la NO ADAPTACIÓ D'UNA MASCOTA DE LA FAMILIA

[martina13]

HOLA!!

tinc un problema greu i necessito consell, si hi ha algú que ho hagi passat o bé una veterinària o educadora de gossos que ens pugui aconsellar.

tenim 2 gosssets petits ( bodegueros andalusos) i amb la nena cap problema s'han adaptat de momento molt bé i tenen curiositat però respecten totalment els límits.

el problema el tenim amb el gos dels meus sogres.tb és un gos petit però molt nerviós, i no està acostumat i no li agraden ( almenys pel carrer) els nens i menys els bebes.
els cops que hem anat a casa dels meus sogres és un calvari el gos es posa histèric, li roba els niños a la nena del cotxet, i no para de rascar el cuco per veure-la ( suposem) i avui mentre li donava el pit ha fet com dos amagos de mossegar-la o marcar-la.

el problema és que els meus sogres són qui ens cuidaran la nena després de la meva baixa i clar estem molt acollonits que el gos no reaccioni bé.

durant els diez d'hospital li vem estar portant robeta i panyals ( igual que els nostres 2 gossos de casa que si que s'han adaptat perfectament) i el primer dia que vem anar a casa els meus sogres ens vem trovar primer al carrer pq el gos veies a la nena, però NO FUNCIONA I NO SABEM QUÈ PODEM FER.

SOS SIUSPLAU!!

[cyprus]

Hola bonica,

T'entenc perfectament pel que estàs passant, jo em trobo en una situació molt similar. De fet, ahir em rondava pel cap obrir un post i tot. L'únic que se m'acudeix és que mantingueu la calma davant de tot, perquè el gos pot notar els nervis i l'angoixa que us produeix la seva presència. Si ve a veure la nena amb bona actitud, és a dir tranquil, premieu-lo bé. Deixeu-li olorar les joguines i intenteu (ja sé que és difícil!) passar estones conversant tranquilament amb tots plegats amb la nena i el gos a la mateixa habitació. Si en canvi ve a marcar-la, fes-li un "shhhhtttt" i si cal posa't dreta en actitud desafiadora. No sé si t'ajudo massa perquè no sóc cap experta, només et dic el que jo he fet amb els meus.

T'explico una mica el meu cas, perquè nosaltres estem en la següent fase. El meu fill ja té 16 mesos, nosaltres també tenim dos gossos i dos gats i la relació és genial. El nen els martiritza una mica, però quan n'estan cansats s'aparten i prou. El problema és que quan estem treballant el cuida la meva mare, que té un gos germà dels meus (creuat mastí i pastor belga, o sigui força grandet), un gat i un lloro. La meva mare viu sola i els animals s'han fet bastant "amos i senyors" del lloc, i veig en el gos actituds de gelos que no m'agraden gaire. Jo als meus els "marco" amb un crit brusc i em poso pel mig i llestos, però amb aquest no hi sóc davant per fer-ho...I el que millor es portava, que era el lloro, ahir el va mossegar. No paro de donar-li voltes a veure què podem fer per reconduïr la situació, si algú ens pot donar consell a la Martina i a mi us ho agrairem. L'altre dia una amiga em va dir,amb tota la raó, que per els nostres gossos el nen és un més de la família, "de casa seva", mentre que pels de me mare és un "intrús".

Espero que un expert ens pugui donar millors consells i hi hagi bona convivència entre animals i mainada.

Ànims guapa!

[niona2013]

Hola! Jo sóc veterinaria. Pel què comentes jo intentaria buscar a la teva zona un educador caní que vingui a fer una visita a casa, analitzi bé el comportament del gos i us doni unes pautes correctes. Moltes vegades, donant consells sense veure ben bé quin és el problema: por, dominància... es poden donar pautes equivocades que encara empitjorin més la situació.

Pensa, que pel que dius, el gos veu la criatura com una amenaça... ja sigui perquè creu que l'ha de dominar o senzillament perquè li té por... nosaltres, tot i ser veterinaris, quan va néixer la nostra filla gran vam fer venir un etòleg perquè el gos la marcava quan ella s'acostava al seu llit o a les coses que ell considerava com a seves... en canvi tenim una altra gossa i l'adaptació va ser perfecte!

Una persona externa, ens va fer adonar que nosaltres re-alimentavem aquesta actitud amb petits "gestos" que ni ens n'adonavem... i amb unes pautes molt senzilles però constants vam solucionar el problema. Si em dius la zona en la que vius puc mirar si conec algun etòleg per recomentar-te... sinó segur que hi ha molts professionals a prop...

Sort

[[Marieta]]

Hola, nosaltres tenim dos gossos i amb la petita ens hem adaptat tots prou bé. Hi hem hagut de treballar per arribar aquí, i bona part ha estat gràcies a l'ajuda d'una etòloga que ens van recomanar i que ha estat molt eficaç en el nostre cas. Es diu Victòria Coll Galí i té un centre a Sant Celoni que es diu La Gebrada. En el nostre cas es va desplaçar a Barcelona a visitar-nos, però també hi pots anar amb els gossos.

Ara mateix no sé n tinc el seu telèfon, però Sant Google segur que te'l sabrà trobar. A la seva web hi és.

Salut!

[martina13]

hola niona nosaltres som de Barcelona del barri de gràcia.

no sé què podem fer sino quan a mi se m'acabi la baixa haura d'anar a la guardería pq no hi veig més solució

[niona2013]

Hola !
Nosaltres vam contactar amb el servei d'etologia de la universitat autònoma, on hi ha la facultat, perquè és on vam estudiar i tot i no dedicar-nos a la veterinària de petits animals, hi teniem més relació. A la pàgina web hi ha el telefon de contacte:
Teléfono: 93 581 46 16 (para pedir hora de visita, cambiarla o cancelarla) 93 581 18 94 (para culaquier otra consulta)
E-mail:referencia.hcv@uab.es.
Pensa que més val solucionar el problema perquè tot i que diguis que la portaras a l'escola bressol, potser se l'han de quedar un dia quan estigui malaltona o el que sigui i sempre estaràs patint...
Jo personalment faria això!
Ja ens explicaràs com us va!

[martina13]

graciesssssss