Mare soltera

[aguaclara_74]

Hola Keral.

Poder arribo tard, però vet aquí que tens escrivint a una mare soltera, o millor dit, una mare d'una família monoparental per pròpia decisió. Crec que el terme mare soltera es molt ampli, entre les qual hi formo part, però cal especificar.

Existeix la associació "Madres solteras por eleción" la qual te sede a Madrid i existeixen fòrums varis a nivell nacional i també existeix un grup català de mares solteres anomenat "Mares, un decisió en solitari" el qual aspira a ser associació. Aquet grup català te un lloc virtual per poder dir i organitzar trobades.
Consta d'un bloc: http://maresds.blogspot.com (contingut molt bàsic)
i d'un grup de google: http://groups.google.es/group/maresds (amb contingut sota registre)
el qual te versió catalana per part de Google: http://groups.google.es/group/maresds?hl=ca

Dit això, imagino que tens dubtes i molts i crec que aquesta decisió s'ha de prendre estant-ne segura. Personalment si jo tingues la teva situació, no m'hi posaria. Penso que s'ha de tenir una estabilitat complerta o quasi complerta i tu ara no la tens. Però! la pots tenir, amb 30 anys tens una mica de temps per organitzar una mica el tema i llavors podries començar a fer realitat el fet de ser mare. Com pots veure, no et desanimo si no que et "convido" a que ho facis. De tota manera es un tema molt personal i un tant complex, perquè poder, m'entres aconsegueixes estabilitat, coneixes a la persona que pugui ser pare dels teus fils, però es qüestió de anar encaminant.
Com molt be has triat, cerca feina, en quant a l'ajuda de la família, es molt bona, però no has de pensar de primeres que ho pots fer per que tindràs la seva ajuda, has de pensar a poder tirar endavant tu i el/la teu/teva fill/a. Jo no vaig pensar que la família estarien tant per nosaltres, només vaig necessitar el seu vist i plau i es clar que la seva ajuda m'ha anat força bé i segur que m'anirà millor.

Després de tota aquesta informació, que es poca, si vols, ja saps, pot posar-te en contacte amb mi.

Una abrasada.

Aigua

[boira75]

Hola Keral. Jo de tu també m'esperaria. Jo sempre he volgut ser mare també, i com que darrerament no tobo la parella amb qui ser-ho m'he plantejat fermament el fet de ser-ho sola. He anat a informar-me i tot, però en el meu cas no és la part econòmica la que més em preocupa sinó l'emociona. Ser mare sense el suport de la parella ha de ser molt dur i s'ha de tenir molt clar, i tot i això crec que és l'experiència més bonica que hi ha. No era el meu ideal ser-ho sola però sempre m'he plantejat la possibilitat. Als 30 vaig pensar en ferm la possibilitat de ser-ho, després d'estar tres anys amb a meva parella i ara, que en tinc 34 i sense perspectiva de parella em fa més por que abans, ja que és una decisió molt trascendent, la que més en la vida! Pel que vulguis i per la decisió que prenguis ja saps on soc!

[boira75]

jo és un dels propòsits que em faig cada any, si no trobo parella seré mare soltera,perquè no vull trobar la meva parella condicionada pel fet de que vull ser mare. però porto 4 anys pensant-m'ho ja que crec que s'ha d'estaar molt i molt preparada...

[mamiale]

us admiro, noies, ha de ser molt dur. molt gratificant també, eh? però molt dur. sobretot pels moments difícils que vosaltres no teniu un reemplaç... tot i que sembla que teniu unes grans famílies!
tan de bo totes fossin iguals!!!!! felicitats per les mares i pares que teniu, per la vostra valentia, per tenir les coses clares...
i la parella ja arribarà si és que ha d'arribar... de vegades per aguantar a segons quins homes més val estar sola!
(és broma... entenc que ha de ser dur no trobar allò que necessites i haver de decidir ser mare en solitari, per sort això ultim es pot decidir sola. crec que és millor per vosaltres i les criatures ser mare en solitari que no pas quedar-se embarassada del primer que passa... compartir un fill amb algu amb qui no et portes bé ha de ser horroros!)

[boira75]

Jo volia ser també mare soltera, volia ser mare i no tenia parella, així que anava postposant la decisió de ser mare perquè tot i tenir-ne moltes ganes em feia mooolta por! a part de la part econòmica, que és important però crec que no tant ja que per mi era molt més obstacle la soledat, la manca de suport emocional per tirar-ho endavant sola, i la manca de temps...perquè per moltes ajudes, tant econòmiques com socials, és el teu fill i estàs sola! Ara he trobat parella, i al cap de res, quatre mesos d'estar amb ell, m'he quedat embarassada...i tot i estar amb parella m'he sentit molt i molt sola, i tot just ara m'ha passat pel cap, com ho hauria fet essent mare soltera si ara ja em sento tant sola?? buf! no ho se, però crec que no havia madurat prou la idea, ara ho veig! i estic convençuda que tenir algú molt proper amb qui compartir-ho és el millor que m'ha pogut passar! tot i això continuo admirant moltíssim les mares que decideixen ser-ho soles, que és el que jo volia fa ni mig any!!! només dir que cal pensar-s'ho moltíssim!!!

[ada_bcn]

a mi m'agrada molt un blog d'una mare monoparental, que en una de les entrades parla sobre això de ser "valents" ( http://madredemarte.wordpress.com/2011/02/17/valientes/ ), a mi em pasa con a ella que no em sento especialmetn valent ni res d'això.
té entrades molt interesants sobre la familia monoparental.

[tuixeta]

doncs jo m'he decidit aquest any a ser mare soltera! he començat els tractaments per fer-me una inseminació artificial. És una decisió molt pensada, fa uns cinc anys que hi dono voltes. Ara tinc una estabilitat econòmica i laboral que m'ha fet donar el pas. Estic molt il.lusionada i contenta d'haver pres aquesta decisió.

[boira75]

Molt bé tuixeta, jo vaig estar a punt ara fa un any, i vaig conèixer just al pare de la que serà la meva fuilla, ha estat tot molt ràpid però vaig anul·lar la visita amb el ginecòleg la mateixa setmana que el vaig conèixer, i tot perquè em va dir que ell em faria el favor...i no m'imaginava que al cap d'un any estaria amb ell i embarassada! molts ànims!

[boira75]

doncs sí, el destí suposo! era una idea que portava de cap feia molts anys, ser mare soltera, així que vaig demanar hora a Fecunmed per començar el procés, tenia hora al juny de l'any passat...just al juny vaig conèixer a un noi, així que vaig anul·lar la visita per esperar-me almenys, i al cap de res, quan li vaig explicar les meves intencions em va dir que ell em feia el favor...m'ho vaig rumiar i finalment li vaig dir que val, però estàvem tant bé junts que vam iniciar una relació i al novembre em vaig quedar prenyada, quan menys m'ho imaginava! molt guai!

[tuixeta]

ostres boira que guai! quines sorpreses dóna la vida tu! quan menys t'ho esperes patapam!
jo també vaig a Fecunmed, però fins al setembre no començaré amb l'estimulació d'ovaris... ja veurem... no vull pensar que em quedaré a la primera per si tinc una decepció... i si és que si, millor!

[boira75]

No ha nascut encara no, ha de nèixer a l'agost! Fecunmed m'havien donat bones referències, tot i que jo com que vaig a la dexeus tb havia pensat de congelar òvuls per més endvant...al final vaig pensar si ho fas fes-ho tot de cop, no els congelis perquè la naturalesa és molt sàvia i et diu molt clar quan has de ser mare...

[Nunonita]

Bon dia.
La veritat es q no se on adreçar-me i he trobat aquest forum i espero q em pugueu ajudar.
Em dic Clàudia i sóc una noia d 29 anys, q m'he quedat embarassada sense voler.
El problema es q en aquests moments de la meva vida no se'm passava pl cap ser mare, però sempre q pensava si alguna vegada em quedava embarassada no se si seria capaç d'abortar, no se si m'arrepentiria... però ara estic feta un embolic...
El pare dl fill li vaig explicar i em va dir q ell tenia molt clar el q tenia d fer, es a dir, abortar, i per tant em diu q si tiro endavant l'embaras serà tota sola.
I tinc un mar d dubtes.
Fa poc m'he comprat un pis, tinc gastos, i el meu sou ja em costa arribar a finals d mes jo sola q no se si podria ser capaç.
Pero tp se si seria capaç d'abortar. no se si m'arrepentiria, pero tp vull tenir-lo i no oferir-li una bona vida i q ell/a en algun moment em pregunti pl seu pare...
Vamos, q estic feta un bon embolic.... No tinc clar re, ara per ara no seria un bon moment economic, i per temps....als 4 mesos d la baixa ja l'hauria d deixar a una guarderia...
si us plau, em seria d gran ajuda q m'ajudessiu, ja se q la ultima paraula la tinc jo, pero en tot aquest moment q ho he descobert, he pensat d tot, pero cap opcio estic segura. No se si m'arrepentire. No crec q mai m'arrepentis d tenir-lo, pero no vull q ell/a es pregunti pq esta aqui sense pare o q va passar.
Espero les vostres respostes!!!
Moltes gracies x tot!
Clàudia

[tolinso]

aixo es una decisio molt personal, pero tal com tu ho exposes, no es que no vulguis la criatura sino que et planteges no tenir-la per circumstancies economiques sobretot. Nomes et vull dir que si l'unic motiu es aquest, segur que te'n sortiras, perque sera un nen no buscat pero si volgut, i aixo es el mes important. Si realment no vols tenir un nen, llavors es diferent, pero el que t'aconsello jo es que no et guiis per questions practiques sino fent servir mes el cor que el cap. En aquestes coses, si fas servir mes el cap que el cor, segur que t'equivoques

[Nunonita]

Ja!! En aquest moment estic en un mar de dubtes. No vull pendre la decisio equivocada. I em questiono tot, el fet d si el podre mantenir o no.
En aquests moments no volia quedar-me i no se si sere capaç de fer-ho tota sola, xo tp se si sere capaç de lo altre. No vull tenir un fill i q quan sigui gran em pregunti pl seu pare i jo no pugui mes q dir-li q no va voler saber d'ell.
Algu li ha passat lo mateix??

[tuixeta]

ostres claudia, jo també penso que és molt dificil aconsellar-te perquè és una decisió que has de prendre tu. Cadescuna de nosaltres et diria una cosa, però has de tenir clar què vols tu. jo crec que ser mare soltera té algunes dificultats, però que es poden solucionar. jo em faré una inseminació al novembre, seré mare soltera i no tinc cap dubte! ànims i com ha dit la companya, deixa't guiar pel que et digui el cor. te'n sortiràs. i decideixis el que decideixis et donarem suport!
una abraçada.

[Nunonita]

Gracies per les respostes!
Pero tinc d pensar-m'ho be, ara no volia quedar-me embarassada i no tenia planificat ser mare, més endavant segur q si, i tinc d mirar tot els pros i contres, pq ara ni economicament ni x temps podria sense l'ajuda dels meus pares i aixo em fa dubtar, moltissim!
Moltes gracies a totes

[boira75]

jo t'explicaré la meva experiència per si et pot servir d'algo...fa uns anys em vaig quedar embarassada d'una persona a qui estimava amb bogeria i ell a mi també, però només fèiem que discutir, i jo sabia que allò no duraria massa, i sabent molt de greu vaig prendre la decisió d'abortar, no estava prou madura i crec que no era el moment...mai m'he arrepentit tant de la decisió que vaig prendre, sabia que no ho superaria fàcilment. Al cap de res ho vam deixar amb aquell noi, sens dubte la decisió va influir-hi, i a vegades penso sort que no ho vam tirar endavant, però anys després volia ser mare i seguia sense parella...no vegis el malament que ho vaig passar! fins l'any passat portava de cap la decisió de ser mare soltera i quan ja estava demanant hora a la clínica per fer-me la inseminació vaig conèixer a un noi, fa un any que estic amb ell i fa dos mesos que soc mare d'una nena preciosa! en el meu cas se que ara, just ara, he superat aquell abort, però també hi he pensat molt, se que si no hagués abortat ara pot ser no estaria amb l'home amb qui estic ni hauria tingut la meva filla, o pot ser tindria dos fills, que segur que me n'hauria sortit, hauria hagut de renunciar a moltes coses però segur que me n'hagués sortit! ara essent dos a casa que ens fem càrrec de la nena vaig justa de temps i m'agobio, i també l'hauré de dur a la guarderia als 4 mesos!

[Lau]

Hola Nunonita,

jo no et puc dir si abortar o no, això ho has de decidir tu.

El que si et puc dir és que si decideixes tirar endavant o no, no ho has de decidir pel què li diras o no al teu fill... si tires endavant, seràs mare soltera i ell demanarà pel pare (tard o d'hora) i el què hauràs de fer és dir-li la veritat... no podras mentir-lo dient-li uan cosa que no sigui la real... evidentment amb paraules que el nen pugui acceptar... mentir és molt pitjor que la veritat per dura que sigui aquesta realitat.

jo tinc un fill adoptat i a ell no tan sols el va abandonar el pare sino també la mare... (logic, sino no seria el meu fill ara)... i ell ho sap (tot i que ara no ho entén) i ho sabrà... forma part del què és, qui és i qui serà... i segurament li serà dur d'acceptar però és la seva realitat.

[ada_bcn]

Aquí hi ha informació per a mares solteres, sobre adopció i alguns altres temes:

http://adoptivanet.info/encasa/monopare ... n-papa.php

[ada_bcn]

Aquí un llistat de contes on surten familie smonoparentals i altres models familiars... (No hi ha massa moviment per aquí últimament oi?)

http://adoptivanet.info/encasa/monopare ... grafia.php