El part...quina por!

[musica]

Noies, obro aquest post amb la intenció de compartir-lo amb altres mamis (o futures mamis com jo) i que ens poguem tranquil·litzar unes a les altres, una mena de teràpia de grup....
Estic passant un bon embaràs. Emocionalment, però, les meves hormones m'han jugat males passades, he tingut canvis d'humor molt bèsties que m'han dut a estar profundament trista i preocupada a passar a un estat d'il·lusió enorme.
Ara, a 5 setmanes per la DPP, estic optimista i bé, però m'inunda una por que no sé com controlar:

-Por al dolor: sí, tothom em diu que un cop em posin l'epidural ja serà diferent, però el meu problema és ABANS de l'epidural. El ginecòleg ja m'ha fet 2 tactes incomplets, i dic incomplets perquè del mal que em feia no ha volgut forçar per no fer-me'n més de mal....Em va posar la por al cos quan em va dir que quan estigui a l'hospital em faran tactes abans de l'epidural i que potser no seran tan respectuosos amb mi....Buuuuufff.......no sé pas com ho aguantaré! aquesta por m'aterra, ho passo realment malament quan em remenen per allà baix...
-I un cop posada l'epidural, tampoc no estic del tot segura si els tactes es segueixen notant igual que abans de posar-la....
-Por a que no vagin bé les coses....
-Por a no estar prou preparada físicament per aguantar el dolor, por al mareig...
-Por a no saber identificar que vaig de part..

Però bé, no hi ha volta enrera i tocarà passar-ho de la millor manera possible, desitjant que tot vagi bé!

[Shimmy]

Hola Musica, us he anat seguint a tu i les teves companyes de maig d'un temps cap aqui. És molt emocionant llegir-vos!
No crec que et pugui ajudar a treure't la por al part. Jo també sóc una cagada per aquestes coses. Encara no estic embarassada i ja estic acollonida, així que imagína't quan em toqui a mi. Això que et passa és ben normal.
Crec que no hi ha cap dona que no li tingui por al part. Me mare sempre em diu que el primer part et fa por per que és una cosa desconeguda, i els següents per que ja saps a què t'enfrontes.. ejjejej però es repeteix igual, així que no pot ser tant terrible!!

Però pensa que si has pogut formar una vida dins teu i portar-la durant 9 mesos, com no podràs suportar un part?.
Segur que tot va perfecte i ho fas genial!!

Et desitjo molta sort i molts ànims guapa!!!

[aglaya79]

Uff musica... A mi el primer tacte (estava de 35 setmanes) no em va fer mal... a veure no és agradable pero per mi no va ser mes molest que una eco vaginal com les del començament....

Jo et puc dir que vaig tindre un embaraç bonissim, sense problemes ni malestars i jo sempre en broma deia "segurament em tocarà un part horroros" per "compensar" lo be que m'he sentit 9 mesos... Aixi que posem.nos en el pitjor... com a molt seran unes hores dures.... pero m'estimo mes aixo que no pas mesos de patiment... aixi que si ja hem tingut un bon embaraç ens podem sentir unes privilegiades!!


En el meu cas no vaig tenir cap contraccio fins el mateix dia del part... les primeres eren molt espaiades i tolerables... vull dir que jo soc d'aquelles afortunades que ni saben el que es mal de regla, o de ronyons... i home fan mal pero ja et dic que es molt i molt tolerable al començament. Crec que no t'has d'angoixar... intenta estar tranquila. Jo recordo que el dia del part l'aglayo em deia si estava neguitosa, preocupada pel dolor... i la veritat és que no... hem de pensar que si el nostre cos ha sapigut dur a terme un embaraç segur que tb sap com tirar endavant un part...

I tot i que sembli un tòpic a mi m'ajudava molt saber que cada contracció és una menys!!! Si et serveix d'ànims jo en la mateixa sala de parts li deia al metge que si el primer havia sigut aixi de fàcil (el part) que en el segon no m'enteraria... ell em va dir que soc de les poques dones que encada estan treient la placenta i ja pensen en el proxim part.

I si la epidural és fantàstica.... jo li deia a l'aglayo "això es un descans, quin subidon"!!! i els tactes ja no es noten... a mes com que ja vas dilatada son menys molests... vull dir que a mi fins que me la van posar els tactes ja no em feien gens de mal.

I a mes dir-te que quan estas de part jo sospito que sera el coctel d'hormones pero tens un estat d'anim molt diferent... perque et facis una idea jo li tinc terror a les agulles... aixo vol dir que cada cop que m'han de treure sang és terrible... em marejo i moltes vegades caic a terra... A mes tinc les venes molt fines i per mes inri (suposo que el meu neguit no ajuda) els hi costa mol trobar-les... Doncs el dia del part me van intentar posar la via i treure'm sang per l'epidural 8 vegades.... 8 punxades entre els braços i els canells... 3 infermeres intentant... un show... i jo ho portava molt be... no tenia gens de por i estava molt tranquila...

Aixi que ànims que sortir el bebe ha de sortir!!! i la majoria de dones repeteix aixi que per alguna cosa serà!!!!

[isa]

Música nena, et comprenc, jo també li tenia bastanta por a que "em remenèssin" per allà. Per a que et facis una idea: fins a l'embaràs, mai m'havia deixat fer una eco vaginal. El que vol dir, que jo a les revisions ginecològiques muntava taaaals pollos, que la dona per veure'm l'úter i que tot estigués correcte, m'havia de fer una eco per fora i clar, no es veia res. La gine flipava pobra dona, ho vam intentar a cada revisió i impossible, sentía un mal horrorós i em marejava només de pensar que m'haguèssin de posar algo per allà. Tampoc no m'havia posat mai tampax....el sol fet d'imaginar-m'ho em feia venir mareig també. Vaja, en resum, que sóc molt sensible amb els "baixos" jejej.
A l'embaràs les ecos vaginals les vaig haver d'aguantar sí o sí, el primer tacte a l'hospital el dia abans de parir em va fer molta cosa, però al dia següent, al moment del part, em podien fer els tactes que volguèssin que a mi no em feia res. És tal l'emoció, els nervis, les ganes, la il·lusió, tot taaant nou i tan emocionant, que no et farà res, tranquil·la, jo en sóc un clar exemple!!! Em van fer bastants tactes durant la dil·latació perque vaig estar-hi bastantes hores, però ho vaig suportar molt bé, de debó, inimaginable amb mi.
Sobretot el que penso que és molt important és intentar anar tranquil·la, raonant el que està passant al teu cos, identificant les contraccions, els diferents moments del part...jo això no ho vaig fer, estaba nerviosa, histèrica, sense enterar-me'n massa de res del que em passava...i penso que m'hagués ajudat el fet de tranquilitzar-me sí o sí.
Identificaràs que estàs de part, això segur, sigui com sigui el teu part ho identificaràs: o trencaràs aigües, i ho veuràs per nassos. O començaràs amb contraccions, i et molestaran i les reconeixeràs, tranqui, és segur.
I tot anirà bé dona, entenc la por que et fa eh, no és que li vulgui treure importància perque ho entenc, però mira, 99,9% possibilitats que tot vagi bé, i si en un remot cas alguna cosa es compliqués, ja la solucionaràs en aquell moment. Intenta visualitzar-ho com algo que anirà molt bé.

[musica]

noies, gràcies a totes per participar en aquest post tan ràpidament! vaig a personalitzar i tot:

shimmy, quan no estava embarassada també em feia por, però pensava....quan m'hi quedi ja arribarà! era més gran les ganes de veure un positiu!!! espero poder tranquil·litzar-te jo a tu quan tu estiguis embarassada i jo ja hagi passat per això! per cert, abans d'ahir vaig anar a veure el teu nebodet...jejeje és un solet!

aglaya79, que bé!!! jo també he arribat a pensar això de que "amb un embaràs tan bo, em tocarà un part horrorós per compensar..." i és un respir veure que en el teu cas no va ser així! també espero que sigui així en el meu cas, que el cocktel d'hormones, com tu dius, em fagi suportar-ho tot! fins i tot els tactes! que bé llegir que amb l'epidural ja no es noten! Gràcies per la teva experiència!

isa, uuuuffffff....t'he llegit i m'has ajudat taaant! el que et passava a tu és exactament el MATEIX que em passa a mi. Tot el que has explicat de les ecos vaginals (bé, a mi m'han fet menys "cosa" les ecos que els tactes...) i tot plegat m'han fet identificar-me amb tu taaant! i m'ajuda molt veure que te'n vas sortir tan bé. Suposo que deu ser del subidon del moment que fa que puguis amb tot! Moltes, moltes gràcies pels teus anims i per explicar la teva experiència, de veritat!

[Shimmy]

Oi que és una preciositat en Nil???!! jejejej
Aixxx.. és que em cau la baba...

[isa]

Musica no et pensis, a mi també m'ha ajudat veure que no sóc un bitxo raro amb la meva hiper-sensibilitat allà!!! En sèrio t'ho dic eh, ostres lo meu es que és bastant exagerat, suposo que més o menys com tu no? Ara llegía un post sobre massatges al periné i ja m'estaba marejant de pensar-hi....ai sóc molt pava, però m'alegra veure que tu també jijij no, és conya, m'entens oi?
El que és les revisions ginecològiques normals, d'abans de la panxu, també et feien cosa?
Petonet.

[marionaijan]

Hola musica!
Ai com t'entenc... Jo tan sols veure les dues ralletes a la prova d'embaràs ja em van venir tots els mals només de pensar en el moment del part, i que a més a més, era inevitable!
Jo també vaig tenir un embaràs boníssim. Bé, només que vaig tenir els peus com un elefant durant 5 mesos i em vaig engreixar 22 quilets. A part d'això res més. Però ja a la recta final, tenia moltes ganes de veure-li la carona al Jan, si seria ros, amb els ulls blaus, si s'assemblaria a mi, i també tenia ganes de recuperar el meu pes i els meus peus de sempre.
Ja les dues setmanes abans de néixer tenia contraccions, però ni les notava, pq ho deia el monitor que sinó...
El Jan va néixer just el dia que li tocava. Vaig començar amb contraccions a les 5 del matí i vaig saber que ja estava en marxa. Però és que estava súper tranquil.la pq sabia que en poques hores ja estaria! Les primeres contraccions són molt tolerables. Pensa que jo quan tinc angines ploro com una madalena! Doncs vaig aguantar a casa des de les 5 fins la una que vaig marxar cap a la clínica. El dia de les dues ralletes em diuen que aguantaria això i no m'ho hagués cregut. Vaig esmorzar i tot! Respirant profundament, passejant per casa, tot molt bé. Un cop a la clínica em van posar una injecció d'occitocina i llavors si que va ser més dolorós. Però també ho vaig aguantar molt bé! Tinc videos que no diries que estic amb contraccions cada minut de la juerga i el subidón que portava! I jo anava per part natural, eh... però en vistes de com abançava la cosa estava molt cansada i vaig desisitir. I un cop amb l'epidural posada s'obre el cel. Més que res pq descanses.
Però si t'ho prens amb bon humor, amb ganes i sense pensar que el dolor et pot, t'asseguro que tot anirà sobre rodes, i et veuràs capaç de coses que ni t'havies imaginat. Les dones estem preparades per això i més!!

Molts petons bonica!!!

[musica]

isa, que bé que em va tenir-te per aquí!!!! és allò que diuen que "mal de muchos, consuelo de tontos" jajajaja...... Les revisions ginecològiques abans de la panxu també eren un autèntic suplici!!!! mira, la primera revisió va ser un desastre! la ginecòloga que tenia llavors em va fer una eco abdominal perquè ja va veure que per baix no podria...(i no sé què va ser pitjor, perquè m'hi va fer anar havent begut no sé quants litres d'aigua i aguantant el pipi i aalò va ser inhumà...) i la citologia la va fer una mica "a cegues" sense poder agafar gaire mostra.
D'això ja fa uns quants anys, i la meva ginecòloga no feia parts i vaig començar a fer la meva ruta de gines fins a trobar el que vaig ara. Mai hauria dit que seria un home, la meva mare sempre em deia que tenen més sensibilitat, i crec que té raó. És més respectuós que les meves dues gines anteriors, però tot i així jo ho passo malament.
Li vaig preguntar l'altre dia al meu gine si sóc un bitxo raro.....i em va dir que no és gaire habitual aquest nivell d'hipersensibilitat però que té alguna altra pacient així. Doncs mira, també em va tranquil·litzar!
Som un parell de faves! jajajaja però consola veure que som iguals en això, eh? i a mi em consola molt saber que tu has sigut mami!!!! fins i tot m'havia plantejat demanar-li que em fes una cesària i així no hauria de passar per tot això, però el dia que li vaig "insinuar" el tema cesària em va dir que de moment ho tinc tot favorable perquè pugui ser vaginal...(va fer com si no volgués ni sentir-ne parlar....jejje). Així que em deixaré dur per la seva professionalitat!!!

Shimmy, és guapíssim! i quin solet de nen, que tot el dia dorm!!!! a les tietes sempre se'ls cau la baba....la meva germana està als núvols amb la seva nebodeta que aviat arribarà!

[neuetes]

Hola noies,

Em sembla que totes les parteres hem passat les setmanes prèvies al part amb temor. Aquesta paraula que et sona a horrosa que, tant si vols com si no, hi has de passar per poder tenir el teu fill als braços.
Jo també he de dir que tinc pànic a les revisions ginecològiques, a les citologies, a les analítiques, a veure'm la sang, a que algú que no sigui el meu home toqui "allà" i em remenin... i jo tenia les mateixes pors que tens tu ara mateix, les mateixes. I només falta que propis i extranys t'expliquin les seves històries terrorífiques, que vaig arribar a la conclusió que exageren només per veure la teva cara de terror i fer-se els valents.

Et diré unes quantes coses sobre el part, almenys tal i com ho vaig viure jo:

- A mi els tactes a l'hospital me'n van fer uns quants, amb epidural i sense, i van ser super respectuosos amb mi i en cap moment em van fer mal. Es possaven gel als dits i entraven molt suaument. És cert que la epidural és un miracle, però a mi em va alentir molt les contraccions i el part es va allagar i em van possar oxcitocina per estimular les contraccions.
- Tu mateixa sabràs per instint quan ha arribat l'hora del part. No m'ho facis explicar, perque no hi ha paraules que ho descriguin, però SAPS quan ha arribat el moment. A part, que les contraccions "et fan còrrer", no per dolor, el dolor és molt subjectiu, sino per intensitat i ritme.
- Jo abans creia que quan arribès el moment, em possaria molt histèrica i no pensaria amb claretat. I va ser al contrari, suposo que deu ser el còctel d'hormones que tens en aquell moment que et sents eufòrica/enèrgica/serena i miraculosament la por em va marxar. Havia arribat el moment, per fi coneixeria la meva filla!. Vaig ser jo el que calmava el meu home, ell si que estava histèric.
- Jo també em pensava que no podria soportar el dolor previ a que em possesin l'epidural i ho vaig fer: vaig aguantar les primeres hores a casa i quan vaig arribar a l'hospital estava dilatada de 6 cm. Mitja feina ja la portava feta de casa!
- Per vèncer la por, vaig llegir tot el que vaig trobar sobre el part i el procès que segueix i em va tranquil.litzar moltíssim. De vegades el que realment fa por és la por en si mateixa, és a dir, por al desconegut. També les classes de preparació al part em van ajudar moltíssim en aquest aspecte. Un dia vaig agafar valor i vaig veure uns quants videos de part pel youtube. El saber és poder.
-Com tot en aquesta vida, tot depèn del cantó per on es mirin les coses. Jo a cada contracció, feia les respiracions que em van ensenyar a les classes i quan passava pensava: "una menys!, cada vegada falta menys per veure la cara de la meva filla".
- Mira-t'ho pel cantó positiu. Pensa que el part és una cosa momentània, dura unes hores i ja està. El cos de la dona està especialment dissenyat per parir i quan nèix la criatura ja no recordes el dolor/patiment.
El part i sobretot quan sents el plor del teu fill és un moment molt màgic i increïble, i si poguès hi tornaria a passar avui mateix.

PD: i ja que parleu de hiper-sensibilitat... jo en una de les ecografies, el ginecòleg buscava el batec del cordò umbilical i va ensopegar amb el batec de la meva arteria, la que passa per la ingle i quan m'ho va dir... em vaig marejar. O sigui que... una altra al club. jejejeje.

Molta sort!

[gcasals]

Hola noies!

A mi el tacte que em va fer la ginecòloga a la última revisió (a la setmana 37) em van fer força mal, pq a més m'apretava la panxa alhora que entrava, i vaig fer una ganyota de dolor i tot. Però la setmana següent la llevadora hi va tornar i ja no em va fer gairebé gens de mal.
I el dia del part del meu primer fill no me'n va fer gens, de mal , pq ja arribes a l'hospital una mica dilatada. A més, suposo que tampoc ho notem tant perquè les contraccions fan molt més mal i, com han dit per aquí, quan et poses de part veus les coses molt diferents i el que abans et feia por llavors ho veus com una cosa normal. Sembla com si el cos ja sabés què has de fer en cada moment sense que tu t'ho plantegis.

Música, ja veuràs com ho passaràs molt millor del que ara et penses. Has anat a classes pre-part? ho dic perquè jo penso que va molt bé anar-hi: la llevadora et dona molta informació de com anirà tot, què et trobaràs, etc, i poder-ho comentar amb altres futures mames o que ja han parit algun cop ajuda molt.

[piruleta]

No et preocupis tant pel moment del part, no és tan greu com semlba. A veure si que fa mal, no cal enganyar a ningú!! Però tot passa i al final no t'enrecordes de res, diuen que el cerbell femení està preparat per fer un recet un cop tans al nadó a sobre, de veritat.
Jo t'aqconsellaria un llibre, a mi em va ajudar molt:
http://www.crianzanatural.com/prod/prod99.html
Aquí tens el link, parla sobre el part, tot i no és un d'aquest llibres que diu que el part és fantàstic i que no fa mal, ja veuras si te'l compres o el trobes ja m'explicara.
Amb la Rita no vaig poder fer part natural, però amb l'Albert si i t'haig de dir que mil vegades millor, la recuperació és espectacular, tinc grabat el primer moment de vida a sobre meu i tothom que veu el video, em diu que estic molt guapa com exultant i que no semblo gens cansada!!! I quan ho miro és veritat, sembla mentida desprès d'un part!!! La recuperació és fantàstica i no em van fer ni la episio, i el llibre hi va ajudar de veritat
Sort i ànims!!

[Júlia]

Hola Musica! A mi també em feia molta por el part, però el cos és savi i ja s'està preparant per al gran moment. T'adjunto la crònica del meu part, crec que et tranquilitzarà, espero que t'ajudi i animi:

El començament dels meus símptomes ja el coneixeu perquè el vaig estar compartint amb vosaltres el mateix dimarts al vespre… URGELL i NENA, gràcies per les vostres paraules en aquell moment, jo estava sola a casa (el Júlio justament aquest dia i només aquest en tot el mes va haver de fer un horari diferent i arribaria a casa cap a quarts de tres de la matinada…). Jo tenia un dolor com de regla, com unes punxades als ronyons (a mi amb la regla em feien mal els ovaris i els ronyons, tot i que les meves regles no eren gaire doloroses…). Una amiga em va trucar i em va dir que el que tenia eren contraccions (jo fins llavors no sabia que era una contracció, jo pensava que el que tenia eren símptomes normals de la darrera setmana d’embaràs…), que anés anotant cada quant les tenia i que si eren cada 5 minuts, anés cap a l’hospital. Vaig començar a apuntar i sí, cap a les nou eren cada cinc minuts… Vaig trucar a ma mare i em va dir que em venia a buscar, que, tot i que pensava que seria una falsa alarma, no volia que estés sola a casa i que més valia anar a l’hospital a veure el què… Total, que a quarts de dotze de la nit ens presentem a urgències ma mare, ma germana petita i jo. Em fan un tacte (el meu primer, no em va fer mal) i em van dir que estava de 2 cm, però molt verda i que no m’enviaven a casa perquè era de nit i per fer-me tornar a les 4.00 h o les 5.00 h de la matinada més valia que em quedés, però que em fes a la idea que anava lent i que podia ser que el part es parés i hagués de tornar cap a casa fins que tornés a tenir símptomes… Llavors em van posar les corretges (també les meves primeres), el batec de la Clàudia anava molt bé i les contraccions eren molt soportables, molt poc doloroses. Amb les corretges vaig estar gairebé una hora, la mami en tot moment al meu costat i la meva germana petita al passadís esperant amb les bosses (la meva i la de la Clàudia). Passada aquesta hora ens van donar una habitación i ens van dir que a les 4.00 h em tornarien a posar les corretges per veure si el tema haiva avançat, tot i que em van dir que seguramente no, que anava molt lent… Vam estar a l’habitació ma mare, ma germana (amb qui vaig estar jugant al Scatergories casolà, o sigui, amb paper i boli) i el Júlio a qui vaig trucar a l’1.00 h (que era l’hora que sortia de la feina) per dir-li que érem a l’hospital però que no s’atabalés que ot anava lent i que jo em trobava bé (que era la veritat). El Júlio estava a una hora de casa, no em vull ni imaginar el viatget que va tenir… ja em va dir que podria ser que ja no tingui tots els punts del carnet de conduir… Cap a les 3.00 h (el Júlio ja era a l’hospital) les contraccions eren més fortes, però duraven poquet, era una punxada als ronyons (en el meu cas) que durava uns 30 segons i que passava millor dreta però arrepenjada al llit, estirant els lumbars… llavors un parell de minuts sense cap tipus de dolor i una altra contracció… A les 4.30 h em va venir a buscar una imfermera per posar-me les corretges en una altra sala i allí vam estar el Júlio i jo una mitja hora, les contraccions eren més fortes i duraven més, vora un minut, estava sentada i no tenia gaire mobilitat i no podia buscar la posició més còmoda, com feia a l’habitació. Aquestes ja feien mal però com que contracció i contracció tenia un minut o dos de descans, es podia anar portant… El Júlio quan passaven una contracción m’anava dient: -vinga, amor, ja en queda una menys-. Va venir la doctora per fer-me un altre tacte i la cara que va fer de sorpresa, em va fer creure que encara estava de 2 cm i em vaig espantar per tot el que m’imaginava que m’esperava… Però, sorprenentment per a tothom (fins i tot per a la doctora, per la cara que va fer…) ja estava dilatada de 8 o 9 cm, què bé! Quedav molt poc per veure la carona de la Clàudia! Tot seguit em van preguntar si volia l’epidural i jo els vaig dir que sí perquè no sabia el m’esperava i si duraria molt… vaja! la por al dolor. Li vaig preguntar a l’imfermera: -si me la poseu (tot i que la punxada també em feia por de sempre…), aquesta contracción que acabo de passar serà el màxim dolor que sentiré?- i com que em va contestar que sí, li vaig dir que sí, que me la posessin… Però tot seguit em van fer anar a la sala de parts i un cop col•locada en un llit de parts, em van dir que quan vingués una contracción hauria d’agafar aire i apretar fort, com si hagués d’anar de ventre… I jo els pregunto: -però, que no em posàveu l’epidural?- I la doctora em va dir que l’anestecista ja no la posa qun la dilatación és de 9 cm… Jo em vaig conformar, ja era massa tard per posar-la i jo anava mentalitzada que podia ser que no me la posessin… i com que tampoc em feia cap gràcia la punxada de l’epidural i que per aquesta s’allargués el part… ja em va estar bé. Venia un contracció i m’havia de preparar per agafar aire i apretar, jo li viag preguntar a la doctora que quan quedava per veure la Clàudia i em va respondre que si col•laborava en 5 minuts la tindria al damunt i no m’ho vaig pensar, em van surtir les forces de tot arreu. Va entrar el Júlio vestit de Doctor Vilches amb una bata blava, qui em donava ànims en tot moment. Venia una contracción agafada aire i llavors havia d’apretar, un altre cop aire i apretar… més o menys tres cops per contracción, jo crec recordar que amb 4 contraccions la Clàudia ja era amb nosaltres. El millor momento va ser quan el Júlio em va dir que ja se li veia el cap a la nostra petitona, aquella última empemta jo crec que ni fa mal de les ganes que tens de veure-la i tot seguit me la posaven al damunt, quin momento més emocionant, al costat el Júlio més emocionat que mai, ja érem una família. Llavors, mentre la Clàudia era damunt meu, em van cosir i cap a l’habitació, on esperaven la meva mare i la meva germana. Un altre moment fantàstic va ser retrobar-me amb ma mare ja amb la Nostra filla en braços. Sóc molt feliç! Ser mami és genial! Els meus dos lemes últimament. Ara el Júlio i jo no parem de dir-nos: -però què maca que és- i la nostra vida és la seva.

[neuetes]

i la nostra vida és la seva.[/color]

Que bonic! m'has emocionat!

[Mysae]

Uff Julia, m´he emocionat, això de les hormones..

[Ítaca]

Jo et recomanaria, q tot i q és inevitable, q no hi pensis en el part ni lo donis voltes... més q res, pq cada part és diferent... Pots anar mentalitzada q no notaràs dolor pq vols q et posin l'epidural, i a l'hora de la veritat, haver de parir sense i no estar mentalitzada per això (q això sí q fa moooolt de mal).
Sobre els tactes, doncs els q m'havien fet les darreres setmanes de l'embaràs, no em van molestar gens (i això q m'havien dit q feien mal...) i en canvi, el tacte q em van fer abans de l'epidural, anar fent... això sí, quan et posen el primer xute d'epidural, ja et poden fer els tactes q vulguin q no fa gens de mal....

[lauraijoan]

jope.....no si jo no puc llegir les cròniques dels parts ploro com una magdalena.....

[ariadna]

Doncs Música, jo també et recomanaria el llibre "Parto Seguro", però llegin-te crec que no t'ajudaria massa..... perquè si ets hiper-sensible encara et farà donar més voltes al dolor...

jo només et puc dir que has de confiar en el teu cos! mira.. jo no he parit encara i em queda més que a tu, però espero el moment amb molta il·lusió! i si d'alguna cosa tinc por, és de que a l'hospital on vaig no respectin el que vull pel meu part i pel meu fill!
sóc molt conscient de que parir fa mal! i de que si vull un part més natural he d'aguantar molt! però ho vull fer perquè sé que el cos és savi i que estem perfectament preparades per fer-ho i aguantar-ho! només cal mentalitzar-se!!
Evidentment, si hi ha complicacions d'algun tipus, la cosa canvia... però per norma general, els parts són normals i el que fa que facin més mal es precisament l'excés de medicalització, instrumentalització i les postures que ens fan agafar per la comoditat del personal mèdic.

Respecte els tactes! no son necessaris tants tactes, així que si ho passes malament, demana que no te'n facin! NO CALEN!! de fet, son un gran focus d'infeccions... algun sí te'n han de fer (per saber com està col·locat el bebé) però ¿¿de què et serveix saber si estàs dil·latada de 5 o de 7cm??? només serveix, sota el meu punt de vista, per posar-te nerviosa!! quan estiguis totalment dil·latada (a no ser que l'anestèsia t'ho impedeixi) tindràs ganes de fer els pujos! el teu cos t'avisa de quan és el moment de l'expulsiu!!!

reina... relaxa't i disfruta!!! espero que tinguis un part ràpid! pensa que és l''últim esglaó per veure la carona de la teva nena! confia en tu i en ella i tot anirà rodat!!!!

[piruleta]

Donca amb això dels tactes tens tota la raó, a mi me'n van fer un a l'entrar a l'hospital... vaig decidir que intentaria un part natural, ja que amb la Rita va ser impossible.
Vaig poder dilatar a sobre d'una pilota amb l'Albert aguantant-me les corretges i una toballola amb aigua calenta als ronyons, una experiència inoblidable!! Les llevadores en tot moment pendent de nosaltres però sense atossigar-nos.
Nomès em van fer un altre tacte quan vaig dir que ja em costava molt aguantar i em van proposar de fer un tacte per veure com estava el tema i hi vaig accedir. Resulta que l'Albert ja estava a punt, em van dir que si tenia ganes d'empenyar i vaig dir que encara no, però a la següent contracció me'n van venir ganes i em van dir que anès fent jo tranquila.
Al final vaig parir a la sala de dilatacions on havia estat fins llabors, amb un mirall per si volia veure-li el caparró i amb unes professionals fantàstiques que em van donar un suport meravellòs!!!
A més tinc grabat el primer minut de l'Albert a sobre meu (això del ifon), i ara quan ho miro faig una cara d'energia i felicitat que sembla impossible desprès del part!!!

[neuetes]

A més tinc grabat el primer minut de l'Albert a sobre meu (això del ifon), i ara quan ho miro faig una cara d'energia i felicitat que sembla impossible desprès del part!!!

Quina experiència més xula que expliques, piruleta! A mi també em van fer sentir molt còmoda i confiada a l'hospital, amb una llevadora que m'inspirava molta confiança i no la coneixia de res (vaig parir a la SS i l'endemà aquesta llevadora va pujar a l'habitació a veure com estavam, un sol ).
Això de gravar el primer moment del recent nascut... uff... el meu home ho volia fer i al final el vaig convèncer que no. Però me n'arrepenteixo!!