Sucre, lactància i malestar

[Essuca]

Hola,

Tinc un dubte/angoixa respecte els efectes del sucre que em prenc jo sobre la meva nena de dos mesos i mig que s'alimenta de LME.

En principi he estat buscant informació (googlejat i socpetit) i vaig preguntar a l'assessora del meu grup de lactància i per tant sé que objectivament no té res a veure el que menges tu amb el que li passesal nadó . Per bé, que substàncies com la cafeïna o el sucre (que no sé si és glucosa o fructosa ??? - no hi entenc a nivell nutricional) cal anar amb compte però haurien de ser nivells mooooolt elevats, del café parlava de més de 5 al dia.

Fins aquí la teoria, ara bé, us exposo el meu cas perquè començo a tenir una paraoina a sobre... (mai havia estat hipocondriaca, peró ara amb els meus fills veig simptomes per tot arreu )

El primer més de lactància va anar molt bé (sorprenement per mi ), peró no vaig controlar molt com m'alimentava a mi, sobretot, em van venir de gust després de 15 dies de donar a llum (ara no em pregunteu perquè, potser feia més calor) els refrescos de cola que prudenment consumia sense cafeïna. I va coincidir (en aquell moment no en vaig fer relació directa) el que jo creia cólics, uns quatre per setmana, al vespre, plor desconsolat, una horeta o horeta i mitja fins que s'adormia, i després de la dormida quan es despertava tornava a ser la meva nena calmada de sempre.

Després del primer més, un cop la primera batzegada del pospart ja afluixava, vaig començar a patir per tots els quilos que havia agafat durant l'embaràs i que no estava perdent, així que, vaig decidir treure'm certes coses (jo menjo igual que sempre però he eliminat "substàncies comestibles" que no són aliments com diria Batulsto) entre elles les xuxes, la bolleria industrial i els refrescos. I sabeu el que jo creia cólics van desapareixer (llavors ni tant sols me'n vaig adonar, no hi vaig caure).

Va ser al cap de dos setmanes, un dia de molta calor i cansament que vaig dir, va per un "refresc de cola", el necessito... i me'l vaig pendre a la tarda i el vespre pam, plor desconsolat de la meva nena i li vaig dir a la meva parella "ostres aixo feia dies que no li passava, pobreta" I si, la temptació és forta i jo dèbil, i el diumenge següent vaig dir-me "per un refresc a la setmana..." i patapam, altre cop es repetia la història i es quan vaig començar a lligar caps. Recordant que dos diumenges que havia begut refresc venia un episodi de plor, i com havien desaparegut al eliminar el sucre de la meva dieta. Ës quan vaig preguntar el grup de lactància i em van dir que no hi ha d'haver causa-efecte amb tant poca quantitat. De totes maneres vaig decidir eliminar totalment aquest tipus de begudes (no em van bé ni a mi ni a la peque) i no hi vaig pensar més.

Doncs ahir, vam decidir anar a fer un gelat, i jo que tenia calor vaig preferir un granitzat de llimona (ni tant sols vaig pensar en el tema que us comentava dels sucres i la laia), vaig pensar que em costaria baixar-ho i punt. Doncs el vespre un episodi d'aquests de malestar i plors de la peque i em va venir el cap "ostres el sucre del granitzat "

I després del rotllo aquí el meu dubte:

En situacions normals i amb la dosis comentada (un refresc de llauna) no hauria d'afectar a la meva filla el sucre que em prenc jo. Peró si jo en 3 vegades objectivament demostrables i durant dues setmanes (que no recordo el dies concrets que plorava i si coincidien exactament amb els dies que bebia un refresc) he vist una causa efecte, és possible que la meva nena sigui altament reactiva el sucre?

La idea és que no, peró estic preocupada, perquè li passa, per tant pot ser que ella ho noti més, si és així vol dir que pot tenir algún problema de processament de la substància (no sé com dir-ho, vull dir problemes amb el sucre) més endavant?

Perquè el que està clar és que jo he eliminat tots aquest tipus de sucre de la meva dieta (que a banda ja m'anirà a bé a mi), peró em preocupa si aixó implica que tingui problemes d'intolerància al sucre més endavant o per sempre. Sé que estic paranoica i que exagero, que m'he convertit en una hipocondriaca dels meus fills i ho faog gros... peró realment amb té amb la mosca darrera l'orella.

[PetitPrincep79]

Mai hagués pensat això del sucre, no sé... El cas és que també és molta casualitat això que dius... A la meva nena li evito el sucre (els afegits, fruita en menja moltíssima). Les poques vegades que ha menjat alguna cosa ensucrada (una tisana d'aquelles de bebé per dormir, alguna llami adura...) s'ha posat com una moto i ja de persi és molt activa.

A mi em van aconsellar deixar cafeïna pel mateix, ja fa 2 anys que no prenc refrescs de cap tipus i café només 1 al dia.

Pel tema alimentació complementaria també em deixat el sucre (a casa no compro res amb sucres o endolcidors afegits per a que la nena no ens demani a casa res d'això).

Mal no et farà deixar el sucre, a casa ho hem pogut comprobar

[Essuca]

Per mi el problema no és que estigui molt activa (que no sé si hi ha tanta causa-efecte) sinó que es malestar, plor desconsolat talment un cólic... vull dir que l'efecte no és de està com una moto, ulls oberts o així, sinó de dolor

[kabbisa]

pots sortir de dubtes fent dieta de sucre durant una setmana i veure què passa. Si ella deixa de tenir còlics, llavors pren-te una llauna de cola i mira a veure si és tan causa-efecte com creus.

Crec que no es sap què provoca els còlics, per tant, els metges tampoc et poden afirmar ni negar el teu dubte.

[nina_85]

Estigues tranquil·la, és molt poc probable que tingui cap relació.
Pensa que tot i que tu et prenguis un "xute" de sucre, si tu no tens "problemes" (diabetis...) per metabolitzar aquest sucre, el sucre en sang es manté molt estable, igual que la lactosa de la llet materna (sucre majoritari de la llet materna). De la mateixa manera, si la teva filla no té cap problema de diabetis (que per l'edat que té seria molt poc probable, i en tot cas no tindria ni molt menys aquests símptomes), tampoc hauria de tenir problema per metabolitzar un "excés" de sucre en un moment puntual.

[Essuca]

Gràcies Nina em deixes més tranquil·la. De totes maneres continuo amb la mosca rera l'orella per si de cas veig coses més rares.

[jaruma]

Hola Essuca!

No sóc cap experta i per tant no et puc resoldre el dubte, però em sona estrany. Les úniques intoleràncies al sucre qie he sentit són la diabetis (que tindria altres símptomes més greus) i la intolerància a la fructosa. El fill d'una amiga té aquesta última, i se'n van adonar perquè cap als 3 anys no creixia prou.

No pot ser que els caps de setmana, que és quan més t'ha vingut de gust prendre aquestes begudes, coincideixi amb que heu fet més activitats, i ella estigui més excitada?

Jo durant la lactància he pres (i prenc) molt de sucre, perquè mai he pensat que li passava al meu fill. I mai li he notat cap canvi.

Podries provar a prendre una beguda d'aquestes entre setmana, un dia tranquil. Si li torna a passar ja serà molta coincidència.

Molts ànims!