Consells per fer-se respectar

[jaruma]

Hola,

jo de moment no sóc mestra sino professora a una acadèmia, però m'agradaria que em donéssiu consells per aconseguir un bon comportament a classe.

Tinc grups de màxim 10 alumnes, i separats per edats, de 3 a 11 anys. Amb els petits sempre me n'havia sortit prou bé. Em sabia posar seriosa quan calia, etc. Però des que tinc el meu fill, m'he tornat super toba, em surt fer el mateix que a casa, però amb 10 nens, alguns molt maleducats, no funciona. Teniu consells? Com ho feu perquè facin silenci, per exemple?

I bé, el meu problema principal són els "grans". A mi el que em surt és anar de bon rotllo des del primer dia. Els tinc en compte, faig bromes, ric les seves... genial fins el segon o tercer dia, en què s'aprofiten. Llavors em poso més seriosa, o els amenaço amb posar els seus noms a la taula del mal comportament (és un sistema de l'acadèmia). La majoria reaccionen, però sempre n'hi ha uns quant que se m'enriuen a la cara, que em contesten, etc. I em costa molt portar-ho. De vegades m'enfado de veritat, i llavors em noto la cara calenta i em tremolen les mans, i em sento fatal! I també porto moçt malament quan els poso a la taula del mal comportament i s'enfaden, protesten i em diuen que no és just per tal o qual motiu. El pitjor de tot és que de vegades crec que tenen raó, perquè aguanto tant que quan peto, ho faig de manera desproporcionada.

Cap consell? No vull ser una profe sargento (no podria) però necessito que em respectin com a profe. Sé que com a persona em respecten, em solen tenir molt afecte, però les classes són can pixa de vegades...

Ah! I el més difícil és que els he de parlar en anglès en tot moment, i la meitat de les coses no les entenen

Qualsevol idea serà benvinguda!

[VespresVerds]

Per què no proves de fer amb ells un cartell amb una cartolina de les normes que creiem convenients per l'aula i també explicar-los què passarà si no es compleixen. Si els fas participar, és possible que en siguin més conscients.

Els límits són necessaris, que no et faci cosa ni et faci sentir malament, a més, ells ja estan avisats des del principi. Al final, els nens se n'adonen de què valora cada mestre i s'adapten a la seva manera de fer.

[Maria V.]

Per què no proves de fer amb ells un cartell amb una cartolina de les normes que creiem convenients per l'aula i també explicar-los què passarà si no es compleixen. Si els fas participar, és possible que en siguin més conscients.

Els límits són necessaris, que no et faci cosa ni et faci sentir malament, a més, ells ja estan avisats des del principi. Al final, els nens se n'adonen de què valora cada mestre i s'adapten a la seva manera de fer.

Totalment d'acord. Per això cal que, abans, tu tinguis clar què passarà si les normes no es compleixen. Dir "el que passarà és que no adquirirem les competències o els coneixements que calen" no serveix: la diversió immediata pesa més que un perjudici retardat que, a sobre, sovint no entenen i els sembla una tonteria. Si no es porten bé els ha de passar alguna cosa concreta i tot seguit. (No cal que sigui un càstig sever, però cal que no se'n burlin.)

[Maria V.]

Una altra cosa: no convé que "aguantis" per després petar. Val més que els apuntis al tauler del mal comportament al primer incompliment, sense enfadar-te (o sense que et notin enfadada) i que segueixis el consell de la VespresVerds sobre la normativa acordada i escrita: així els pots recordar que la norma incomplerta era un acord de classe i que no s'han comportat com havien acceptat de fer. Han fet una cosa que, per acord de tots, no convé, i han faltat a la paraula donada. És clar que, en fer la cartolina, els has d'avisar que ho faràs així.
Ells protestaran sabent de sobres que no han respectat el punt 3, per exemple. Ho saben molt bé: no els riguis la gràcia, no et deixis enredar, un acord de classe s'ha de respectar per divertida que sigui la brometa amb què la incompleixen.
Per començar caldrà decidir quines conductes no s'acceptaran (i escriure-ho a la cartolina). En aquesta fase potser t'hauràs de posar molt seriosa i ferma, però si tens clar què els convé, no et costarà d'aguantar la fermesa. És pel seu bé. Si has caigut en l'error de pensar que tu no et mereixes un gran respecte, pensa que a classe tu representes els valors de la convivència en societat, començant pel valor de respectar les altres persones, inclosos els seus companys, que hi són per aconseguir una bona preparació. Encara que els companys del noi mal educat no ho entenguin i li riguin les gràcies: fer-ho els perjudica (i encara els perjudica més que la gràcia els la riguis tu, llevat que a la cartolina hi hagis inclòs excepcions permeses, però jo no ho faria.)

[Maria V.]

Per fer la cartolina jo els parlaria en una llengua que entenguin, encara que ho escriguis en anglès. Però que els quedi clar que és una excepció i que no n'hi haurà més, d'excepcions.

[jaruma]

Moltes gràcies per les vostres respostes. Semblarà una tonteria, però m'ha anat molt bé llegir-vos. Sobretot el que ha posat la Maria V, perquè és cert que de vegades em costa creure que mereixo que em facin cas, tinc grans problemes d'autoestima en aquest sentit. Però la idea que han de portar-se bé per tal que tots puguin aprendre bé, m'ha ajudat.

Fer la cartulina és una molt bona idea, però on treballo no és possible. Primer, perquè s'ha de parlar en anglès tota l'estona (si canvio d'idioma em cau un puro!), i segona perquè està tot organitzat per tal que faci exactament el que toca quan toca. No hi ha moments lliures per fer el que jo vull com a professora. Però bé, ràpidament al principi de la classe els vaig dir com esperava que es portéssin (és millor fer-ho entre tots, però és el que hi ha).

De moment aquesta setmana no els he deixat passar ni una, i ha anat bé. Però ja he identificat els "problemes" que tindré, tres nens especialment maleducats però molt graciosos pels companys. En fi! Em seguiré mantenint ferma, a veure si la cosa no es "desmadra".

Gràcies!