Estic trista!

[smile]

Estic trista és la frase que em repeteixo últimament. No puc parar de pensar-ho. Sempre he sigut una noia optimista i veia el got sempre mig ple. Últimament no.
Tinc dos fills, un de 3 i un de 4 anys; un marit que m'estima i a qui estimo. Els meus pares, germans, sogres i demès família, tenen salut. Fa un temps que estic sense feina, però m'ha anat molt bé per poder-me dedicar al 100% als meus fills. M'han trucat per una bona feina, la qual he acceptat i començaré el pròxim gener.
Tot i això, estic trista. Molt. Clar que també tinc problemes, com tothom. Els quotidians, els del dia a dia; però no en tinc més que en altres èpoques.
No sé que pensar. No dormo bé, em desperto uns 6 ó 7 cops, i no sé perquè.
Que en penseu?
Gràcies.

[Terrallum]

Hola smile!

Doncs jo penso que si estàs trista és que hi ha alguna cosa que no està bé. Tenir aquest sentiment de tristor al meu parer t'està intentant reclamar la teva atenció perquè facis algun canvi, potser és un canvi petit, però que segur necessites fer. Jo crec que potser hauries de mirar una mica més dins teu, parles de fills marit i feina, això són coses que t'envolten, però no ets tu. Què passa dins teu? pren-te un moment per reflexionar o meditar potser t'ajuda a veure què hi ha... a vegades no trobem el motiu perquè no volem veure'l, a vegades ens fa por, o altres vegades el sentim molt llunyà però està clar que el cos t'està parlant, cal escoltar.

És la meva opinió reina, no sé, espero que et serveixi d'alguna cosa! Molts ànims en tot i segur que acabas trobant allò que t'està fent mal.

[iole]

Crec que hauries de parlar amb el teu metge/ssa i explicarli, potser necesites ajuda per dormir be i et pot aconsellar si necesites medicacio o si necesites parlar amb algun especialista en psicologia. Si tot va be no es normal estar trista i pots posar-hi solucio.

Anims!!

[Rosita15]

Has de trobar l’origen i el perquè d´aquesta tristesa. Si tu per si sola no saps trobar el motiu , hauries de provar d´anar a un psicòleg que t´ajudi.
Ànims!

[kabbisa]

fes-te una revisió mèdica. De vegades hi ha certes malalties que provoquen un estat de tristor, de buidor, que no sabríem a què associar-ho.

[charito]

Jo tambe aniria al metge, si no hi ha cap problema aparent i tens sensacio d'apatia pot ser senzillament un tema fisic, algun desequilibri.

[petipe]

Hi ha hagut algun motiu pel qual t'has començat a sentir així? Un desencadenant?

Malgrat tenir una vida aparentment "bona", hi ha alguna cosa que voldries fer i no pots? O algun aspecte que canviaries però que ni tan sols et planteges?

O potser estàs ficada en un ritme que no t'ha deixat parar-te a pensar en molt de temps si la vida que tens és la que tu vols... Vull dir, que de vegades, mirem en termes generals i pensem "no em puc queixar de res" però potser t'has estat deixant portar per la situació sense dur una mica les regnes i per això aquesta sensació de buidor... no sé si m'explico. Jo tinc "aparentment" una bona vida, també, però si em deixo portar totalment pel dia a dia sense focalitzar-me una mica cap on vull anar (en molts aspectes: oci, feina, parella, criatures...) sento que tot em sobrepassa! En el moment que m'aturo a pensar què m'agrada i què no, què vull reconduir i poso fil a l'agulla, encara que no hi hagi canvis radicals, em sento molt més satisfeta!