TR5 abril-canelons i plats de pasta ...catalans!

[ametista]

doncs som-hi amb el taller d'aquest mes!

com diu el títol aquest mes farem canelons o plats de pasta...a la catalana! i això últim què vol dir? ...doncs que la pasta a la italiana es fa bullint la pasta en aigua i a banda preparant la salsa que s'afegeix a la pasta un cop escorreguda, en canvi a la catalana es fa preparant la salsa o el sofregit, afegint-li la pasta i després afegint-hi aigua per coure-ho tot junt (com una paella, vaja!) De totes maneres, hi ha receptes que també es poden fer bullint-los en aigua, tampoc cal ser tiquis-miquis ara

canelons a la catalana http://www.deplatenplat.cat/canelons-a-la-catalana/ i http://www.lacuinadesempre.cat/2010/12/ ... nadal.html
canelons d'espinacs http://www.cuinacatalana.eu/ca/pag/receptes/?id=780
canelons de peix http://www.cuinacatalana.eu/ca/pag/receptes/?id=719
canelons de col http://www.lacuinadesempre.cat/2014/12/ ... e-col.html
fideus a la cassola (amb costella de porc) http://www.deplatenplat.cat/fideus-a-la-cassola-2/
fideus amb pop i pèsols http://www.lacuinadesempre.cat/2013/05/ ... esols.html
macarrons http://www.deplatenplat.cat/els-macarrons-de-la-ramona/ o http://www.lacuinadesempre.cat/2013/11/macarrons.html
macarrons amb bacallà http://www.lacuinadesempre.cat/2013/04/ ... calla.html

va, què fareu, què fareu??

[ametista]

índex de receptes

fideus a la cassola (ametista)

macarrons de la mamaaaa (ametista)

canelons (nb_30)

macarrons (nb_30)

[ametista]

ah, he posat aquí els canelons de col tot i que no portin pasta perquè per procediment i ingredients són similars als originals, espero que us sembli bé!

[garota]

M'has fet entrar una gana..! Jaja
Gràcies per les receptes!!

[Navi]

Cada mes veig més que no en tinc ni idea de cuina catalana! No sabia que la pasta a la catalana es fes així. Crec que provaré una d'aquestes receptes de macarrons

[ametista]

jo també ho he descobert ara amb el Taller! de fet, sempre que fem pasta a casa amb salsa de tomàquet i verduretes, etc la fem així perquè agafa més el gust de tot plegat... i nosaltres sense saber que estàvem fent país

[ametista]

va, començo amb uns fideus a la cassola en versió simplificada (em vaig oblidar de posar pèsols! )

la recepta molt senzilla: marcar la costella i retirar, en el mateix oli fer un sofregit de ceba, tomàquet i pebrot, afegir els fideus, els pèsols i la costella, remenar una mica que quedi tot impregnat del sofregit i afegir aigua o brou fins cobrir, que faci xup-xup fins que els fideus i la costella estiguin ben cuits

es pot fer més caldós però no sé per què a casa sempre els hem fet més secs

[ametista]

i ara, un "extra"...avui hem dinat a casa els meus pares i ma mare ha fet macarrons!!! a tothom li encanten els macarrons de la seva mare, no? siguin a la catalana o com siguin

i la meva mare els fa així:

(foto improvisada del que quedava a la safata!)

salsa de tomàquet amb carn picada i beixamel gratinadaaaaa, mmmmmmm!!

[nb_30]

Jo he fet canelons!!! En tinc de congelats per dilluns q tenim convidats i avui hem fet uns quants.

[ametista]

que bé, canelons!!

...però són Rossini? (=recepta italiana)

[nb_30]

que bé, canelons!!

...però són Rossini? (=recepta italiana)

Jo tinc entes que a Catalunya els canelons que fem son els Rossini i els fem per influencia italiana.. Ho vaig llegir a un llibre de cuina de la meva avia, "la teca" d'ignasi domenech.

Aquests canelons estan fets amb un rostit de pollastre, vedella i carn magre a iguals quantitats. Al rostit hi posem pastanaga, tomaquet i vi. Un cop fet el rostit ja el podem deixar refredar i despres picar.
Ara ve la feina mes feixuga que es anar bullint la pasta i embolicant els canelons. Fem una beixamel i ja els podem gratinar.

[ametista]

potser és que hi ha diferents teories al respecte

jo el que havia llegit és que a Catalunya fem els canelons evidentment per influència italiana ja que provenen d'allí però adaptats a la cuina d'aquí i per tant "a la catalana", et copio un pàrraf de la Viquipèdia:

"A la gastronomia catalana, els canelons els van introduir els cuiners italians d'algunes famílies de la burgesia barcelonina a finals del segle XIX, i a partir d’aquell moment es van començar a difondre amb gran èxit per tot el país i començaren a ser inclosos en receptaris. Ràpidament es van estendre a totes les classes socials, en paraules de Josep Pla "tingueren un gran èxit i es difongueren per tot el país amb gran vitalitat", amb algunes modificacions per a adaptar-los al gust català. Encara que no es troben als receptaris de cuina catalana del segle XIX (La cuynera catalana) i principis del XX (Llibre de la cuina catalana, La Teca), avui els canelons modificats a la catalana es consideren típics de la terra.

Els canelons i en general les pastes al forn als Països Catalans no es couen al dente sinó ben cuits, i després s'asequen una mica al forn, de manera que els més exteriors quedin cruixents. Pla ho explicava així: "els canelons han d'ésser rossos, han de tenir una perfecta presentació, no han d'ésser escaldufats". Una altra difèrencia clara entre els canelons de Sant Esteve, o canelons catalans, respecte als italians, és que la carn és rostida, i no procedent de botifarra o carn picada, que es talla a trossos grans, es rosteix a la paella on després es farà el sofregit i a continuació es pica, mentre que els canelons bolonyesos es fan directament amb carn picada i barrejada amb un sofregit, que a Itàlia conté pastanaga i api. Tradicionalment els canelons es banyen amb una mica de salsa beixamel i es cobreixen amb formatge rallat abans de ficar la llauna al forn per gratinar. Més rarament s'utilitza salsa de tomàquet en lloc de la beixamel i de vegades es poden posar totes dues salses.

De canelons, se'n mengen tot l’any, però són típics de la festivitat de Sant Esteve, en què s'aprofita la carn del rostit que ha sobrat de l’àpat de Nadal. Aquesta és la diferència fonamental entre els canelons catalans i els italians: els d'ací es fan amb carn rostida, mentre que en els altres hi posen directament carn picada barrejada amb un sofregit.

Canelons Rossini

En Gioachino Rossini era un compositor italià del segle XIX famós per les seves òperes i molt aficionat a la gastronomia. Se li atribueix la invenció d'una variant de canelons farcits de fetge gras. Aquesta recepta apareix a La Teca (1924), del cuiner Ignasi Domènech, on tanmateix no apareixen els canelons a la catalana. Cal destacar que la recepta original del compositor no era amb canelons, sinó macarrons. Avui poca gent coneix els macarrons farcits, i els canelons Rossini es tendeixen a fer amb carn tot i que afegint-hi una mica de fetge gras o algun producte similar.

Rossini va escriure un llibre de cuina amb receptes a les que ell va posar el seu nom, de les quals els canelons són potser les més conegudes actualment. Per aquest motiu no és rar que alguns restaurants anomenin "rossini" o "a la Rossini" a algunes preparacions o plats als quals afegeixen fetge gras o paté de fetge com a condiment."

d'aquí es dedueix que:

- canelons a la catalana: fets amb carn rostida
- canelons a la italiana: fets amb carn picada i sofregit
- canelons a la Rossini (també italians): farcits de fetge. Actualment es fan més aviat amb carn i una mica de fetge o patè de fetge.

...........suposo que també hi podria haver els "híbrids" que serien per exemple uns canelons fets amb carn rostida i un tros de fetge o patè i serien uns Rossini a la catalana

[nb_30]

potser és que hi ha diferents teories al respecte

jo el que havia llegit és que a Catalunya fem els canelons evidentment per influència italiana ja que provenen d'allí però adaptats a la cuina d'aquí i per tant "a la catalana", et copio un pàrraf de la Viquipèdia:

"A la gastronomia catalana, els canelons els van introduir els cuiners italians d'algunes famílies de la burgesia barcelonina a finals del segle XIX, i a partir d’aquell moment es van començar a difondre amb gran èxit per tot el país i començaren a ser inclosos en receptaris. Ràpidament es van estendre a totes les classes socials, en paraules de Josep Pla "tingueren un gran èxit i es difongueren per tot el país amb gran vitalitat", amb algunes modificacions per a adaptar-los al gust català. Encara que no es troben als receptaris de cuina catalana del segle XIX (La cuynera catalana) i principis del XX (Llibre de la cuina catalana, La Teca), avui els canelons modificats a la catalana es consideren típics de la terra.

Els canelons i en general les pastes al forn als Països Catalans no es couen al dente sinó ben cuits, i després s'asequen una mica al forn, de manera que els més exteriors quedin cruixents. Pla ho explicava així: "els canelons han d'ésser rossos, han de tenir una perfecta presentació, no han d'ésser escaldufats". Una altra difèrencia clara entre els canelons de Sant Esteve, o canelons catalans, respecte als italians, és que la carn és rostida, i no procedent de botifarra o carn picada, que es talla a trossos grans, es rosteix a la paella on després es farà el sofregit i a continuació es pica, mentre que els canelons bolonyesos es fan directament amb carn picada i barrejada amb un sofregit, que a Itàlia conté pastanaga i api. Tradicionalment els canelons es banyen amb una mica de salsa beixamel i es cobreixen amb formatge rallat abans de ficar la llauna al forn per gratinar. Més rarament s'utilitza salsa de tomàquet en lloc de la beixamel i de vegades es poden posar totes dues salses.

De canelons, se'n mengen tot l’any, però són típics de la festivitat de Sant Esteve, en què s'aprofita la carn del rostit que ha sobrat de l’àpat de Nadal. Aquesta és la diferència fonamental entre els canelons catalans i els italians: els d'ací es fan amb carn rostida, mentre que en els altres hi posen directament carn picada barrejada amb un sofregit.

Canelons Rossini

En Gioachino Rossini era un compositor italià del segle XIX famós per les seves òperes i molt aficionat a la gastronomia. Se li atribueix la invenció d'una variant de canelons farcits de fetge gras. Aquesta recepta apareix a La Teca (1924), del cuiner Ignasi Domènech, on tanmateix no apareixen els canelons a la catalana. Cal destacar que la recepta original del compositor no era amb canelons, sinó macarrons. Avui poca gent coneix els macarrons farcits, i els canelons Rossini es tendeixen a fer amb carn tot i que afegint-hi una mica de fetge gras o algun producte similar.

Rossini va escriure un llibre de cuina amb receptes a les que ell va posar el seu nom, de les quals els canelons són potser les més conegudes actualment. Per aquest motiu no és rar que alguns restaurants anomenin "rossini" o "a la Rossini" a algunes preparacions o plats als quals afegeixen fetge gras o paté de fetge com a condiment."

d'aquí es dedueix que:

- canelons a la catalana: fets amb carn rostida
- canelons a la italiana: fets amb carn picada i sofregit
- canelons a la Rossini (també italians): farcits de fetge. Actualment es fan més aviat amb carn i una mica de fetge o patè de fetge.

...........suposo que també hi podria haver els "híbrids" que serien per exemple uns canelons fets amb carn rostida i un tros de fetge o patè i serien uns Rossini a la catalana

Doncs segur que es aixi! A casa meva es feien "a la rossini' perque es posava un fetge pero a mi em fa angunia i no li poso mai! I aquest llibre "la teca" es una joia, jo me'l miro sovint pq les receptes son bonissimes.

[nb_30]

Per cert, ara veig q a casa tambe es feien els macarrons a la rossini. Els feien amb carn rostida i eren bonissims!!! Fa anys que no en menjo. Porten una feinada!!!

[nb_30]

Els macarrons que hem dinat avui a casa. Com que entre setmana no tinc gaire temps, els faig amb un sofregit i salsitxa. Ho passo a la thermomix per picar la carn i deixo que faci xup-xup a la cassola.

[ametista]

mmm doncs me'n menjaria un bon plat, que booons!