Quins nervis!!! Estic de 41 setmanes. Expliqueu-me les vostres experiències.

[RapaNui]

Doncs el meu petit va néixer a les 39+3 i no vaig tenir cap símptoma fins al mateix dia del part. Ni contraccions, ni pèrdua del tap mucós, ni trencament d'aigües. De fet 4 dies abans em van posar les corretges i em van dir que la cosa estava molt verda... A l'hospital mateix vaig expulsar el tap i em van fer trencar aigües. Ingressava a les 14'30 i a les 18'40 va néixer el meu fillet.

Espero que el teu part sigui ràpid i poc dolorós i que puguis gaudir aviat de tenir al teu nadó entre els braços.

[beren]

La meva va néixer a les 40+2. Jo tampoc notava res, de fet em trobava en plena forma. Als registres es veien contraccions però jo ni enterar-me.
l'últim registre va ser 48 hores abans del part i també em van dir que estava molt verda. El dia abans de parir vam estar arreglant coses a casa, vaig planxar, canviar coses de lloc, vam sopar amb uns amics ... i de matinada va venir tot de cop: em vaig despertar amb contraccions i una estona després vaig trencar aigües.

[beren]

Jo també tenia el mateix dubte i quan arriba el moment no tens cap mena de dubte,

Els dies d'abans, a cada punxadeta o molèstia ja em posava nerviosa i pensava si eren contraccions i estava de part. Quan van començar, em va quedar claríssim. La primera no no ho tenia molt clar perque era de matinada i em vaig despertar no sabia ben bé perque però a la segona contracció no vaig tenir cap dubte de que estava de part. És un dolor diferent i més fort.
No pateixis que ho sabràs, si no a la primera contracció, a la segona o tercera segur

[RapaNui]

Totalment d'acord amb la beren. Jo també pensava que potser no sabria diferenciar les contraccions. I tothom em deia el mateix que a vosaltres, que quan en tingués ho sabria de seguida. I vaja si te n'adones aviat! Suposo que cada dona ho viu diferent i que el llindar del dolor també varia d'una a una altra. Jo et desitjo que no siguin com les meves... ;)

[RapaNui]

Les descriuria com un dolor molt i molt fort que, per una estona, t'impedeix fer cap cosa. Ni parlar, ni moure't... el dolor va augmentant d'intensitat i, quan arriba al punt més alt, comença a disminuir. Del mal que em feien vaig vomitar i tot... ja et dic, les meves van ser moooooolt doloroses, però no totes les dones les viuen igual. Ànims!

[montsecm]

Jo vaig arribar a les 41+5. De fet ja tenia hora per ingressar per provocar el part, i vaig trencar aigües, però finalment em van haver d'induir el part ja que les contraccions no van apareixer de forma natural. Va ser força rapid pero.
I sí, puc dir que els ultims dies, no podia dels nervis que arribés el moment.
Sort!