El temps en dóna la raó (o com la criança respectuosa no ha generat cap trauma al nostre fill)

Reflexions sobre criança, educació i tot els que ens aporta ser pares/mares
novella
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 584
Membre des de: dg. oct. 14, 2012 1:16 pm
Ubicació: Girona

El temps en dóna la raó (o com la criança respectuosa no ha generat cap trauma al nostre fill)

EntradaAutor: novella » dj. ago. 04, 2016 10:19 am

Si, el temps ens dóna la raó.
Quan fa gairebé 4 anys va néixer el meu primer fill, jo, com segurament la majoria de mares, em sentia molt insegura.
:-D El bombardeig d’informació i la pressió aliena, els comentaris sobre com havíem de criar el nostre fill, no ho posaven fàcil.
“L’heu de deixar plorar” deien, o “tant de braços el malcriaran”, o “s’ha d’acostumar a anar al cotxet”. I aquí hi podem afegir les recomanacions de donar suplement de bibi perquè engreixava poc (fet que no era cert, la pediatra, per sort sempre ens va donar molta confiança, així com el grup d’alletament), o crítiques perquè dormia al pit i “em feia servir de xumet” deien.
El nostre instint, però, anava per una altra banda.
Ens demanaven si era “bon nen”. Enteníem que no ho era perquè els “bons nens” són els que mengen i dormen (capteu la ironia). El meu fill menjava lo just i dormia poquíssim.
Si haguéssim fet cas a la gent no hauríem portejat al nostre fill (quin gran plaer ens hauríem perdut).
Si, semblava vital que el nostre fill s’acostumés, fos com fos, al cotxet. Però mai el varem obligar. El porteig va ser la solució i també una gran troballa, QUIN GUST! Després, cap a l’any, ell mateix va anar acceptant el cotxet, però aviat va ser un gran caminador. Cap trauma tu!
Si hagués fet cas a la gent no hauria alletat al meu fill 27 mesos. I què orgullosa n’estic. Vaig passar de tothom i em vaig recolzar en professionals. No, el meu fill no era d’aquells nadons-boleta (sembla impepinable que els nadons hagin de ser gordos) Però el meu fill creixia sa i fort. Va fer LME fins gairebé als 7 mesos i després BLW combinat amb el pit fins els 27 mesos. Tot ok. Mai va tenir problemes per acceptar els sòlids i prendre pit fins els 27 mesos no li ha creat cap “problema emocional”.
Si hagués fet cas a la gent hauríem aplicat el mètode Estivill (O no, perquè em sembla més una tortura que un mètode). El meu fill es despertava moltíssim. Sempre l’hem acompanyat en el procés. Varem fer collit fins als 2 anys, que ell va voler dormir a la seva habitació, tot i que es seguia despertant i el seguíem acompanyant. S’adormia al pit, o a braços del seu pare, però sempre amb amor i companyia. Tampoc cap trauma ni problemes de son. Ara té gairebé 4 anys i dorm com un lironet tota la nit.

Ah! I el tema dependència, o mamitis (a mi m’encanta aquest nom). Sembla que els nens han de néixer essent autònoms gairebé. “Aquest nen té massa mamitis” em deien. Si, i jo “fillitis” contestava. Els nens han de ser dependents primer, per a poder ser independents en el futur. Al meu fill li costava molt desenganxar-se de nosaltres. Hi ha nens que de ben petits ja van a la seva, es fan amb tothom...bé, ok, perfecte, cada nen és diferent. El meu no era així. Però us asseguro que ara és un nen amb tota la autonomia que ha de tenir un nen de 4 anys, segur i feliç. I a vegades encara té mamitis, i papitis, i esperem que li duri molt de temps.

Fa un any va néixer la nostra segona filla, i aquest procés ha estat molt més fàcil per nosaltres. Ja no hi ha inseguretats ni dubtes, i la gent que digui missa.

I si la meva experiència serveix per donar tranquil•litat a alguna mare novella que està passant pel mateix, doncs me’n alegro. No tingueu por, el vostre instint us ajudarà. No sou infal•libles i us equivocareu, però feu sempre el què us digui el cor.
Imatge

Imatge
Marga33
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 313
Membre des de: dc. gen. 01, 2014 11:41 am

Re: El temps en dóna la raó (o com la criança respectuosa no ha generat cap trauma al nostre fill)

EntradaAutor: Marga33 » dv. ago. 05, 2016 4:00 pm

Moltes grãcies guapa per compartir-ho!!
I taaant que ajuda!! Encara q en el meu cas, camí dels 21mesos de pit, collit, porteig...ja em rellisca bastant el que diguin..i poc a poc he anat guanyant seguretat en mi mateixa.
Petons guapa!
Avatar de l’usuari
PetitPrincep79
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1999
Membre des de: dt. nov. 29, 2011 3:09 pm

Re: El temps en dóna la raó (o com la criança respectuosa no ha generat cap trauma al nostre fill)

EntradaAutor: PetitPrincep79 » dv. ago. 05, 2016 5:51 pm

Gracies Novella!!

Jo a vegades dubto (té 34 mesos). És que és taaaant intensa per tot... I perdo la paciència :(
Sé que faig bé (la major part del temps) i que veig que simplement és una nena, que actua com l'edat que té.
Continuarem amb aquest tipus de criança, perque segur que ha estat una bona decisió
http://www.fertilityfriend.com/home/395bd9

http://deaquialamaternidad.blogspot.com.es/

Inici de cerca Setembre 2011
Gener 2012: TE+ Abort espontani
Gener 2013: 1a IA Positiva!!
Setembre 2013: Neix la petita.
Juliol 2015: TE+ Abort espontani
Desembre 2015: 1a ICSI 2 òvuls/1 fecunda i s'atura.
Juliol 2016: 2a ICSI 1 òvul/fecunda i s'atura.
Avatar de l’usuari
Jomateixa82
:: peixet
:: peixet
Entrades: 270
Membre des de: ds. maig 02, 2015 2:54 pm

Re: El temps en dóna la raó (o com la criança respectuosa no ha generat cap trauma al nostre fill)

EntradaAutor: Jomateixa82 » dv. ago. 05, 2016 10:40 pm

Gràcies novella,

Nosaltres també em optat per la criança respectuosa (excepte el porteig, no li va agradar gens ni el fular ni la motxilla...) i n'estic molt contenta, estic segura que escollit una bona opció. Ara bé, com la petitprincep79 a vegades encara em fa dubtar perquè també tinc una nena súper intensa i demandant i hi ha dies que em fa perdre els papers i la paciència... (reconec que ho he de treballar perquè sé que ella és una nena, amb el seu caràcter i no ho fa ni per manipulació ni res d'això (com estic farta de sentir)). Pot arribar a ser dur, però també sé que el nostre vincle és segur diferent (diria que millor però no vull crear polèmica o ofendre a ningú) al que seria aplicant altres mètodes de criança.

Crec que la criança respectuosa ara se'm fa dura perquè ja fa uns mesos que treballo, i vulguis o no vulguis el cansament passa factura.... Segur que si la nena s'hagués acostumat a dormir sola a la seva habitació (havent-se fet un fart de plorar) ara jo dormiria més hores i més tranquil·la, però tot plegat és una etapa i quan no ens n'adonem passarà, es faràn grans i no voldran saber res de nosaltres. Així que ara, per més que hi hagin moments durs, penso que s'ha d'aprofitar per estar amb ells en tots els sentits.
rundi
:: gosset
:: gosset
Entrades: 450
Membre des de: dc. ago. 19, 2009 10:04 am

Re: El temps en dóna la raó (o com la criança respectuosa no ha generat cap trauma al nostre fill)

EntradaAutor: rundi » dg. ago. 07, 2016 12:43 am

Avui he pensat en el teu escrit.
Hem anat a una cafeteria el meu fill de quasi 4 anys i jo. Hi havia un nen petit, menys d'un any, amb la seva mare. El nen era al cotxet i la mare ha sortit de la cafeteria per atendre una trucada (!) ella veia el nen des de fora del local i el nen també però estava molt angoixat sense la seva mare i plorava.
Doncs bé, el meu fill s'hi ha acostat súper empàtic per dir-li que no passava res, que la seva mare estava allà i no marxaria pas. La trucada s'ha allargat i el nen ja plorava bastant, el meu fill em mirava desolat, i quan ja ho ha considerat intolerable, ha obert la porta i li ha dit a la senyors si siusplau podia entrar i anar amb el seu fill, que estava plorant.
Alguna cosa estem fent bé, segur que sí.
novella
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 584
Membre des de: dg. oct. 14, 2012 1:16 pm
Ubicació: Girona

Re: El temps en dóna la raó (o com la criança respectuosa no ha generat cap trauma al nostre fill)

EntradaAutor: novella » dg. ago. 07, 2016 10:32 am

Noies! És ben cert que la criança respectuosa és esgotadora, això no es pot negar. I els nens són tan intensos que a vegades és molt dur. Però té recompensa, com aquesta empatia que té el teu nen Rundi!!! Penso també que creixen tan ràpid que ara vull aprofitar aquesta intensitat perquè també s'acabarà.
Per cert, hi ha actituds d'algunes mares i pares que són per flipar una mica :ufs:
Al meu fill també li estranyen aquestes coses. Queda ben sorprès quan veu pares cridant com energúmens als fills. Un dia, al pati de la seva escola una nena plorava perquè no volia entrar a classe.. La seva mare li fotia uns crits! I finalment es va dedicar a ignorar-la mentre la nena se li aferrava als pantalons. El meu nen em va demanar q perquè aquella mama no consolava a la seva filla. No vaig saber ni què explicar-li. Al final em va dir, "mama, tu sempre em consoles quan ploro, m'agrada molt", i em vaig sentir molt orgullosa :love:
Marones, esteu fent una graaaan feina!!!
Imatge

Imatge
lavidaesbonica
:: granota
:: granota
Entrades: 222
Membre des de: dg. oct. 12, 2014 7:21 pm

Re: El temps en dóna la raó (o com la criança respectuosa no ha generat cap trauma al nostre fill)

EntradaAutor: lavidaesbonica » ds. set. 03, 2016 7:22 pm

Novella,m'ha encantat el teu escrit, m'hi he sentit molt identificada!! La gent es fa un fart d'insinuar-te coses respecte a com ho fas i deixes de fer amb el teu fill..encara defensen mètodes molt retrògrads!! Tinc una nena de 27 mesos i per sort vaig descobrir (gràcies al Socpetit) el porteig, el collit cada vegada que ella ho necessitava, a consolar-la, conversar, escoltar, ... a respectar-la. Ella és una nena que els canvis li costen, i les persones que no coneix doncs li costa obrir-se així com també familiars i amics que hi tenim poca relació o amb els quals ens veiem poc.. Doncs he hagut de sentir que el problema ha estat que l'hem tingut massa amb nosaltres i que no l'hem deixat prou amb els demés, que és tan tímida, ... I la forçen a agafar-la a dir-li coses...en fi, que la gent no entén que un nen, igual que un adult, també és selectiu i que té el dret a decidir amb qui vol estar i amb qui no! La majoria de gent creu que se'ls ha de "forçar" a fer determinades coses, i si no ho fas doncs ets una "mare massa tova"... En fi, sort de les mames del Socpetit!!!
Avatar de l’usuari
Inda
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 544
Membre des de: ds. gen. 08, 2011 11:02 pm

Re: El temps en dóna la raó (o com la criança respectuosa no ha generat cap trauma al nostre fill)

EntradaAutor: Inda » ds. set. 03, 2016 10:05 pm

Hola!! M'agrada molt el que dieu, però jo sempre he sigut molt poc confiada en mi mateixa i he dubtat molt de tot (i encara ara). I quan veig que, pet exemple, el nostre petit no ha dormit una nit sencera fins als 3 anys i mig amb despertars cada 3 hores (com a mooolt) i coneg noies que han fet l'Estivill un parell de nits i des dels 8 mesos que dormen com angelets...que voleu que us digui...em fa dubtar!! Ho hem passat molt malament aquests anys que no sabíem ja que fer....dormia amb ell, anava cada cop que plorava...i ha sigut el temps el que ha fet que això acabés...però un temps molt dur. I clar, alguna m'ha arribat a dir que ha plorat dos nits i prou...i el meu ha estat així més de 3 anys!! Pobret....no hagués estat millor aplicar aquest "mètode" i que no patís taaaaant??? I ara continuem perquè el meu cor no sap fer-ho d'una altra manera. Ara estem vivint la transició cap a la seva habitació...i a vegades penso...i no seria millor de cop i volta i si plora una nit sencera potser ja estarà?
I amb la resta igual...ho trobo llarg i dur...però no em surt fer-ho d'una altra manera. I va bé!! I tant! El nostre petit és com els altres, tot i que li veig certa sensibilitat cap als altres (quan algú es fa mal pregunta si està bé, si et veu trista pregunta mama que et passa? Vols alguna cosa?) Però mai sabré si és la seva personalitat o l'acompanyament que intentem fer de la manera més respectuosa que sabem.

Edito per dir que o que jo dormia amb ell...si no que ells dormia (i dorm) amb nosaltres. I que anava cada cop que plorava perquè a ell el posava a dormir a les 8 i clar...jo encara no anava a dormir (ja amb 2 anys i més, eh?) i plorava cada 45 minuts...i anava amb ell...es calmava, jo tornava al sofà o a sopar amb la parella i als 45 minuts altre cop. Fins que ja no m'aixecava i em quedava amb ell...
Imatge
Imatge
ImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatge
Imatge
ImatgeImatgeImatgeImatge
novella
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 584
Membre des de: dg. oct. 14, 2012 1:16 pm
Ubicació: Girona

Re: El temps en dóna la raó (o com la criança respectuosa no ha generat cap trauma al nostre fill)

EntradaAutor: novella » dl. set. 05, 2016 9:20 am

Inda ha escrit:Hola!! M'agrada molt el que dieu, però jo sempre he sigut molt poc confiada en mi mateixa i he dubtat molt de tot (i encara ara). I quan veig que, pet exemple, el nostre petit no ha dormit una nit sencera fins als 3 anys i mig amb despertars cada 3 hores (com a mooolt) i coneg noies que han fet l'Estivill un parell de nits i des dels 8 mesos que dormen com angelets...que voleu que us digui...em fa dubtar!! Ho hem passat molt malament aquests anys que no sabíem ja que fer....dormia amb ell, anava cada cop que plorava...i ha sigut el temps el que ha fet que això acabés...però un temps molt dur. I clar, alguna m'ha arribat a dir que ha plorat dos nits i prou...i el meu ha estat així més de 3 anys!! Pobret....no hagués estat millor aplicar aquest "mètode" i que no patís taaaaant??? I ara continuem perquè el meu cor no sap fer-ho d'una altra manera. Ara estem vivint la transició cap a la seva habitació...i a vegades penso...i no seria millor de cop i volta i si plora una nit sencera potser ja estarà?
I amb la resta igual...ho trobo llarg i dur...però no em surt fer-ho d'una altra manera. I va bé!! I tant! El nostre petit és com els altres, tot i que li veig certa sensibilitat cap als altres (quan algú es fa mal pregunta si està bé, si et veu trista pregunta mama que et passa? Vols alguna cosa?) Però mai sabré si és la seva personalitat o l'acompanyament que intentem fer de la manera més respectuosa que sabem.

Edito per dir que o que jo dormia amb ell...si no que ells dormia (i dorm) amb nosaltres. I que anava cada cop que plorava perquè a ell el posava a dormir a les 8 i clar...jo encara no anava a dormir (ja amb 2 anys i més, eh?) i plorava cada 45 minuts...i anava amb ell...es calmava, jo tornava al sofà o a sopar amb la parella i als 45 minuts altre cop. Fins que ja no m'aixecava i em quedava amb ell...




Inda , és natural dubtar i pensar si ho estem fent el millor que sabem, però t'asseguro que, encara que el teu fill es desperti plorant i es desperti sovint, tenint-te al costat estimant-lo i acompanyant-lo, ha patit molt menys en aquests 3 anys que un nen que ha plorat desatés dos dies. Els despertars són comuns i normals, ells no pateixen, patim nosaltres. Ells no ploren de patiment, ploren perquè et criden, et reclamen, o perquè han somiat., però si tu li fas costat, el patiment desapareix, la mama o el papa estan allà acompanyant-lo. Què hi ha millor que això??
El meu fill gran també va ser molt canyero amb el dormir, es despertava molt, i sempre ha sigut de somiar molt, però ara farà 4 anys i ja fa uns mesos que dorm del tiron. Així i tot, si algun dia es desperta no tenim cap problema amb dormir amb ell (ell ja dorm a la seva habitació, ara a la nostra i dorm la petita :content: ) o fer el que faci falta.
Sobre la relació amb els altres, el meu fill s'assembla al que tu comentes del teu petit, és molt selectiu amb la gent!! però nosaltres sempre li hem respectat, i poc a poc ell es va obrint més. Així i tot, el meu fill no crec que sigui mai un nen super obert, perquè això també va a caràcters, i ja està bé, cadascú es com és no??
Per cert Inda, comentes que el teu fill té sensibilitat cap als altres, ENHORABONA, el teu fill és empàtic, i ho és perquè els seus pares li han ensenyat . No et fa sentir orgullosa això? n'hi ha per estar-ne.
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Inda
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 544
Membre des de: ds. gen. 08, 2011 11:02 pm

Re: El temps en dóna la raó (o com la criança respectuosa no ha generat cap trauma al nostre fill)

EntradaAutor: Inda » dj. set. 08, 2016 9:15 pm

Gràcies Novella! És cert que conec famílies amb infanta que es desperten molt i plorant...però no em creie que tenint-me a mi al costat li dures tant de temps...però ja dic, no sé fer d'altre manera i de fet iniciem el canvi d'habitació perquè volem anar a cercar un segon i no ens plantgem fer-ho diferent. Tot i que ens agradaria que el tema dormir no fos tant dur..jeje...si no, com a mínim, ja no ens vindrà de gran!!

I la transició no és ara va sol ara no. La transició és que aviat farem obres a casa i ja anem parlant i dient que aquesta serà la teva habitació i vindrem aquí a llegir el llibre, etc. I tinc clar que més d'una nit el pare o jo ens quedarem amb ell i buenu...a seguir un procés que a vegades penso que ens compliquem massa.
.jajaj...però que si penso en mi, magradaria que m'ho fessin així i no que de cop i volta un dia al meu llit i fins l'endemà.

Son maneres de fer. Lo important és que la familia ho porti bé en conjunt i de manera individual
Imatge
Imatge
ImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatge
Imatge
ImatgeImatgeImatgeImatge
Avatar de l’usuari
Clara13
:: gosset
:: gosset
Entrades: 417
Membre des de: dc. nov. 20, 2013 11:40 am

Re: El temps en dóna la raó (o com la criança respectuosa no ha generat cap trauma al nostre fill)

EntradaAutor: Clara13 » dj. abr. 20, 2017 7:03 am

Hola noies,

Jo també vull aportar la meva experiència. Nosaltres també hem optat per la criança respectuosa i només puc donar bones opinions al respecte. El meu fill té 2 anys i 8 mesos, és un nen molt viu i espavilat, SUPER AUTÓNOM, independent i segur d'ell mateix. Per que us feu una idea, no ha anat a escola bressol mai i ara que queden pocs mesos per anar a P3 l'hem portat per primera vegada per veure com s'adaptava. Tot un èxit, no ha plorat cap dia, de fet quan ens veu arribar ens diu que marxem :content: . Les professores ens han comentat lo parades que es van quedar al veure lo segur que és per la seva edat.

Vol fer sempre les coses per ell mateix, li agrada averiguar com funciona tot pel seu compte, sembla segons com que de vegades no ens necessités. Quan cau a terra ni tan sols ens mira, s'aixeca, s'espolsa i ens diu que esta bé. És un nen carinyós i amb molt caràcter, competitiu i molt xerraire. Ens pregunta pel carrer què volen dir les lletres, s'interessa per tot...

Pel que fa al collit encara dorm amb nosaltres. No li hem proposat mai de dormir a la seva habitació, pensem que ja ho demanarà quan vulgui. També pren pit a demanda des de que va nèixer i penso que això l'ha ajudat moltíssim a sentir-se segur. Esta clar que per força hi ha d'haver un factor de personalitat ja innat que vingui amb cada persona, però tinc clar que la criança respectuosa afavoreix que tots aquests elements interactuin de forma positiva en la seva vida i forma de ser. Per mi és obvi que no respon igual un nen al que se l'escolta i atén des de el mateix moment que neix a aquell al que no ha viscut aquest aspecte tant fonamental i que, desgraciadament, en són molts. No hi ha res que em faci més pena que veure un nadó plorant a ple pulmó reclamant a sa mare i aquesta no li faci cap cas. Em sembla realment lamentable. Ja sé que cadascú fa el que pot i demés, però penso que algunes actituds són francament intolerables.

En tot cas, l'únic que puc corroborar és que la criança respectuosa ens ha ensenyat a ser uns pares comprensius i atens amb el nostre menut, que han passat tantes penúries com d'altres (no dormir, cansament, frustracions...) però que al final hem obtingut el més gran de tots els tresors, que és veure que el teu fill és completament feliç, segur d'ell mateix i que a més t'estima fins l'infinit. I res es compara a això en aquesta vida.


o-o:)

Torna a “La maternitat/paternitat”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: