Made in India

[dRIM]

Vau veure el programa d'ahir a TV3 "Made in India"?
Què en penseu?

Jo el vaig mirar i encara estic que no m'ho crec.

[MiMi_M_T]

Bon dia dRIM...
jo el vaig veure.
EL tema d'agafar una mare de lloguer doncs mira, no hem sembla el tot malament, sempre hi quan tinguis algún problema com el cas que van explicar. Sempre tindrás un fill amb els teus gens.
El que hem va sorprendre va ser el tema de la falsificació de papers per a aconseguir el pasaport del nadó.
Ni m'hi vull imaginar la de pasta que hi deuen pagar.

[Bombolla]

Hola!
Doncs la veritat és que no el vaig veure, però m'interessaria molt, lo únic és que vaig a TV3 a la carta i no el puc veure, algú sap com ho he de fer?
Fa un temps en vaig veuure un que parlava precisament d'això, però a documentos TV, no sé si deu ser el mateix.

[charito]

Jo si el vaig veure, i esta clar que en un mon ideal no haurien d'existir aquestes situacions, pero en aquest mon les persones es veuen obligades a fer coses terribles per sobreviure o donar una educació als seus fills, i esta clar que ajudar a ser pares altres parelles no es de les pitjors que un pot fer.

Ho vaig trobar molt dur, pero enfront a situacions com el turisme sexual, molts cops amb menors, l'explotació en fàbriques plenes de productes cancerigens, i tantes altres, doncs tampoc em sembla tan terrible, sempre et queda el consol de haver portat una nova vida al món.

[Elidé]

Jo des del punt de vista de les mares de lloguer no tinc res a dir, ho fan empeses per la necessitat... Des del punt de vista dels pares em sembla molt qüestionable, entenc molt bé el desig i la impotència de no poder tenir fills (hi he passat) però trobo que és creuar un límit que no s'hauria de creuar: utilitzar persones obligades per la pobresa i falsificar papers perquè no en quedi rastre... El que m'estranya és que aquests pares es deixessin gravar tenint en compte quin era el to del reportatge. És una prova més que els diners ho poden tot.

[lila]

Jo tamé ho vaig veure i em va sacsejar la moral... molts dubtes de si està bé o no i sobretot molt tocada per la realitat de com viu aquesta gent de l'india... vaig pensar: "i jo queixant-me perquè visc en un pis petit..."

A mi també em va sorprendre que aquesta gent, sobretot els nordamericans, es deixessin gravar...

[mireiafor]

Jo no he vist el reportatge i per el que dieu suposo que va de mares de lloguer, on les dones que posen el seu úter ho fan per necessitats econòmiques.

La veritat és que sempre he estat oposada al tema de les mares de lloguer, on per cert a Espanya serien ilegals perquè aquí la filiciació és per naixement, o sigui que el fill és de la persona que "el fa néixer" tant dóna quina sigui la informació genètica del seu ADN.

Llegint aquest post se m'ha generat un dubte del qual voldria saber la vostra opinió: en quin cas sentiríeu que un fill és més vostre, en el cas que tingui la teva informació genètica però l'hagi dut al seu interior i l'hagi parit una altra dona, o en el cas que el portis tu dintre i el pareixis però tant l'ADN del pare com el de la mare sigui de donants anònims?? Ho plantejo des del respecte total a totes les postures i sense cap ànim de generar un debat negatiu, el que passa és que en llegir-vos m'ha sortit aquest dubte i no sé què pensar...

[charito]

Doncs el mateix debat em va sorgir amb el meu marit despres de veure el reportatge i ho vam estar comentant.

Per exemple si jo fos donant d'ovuls, hi hauria una persona pel mon amb la meitat del meu codi genetic i la veritat si que sentiria que es en part fill meu.

En canvi, un nen que no te res del teu ADN pero que l'has portat dins, home doncs no ho se, primer hauré de passar per l'experiencia del part i potser despres canvio d'opinió, pero en principi no el sentiria com a fill meu, crec. Es clar que em faria pena separar-me'n perque l'has portat dins i suposo que sempre te'n recordes, pero potser el sentiment es com quan pateixes un avortament, no te n'oblides mai pero passes full.

No ho se, son temes molt complexos i cadascu suposo que ho viu de manera diferent i ens hi podiem estar tota la vida per posar-nos d'acord!

El tema de les parelles que ho fan, concretament les del reportatge eren dues dones que havien patit cancer d'uter, la veritat es que jo no se que faria en el seu cas...

[tolinso]

Llegint aquest post se m'ha generat un dubte del qual voldria saber la vostra opinió: en quin cas sentiríeu que un fill és més vostre, en el cas que tingui la teva informació genètica però l'hagi dut al seu interior i l'hagi parit una altra dona, o en el cas que el portis tu dintre i el pareixis però tant l'ADN del pare com el de la mare sigui de donants anònims?? Ho plantejo des del respecte total a totes les postures i sense cap ànim de generar un debat negatiu, el que passa és que en llegir-vos m'ha sortit aquest dubte i no sé què pensar...

jo no he vist el reportatge i no puc opinar massa... el tema de les mares de llogues es complicat. Aqui als EEUU es fa... i en fi... no en tinc una opinio clara, pero no hi estic en contra.

pero a la pregunta que tu fas! JO EM SENTIRIA MES MARE EN EL CAS DE PORTAR UN NADO DINS ENCARA QUE NO FOS GENETICAMENT MEU! ho tinc clarissim. Es semblant al que sentiria, per exemple, si a l'hospital m'haguessin donat una nena que no era la meva i ara, despres de 15 mesos, m'ho diguessin. La Julia SERIA FILLA MEVA per molt que algu em digues el contrari... per mi es molt semblant.

[juliet]

vaig veure el reportatge i encara estic gelada....
Mireiafor sobre la pregunta que fas, trobo que és molt difícil i delicada, per mi les dos coses no podrien anar separades, crec que si fos el cas que no pogués dur un embaràs o sí que el pogués dur però no amb un embrió meu i de la meva parella, descartaria la idea i aniria a fer una adopció d'un nen ja nascut al que li pogués donar una millor vida.

[Somiatruites.]

Jo crec que també sentiria molt més meu un bebé que s'ha gestat dins meu 9 mesos que no pas un que porti els meus gens nascut d'una altra mare..Em va impactar molt aquest reportatge, sobretot la fredor de la mare americana en el moment de conèixer el seu fill nascut prematur. Per mi va ser un moment molt emotiu, veure la carona que feia la mare de lloguer, el bebé tan minúscul i tan semblant als pares...però ella ni va plorar ni va tenir cap gest de tendresa especial...
Em va fer molta pena veure com malviuen les mares de lloguer durant l'embaràs, apartades dels seus fills amuntegades en un pis en pèssimes condicions..
Buscant informació per internet he vist que això s'està convertint en un gran negoci a la Índia i que una vegada va passar que una parella japonesa va encarregar la gestació del seu fill a una mare índia i quan aquesta estava a mig embaràs es van separar. Cap dels dos volia la nena i quan aquesta va néixer les autoritats japoneses no sabien com reaccionar, no hi havia jurisprudència. Finalment la custòdia va ser atorgada a l'àvia paterna, és tristíssim, durant un temps ningú volia aquella nena. El que més m'entristeix és que això podria tornar a passar perfectament

[tolinso]

Buscant informació per internet he vist que això s'està convertint en un gran negoci a la Índia i que una vegada va passar que una parella japonesa va encarregar la gestació del seu fill a una mare índia i quan aquesta estava a mig embaràs es van separar. Cap dels dos volia la nena i quan aquesta va néixer les autoritats japoneses no sabien com reaccionar, no hi havia jurisprudència. Finalment la custòdia va ser atorgada a l'àvia paterna, és tristíssim, durant un temps ningú volia aquella nena. El que més m'entristeix és que això podria tornar a passar perfectament

estic segura que d'aquests casos n'hi ha molts!

[dRIM]

A mi també em va deixar de pedra la reacció d'uns i altres davant una nova vida. La mare gestant no li treia els ulls de sobre (sempre des de la distància) i als nous pares només sostenien la criatura en braços, però amb un gest força fed.

Que li posin el nom que vulguin, mares de lloguer, úters de lloguer, no sé, el que vulguin, però per mi és aprofitar-se de les debilitats d'altres, en aquest cas econòmiques, per un bé propi. No entenc com passa això...

[mireiafor]

Jo sempre havia pensat que un fill que portes a dintre encara que no tingui el teu codi genètic el sentiria completament meu però uns amics han tingut una nena que per les seves circumstàncies ha hagut de ser d'altres donants i quan la vaig veure al néixer vaig tenir una sensació estranya perquè no s'asemblava a cap d'ells, de fet era MOLT diferent, era com si s'haguessin equivocat de nena, com si no fos filla seva... no sé va ser una sensació molt, però que molt estranya... Val a dir que ells estan superfeliços i que estic segura que seran una família meravellosa i que és molt maco que la ciència serveixi perquè uns pares poguin complir el seu somni de tenir un fill, però no aconsegueixo treure'm aquesta sensació tan rara....

En canvi quan tens al teu fill en braços encara que una altre dona l'hagi portat dintre, et deu venir una sensació de reconeixement, de familiaritat, de.... de veritat que no sé com expressar-me però se m'ha ajuntat el naixement de la filla d'aquests amics i el tema de les mares de lloguer i sento que em trontollen les idees que creia que tenia superclares en aquest tema. Que consti que no parlo de la vessant de negoci i explotació en que sembla que es trobaven les dones del reportatge

[Carme74]

Doncs a mi em va encantar!!! I es que sempre he defensat els ventres de lloguer. Suposo que amb això no vull dir que algú pugui fer-ho tota la vida com un negoci, però posem per exemple, que hi hagués una llei en que es permetés a cada dona fer-ho un cop a la vida, doncs em sembla genial.
Mai no saps per on et portarà la vida, però jo crec que si alguna amistat m'ho demanés a mi, potser ho faria... Sense ànim de lucre, evidentment, sinó per poder fer realitat el somni d'algú.

[juliet]

uns amics han tingut una nena que per les seves circumstàncies ha hagut de ser d'altres donants i quan la vaig veure al néixer vaig tenir una sensació estranya perquè no s'asemblava a cap d'ells, de fet era MOLT diferent, era com si s'haguessin equivocat de nena, com si no fos filla seva... no sé va ser una sensació molt, però que molt estranya

El codi genètic no li han passat però sí la sang i tot l'aliment necessari per evolucionar, que ja és prou important!!

[ajjt]

jo penso que la sensacio de notar que un esser viu creix dins teu no te a veure amb adn.el que vius en nou mesos no crec que depengui de l'inici de l'embaràs.son vincles unics,irrepetibles. i amb aixo no vull menystenir cap altre opcio o possibilitat.es una opinio respectuosa amb tothom.

[littleif]

No he vist el reportatge, així que no opinaré sobre ell...
Però no fa gaire vaig veure un altre que també es desembolupava a la India i Pakistà (crec, no em feu cas) i el que feia la gent era vendre un runyò o un pulmó en vida... Els hi deian que podrien portar una vida totalment normal desprès d'això i es trobaven que els diners que els hi havian donat eren per pagar deutes i no podien ni treballar ni pagar medicines.
Aquesta gent faria el que fos...

Desprès et ve la tipa aquella que va fer l'entrevista al Periodico dient que a la India tenen menys càncer perquè no fan servir pesticides! Vinga a cagar a la via!

[Ginger]

Estic amb la Goga i l'Elidé... i em sembla molt miserable que els països rics ens aprofitem de les necessitats dels pobres fent coses d'aquesta mena en què es passa el límit (penso jo) del que és moral. Aquestes noies tindran un trauma de per vida. Sembla que totes ho tenien molt clar, però després d'haver parit se'ls feia un buit immens, jo no m'ho puc ni imaginar!!! Amb això penso com l'Ajjt.

[piruleta]

Sobre això de les mares de lloguer, no sé fins a quin punt ho trobo malament, l'únic que trobo horrorós és que això sigui un negoci!!! Sobretot que s'aprofitin de gent que està en la misèria i ho necessita.
Amb el meu marit ho vam parlar desprès del reportatge, ell diu que abans adoptaria que hi ha moltíssims nens que necessiten una família! I durant tot el reportatge ens vam estar preguntant, què passava quan l'embaras no quallava bé. I al final com el que ho diu amb lletra petita i de manera molt ràpida, van dir que si el nen no estava bé o l'embaràs anava malament no els pagaven absolutament res de res!!!
Us ho podeu creure!!! I la senyora aquella encara et venia l'article que era fantàstic i que així s'ajudava a les dues famílies, ella nomès hi veia un negoci, hipòcrites!!!