Què feu per aixecar l'ànim o véncer l'estrés??

i també dels papes!
Avatar de l’usuari
martulineta
:: puça
:: puça
Entrades: 30
Membre des de: dl. juny 15, 2015 4:38 pm

Què feu per aixecar l'ànim o véncer l'estrés??

EntradaAutor: martulineta » dl. feb. 29, 2016 6:01 pm

Hola mares!
Escric per, com moltes altres mames, demanar consell. Tenim una nena que ara farà 22 mesos, té bastant caràcter tot i que és bona nena. El tema és que jo sóc una persona molt tranquila, molt de deixar fer. Reconec que em costa molt posar límits, discilpina, posar-me sèria i ser ferma. També des de fa un temps estic molt més sensible de lo normal. Fins fa poc que me'n ensortia de situacions que ella no volia fer com canviar bolquers, posar anorak, etc però ara tot ha canviat, es nega rotundament i vol fer només el que ella vol. Ja li pots explicar amb antel·lació, distreure-la, trencar-li la girada,... el que vulguis que entra en brot i no para de plorar i cridar. També és així quan li dic que no puc quedar-me a jugar amb ella o estar per ella. Es posa a plorar cridant "mama mama" enganxada a la roba i a mi es que se'm trenca el cor i acabo plorant i molt nerviosa. Ja sé que, com diu la meva mare, "no plora de mal" però a mi m'afecta i em dol molt. Penseu que em fa una rabieta per bolquers i mamitis al vespre i a mi el disgust no em passa fins l'endemà.

El tema del què fa la nena sé que ho podria explicar en altres subfòrums d'aquí, el que vull comentar és que penso que per poder educar i criar a un fill bé primer has de sentir-te tu també bé i jo no m'hi sento gens ni mica. Estic molt molt desmoralitzada, em sento estressada i fracassada com a mare perquè tampoc sé com solventar la situació que tinc a casa amb la meva filla i que m'ha sobrepassat. M'agradaria treure-li ferro a tot, perquè hi ha moltes mares que el tema de les rabietes i la mamitis ho porten amb bastant filosofia, resignació i inclús amb humor peró dóna la sensació que ho viuen com una etapa més. Jo no, ho sento com quelcom trascendental. No hi ajuda gens la meva parella perquè fins ara s'ha limitat a enfadar-se i a dir-me "ja t'havia avisat que això acabaria passant, entre tots (avis i jo) l'heu mimat massa i a aquest pas d'aquí uns anys serà un monstre i no podreu amb ella" i clar, que et diguin això encara fa que et sentis més culpable i malament. Ara que m'ha vist més apurada veig que em dóna una mica més de suport moral.

Tinc un centre de meditació aprop d'on visc hi ha pensat d'anar-hi igual. També havia pensat en fer Reiki, conec una mama que també va passar una etapa de molts nervis i neguits i li va anar molt bé però no ho sé em fa una mica de cosa no ho he fet mai...
Insisteixo en que molt del "problema" crec que sóc jo, en com estic d'ànims, energia i il·lusió per afrontar el dia a dia però no sé com canviar el xip i aixecar cap.... Què feu vosaltres per poder animar-vos una mica??
turuleta
:: gosset
:: gosset
Entrades: 432
Membre des de: dv. maig 24, 2013 12:33 pm

Re: Què feu per aixecar l'ànim o véncer l'estrés??

EntradaAutor: turuleta » dl. feb. 29, 2016 6:25 pm

Feste socia de la XELL xarxa educacio lliure.fan moltes xerrades de limits i educacio q tajuden molt en el dia a dia i coneixes altres mames. A totes ens costa resistirnos als nostres fills...
Imatge
Imatge
rundi
:: gosset
:: gosset
Entrades: 460
Membre des de: dc. ago. 19, 2009 10:04 am

Re: Què feu per aixecar l'ànim o véncer l'estrés??

EntradaAutor: rundi » dl. feb. 29, 2016 9:07 pm

T'entenc perfectament. Jo hi ha certs moments, com l'hora del bany, que m'estressen molt. Coincideix que estan molt cansats i ja directament es barallen, criden, es tiren per terra...
En el teu cas se m'acut:
- Avançar una mica els horaris. Fer-ho tot una estoneta abans, no estarà tan cansada
- El canvi de bolquer s'ha de fer sí o sí... Si la canvies al canviador, potser posar-hi juguets per distreure, decorar la caixa de les tovalloletes amb enganxines, cantar alguna cançó, portar-hi una nina i que ella li canviï el bolquer a la nina mentrestant, ensenyar-li fotos d'un àlbum, enganxar enganxines...
Pel que fa a l'estrès i la negativitat, toca relativitzar. Quan no puguis més delega en el pare i pren-te una estona per estar tranquil·la, ni que siguin cinc minuts. Ajuda a relativitzar pensar que tot i que hi ha vegades que això es fa molt dur, en realitat aquests anys passen volant, i has d'intentar trobar les coses que si et fan feliç amb ella, girar la truita (té mamitis, vale, però ostres, això vol dir que t'estima un munt, que és super feliç de tenir-te a tu de mare!).
Pel que fa al que et diuen que l'has mimat massa, mira, cap ben alt, crec que mai te'n penediràs de mimar un fill tan petit, si hi ha una cosa que no li farà mal serà que la mímin i l'estimin.
Ànims, és dur, i si necessites suport busca'l, no és mala idea el que deies de fer meditació. Busca estones per tu, per poder desconnectar i descansar.

Torna a “Salut (de les mamis)”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::