El part a casa, un luxe?

[Ayrs]

http://criandoconamor.blogspot.com/2011 ... -casa.html

Ja aquest post es més de part respectat en general, que no part a casa, però bueno, aquest article m'ha agradat i penso que val la pena llegir-lo.

[Julyet]

Fantàstic això de la Tolinso, molt i molt bé!!!! :)))).

Tens raó, Ayrs, el tema ha anat una mica "degenerant" :P. M'agrada molt aquesta entrada :).

Jo aprofito i us pregunto: el dolor en l'última fase del part és com la contracció, que va i bé, o és una estona seguida? Tinc aquest dubte...

I sempre he pensat això, que el part és l'únic dolor heavy del món amb recompensa, i mai m'ha sigut una preocupació. Però ara que ho tinc tan a prop, doncs no us enganyaré, estic nerviosa... una barreja de nervis, emoció, curiositat... i això que més o menys ja sé el que és!

Ayrs, el comentari aquest del pla de part sobre que no era un "contracte" m'ho va dir la responsable de l'àrea maternoinfantil (la llevadora que va fer la xerrada a DonaLlum), al meu entendre, sobretot per part meva quan li vaig preguntar que "com ho haig d'entregar" (referint-me a quan i a qui). Jo tenia entès que s'havia d'enviar a l'hospital abans del part, un cop parlat amb el gine. Jo tinc visita aquest divendres, i pensava portar-lo (i diria que és com em va dir que ho fes), i depsŕés una còpia amb mi el dia del part. Però diria que no es queda allà...
De la manera que ho va dir d'una banda jo ho vaig interpretar com que jo no tinc obligació de, si canvio d'opinió en alguna cosa (per exemple, he posat que vull només auscultació si tot va bé però si en el moment decideixo que la vull continua, no m'ho negaran). Però alhora jo he posat que no vull via intravenosa d'entrada i sé que em diran que és innegociable... si ho deixo en el pla de part no tenen "obligació" de no seguir el seu protocol en aquest sentit.

[crissie]

JULYET durant l'ultima fase, almenys en el meu cas, era com les contraccions, amb la suma de la pressió del cap de la criatura...això si! em va donar la sensació que tenia més temps per descansar i agafar forces entre els dolors...era prou portable!

[Julyet]

JULYET durant l'ultima fase, almenys en el meu cas, era com les contraccions, amb la suma de la pressió del cap de la criatura...això si! em va donar la sensació que tenia més temps per descansar i agafar forces entre els dolors...era prou portable!

Gràcies guapa!! "No te'm puc treure del cap"

[Ayrs]

Ayrs, el comentari aquest del pla de part sobre que no era un "contracte" m'ho va dir la responsable de l'àrea maternoinfantil (la llevadora que va fer la xerrada a DonaLlum), al meu entendre, sobretot per part meva quan li vaig preguntar que "com ho haig d'entregar" (referint-me a quan i a qui). Jo tenia entès que s'havia d'enviar a l'hospital abans del part, un cop parlat amb el gine. Jo tinc visita aquest divendres, i pensava portar-lo (i diria que és com em va dir que ho fes), i depsŕés una còpia amb mi el dia del part. Però diria que no es queda allà...
De la manera que ho va dir d'una banda jo ho vaig interpretar com que jo no tinc obligació de, si canvio d'opinió en alguna cosa (per exemple, he posat que vull només auscultació si tot va bé però si en el moment decideixo que la vull continua, no m'ho negaran). Però alhora jo he posat que no vull via intravenosa d'entrada i sé que em diran que és innegociable... si ho deixo en el pla de part no tenen "obligació" de no seguir el seu protocol en aquest sentit.

Ok!! no ho havia entès així.

En el meu cas eren contraccions, i entre dues no em feia mal en absolut.

[Julyet]

Això que entre contracció i contracció i hagi "treva" (no que sigui "curteta") m'anima molt. Jo per això penso que ho vaig portar bé, perquè sabia que més llarga o menys tenia final (i sobre totes les coses: la recompensa quan s'acaben no té preu!).

Gràcies per les experiències!!! Avui una altra companya del SP ha tingut el seu nen per part natural a Santa Caterina i estic tan contenta!!! :)))).

[carbasseta]

hola noies!
fa dies q us llegeixo en silenci... tot i que fa molt poc que he parit m'agrada molt aquesta entrada!
primer de tot, crissie i tolinso! moltes felicitats! sou unes campiones!
en el meu cas, vaig tenir molta sort i vaig tenir un part natural molt respectat!! el pla de part no l'havia negociat amb ningú, el vaig treure de la web de l'hoital (tauli). la llevadora q ens va atendre, la gemma, em va preguntar si portava pla de part i ella mateixa s'ho va buscar a la carpeta qie duia i va començar a "complir els meus desitjps"; música,, pilota, despres el mirall... la monitorització era contínua pq era inalambrica. la sala era normal, pq no em vaig atrevir a demanar la natural, pero estan molt ben adaptades, amb llum tenue, grans, amb lavabo, etc. i quan vaig trencar aigües em va proposar anar a la sala de part natural per. provar la banyera, però ja no em va donar temps pq vaig passar de 5 a10 en 10 minuts!
nomes canviaria dues coses. quan estava completa va entrar la gine i mes gent i em van estressar, tot i quevam fer fora a la gine amb el cos. li vaig tancar les cames i l'aina va tornar a pujar.aixi q la gine li va dir a la levadora q no estavaa punt i va marxar. menys mal pq em va caurefatal.
i l'altra es q potser hagues hagut de provar la cadira de part per no esquinçarme... aixo no ho sabremai.
hededir que, quant a dolor, em vaig descontrolar bastantquan vaig anar a l'hospital i despres quan va entrarla gine, pero quan em vaig poder concentrar, era el q dieu vosaltres, saps q passa i a mes tindra recompensa.
julyet, per mi l'expulsiu va ser una mica com la dilatació, però mes intens. i entre contracció i contracció tenia temps d'agafar aire! jo no em vaig moure del llit, pero pq el meu cos em demanava quedar-me allà...
perdoneu les faltes, estic amb l'ipad i la nena i no em va massa bé...

[minsa]

Enhorabona per aquest part, Carbasseta-
Doncs em sento molt identificada amb tu pq quan estava en l'expulsiu, van entrar un ginecòleg i algú més q em van desconcentrar moltíssim!! què foten aquests aquí? (vaig pensar..)però van marxar de seguida, crec q van veure que tot anava bé i van pirar...

També em va passar això de quedar-me al llit estirada...no volia moure'm i vaig parir de costat, però jo no em vaig esquinçar. (bé, em van posar un puntet pq la nena va sortir grosseta...)

Pel què fa al dolor en el moment de l'expulsiu, per mi va ser clarament allò q diuen del cercle de foc...vaig pensar-ho mentre ho notava, i la llevadora m'ho va dir. És intens però dura poc.

La gràcia del part no medicalitzat és que quan les contraccions acaben tens un subidón hormonal bestial..jo estava de molt bon humor. Eufòrica.

[Julyet]

un altre cop "off-topic" total, però com hem parlat de l'hospital de sant boi doncs us acabo d'explicar les últimes novetats.

Ara vinc de la visita del 3r trimestre. Quan he entrat a la ecografia... sorpresa! és el mateix ecografista d'on estava fent el seguiment per privat. Tot ok i estupendo, nena ben posada i la resta tot estàndar. M'ha preguntat que per què m'havia canviat i deixava de fer seguiment per privat, i quan li he dit que abans d'estar embarassada ja vaig tenir força clar per diversos motius que volia donar a llum allà, m'ha dit que he fet molt bé, que no té res a veure amb on hauria d'haver parit si hagués seguit per privat (Corachan). Li he dit que els protocols d'atenció al part per a mi eren molt importants i m'ha dit que sense cap mena de dubte, era un molt bon lloc. Així que he sortit molt contenta de tenir una altra opinió "des de dins del sistema".

Haig de dir que tot això ve a ser en un embaràs normal, sense cesàries anteriors, nena en cefàlica, cap problema de salut a destacar... ja m'agradaria veure si en altres circumstàncies tot tindria tan bona pinta... però que el mateix metge em digui que millor aquí...

[Ponioleta]

Julyet que bé!!! Fa molt bona pinta.
I que la nena estigui "ben col.locada" també fa bona pinta! Però diga-li que s'esperi fins a l'abril, que tens coses a fer aquest més de març

[petit/a]

Que bien Julyet!!!

[Julyet]

Reprenc el post no per parlar del part a casa... Em sap greu fer-lo girar un cop més de temàtica, però com havíem parlat força per aquí d'altres opcions i us havia comentat els meus dubtes, pors, etc... i us havia explicat que pariria a Sant Boi, doncs em venia de gust explicar-vos "el desenllaç" i com va anar tot, i si a algú li serveix la meva experiència, doncs fantàstic (tot i que algunes ja sabeu com va anar tot plegat :P).

La Ivet va néixer fa 15 dies. Al final va ser part natural, i realment penso que Sant Boi és un molt bon lloc per aconseguir-lo, sobretot pel personal que hi ha. Vaig tenir la sensació que realment saben com acompanyar-te (i dic acompanyar-te perquè literalment em van dir la frase "en un parto sin epidural la que dirige eres tú"). Em van fer suggerències però sempre decidia jo, i penso que els consells que em van donar (demanant-los jo) van ser molt bons. Per exemple, em van recomanar no fer servir la cadira de parts per l'expulsiu perquè es trobaven amb més desgarros, i no vaig tenir ni un punt! O en un moment donat em van recomanar trencar la bossa i vaig accedir (però també ho van deixar a la meva elecció).
El postpart fantàstic, realment van complir tot el que m'havien explicat. I almenys en la meva experiència ens van deixar moltíssima intimitat.

Parts negatives:
No deixa de ser un hospital amb alguns protocols inamovibles. Comparant-ho amb un part a casa els contres que trobo són:
- El trasllat. Se'm va fer força pesat, i això que tenia la sort que l'hospital està a 5 minuts en cotxe (vaig tenir només 1 o 2 contraccions en tot el camí). Però aquest estat d'estar mig "en trance" - mig lúcida no et fa venir ganes d'anar enlloc :P.
- El moment de fer l'ingrés: que si ets de Muface, que si ja t'has visitat aquí, que si les dades són correctes... La gran sort és que eren vora les 5 del matí i no hi havia absolutament ningú. Recordo que vaig arrepenjar el cap a sobre dels braços i a sobre del mostrador i anava parlant així :P.
- Em van dir si volia anar caminant o em venien a buscar en cadira de rodes, i sense dubtar-ho vaig voler anar a peu (passava de tenir contraccions i no poder-me moure o que triguessin massa en venir). I se'm va fer llarguíssim!
- A sobre quan arribo al "bloc obstètric" portes tancades i cap timbre ni res. Allò m'agobiava moltíssim, i la sort és que no hi havia ningú al passadís i mira, em queixava i em posava com volia sense tallar-me un pèl (ara, no sé si m'hagués tallat gaire amb gent davant tampoc...).
- Enlloc d'anar directament a la sala de parts havíem de passar pel tacte + monitors. Quan em vandir "treu-te els pantalons" se'm va fer una muntanya (bé, com tot el que em demanaven...). Al veure que estava de 7 cm els monitors ja no els faríem allà.. i cap a la sala de dilatació-parts.
- Monitors + via: em van posar els "fixes" (em podia moure, però sempre a prop del llit, em van dir que primer me'ls havien de posar 20 minuts, però no me'ls vna treure mai, i un cop estava dilatada, que vaig demanar que me'ls treguessin, em van dir que no, que per l'expulsiu cal portar-los...). I la via per sort la llevadora me la va posar amb molt de carinyo i no em va fer gens de mal, perquè no soportava que em toquessin...
- El factor sort: en el meu cas penso que va jugar a favor meu (tot i que crec que la majoria de personal d'aquest hospital treballen en aquesta línia, tot i que sé que no és el 100%...).
- Lactància: En teoria promouen tot allò que afavoreix la LM, però no sé fins a quin punt estan formats o quant de personal ho està. Aquest cop jo em sentia super super segura que aniria bé (el "subidón" que em va donar fer el curs de FEDECATA :P) però ningú va venir a mirar si s'agafava bé, ni a comprovar la freqüència de tomes, ni com tenia els pits... Crec que em van preguntar abans de l'alta, però es van "fiar" que vaig dir "molt bé tot" i ja està... O sigui que molt bé el tema pell amb pell, que et respecten molt i el més important: el bebè MAI es separa de tu (per mi això és el millor!). Però potser un "check" de que les coses van bé seria necessari (i també sé que hi ha personal molt peix amb el tema... però no sé si és la majoria o una petita part).

La resta per a mi totalment positiu. Com vaig comentar les característiques del meu part eren totes favorables: 2n part, anava molt informada, posició cefàlica, dilatació a ritme normal... i sé que quan no es donen aquestes condicions és més difícil que s'actuï de manera tan natural. Però volia explicar la meva experiència per si a algú li serveix o tenia curiositat. Penso que l'Hospital de Sant Boi és una molt bona opció i tinc pendent escriure-hi per felicitar a tot el personal que està treballant d'aquesta manera.

[nius]

Gracies julyet x la teva experiència!!!!! Si que serveix, i de moooolt!!!!

[Londonbaby]

Julyet, moltes gràcies per explicar la teva experiència! I sobretot m'alegro molt que hagi estat tan fantàstica per a tu! Ja vaig veure al grup del fb de fedecata la foto de la Ivet i es preciosa ( bé el que es veu entre el pit i la cara, però ja és el que compta!) Moltes felicitats i enhorabona.
***

Jo cada vegada estic més convençuda pel part a casa, però l'embaràs no arriba!

[Helia]

London, arribarà guapa, arribarà!!
Jo al final si tot va bé, i comença bé el tema, i tot ve de cares, pariré a Migjorn! Cada vegada estic més emocionada amb la idea... en tinc moltes ganes!! Tinc ganes de disfrutar aquests quatre mesos que queden, preparant-me, i vivint l'experiència! Si al final no és com jo desitjava, doncs mala sort, però estic segura que el camí haurà valgut la pena!!

Per Sant Jordi m'he regalat "Nacer en casa" de la Sheila Kitzinger, i es que m'emociono amb cada paràgraf pensant que sí!! que tindré la oportunitat de viure-ho així!!

[Londonbaby]

Ai, Helia, buscava per prémer el "ME GUSTA" del facebook al teu comentari!

[minsa]

Ostres Julyet!

Moltes felicitats!! ja tens la Ivet aquí i a sobre va anar com tu volies...me'n alegro molt.
Com vas parir al final? en quina posició? vas alucinar del mal o penses que tampoc és tan fort?
I com ho portes amb les dues? jo vaig flipar bastant..clar q tenia el meu company fora totes les tardes i era molt dur el tema de banyeres, sopars, pit...ho feia tota sola (alguna tarda demanava ajuda a me mare). Ara ja està tot rodat, potser vaig patir els 4 primers mesos, després tot es va regulant.
Ànims i desitjo que les nits siguin el menys mogudes possible.

Ei, Hèlia, m'han parlat molt bé de Migjorn, segur q t'anirà de conya, ja veuràs.

London, molts ànims que tot arriba.

Ja anireu explicant...i les que pariu a casa, passeu per aquí a fer-nos dentetes, va..

[Julyet]

Gràcies noies!! :))).

Londonbaby, aquests bebitos de vegades "se hacen de rogar", però arriben!! Jo com em vaig embarassar molt fàcil de l'Emma pensava que quan en volgués un altre aniria igual, i quan va arribar (que tampoc va ser tant, però mira, una que és impacient...) vaig començar amb pèrdues... però mira, ja la tinc aquí i ja he explicat el meu part i tot ;). Mentrestant, a gaudir del que tenim, que mai podem tornar enrere i també és maco!

Minsa, efectivament, vaig flipar del mal :P. Les contraccions les portava força bé, a més que aquest cop al no dur oxitocina i al tenir la bossa intacta (i l'ambient en general, sobretot els 7 cm que vaig dilatar a casa) van ser força portables. Però l'expulsiu "heavy metal"... Encara que em val la pena al 100%, perquè no sé si us ha passat a altres, però el meu cervell va esborrar del tot el dolor, de veritat, sóc incapaç de recordar com era (només recordo una pressió bestial).
Vaig parir asseguda a la camilla. M'explico, era una d'aquestes que es reclinen molt i van treure una mena de "reposa peus" i agafadors per les mans, i li treien com la part de baix per fer un "forat". La veritat és que estava molt còmoda, i 0 punts, per tant la trobo molt adequada (almenys per a mi). Em van proposar alternatives, però a mi no em venia gaire de gust moure'm cap al final, així que em vaig incorporar un pèl (mai vaig estar estirada) i vaig posar els peus en aquells "reposadors", que m'anava molt bé per a poder fer la força.
La gestió de les 2 la porto molt millor del que pensava. La gran està responent super bé a tot, s'ha adaptat perfectament (el que penso que va portar pitjor va ser les 48h que vaig estar ingressada...) però un cop a casa la veig molt contenta i igual que quan no teníem a la Ivet. És més, accepta molt millor si li dic que algo no puc fer... No sé si això durarà per sempre o serà momentani, però mira, de mentres... "carpe diem" ;).
Ara, la peque la major part del dia va en fular, i les banyeres les fem entre el seu pare i jo (ell treballa des de casa la major part del temps, i tot i que està moltes hores pencant intentem les coses "xungues" fer-les coincidir amb quan no treballa).
I com deia avui en el post de "ja tenim el segon, i ara què?" tinc l'ajuda de la thermomix, roomba, secadora i rentaplats ;) (i youtube, que per entrenir a la gran en moments de crisis és de gran ajuda... :P).

Hèlia, ja veuràs com va tot molt bé, i com veus estarem aquí expectants per la teva experiència, la qual està cada dia més a prop!!!

[Londonbaby]

Guapes, ja tinc el bebito al forn i em torno a plantejar el part a casa. Ja he contactat amb Néixer a casa, i tinc una visita informativa...

Algú més aquí?

El meu cas és diferent al tenir una cessàrea ja no entraria en els protocols "naturals" de gairebé tots els hospitals, ja que es considera un embaràs de risc.

[pesol]

Guapes, ja tinc el bebito al forn

Mooooltes felicitats!!! Que bé! Enhorabona de veritat!!
Per desembre o gener? Aviam si compartirem mes i tot!

Jo en principi em plantejo un part natural hospitalari, tot i que m'agradaria anar a una sessió d'aquestes de néixer a casa amb el meu marit que és el que està menys convençut (no he descartat la opció de tenir-lo a casa!)

Podríem anar a la mateixa sessió, no? o la teva és individualitzada?