Quantes alletadores en actiu hi ha al Socpetit?

[cigronet!?!]

holan una més al club!!!!!!

amb la cora fa dos mesos i mig que fem lactancia materna..... el principi va ser dur, tot i que a l'hospital la llevadora al posar-la al pit em va dir que ella s'agafava molt bé, un cop a casa em costava trobar una postura còmode i ella no acabava de trobar el mugró i poder xuclar bé, estava desesperada, vaig comprar unes mugroneres i vam fer-les servir un parell de dies, desprès les vam treure i s'agafava bé, aixi que crec que el problema el tenia jo......

ella de moment es va engreixant tot i que poquet, però dins els paràmetres que marquen les estadistiques aixi que de moment el pediatre no m'atabala massa amb el pes.
a la nit aguanta moltes nits de sis a set hores, tot i que hi ha nits que cada quatre hores.... quan li vaig dir al pediatre (i es que des del primer mes que fa aquestes tirades) em va mirar amb mala cara i em va dir que no la deixes tantes hores sense menjar que es massa menuda, però un cop la va pesar i la va veure tant activa (i es que no para quieta amb les mans i els peus) em va dir que cap problema, però que si estava alguns dies veient-la més apagada o dèbil que la despertes per la nit, de moment però no ho he fet.....

ara portem un parell de dies que em deu buidar un dels pits ja que esta mamant ben tranquila i de cop es posa a plorar amb un sentiment... però si la canvio de pit s'hi torna agafar amb energia, aixi que crec deu buidar el primer i quan veu que no surt s'enfada!!!

ufff quin rotllo que us he fotut!!!!!! nomes dir que les que passeu uns primers dies amb mal al pit, i amb la peque plorant no desisitiu, feu servir el vostre instint i tot anirà bé...jo les primeres setmanes van ser dures i crec que sense l'ajuda del meu company que era qui m'animava, m'ajudava a moure-la la nena per buscar una millor postura i em deia que em relaxes i que tot aniria millor.....
el nostre cos es inteligent i vol alimentar a la criatura ja que ha format part d'ell!

[ariun]

Hola a totes!!!

Fa temps que no entro en aquest post, pero per actualitzar una micona faig una presentacio:

Jo he tingut una lactancia amb el primer fill de casi 4 anys, el segon porta 29 mesos en actiu i estem buscant el tercer fill. Quan arribi el tecer espero tornar a passar per una altra etapa de tandem.

La lactancia materna per mi es una part normalitzada de la meva vida. Porto des del 30 de març del 2009 donant pit sense parar, i aspiro a esta encara uns quants anyets mes. Ah! i en el meu cas a mi no em serveix per aprimar-me. Cada fill m'ha deixat dos kilets de regal i no hi ha manera d'arribar al pes que em recomana el meu metge ( hauria de perdre 8 kilos ).

Quan algu em pregunta "encara tens llet?" o directament " et fa aixo per gula, no tens llet". Jo contesto, mentres mamint tindre llet, i a les que em diuen que es gula, els contesto que tots els homes mamen a les seves dones, o almenys o intenten i no totes tenen llet.

[bertian]

No sabia on escriure aquest post, però em sembla que aquest és el lloc més adient.
Vaig anar al dentista a fer-me un implant (que fa molt mal sobretot a la butxaca, per cert!), i la dentista (que és una que no tinc mai perquè et fan com una operació a la geniva i és una especialista diferent del meu dentista habitual) em va dir que em donaria Nolotils i Aumentine (antibiòtic) que m'havia de prendre uns dies.
Li vaig dir que faig LM i que em donés el més suau que em pogués donar de tot. Em va preguntar quina edat tenia la meva filla i li vaig dir que 2 anys. Doncs apa, que ja em donaria els medicaments més suaus (ibuprofeno i amoxicilina) però que si fos ella no li donaria el pit i ja està (veus que bé!). Que li doni llet, o aigua amb un got amb una palleta que li fagi gràcia i així no demanarà pit! (juas juas juas), i llavors va acabar de posar la guinda dient "de tota manera segur que gairebé ja no tens llet, i la que tens deu ser com aigua, a aquestes altures"
Jo ja no vaig dir res... millor callar davant tanta ignorància!!! ai senyor que malament estem!!!

[Inda]

Maaaare meva les coses que em d'escoltar dir...jajaja...en fi. Jo tampoc hauria dit res em sembla, però em bulliria la sang...encara em passa i la veritat és que m'agradaria ja passar una mica de l'opinió de la gent i només sentir indiferència...tot arribarà suposo...

Bé, nosaltres el dissabte vam celebrar els 15 mesos i endavant!! I precisament estàvem al llit amb el papa i el petit, que estava al pit, es va aixecar per dir-li alguna cosa al seu pare i el papa li diu "petit!!! Que et
cau tota la llet!!" Jajaja...així que d'aigua res de res...llet ben blanqueta, jajaja...quin riure

[eternitat]

Bertoan, lactant també pots prendre l'augmentine i el nolotil sense problemes. Realment sí que era molt ignorant!!!

[bertian]

Gràcies eternitat, ho tindré en compte si ho torno a necessitar! Ja veus, i mira que és dentista!!

[eternitat]

De res Bertian!

Això que lactant no pots prendre res, és un mite! Hi ha un web que els metges utilitzem molt i que segurament moltes coneixeu que és http://www.e-lactancia.org/ . Totalment fiable! Potser si tornes amb aquesta dentista li pots recomanar que hi consulti de tant en tant algunes prescripcions en lactants!

[kaoru]

Nosaltres ahir vam arribar als 10 mesos de LM feliç i satisfactòria!

Això q dieu dels kilos....jo tb pensava q m'aprimaria i res...vaig augmentar fins i tot de pes i no pq mengi massa ni mengi malament aixíq segueixo sense entendre res...ara hd perdut algo però estic estancada

[nuriaau]

Hola, enhorabona a totes les alletadores!

Jo em torno a incorporar, de moment portem 3 mesos i mig fent pit i espero q allarguem molt més...

Sabeu una cosa curiosa? La meva filla va mamar 3 anys i ella sola es va an deslletant...però ara veu a la seva germaneta fent pit i llavors em diu: "mama, jo també vull teta", i li dic que vale, que provi....i es queda amb la boca ben oberta agafada al mugró, sense mamar ni res, i em diu "és que ara no sé com es fa".....ha oblidat totalment quins moviments a de fer amb la llengua per mamar!....i just fa 7 mesos que ho va deixar, i això que era mamadora compulsiva (amb carinyo ho dic eeee)....em sembla molt fort la mare natura quines coses que té

[Falca]

Nosaltres ja portem 8 mesos!!!
Amb molts problemes al principi que em van fer patir moltissim i que als 4 dies ja pensava en abandonar... per sort la meva tossuderia i les ganes de passar moments que no podré oblidar mai amb la meva filla han fet que aixo sigui possible i n'estic taaaan orgullosa!!!
Ara gaudint al maxim les dues de la teta i fins que ella vulgui!!!
Ànims a totes i visca la teta, jeje...

[sandrajuli]

Sabeu una cosa curiosa? La meva filla va mamar 3 anys i ella sola es va an deslletant...però ara veu a la seva germaneta fent pit i llavors em diu: "mama, jo també vull teta", i li dic que vale, que provi....i es queda amb la boca ben oberta agafada al mugró, sense mamar ni res, i em diu "és que ara no sé com es fa".....ha oblidat totalment quins moviments a de fer amb la llengua per mamar!....i just fa 7 mesos que ho va deixar, i això que era mamadora compulsiva (amb carinyo ho dic eeee)....em sembla molt fort la mare natura quines coses que té

Jo també vaig flipar força perquè al cap d'un mes ja no en sabia... Posava la boca malament. I mira que va mamar quasi 4 anys!

[damma85]

Hola,
Ara fa gairebé 10 mesos que torno a ser alletadora. Amb l'Aran ja va ser facil, però amb la nena encara ho ha sigut més.
L'Aran tampoc se'n recorda de popar. Però la llet de la mama li encanta. Quan va neixer la Lia tenia sobreproducció i me'n treia una micona per alleujar-me i se la bebia ell. No he pogut congelar gairebé ni un pot, jeje.

[nb_30]

Nosaltres avui fem un any de Lactancia i que duri! A mi m'encanta donar-li el pit, es una de les experiències mes maques de la maternitat.

[pandora]

Quins records al llegir-vos , tinc una nena de 2 anys amb la que vam fer lactància durant gairebé 14 mesos, tant de bo hagués estat més llarga...., però va ser un destete natural i gens traumàtic.
Ara estic embarassada de 37 setmanes i amb moltes ganes de tornar a ser alletadora en actiu. amb la nena va ser molt dur al principi, però tant meravellós...

[trish]

Nosaltres ja portem 5 mesos i dues setmanes i tant el meu home con jo esperem continuar fins que ella digui prou.

[Zuria]

Aqui 26 mesos!! i continuarem amb el següent!!

[ariun]

Ostra llegia lo dels medicaments i la lactancia.
Jo treballo en un dentista i cada cop que hi ha una LM no em puc callar, i al sortir li ensenyo la pagina web del e-lactancia, i sempre, sempre, sempre els dic que als prospectes dels medicaments hi posa que no es compatible amb l’embaras i la lactancia principalment perque no hi ha estudis destinats a saber-ho.

Amb els anys de lactancia que porto escriuria una enciclopedia del que he viscut. Pero del que estic mes orgullosa es anar a un hospital pùblic ( Arnau de Vilanova de Lleida per ser mes exactes) i dir-li a la doctora. Perdona, pots mirar a la web de e-lactancia si em puc prendre aquests medicaments? Li vaig explicar ( sé molt la historia de la web, com, quan, qui i perque la va fer) i al mirar-ho nomes un era una mica incompatible. Em va donar els que eren compatibles. Aquella noia va aprendre molt aquella nit. Jo havia tingut un accident i tenia un hematoma a la base del cervell que em provocava marejos i vertig. La medicacio em va ajudar i gracies a la web e-lactancia el meu fill ni se n’ha enterat.


Soc mare alletadora desde fa 4 anys i mig amb dos nens preciosos i el tercer que esta de camí. I no em considero una fanatica de la teta. Embarassada em fa molt mal donar pit, i hi ha dies que tiraria la tovallola, pero ell em demana amb tant amor, i em diu " si fa pupa paro". I si que para quan li dic. Se que d'aqui uns mesos si tot continua aixi tornare a fer tandem, i reconec que es una etapa durilla. Pero bueno.... es una experiencia que em quedara per mi. Perque ells no ho recordaran.

[annuski]

A l'octubre va fer tres anys que estic alletant l'amor de la meva vida i de moment no sembla que tingui cap intenció de deixar-ho.
Ara torno a estar embarassada i és veritat que amb els pits tan sensibles de tant en tant em molesta una mica però si li dic, para i es recoloca per no fer-me mal.
La meva intenció és fer lactància en tàndem perquè així el gran m'ajudarà a buidar bé els pits, no es sentirà tan desplaçat i a més diuen que els germans que han compartit el pit de la mare tenen una relació més especial.
Ja us explicaré si tot això realment funciona com espero.

[powerpuff_girl]

A l'octubre va fer tres anys que estic alletant l'amor de la meva vida i de moment no sembla que tingui cap intenció de deixar-ho.
Ara torno a estar embarassada i és veritat que amb els pits tan sensibles de tant en tant em molesta una mica però si li dic, para i es recoloca per no fer-me mal.
La meva intenció és fer lactància en tàndem perquè així el gran m'ajudarà a buidar bé els pits, no es sentirà tan desplaçat i a més diuen que els germans que han compartit el pit de la mare tenen una relació més especial.
Ja us explicaré si tot això realment funciona com espero.

Sí que està parat això no? Que ja no hi ha cap alletadora en actiu??

Jo m'esborro parcialment, he destetat a la gran fa un parell de setmanes, amb 3 anys i gairebé 9 mesos. No puc dir que hagi estat una experiència maravellosa, amb ella no ho ha estat pas, tampoc ha estat una experiència desagradable eh!!! però estic contenta d'haver-ho deixat per fi, sense massa drames i amb (gran sorpresa) certa facilitat. Amb la petita continuarem tot el que ella vulgui, tinc la intuició que no l'haurè de destetar perquè la relació ha estat molt diferent i la lactància molt més satisfactòria, tot i que tampoc per tirar cohets...

annuski has decitit ja què faràs? jo sempre dic que si tornés enrera no faria tàndem però crec que sí que ho faria! En el meu cas (i en molts altres contràriament al que es diu) la gran no es va destetar encara que no rajés gaire perquè el que ells volen a partir de certa edat no és tant l'aliment com el consol, per això no els deu importar gaire si estan uns mesos amb menys llet. I fer tàndem va ajudar a que poguéssin compartir-me sense gelos i crear un vincle molt especial. Que potser tampoc haurien tingut massa gelos i el vincle s'hauria format igual pel poc que es porten (23 mesos)... doncs qui sap... però poder atendre-les a les dues alhora va facilitar molt i molt les coses perquè la gran era molt demandant i amb un caràcter complicat (i encara ho és molt) i no vaig haver de desplaçar-la ni dir-li "espera que he d'estar pel bebè", va tenir el mateix tracte i suposo que això no la va fer sentir tan destronada. Almenys els gelos han trigat molt més en sortir i han estat per part de les dues quan la petita ja era molt més gran (entre l'any i l'any i mig).

Això sí, en el meu cas la gran feia la nit del tirón, s'adormia amb la teta un segon però després es feia la pipa i no em necessitava més i des del mateix dia que vaig parir es va començar a anar a dormir amb el papa i mai més la vaig dormir jo, és probable que si en comptes d'això fos com la petita que es desperta mil vegades i es port passar tota la nit enganxada a la teta, m'hauria plantejat seriosament el tàndem. Cadascú ha de valorar la seva situació personal.

Ja ens explicaràs què vas fer, sort amb tot!

[ciriante]

Jo tb estic en actiu, portem 10 mesos i
Encara que per les nits es un pel dur, estic molt contenta