevió a ejecutar..."

"Los sentimientos necesitan de la reflexión para arraigar y no quedarse solo en un estremecimiento."

"Se hubiera podido narrar el Cádiz de aquel entonces con los ruidos que se enredaban en aquella persiana somnolienta."

"Cuando fui anoche a la Alameda ya sabía que esto no era posible. No ahora, al menos, mientras tú estés en la primavera de tu vida. Quizás algún día, cuando pase el tiempo y las cuadrículas asfixien menos, podamos volver a encontrarnos. Quizás cuando llegue el otoño. Allí, en la última esquina, te estaré esperando." Aquí tenim el títol del llibre, que és una tardor metafòrica, de final de la vida, i és un preludi del que realment passarà. Això li escriu el Chino a la Cora en una carta i és el que acaba passant, viuen junts, s'asfixien, se separen i a la tardor de les seves vides tornen a juntar-se.

"Los siempres y los nuncas son los grandes héroes de esa tragicomedia que es la adolescencia." Cert!!

"Su mirada parecía llegar desde la otra orilla del tiempo."

"No elegirás a tus hijos, y probablemente los querrás más que a nadie. Las personas para toda la vida no se eligen, están y punto."

"Llovía primavera cuando salió de su casa con su vida resumida en una maleta de cuadros. Lloraba. Siguió haciéndolo en el taxi que la llevó al aeropuerto y en el avión."


Bé, resumint, molt contenta d'haver-lo llegir de casualitat, ja que sino hagués portat la paraula "otoño" al títol segurament no l'hagués llegit...

[ametista]

aaaaaaiiiii HO SENTOOOOOOO

m'he liat amb altres lectures i fins ara no m'he posat amb aquesta, apurant apurant l'any!

ATENCIÓ SPOILERS! LLEGITS ELS PRIMERS CAPÍTOLS

quina gràcia quan començo a llegir i vinga parlar d'escales i veïns i dient-me jo sola "no pot ser que aquest llibre també sigui com els últims dos!" però no, no, només era per posar-nos en context i acabar explicant-nos la història de la parella... almenys pel que fa la part de l'Alicia, la del Félix encara no la pillo

que també coincideixo amb tu Raqueleta que al principi em costava una mica entrar en la història i centrar-me amb qui parlava i de què... (he arrossegat el llibre uns quants dies per això, em feia una mica de mandra) però quan ha començat la història del Chino ja m'ha anat interessant més, i just ara vaig per quan coneix a la Cora al tren, a veure a veureee

que per cert, almenys a l'inici de la història del Chino, la trama també anava fent salts endavant i enrere... però llavors explica com va començar a escriure i que "se sentía incapaz de escribir con un orden secuencial" i clar, entenc que la seva veu narrativa al llibre deu ser igual

en fi, amb ganes de veure què passa ara, tornaré passar a comentar!

i tu Anna Maria? Ja l'has començat?

[ametista]

ostres havia de fer el comentari final i han passat un munt de dies ja

ATENCIÓ SPOILERS, LLEGIT FINS AL FINAL!

totalment d'acord amb tu Raqueleta amb què el més interessant és la història de la Cora i el Chino, i la de l'Alicia ni fu ni fa... Conforme avança el llibre t'adones que el Félix és el personatge del llibre del Chino... i aquestes parts tampoc em cridaven l'atenció

Durant tota el llibre el que m'encuriosia molt era què havia passat entre la Cora i el Chino, per què no estaven junts... quan s'explica et queda un punt així trist, tants anys sense saber res l'un de l'altre, tant que havien compartit i que estiguin tan lluny... i amb la mort d'ell quina decepció! d'alguna manera esperava un retrobament entre els dos.... i resulta que sí!!!!! que en realitat sí que hi havia hagut un retrobament i ell fingeix la seva mort per tornar a ser el Chino que era en un principi i viure amb ella en l'anonimat, tot un gir inesperat que li acaba donant sentit al títol de llibre (i quina gràcia la reacció de la Cora quan coneix la notícia, en certs moments no pot evitar que se li escapi el riure, un riure de felicitat per l'acte d'amor que ha fet ell )

ah, normalment mentre llegeixo m'imagino els personatges dins del meu cap de certa manera indefinida, vull dir que no els poso cap cara famosa ni res... però no sé per què amb el Chino em venia la imatge del Gael García Bernal

de jove i de més maduret

vosaltres com us l'havíeu imaginat? i a la Cora?

Anna Maria tu com portes el llibre??

total, que ha estat una bona lectura i diria que la que més m'ha agradat del Club 2023