Els "problemes" de la lactància. Què pesada és la gent!

[novella]

Sembla que la lactància materna sempre és un problema. Quan són nadons i no engreixen prou, quan has passat dels 6 mesos i “el que han de fer és menjar papilles i no tanta teta”, quan passa de l’any i genera “dependència i problemes mentals” (capteu la ironia eh)... Sempre, a més, és un entrebanc per la mare: per tornar a la feina, perquè ens passem el dia “enganxades” als nostres fills, perquè per culpa de la lactància no pots beure alcohol i no vols sortir de nit perquè resulta que els teus fills d’adormen al pit i tu vols ser a casa en aquests moments.
Vaja, que en els meus gairebé 4 anys de lactàncies (27 mesos el meu primer fill i un any amb la petita i seguim), m’he sentit a dir de tot. I sobretot m’he trobat molta gent mirant-me amb cara compungida i dient-me: I perquè no deixes JA el pit?

Quina mania la gent! Què pesats.

La última: recentment he començat a visitar una nutricionista. En aquests 4 anys de embarassos, lactàncies i vida maternal he guanyat alguns kilos. Com que alleto, evidentment, no faig cap dieta estricta, ni era aquesta la meva intenció. Únicament volia millorar els hàbits alimentaris, menjar més sa, per mi, i per ensenyar bons hàbits també als meus fills.
Segons la nutricionista, sembla probable que la meva dificultat a perdre pes també tingui a veure amb la lactància i el canvi hormonal que suposa.
Cal dir que ella, en cap cas m’ha plantejat la possibilitat de deixar la lactància.
Ella no, però la resta del món si. Quan explico això la majoria de gent s’apunta al carro de “i perquè no deixes JA la lactància?” Vaja, que tot i que sóc una dona molt sana, i el meu “excés” de pes en cap cas està relacionat amb problemes de salut, sembla que és mooolt més important poder fer dieta per aprimar-te fins a encaixar en els canons de bellesa establerts, que poder alimentar als meus fills amb el millor aliment que els puc donar (ni cal esmentar la resta de coses que els dóna el pit: contacte, relax, tranquil•litat, seguretat...).

I jo, que em creia que ja no m’afectava el tema, torno a estar ben mosca. Quina mania tu, sembla que la lactància materna va associada a un munt d’explicacions que has de donar als altres. I això que jo no sóc gaire de donar explicacions.

M’estic plantejant passar al “lado oscuro”, i convertir-me en una “borde”, i fer servir el famós eslògan:

ALLETO PERQUÈ EM SURT DE LES TETES!!

[gusiluz]

Només puc dir-te que ànims, i que el problema mental el tenen ells, els tetafòbics. Sembla que és una plaga greu.
Si ser borde t'ha de fer sentir millor, endavant. Les que fem o hem fet LM hem hagut d'aguantar moltes impertinencies, i arriba un moment que se t'inflen...
Ara, que no se t'acudeixi opinar sobre algú que dóna biberó, deu m'en guard! Que això és ficar-se on no toca.
La meva teoria és que els fa molta ràbia que donem el pit perquè així algunes no se sentin culpables de no fer-ho. O sigui, no et diran:molt bé! Quan elles no ho han fet, perquè estarien dient que elles potser no ho han fet tan bé... No sé si s'entén.
I ull, no estic aquí per criticar el biberó, perquè se que hi ha mares que han tingut problemes amb la LM, només em defenso de les biberoneres que tant els molesta la teta.

[Inda]

A mi em deien que estava taaaan prima de donar pit. Als 40 mesos vam finalitzar la lactància i m'he engreixat uns 6 kilos en 10 mesos.

La gent dirà el que vulgui...jo sé el motiu dels kilos que tinc ara de més. No era la lactància (o sí indirectament). El meu petit és al-lèrgic a la proteïna de llet i mentre lu vaig donar pit jo vaig fer dieta excenta com ell. Entre altres coses, sobretot vaig deixar de menjar embotits, xocolates, formatge, brioxeria i un llarg etc de greixos. No he engreixat per deixar la lactància...he engreixat perquè em vaig posar a menjar con una boja el que feia anys que no menjava

Però sempre és més fàcil l'altra explicació. Inclús familiars directes que saben tot, encara pensen que el que em feia estar prima era donar el pit. Només podem dir i fer ooooommmmm

[PetitPrincep79]

I tant que és pesada!!! Ara per sort sento poca cosa (34 mesos que portem), tot i que no fa gaire va venir d'un psicòleg!! Que la criatura tindria problemes emocionals!! No es pitjor negar-li carinyo/aliment/tendresa/mama...?

[mar2012]

Jo tambe estic moooolt cansada d,aquest tema... 26 mesos i seguim fent pit abans d,anar a dormir ( migdia i vespre).. Fa uns dies vaig anar a sopar amb unes amigues i despres a fer un beure... Jo tot sense alcohol... " pero deixa jaaaaaa la teta"... I a mi em va sortir de l,anima un " deixare la teta qian em surti de.. ",... I la meva amiga ofesa i enfada per la meva reaccio.. Si, vaig contestar malament, pero estic cansada de justificar que encara fem pit, i que en farem fins que ens vingui de gust... Es incomprensible que el "normal" sigui alimentar als nostres fills, amb llet d,un altre animal, i que el " normal" sigui posar.los a dormir sols, en un llit/ habitacio a part, i que ens dediquem a treballar per pagar als cangurs que cuidkn dels nostres petits. Es el mon al rebed!.. Doncs des del dia del sopar que la relacio amb la meva amiga no es la mateixa... Alguna cosa s,ha trencat. Li he femanat perdo per la resposta, pero jo crev que ella no m,enten... No enten que el que çi estic donant al meu fill va molt mes enlla d,un aliment, i que es indiscutiblement el millor per ell...
Jo seguire donant pit, i fent collit. I mira si hi ha gent que no ho enten alla ells.
Estic d,acord amb la companya que deia que no preten "atacar" les mares qie fan bibero... Cadascu fa el que vol, el que pot i el que considera millor pels seus fills.
Perdoneu les faltes.

[rundi]

Paciència!! Jo alleto al meu fill fa més de 3 anys, imagina't! M'he sentit dir de tot. De fet, ja no ho explico, qui ho sap és perquè conviu vacances o variants amb nosaltres, la família vaja paterna per exemple, que no ho entenen.
No és només el pit, si et consola, és tot el que se surt de la norma, del que se suposa que fa tothom.
A mi el que em fa més ràbia és quan els comentaris venen de metges. Ginecòlogues i metge de capçalera (quan he hagut de prendre algun medicament i ho comento) ho tracten de vici i de xumet. Literalment.

[novella]

És curiosa la facilitat amb la que ens jutgem i diem als altres què hem de fer.
Seguint amb el tema, ahir ja em vaig trobar de nou donant explicacions: en uns dies es casen uns amics. Es casen a la tarda i després fan sopar. Els vaig confirmar que anirem a la cerimònia però no ens quedarem al sopar. El motiu és evident: tinc dos nens petits i no poden estar de parranda fins la matinada. Els meus amics ho van entendre i van estar contents que poguéssim anar a la cerimònia, però una altra amiga ja em va dir que perquè no els deixava amb algú. Això suposaria fer venir algun avi de fóra, viuen a dues hores de nosaltres, però a més, la meva filla petita s’adorm al pit. I em diu: “ostres, per un dia que s’adormi sola no li passarà res!!” . Doncs si, si que passarà, que plorarà i plorarà fins a caure rendida. I no tinc cap necessitat de fer-li passar un mal moment, ni a la persona que es quedés amb ella. I em diu: “i perquè no la vas acostumant a poc a poc uns dies abans?”. Ostres, en serio? Tanta història i tan merder per un maleït casament? Que a mi el què realment em ve de gust és estar amb la meva filla i posar-la a dormir cony!! I al final li vaig dir: “la meva filla és massa petita per entendre que aquella nit la deixo per anar a un casament, però en canvi, qualsevol adult amb una mica de sensibilitat pot entendre que deixi el casament per estar amb la meva filla”. Apa.

En general, si ho penso, no tinc clar si el problema és la lactància materna (tot i que el tema dóna molt de si) o que hi ha molt poca sensibilitat amb les necessitats dels petits.
Per cert PetitPrincep79, flipant amb el psicòleg de torn que et va dir lo dels problemes emocionals!!! Lo dels “professionals” és de traca! Quina merda de consells i assessorament... En fi, per sort no tots són iguals.

[Jomateixa82]

Hola!!

Jo vaig escriure un post similar fa un temps. Dient que em sorprenia que la gent es sorprengués que fes LME! Sembla que tot nadó ha d'acabar prenent algun biberó (com a mínim de suplement) abans dels 6 mesos. Fins ara els comentaris eren com "d'admiració" com si fos una cosa extraordinària tenir prou llet per alimentar al teu nadó (quan és una cosa natural coi!).

Ara fa un any que fem LM, fins als 6 mesos exclusiva. Hem començat amb la AC que li va agradar molt al principi, però ara s'ha tornat bastant selectiva i menja molt poc, i tenim sort que segueix amb el pit i està perfecte de pes, etc. Em preocupa relativament que sigui tan selectiva perquè algun dia ha de menjar sòlid, però sé que la meva llet encara és un aliment molt complet per ella tot i que ja tingui un any. Actualment segueixen "felicitant-me" però també comencen a sentir-se comentaris com "molt bé!! però un dia ho altre ho hauràs de deixar perquè sinó s'acaba convertint en un vici!"

Com diu la novella, a part del "problema" de la lactància de per sí, crec que el problema és la poca sensibilitat social que hi ha actualment a la criança i als nadons (sembla que mica en mica va canviant?). Vaig llegir en algun lloc (no recordo on) que ens permetem fer moltes coses als nadons perquè pensem que no ho recordaran (en l'inconscient alguna cosa deu quedar, no?) i/o no saben o no poden explicar que senten ni ho poden dir als altres. Per exemple convidaven a reflexionar sobre el fet de deixar plorar a un nen al bressol perquè "aprengui" a dormir sol i a la seva habitació, què pensem de qui fa el mateix a una persona gran? Si tenim cura d'alguna persona gran que ens crida a la nit tampoc hi acudiríem?

Fa por pensar en com ens estem deshumanitzant, pensar en com seran les generacions futures, com ens tractaran (a nosaltres que ja serem vells) com es tractaran entre ells i als seus fills... Esperem que el moviment de l'ecocriança avanci i tingui repercussions també el caràcter dels nens i les seves futures conductes perquè veien la generació "pokemón" (no només pel joc, sino pel que es veu en alguns adolescents/joves) em venen ganes d'anar a una illa deserta.

[jaruma]

Buf, sobre la sensibilitat (o falta de) en general... Ahir vaig haver de dur el meu fill de 25 mesos al pediatre per una petita infecció a la pell. Només arribar es va posar a plorar histèric, perquè se'n recorda de les vacunes, i perquè a més és tímid i la gent gran desconeguda l'espanta. Doncs la pediatre, enlloc d'ajudar, em va començar a preguntar si allò ho feia sempre, si va a la llar d'infants, qui el cuida... i de cop em diu "deixa'l a terra, no lluitis amb ell" (perquè el nen em feia cops amb les mans, estava fora de sí). I quan li dic que llavors es llançaria enrera, em diu "és igual, s'ha d'acostumar" I em comença a dir que el nen ha d'anar més al parc (i si ja hi va cada dia??), que ha de tenir contacte amb més gent, etc. Me'n vaig anar indignada. Té por als metges, ja està! Una mica de sensibilitat!

I sobre lactància, jo no menciono mai el pit. Li dono només a casa meva, a casa l'àvia o als viatges en tren. Tothom que conec dóna per suposat que ja no en pren. Als 18 mesos ja em deien que era gran per fer pit

[novella]

Ostres Jaruma! Els pediatres a vegades són lo pitjor. A vegades venen ganes de dir-los que es centrin en la seva feina, la salut, i ens deixin la criança a nosaltres. Que al final sembla que tothom en sàpiga més que les mares!!
Mira, jo no puc fer diagnòstics mèdics, però sóc la més vàlida a l’hora de criar als meus fills. picarols!

[Rubinat]

Ui nenes q be q va aquest post desfogarse una!

Jo estic farta de sentir "un altre cop a la popa???" "Sempre el portes enganxat!" "Pero q ja li toca???" Buffff. La meva abuela em diu q li he dr donar bibero o papilla i jo "Pero q no ho veus q no el necessita! No te ni 4 mesos i ja pesa 7 kilos!" No entenen q amb la teta ja nhi ha prou!

Ah! L'altre dia vaig anar a comprar un vestit de cerimònia ben maco i q pogués donar comodament el pit. Doncs la dependenta em va dir q em tregues la llet i li dones el bibero! Q per un dia no passa res! PERDONA!!!!!!

VISCA LA TETA NENES!

[Marga33]

Completament d'acord a totes!!
Per cert, per un casament em vaig comprar um vestit molt chulo i m'el vaig fer arreglar per poder donar el pit, em va anar molt bé!
Nosaltres a "lo nostre"!!
Visca la teti! Encara q al principi em vaig agobiar i vaig tenir dificultats, tot se supera i tot passa! I a dia d'avui portem 20 mesos de LM i super contenta!!

[lamaia]

De debò que pesada la gent!! No entenc perquè s'han de posar amb tot el que fem i deixem de fer. En fi, alegria i visca la teta!!