decepcionada amb la LM

[juliet]

Hola! obro aquest post perquè realment estic molt però que molt decepcionda amb la LM, m'agradaria explicar-vos la meva experiència i a veure si algú li ha passat el mateix o realment sóc un d'aquells tant per cent que ha tingut mala sort i prou.
Tinc 2 fills i dos experiències diferents per comparar. La primera filla va nèixer prematura a les 32 setmanes i no li vaig poder donar pit, i el segon fill va nèixer a temps i el vaig alletar durant 6 mesos.
Amb la primera, tot i no sent una opció personal, em vaig sentir a dir de tot per no alletar-la. Tot i així podriem dir que ha estat una nena prou sana, bé, arrosseguem des del naixement problemes pulmonars degut a la prematuritat, però malalties (grips i demés)només n'ha tingut 1 (escarlatina) en 4 anys!! i l'antibiòtic podriem dir que ni el coneix.
En canvi, el nen, de pit des del naixement, doncs l'antibiòtic és el seu amic inseparable, fins al punt que ja als 3 mesos (per causa d'otitis)ja el va conèixer i a partir d'aquí ja no hem parat fins el punt que ara portem des del setembre estant malalts amb febrada de 40 i de llarga duració cada 3-4 setmanes, ja m'he descomptat de les vegades que em hagut d'anar al C.A.P o a urgències perquè la febre li dura molts dies i costa molt de baixar-li.
Mireu, mai he sigut de cap extrem, sempre he pensat que la mare és la que ha de decidir què vol fer i no ha de ser criticable, però amb la meva experiència m'agradaria dir que potser potser la LM no és tampoc "l'antídot" (que és com ho tracten quan fan referència a la seva importància).
No no ha estat per nosaltres i aquesta és la meva experiència.

[mamavi]

em sap greu que et sentis així, de debò, però el fet de donar LM no és només perquè els ajuda a tenir defenses, és l'aliment més natural, crea un vincle especial amb el bebè, és quelcom que recordaràs sempre... jo almenys ho veig així.

[vanenar]

Juliet hem sap greu el que li passa al teu petit, peró n'estic convençuda que el fet que un nen estigui més o menys malalt no depén del tipus d'alletament.
A més crec que aixó no t'hauria de fer pensar en negatiu de la LM. Has pensat en tot el bo que t'ha aportat el fet d'alletar el teu fill durant 6 mesos???? Crec que si realment l'experiència per a tu hagués estat negativa no ho hauries fet durant tant de temps

Valora tot el que us ha aportat a tots dos i no ho identifiquis únicament amb les seves "malalties".

Ànims,

[gemmaurrea]

Mal de muchos, caonsuleo de tontos... diuen!!

Nosaltres vam fer LM exclusiva fins als 6 mesos, ara en té 16, i encara fa pit...

Des que vam començar la guarderia al setembra, tenim un "bono" a urgències.. i és que sempre sen's posa a 40 els divendres o dissabtes a la nit, a 40 sostinguts, que no hi ha manera de baixar-li...

Sovint em passa pel cap això que tant dir que amb teta no s'encostiparia, i portem un costipat des de fa 6 mesos!!!

però per si de cas... encara li segueixo donant pit!

t'animaria a seguir-ho fent, si no et suposa cap sobreesforç

[isa]

Em sap greu que el teu petit estigui tan sovint malalt pobret.
De totes formes, penso que aquí hi deuen influir molts factors, no penso que hi hagi una relació entre LM i malalties, no? Vull dir que, evidentment que la LM no és L'ANTÍDOT pels refredats, però tampoc n'és la responsable, no entenc la relació...

[tolinso]

Hola Juliet!

Jo entenc la teva “decepcio” amb aquest tema, perque es cert que un dels principals punts “a favor” es tooootes les defenses que li passes tu al nen. Pero hi ha moooooltes altres coses que influeixen. No tots tenim el sistema immunitari igual de madur i igual de fort, i aixo ja des del naixement, i per altra banda, hi ha coses amb les que per moltes defenses que li passis tu.... no hi ha res a fer... I hi ha un tema molt important, i es la medicacio. Amb aixo vull dir que els antibiotics son un molt bon enemic del sistema immunitari! Jo vaig ser una nena de petita que prenia antibiotics moooooolt sovint, i quan dic molt sovint vull dir que durant una bona temporada estava mes temps en tractament que sense. Fins que vaig tenir us de rao i vaig decidir que no en volia mes. I des de llavors vaig estar molt millor! No vull pas dir que no s’utilitzin antibiotics quan es necessari eh! Pero hi ha molts metges que abusen.... ante la duda, ale, tanda d’antibiotic i no hauria de ser aixi.

En fi, que entenc els teus pensaments, pero segur que la LM t’ha aportat coses positives tambe anims i a cuidar aquest petito

[nueta]

Fa temps vaig descobrir la importancia i la gran relació del PART amb la salut del nadó. en el moment del part el crani pateix importants presions q poden repercutir despres. com van ser els parts dels teus fills? MAI DONEM IMPORTANCIA AL PART I es un moment q ens condicionara... coneixes l'osteopatia? ho dic pq dius q el teu nen pateix d'otitis i l'osteopatia ho pot solucionar.
No crec en la relacio de pit i salut, en els primers mesos de vida.... no a curt termini, el pit ajudara el teu fill al llarg de la vida però ara no crec q tingui relació tan directe.

és la meva opinio.

[Bombolla]

Jo tic amb la Goga. No crec que sigui el raonament correcte, és a dir, no es pot dir que com que el teu fill s'ha posat malalt e pit no li ha servit de res. Vés a saber, potser si no li haguéssis donat encara s'hauria posat més malalt, però això mai ho podràs saber. JO crec que sí que hi ha relació entre la LM i la salut, no pel fet que EVITIS que esposin malalts, això no es pot evitar, però crec que sí que hi ajuda. De totes maneres, com t'han dit, també valoraria en positiu el fet de donar el pit perquè trobo que és un acte d'amor, tendresa i compenetració fantàstic entre una mare i el seu fill. Jo ara ja no li dono el pit (encara que em sap molt greu), però ho recordo i m'encanta, no vull oblidar mai aquests moments.
No pensis que no ha servit de res dona!!

[Eva_]

Hola Juliet!
jo tampoc seria tant negativa, segur que li ha aportat beneficis a curt i llarg termini. Penso com vosaltres noies, a més tens un contacte tant especial amb ells. Amb el primer fill vam fer LM fins als 2 anys i ara amb la petita a les dues setmanes ja es va constipar, no li atribueixo pas a l'alimentació sinó a que té contacte amb molta gent i amb un germanet que va a l'escola....
Vinga, segur que hi trobes les coses bones

[su392]

Hola Juliet..
Quina murga que estiguin sempre malaltons oi??? Nosaltres desde que anem a la llar que n'enllacem una cosa rera l'altre i si, encara fem pit. I NO, dubto que tingui res a veure amb la LM. No t'has arribat a plantejar com seria si no li donéssim lm? Potser seria pitjor.....
el que si tinc clar, és que no hi ha veritats absolutes... evidentment la LM és el millor aliment que li pots donar al teu fill, per defenses, és natural, crea vincles, es escalfor, es pau.. són tantes coses !!! Però no per això podem pretendre que si li donem LM no tinguin mai res... influeixen mooltes altres coses, com molt bé ja t'han explicat les companyes...

Vinga, ànims, que segur que d'aquí a poquet el petit estarà moolt millor i veuràs les coses d'un altre color!

[gemma08]

Bon dia Juliet!
No estiguis decepcionada!! És el millor que has pogut fer pel teu fill.El meu fill té 15 mesos i encara li dono el pit.No va a la guarderia i fa 15 dies que jo estava molt encostipada i li vaig encomanar.Va passar 3 dies de febre que va arribar a 39.Amb això et vull dir que amb la LM li passes moltes altres coses pel dia de demà.Tu pots veure ara que agafa otitis,refredats,febres....però clar,per moltes defenses que tu li passis és inevitable que el petit agafi virus.El seu sistema imunologic s'està formant!Tot el que li vas transmetre fins als 6 mesos va ser molt molt positiu pel dia de demà per moltes altres malalties molt més importants.Ho vas fer molt bé!!! A part que com et diu la Su,el vincle que es crea donant el pit amb el teu fill,no té paraules!!
Ànims i tot passarà!!

[cuqueta]

Juliet, em sap molt de greu el que expliques, espero que ben aviat marxin els encostipats i pogueu descansar, ara be, realment tu NOMES has donat el pit pensant en que MAI es posaria malalt? jo crec que tot ajuda, pero no es una relacio al 100% eficas, mira, jo pensaria en tot el que li has aportat apart del que tu creies donant-li el pit, consol, amor, defenses, i sobretot el vincle que heu establert i que durara per sempre.
Dir que estas decepcionada amb el pit perque el teu nen esta malalt es com t'ha dit la Goga no fer exercici perque en fas regularment i has patit un atac de cor, jo pensaria, sort que li he donat pit o sort que he fet exercici, sino potser encara seria pitjor, a mes, a part del pit influeixen moooltes altres coses alhora de que un nen es posi malalt, jo t'animaria a seguir amb el pit i et diria que dir PIT= nen que mai es posa malalt i NO PIT=nen que sempre esta malalt es totalment FALS

[juliet]

Moltes gràcies per les vostres repostes!!és veritat el que dieu i potser dintre d'un temps quan deixi d'estar "ben enfadada" veig les coses d'una altra manera. I és que en aquests moments estic bastant negativa perquè veig patir al Roger cada 3 setmanes que se'm posa a 40 i no li baixa i vinga banyeres fredes i drap perquè els medicaments costa molt que li baixin la febre i sempre tinc por que amb aquestes febrades li agafi alguna cosa...penseu que des de setembre (i no exagero gens)és a tandes de 3-4 setmanes amb angines, grip i més angines, i el pobre està que no aixeca cap perquè s'ho passa molt malament.
Jo he donat el pit encantada, a més amb la sort que ell s'engreixava bé, jo no he tingut ni clivelles ni cap problema i els dos ho hem disfrutat molt, però com que vem patir tan amb la Júlia (pel tema pulmonar de prematuriat) i potser amb el Roger em vaig fer il.lusions que al nèixer a temps i donant-li el pit tot aniria bé. ..
El tema de l'antibiòtic mai m'ha fet gràcia però clar sempre penses que si no li dones es pot complicar la infecció si és bacteriana i com que fins que no arriben les proves passa 1 setmana, doncs els pediatres en general opten per donar-lo per si de cas i així es van acumulant les tomes d'antibiòtic....

En fi, moltes gràcies un altre cop i a veure si dintre d'un temps les coses es veuen millor

[juliet]

nueta, això que dius sobre la relació amb el part, just l'altre dia van fer un reportatge molt interessant al programa Redes, de l'Eduard Punset. Parlava una psicobiòloga anglesa sobre la relació de l'embaràs i el part amb el futur creixement del nadó (emocional, intel.lectual, físic...)
Era tv2 i em sembla que es pot veure per internet, pel que dius crec que t'agradaria.
I a la pregunta sobre el meu part, doncs la primera va ser cessàrea i el segon part vaginal amb espàtules, no sé si aquest fet es pot relacionar amb l'evolució de malalties del Roger, potser sí!!

[Piruet]

Doncs jo entenc el que deies al primer missatge, Juliet. És com diu la Tolinso, que uns dels arguments principals per defensar la LM és la quantitat de defenses que li passes al teu fill. I si tens defenses, en principi t'hauries de posar menys malalt, no ?

Per circumstàncies que no venen al cas, l'Aina va mamar dos mesos i l'Aleix encara menys. Tots dos van començar la bressol amb 8 mesos. L'Aina només va estar una mica enfrebrada 2 dies (un al començar la bressol i un altre quan ja tenia 2 anys !). L'Aleix ni això. De fet continuen així. No són nens gens malaltissos (toco fusta, ferro i el que calgui !). De fet conec uns quants nens/es que van prendre força pit i que quan surten d'una bronquitis entren en una otitis, i després agafen un refredat.... Però vaja, cada cas és cada cas...

Amb el Roc em vaig voler treure l'espineta de la LM i va anar molt bé. Doncs encara no va a la bressol i ja portem una bona època amb mocs, de tant en tant tos... i encara no ha prés cap antibiòtic. Però, ja ho sé, al Roc els virus li porten 'a domicili' l'Aina i l'Aleix !

I tot això del vincle i com de maco és donar el pit, està claríssim !!! Em sembla que això ningú ho posa en dubte.

Però crec que és cert que quan dones el pit també penses que els passes unes bones defenses, i si després estàn tot el dia malalts.... doncs és normal que et sentis 'enganyada'. Que ningú em malinterpreti ! Ja sé que amb el pit els 'passes' moltes més coses !

Petonets !!!

[Gloriadsn]

HOla Juliet, estic totalment d'acord amb el que diu la GOGA. No tinguis aquest pensaments (tot i que potser es inevitable que els tinguis donat el que has viscut), la llet materna es la millor opció sempre, però ningú ha dit que fos un "antidot", però si que està mes que comprovat que ajuda i molt. Aixó no vol dir que els nostres fils no es posin malalts.

[juliet]

doncs sí Piruet, ben bé és això, si tantes defenses bones li passes amb la llet materna, una cosa és que es posi malalt de tant en tant, i l'altre és que continuament estigui malalt, i a més tenint en compte que no va a la guarderia. No ho sé, no vull ser massa negativa per això dic que espero que amb el temps vegi les coses diferents, perquè de moment, tal i com dius em sento "enganyada".

Goga, no era la meva intenció fer cap falàcia, de fet no crec que explicant la meva experiència l'hagi fet. No intento induir a ningú a fer res sota premises falses!!
Només són sentiments que tinc en aquests moments que el meu fill, tot i havent-li donant força pit, pateix continuament amb infeccions vàries i que ho comparo amb la meva filla, que tot i sent prematura de 32 set. i de biberó, no les ha patit, ah! i cap dels dos ha anat a la guarderia.
De tot això evidentment en puc treure unes conclusions que, equivocades o no, són fruit del que estic vivint.

un cop més gràcies a totes pels ànims

[nueta]

En Jan, el meu fill de 16 mesos va ser part vaginal amb espatules, el primer mes de vida va agafar refredat, mucositat, bronquitis i vam fer 5 sessions osteopatia craneosacral i crec q ens van ajudar molt. pensa q en el moment del part la pressió de les espatules sobre el crani del nen no es natural i l'alteració q això li crea és important, jo n'estic convençuda, cada vegada hi ha més d'estudis q s'encaminen cap aquestes teories. Gràcies miraré aquest documental.

[Piruet]

En Jan, el meu fill de 16 mesos va ser part vaginal amb espatules, el primer mes de vida va agafar refredat, mucositat, bronquitis i vam fer 5 sessions osteopatia craneosacral i crec q ens van ajudar molt. pensa q en el moment del part la pressió de les espatules sobre el crani del nen no es natural i l'alteració q això li crea és important, jo n'estic convençuda, cada vegada hi ha més d'estudis q s'encaminen cap aquestes teories. Gràcies miraré aquest documental.

No voldria ara encetar una polèmica, de debó, però tampoc crec que el part sigui tant i tant determinant. És important, evidentment. Molt important, d'acord. Però em preocupa que si això ho llegeix alguna embarassada començi a patir per com influirà en la salut -a la llarga- del seu fill/a, segons el tipus de part que acabi tenint. Crec que pot provocar una preocupació innecessària en alguna embarassada. Ho dic perquè l'Aina també va ser un part vaginal amb espàtules ( i ja he explicat més amunt que no és de cap manera una nena malaltissa, ben al contrari -torno a tocar fusta i ferro...). Em sap greu discrepar, Nueta.

I molts ànims, Juliet !

[turmalina]

Potser no és del tot determinant el com va ser el part però tampoc crec que s'hagi d'obviar. El meu petit va néixer amb part vaginal ajudat amb ventosa i durant el primer mes veiem que el cap el girava preferentment cap a l'esquerre `però no li donàvem massa importància. Pensàvem que potser l'adormiem més d'un costat que d'un altre i vam començar a vigilar-ho.

La cosa es va anar fent més exagerada i fins i tot la seva postura de relax, quan ja s'aguantava assegut als 5 mesos, era amb el cap girat 90º a l'esquerre i en canvi al costat dret no hi havia manera de que el girés. La pediatra sempre deia que quan s'aguantés assegut ja no ho faria, llavors era quan caminés....

En fi que als 8 mesos ens vam decidir per l'osteopatia craneo-sacral i la millora la vam notar des de la primera sessió. Ara que té ja 14 mesos es pot dir que ja ha perdut aquesta tendència tot i que la musculatura del clatell es molt diferent un costat que l'altre.

El tema va resultar ser una contractura, que tot podria ser el "cleck" que el ginecòleg va sentir i ens va comentar que podia ser la clavícula. Les revisions posteriors al part van descartar qualsevol problema a la clavícula.

En fi, potser no hi té res a veure però ell tampoc a gatejat i des de petit que ha estat molt incòmode de panxa a terra i crec que havia de ser per la contractura al clatell.

Jo penso que el tipus de part si que pot condicionar....aquesta és la meva experiència.