Germans que es portin poc
Germans que es portin poc
Bon dia,
Algú a la sala amb experiència de fills seguits? Que es portin 18 mesos, per exemple? (Una mica menys i una mica més també m'interessa). Què tal? Com és l'experiència (caòtica, intensa, boja, bonica, infernal, emocionant, fatigant...)? Com és la logística? Com esteu vosaltres emocionalment i físicament? I les vostres parelles? Com és passar de ser dos a ser tres i després quatre en qüestió de molt poc temps?
Qualsevol experiència em pot ser molt útil!
Merci!
J.
Algú a la sala amb experiència de fills seguits? Que es portin 18 mesos, per exemple? (Una mica menys i una mica més també m'interessa). Què tal? Com és l'experiència (caòtica, intensa, boja, bonica, infernal, emocionant, fatigant...)? Com és la logística? Com esteu vosaltres emocionalment i físicament? I les vostres parelles? Com és passar de ser dos a ser tres i després quatre en qüestió de molt poc temps?
Qualsevol experiència em pot ser molt útil!
Merci!
J.
Re: Germans que es portin poc
Hola!!!
Doncs nosaltres tenim dos peques que es porten 21 mesos! Ara tenen 3 i 5 anys. La nostre experiència ha estat positiva. El principi és el més dur, sobretot a nivell d’organització . A nivell de parella no hem tingut cap problema. De fet ara estem esperant el tercer. Ara estic embarasada de 28 setmanes
El principi, amb dos tan petits, va consistir en sobreviure !!! I poc a poc tot va fluint! I arriba un moment on te n’adones que juguen molt junts i tot és més fàcil!
Això si, nosaltres pel tercer ens hem esperat una mica més, per poder-ho portar més controlat!
Ànims! Si és el que voleu és una mica difícil al
principi, però despres tot es posa a lloc!
També és cert que tot depen dels vostres horaris, l’ajuada que tingueu, etc .... A nosaltres tot això ens ha anat de cara. Jo he pogut agafar reducció de jornada i vivim molt aprop dels 4 avis, que ens ajuden molt!
Ànims!
Doncs nosaltres tenim dos peques que es porten 21 mesos! Ara tenen 3 i 5 anys. La nostre experiència ha estat positiva. El principi és el més dur, sobretot a nivell d’organització . A nivell de parella no hem tingut cap problema. De fet ara estem esperant el tercer. Ara estic embarasada de 28 setmanes
El principi, amb dos tan petits, va consistir en sobreviure !!! I poc a poc tot va fluint! I arriba un moment on te n’adones que juguen molt junts i tot és més fàcil!
Això si, nosaltres pel tercer ens hem esperat una mica més, per poder-ho portar més controlat!
Ànims! Si és el que voleu és una mica difícil al
principi, però despres tot es posa a lloc!
També és cert que tot depen dels vostres horaris, l’ajuada que tingueu, etc .... A nosaltres tot això ens ha anat de cara. Jo he pogut agafar reducció de jornada i vivim molt aprop dels 4 avis, que ens ajuden molt!
Ànims!
Re: Germans que es portin poc
Hola!
Els meus es porten 17 mesos; nen i nena i és veritat que al principi va ser força dur perquè et trobes amb 2 bebés de necessitats diferents però sempre he dit que ho tornaria a fer tal cual mil i un cops, la relació que tenen és super especial i no poden estar l'un sense l'altre. Ara esperem la 3a que es portarà 8 anys amb la petita i serà tot molt diferent!
Els meus es porten 17 mesos; nen i nena i és veritat que al principi va ser força dur perquè et trobes amb 2 bebés de necessitats diferents però sempre he dit que ho tornaria a fer tal cual mil i un cops, la relació que tenen és super especial i no poden estar l'un sense l'altre. Ara esperem la 3a que es portarà 8 anys amb la petita i serà tot molt diferent!
Re: Germans que es portin poc
Hola!
Doncs el meu fill es porta 14 mesos amb la seva germana. Com que el primer va trigar a arribar vam pensar que el segon també, així que va ser una sorpresa.
Al principi va ser dur el tema d'estar embarassada i tenir un bebé de 5 mesos, un cop va començar la llar d'infants als 9 mesos vam passar junts tot tipus de virus, això és el més dur que recordo, doncs embarassada no pots prendre res.
Després un cop va néixer sa germana, complicada era la logística (mejaven diferent, tenien ritmes diferents, vam haver de comprar un cotxet especial per tal un anés en cadireta i l'altre en cabàs...) però un cop van tenir 3 i 2 anys la cosa ja es va equiparar i ara que ja tenen 7 i 8 he de dir que són inseparables. Sempre es tenen un a l'altre i anem tots al mateix ritme.
Aíxí que d'entrada una mica dur (també pel fet que no teníem ajuda familiar) però a la llarga compensa
Salut!
Doncs el meu fill es porta 14 mesos amb la seva germana. Com que el primer va trigar a arribar vam pensar que el segon també, així que va ser una sorpresa.
Al principi va ser dur el tema d'estar embarassada i tenir un bebé de 5 mesos, un cop va començar la llar d'infants als 9 mesos vam passar junts tot tipus de virus, això és el més dur que recordo, doncs embarassada no pots prendre res.
Després un cop va néixer sa germana, complicada era la logística (mejaven diferent, tenien ritmes diferents, vam haver de comprar un cotxet especial per tal un anés en cadireta i l'altre en cabàs...) però un cop van tenir 3 i 2 anys la cosa ja es va equiparar i ara que ja tenen 7 i 8 he de dir que són inseparables. Sempre es tenen un a l'altre i anem tots al mateix ritme.
Aíxí que d'entrada una mica dur (també pel fet que no teníem ajuda familiar) però a la llarga compensa
Salut!
Re: Germans que es portin poc
Hola,
Comparteixo del tot les opinions que fins ara s'han escrit. Nosaltres tenim nen i nena que es porten 16 mesos i certament els primers dos anys amb tots dos els recordo com molt intensos, amb moments caòtics, també amb moments durs (sobretot si et toquen dos crios particularment nerviosos, inquiets, moguts i tossuts), però a mesura que van creixent les diferències entre ells dos pràcticament s'eliminen i és com tindre bessons. Ara tenen 8 i 9 anys i, malgrat que també tenen els seus moments d'alta tensió, és un orgull i una alegria veure la relació que hi ha entre ells, com s'estimen, com s'ajuden, com es preocupen l'un de l'altre, la complicitat entre ells, com comparteixen les seves inquietuds, els seus jocs, les seves idees... i com van ja gairebé sols pel món.
Comparteixo del tot les opinions que fins ara s'han escrit. Nosaltres tenim nen i nena que es porten 16 mesos i certament els primers dos anys amb tots dos els recordo com molt intensos, amb moments caòtics, també amb moments durs (sobretot si et toquen dos crios particularment nerviosos, inquiets, moguts i tossuts), però a mesura que van creixent les diferències entre ells dos pràcticament s'eliminen i és com tindre bessons. Ara tenen 8 i 9 anys i, malgrat que també tenen els seus moments d'alta tensió, és un orgull i una alegria veure la relació que hi ha entre ells, com s'estimen, com s'ajuden, com es preocupen l'un de l'altre, la complicitat entre ells, com comparteixen les seves inquietuds, els seus jocs, les seves idees... i com van ja gairebé sols pel món.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 5 visitants
Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |