Estic trista!

i també dels papes!
smile
:: puça
:: puça
Entrades: 8
Membre des de: dt. jul. 19, 2011 10:49 am

Estic trista!

EntradaAutor: smile » dc. nov. 04, 2015 4:17 pm

Estic trista és la frase que em repeteixo últimament. No puc parar de pensar-ho. Sempre he sigut una noia optimista i veia el got sempre mig ple. Últimament no.
Tinc dos fills, un de 3 i un de 4 anys; un marit que m'estima i a qui estimo. Els meus pares, germans, sogres i demès família, tenen salut. Fa un temps que estic sense feina, però m'ha anat molt bé per poder-me dedicar al 100% als meus fills. M'han trucat per una bona feina, la qual he acceptat i començaré el pròxim gener.
Tot i això, estic trista. Molt. Clar que també tinc problemes, com tothom. Els quotidians, els del dia a dia; però no en tinc més que en altres èpoques.
No sé que pensar. No dormo bé, em desperto uns 6 ó 7 cops, i no sé perquè.
Que en penseu?
Gràcies.
Avatar de l’usuari
Terrallum
:: rateta
:: rateta
Entrades: 160
Membre des de: dc. oct. 28, 2015 1:27 pm
Ubicació: Girona

Re: Estic trista!

EntradaAutor: Terrallum » dc. nov. 04, 2015 7:07 pm

Hola smile!

Doncs jo penso que si estàs trista és que hi ha alguna cosa que no està bé. Tenir aquest sentiment de tristor al meu parer t'està intentant reclamar la teva atenció perquè facis algun canvi, potser és un canvi petit, però que segur necessites fer. Jo crec que potser hauries de mirar una mica més dins teu, parles de fills marit i feina, això són coses que t'envolten, però no ets tu. Què passa dins teu? pren-te un moment per reflexionar o meditar potser t'ajuda a veure què hi ha... a vegades no trobem el motiu perquè no volem veure'l, a vegades ens fa por, o altres vegades el sentim molt llunyà però està clar que el cos t'està parlant, cal escoltar.

És la meva opinió reina, no sé, espero que et serveixi d'alguna cosa! Molts ànims en tot i segur que acabas trobant allò que t'està fent mal.
Imatge
Amb la teva presencia omples el cor dels qui t'envoltem.
iole
:: rateta
:: rateta
Entrades: 167
Membre des de: dj. set. 11, 2014 1:47 pm

Re: Estic trista!

EntradaAutor: iole » dc. nov. 04, 2015 9:49 pm

Crec que hauries de parlar amb el teu metge/ssa i explicarli, potser necesites ajuda per dormir be i et pot aconsellar si necesites medicacio o si necesites parlar amb algun especialista en psicologia. Si tot va be no es normal estar trista i pots posar-hi solucio.

Anims!!
Avatar de l’usuari
Rosita15
:: peixet
:: peixet
Entrades: 288
Membre des de: dj. jul. 09, 2015 6:34 pm

Re: Estic trista!

EntradaAutor: Rosita15 » dj. nov. 05, 2015 8:56 am

Has de trobar l’origen i el perquè d´aquesta tristesa. Si tu per si sola no saps trobar el motiu , hauries de provar d´anar a un psicòleg que t´ajudi.
Ànims!
Avatar de l’usuari
kabbisa
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1385
Membre des de: dc. feb. 23, 2011 5:33 pm
Ubicació: Barcelona / Cabrils

Re: Estic trista!

EntradaAutor: kabbisa » dj. nov. 05, 2015 9:22 am

fes-te una revisió mèdica. De vegades hi ha certes malalties que provoquen un estat de tristor, de buidor, que no sabríem a què associar-ho.
02.feb.11: 1a eco: 2cm 9setm
05.set.11 : DPP : DPR

"Quiérele cuando menos lo merezca, porque será cuando más lo necesite"
Avatar de l’usuari
charito
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2403
Membre des de: dv. jul. 03, 2009 10:11 pm

Re: Estic trista!

EntradaAutor: charito » dj. nov. 05, 2015 10:37 am

Jo tambe aniria al metge, si no hi ha cap problema aparent i tens sensacio d'apatia pot ser senzillament un tema fisic, algun desequilibri.
petipe
:: granota
:: granota
Entrades: 216
Membre des de: dj. set. 27, 2012 11:10 am

Re: Estic trista!

EntradaAutor: petipe » dj. nov. 05, 2015 11:28 am

Hi ha hagut algun motiu pel qual t'has començat a sentir així? Un desencadenant?

Malgrat tenir una vida aparentment "bona", hi ha alguna cosa que voldries fer i no pots? O algun aspecte que canviaries però que ni tan sols et planteges?

O potser estàs ficada en un ritme que no t'ha deixat parar-te a pensar en molt de temps si la vida que tens és la que tu vols... Vull dir, que de vegades, mirem en termes generals i pensem "no em puc queixar de res" però potser t'has estat deixant portar per la situació sense dur una mica les regnes i per això aquesta sensació de buidor... no sé si m'explico. Jo tinc "aparentment" una bona vida, també, però si em deixo portar totalment pel dia a dia sense focalitzar-me una mica cap on vull anar (en molts aspectes: oci, feina, parella, criatures...) sento que tot em sobrepassa! En el moment que m'aturo a pensar què m'agrada i què no, què vull reconduir i poso fil a l'agulla, encara que no hi hagi canvis radicals, em sento molt més satisfeta!

Torna a “Salut (de les mamis)”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: