coses que escolten els nostres fills/filles (adoptius)

[ada_bcn]

hi ha una recopilació de fotos d'una mare adoptiva amb frases que la gent diu de/a les seves filles adoptives, está al Facebook, i ho podeu trovar aquí també amb alguna més
http://adoptivanet.blogspot.com.es/2014 ... -hijs.html

[Ganga]

Bones!
sí que és veritat que hi ha gent que diu les coses sense tactecallar i coses que no toquen i s'haurien de . Però crec que també és cert que algunes coses que poden (podem) arribar a dir no es diuen ni amb mala fe ni perquè l'altre s'ofengui ni perquè senti malament a ningu: quan et diuen que mono...doncs mira això m'ho han dit a mi moltes vegades pels meus fills i no m'ofeng o podies haver apuntat a nena!! (jo tinc dos nens) doncs nosaltres riem i fem qualsevol comentari... etc etc. Moltes vegades els pares (adoptius) ja aneu amb una altra mirada/oïda per les coses i us preneu les coses a l'ofensiva sense que la cosa vagi per aquí. Ja dic, no sempre és així però moltes vegades ofendria igual si fos fill adoptat o no...

[ada_bcn]

jo crec que la majoria de comentaris d'aquest tipus es diuen sense cap tipus de mala intenció, per això la dona que ha fet les fotos parla d'ignorancia... però això no vol dir que el nen/a el puguin machacar, afectar l'autoestima, fer-lo sentir desprotegit...
Si vas pel carrer amb el teu fill i et para una dona i després de dir-te Ay que mono! comença amb el I d'on és? I com és que no vas agafar una nena? I coneixes la mare? El van trovar a les escombarries? per acabar amb lo de Que ben fet has fet recollint aquesta criatura. Un fill adoptiu pot entendre que encara que hagi nascut aquí (hi ha adopció nacional i molts nens no són blancs) o hagi viscut tota al seva vida aquí i tots els seus referents, el seu idioma, siguin d'aquí, no és "d'aquí" sinó d'un altre lloc; que quan vas a adoptar pots triar el nen/nena i que és millor triar una nena, q a ell se'l van quedar perquè no hi havia nenes, potser fins hi tot pot pensar que com que és mono el van triar per això i que si un dia es torna lleig potser ja no el voldràn; que la dona que va al seu costat, la que el cuida, a la que diu mare o mama, no és la seva mare "de veritat"; que la seva mare/pare biológics eren tant dolents que el van tirar a la basura o que ell era tant dolent, que el van poder llençar... Que a més a més jo, nosaltres com a pares adoptius, ens movem no per la voluntat de ser els seus pares sino per la de fer una bona acció i que a més a més ens han de donar les gracies per haver-los salvat. Idependentment de lo molest que pugui ser per a ell que una persona desconeguda del tot el toqui, li toqui el cabell, fagi preguntes sobre la seva vida privada, el pari enmig del carrer quan ell va a algún lloc i té coses a fer, etc...
Jo crec que en general (jo no contesto mai malament a ningú no sé que fan altres families) tenim molta paciencia... però una cosa és que algú algún cop et digui una cosa i que puguis dir: goita que m'ha dit ara aquest, i enriurete'n, i l'altre és cada dia del mon, pq a mi cada dia que surto de casa em para algú, se m'acosta algú per tocar al meu fill, per dir-me l'obra de caritat que he fet, per explicar-me que sempre ha volgut adoptar però demanen molts diners o només els donaven un nen "taradet", per explicar-me que algú té un fill adoptat i que la mare biológica tenia 14 anys i sífilis (em fa mal a les orelles, jo no explicaría mai a vida privada a un desconegut, i em fa mal sentir d'un desconegut al vida privada d'un tercer enmig del carrer), o per explicar-me que van veure el documental de les habitacions de la mort a China,... i a part de ser molts cops desagradable pq vas amb els nens i vas a algún lloc, al parc, o a l'escola i fas tard, i se't posen al davant i no pots moure't, o estás fent cua per pixar a un centre comercial... és molt cansino!
Resumint vaja, jo li dic al meu fill que encara que hagi tirat una pilota sense voler a un altre nen i li hagi fotut a tota la cara, encara que no tingués cap mala intenció al fer-ho, al nen li ha fet mal igual...

[Raqueleta]

Resumint vaja, jo li dic al meu fill que encara que hagi tirat una pilota sense voler a un altre nen i li hagi fotut a tota la cara, encara que no tingués cap mala intenció al fer-ho, al nen li ha fet mal igual...

Doncs sí, crec que tens tota la raó, encara que la gent no té mala intenció (n'estic convençuda) aquests comentaris al nen li poden crear inseguritat o ferir-lo. La gent s'ho hauria de pensar una mica abans d'obrir la boca. I respectar l'espai dels altres, a mi no se m'acut acostar-me a qui no conec (amb fills adoptius, biològics, en ple embaràs o sense fills) i explicar-li la meva vida o la de coneguts meus i preguntar-li coses de la seva vida. Jo només un cop he parlat amb una nena adoptada que no coneixia i va ser perquè anàvem al metro amb la Clara de bebè i va ser ella qui va iniciar la conversa amb mi preguntant-me sobre la Clara. Jo tot el que vaig saber d'ella era que es deia Alícia, que venia del dentista i que era encantadora. Ni em va passar pel cap preguntar-li a sa mare com havia estat el procediment d'adopció, si havien trigat molt en assignar-li la nena, si va haver de viatjar molts cops a la Xina, igual que ella no em va preguntar a mi si m'havia costat molt quedar-me embarassada de la Clara, si havia tingut un bon embaràs, si havia tingut part vaginal o cesària, etc.
La gent té massa vici a immiscuir-se a la vida dels altres!

[rateta2013]

Suposo que molts comentaris venen de gent gran. Abans l'adopció era tabú, s'amagava el fet d'adoptar i crec que els sorpren que ara s'adoptin nens amb altres colors de pell (que evidencien clarament no ser fills biològics).

Lo de fer una obra de caritat és un pensament tristíssim, però molta gent ho pensa. Clar que no ho haurien de dir davant del nen adoptat!!!