Saturada i culpable

Reflexions sobre criança, educació i tot els que ens aporta ser pares/mares
jaruma
:: tigre
:: tigre
Entrades: 774
Membre des de: dt. set. 18, 2012 8:28 pm

Saturada i culpable

EntradaAutor: jaruma » dv. juny 23, 2017 8:10 pm

Hola,

Escric només per desfogar-me, però és que ja fa temps que em sento "saturada". No sé si és normal, però amb el naixement del meu fill vaig canviar molt, ell va passar a ser la meva única i absoluta prioritat. La relació de parella es va espatllar bastant, vaig deixar de cuidar-me en general, tot el meu temps va passar a ser per ell o per netejar la casa, no vaig dormir a les nits perquè em despertava cada hora... etc.

Ara ja té 3 anys, i just ara començo a poder dormir 6 hores les nits bones. He guanyat 15 kg i mals hàbits per no tenir temps de res. La relació de parella està millor, però ni de lluny com abans. Segueixo sense temps lliure, perquè quan deixo el nen a casa la meva mare, tot i que s'adoren i s'ho passen pipa, em sento culpable (ja el deixo vàries hores al dia per anar a treballar), i el meu home per problemes de salut la majoria de cops no es pot quedar amb ell. També per aquests mateixos problemes no pot ajudar pràcticament gens a casa, així que jo m'ocupo de tot, a més de treballar fora mitja jornada.

Quan tinc un dia lliure, com avui, enlloc de gaudir-lo m'amargo. Fa massa calor per anar enlloc, el nen no vol.sortir de casa de cap de les maneres, i només que vol jugar. I jo no ho aguanto. Li dono mil excuses, li dic que he de fer feina per casa (que és cert, però tampoc tota l'estona), jugo 5 minuts i ja me'n vaig a fer alguna cosa. I a la tarda és pitjor, perquè no vol fer migdiada i està trapella i irritable, i jo em poso dels nervis i m'enfado o li dic alguna cosa de la que me'n penedeixo al moment. I clar, em sento fatal.

Tot el dia vaig amunt i avall, que si a casa la iaia i a treballar i a recollir-lo, etc. I els caps de setmana tampoc no fem res especial mai, perquè el pare als matins dorm, el nen dorm a les tardes o està que no s'aguanta, i jo estic de mal humor i tensa tot el dia.

I em sento culpable perquè em queixo molt més que el pare, que és qui té problemes de salut, i perquè el pobre fill meu no té la culpa de res. De vegades veig al pare o a l'àvia jugant amb ell, i em sento.malament, perquè jo no puc gaudir-ho. Abans sí, però ara m'assec amb ell i al moment vull aixecar-me. I m'agradaria fer mil coses, des de manualitats a jocs de tot tipus, però en el moment ho rebutjo. Només gaudeixo una mica quan sortim junts al carrer, però és un nen que no vol sortir mai, i quan sortim de seguida vol tornar. I em sento malament per no estar gaudint més d'ell.

Ai, en fi. Al menys ja m'he desfogat, gràcies per llegir :-()-)
Avatar de l’usuari
kabbisa
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1362
Membre des de: dc. feb. 23, 2011 5:33 pm
Ubicació: Barcelona / Cabrils

Re: Saturada i culpable

EntradaAutor: kabbisa » ds. juny 24, 2017 8:53 am

Necessites fer algo PER TU.
Sortir de la maternitat i dedicar-te una estona a tu soleta, sense nen ni feina ni pare pel mig. Deixes el nen amb els avis i marxa mitja tarda o mig matí a fer algo que t'agradi (no que necessitis fer, no, algo que realment et moli)
Veuràs que és un xute d'energia!!
02.feb.11: 1a eco: 2cm 9setm
05.set.11 : DPP : DPR

"Quiérele cuando menos lo merezca, porque será cuando más lo necesite"
Avatar de l’usuari
VespresVerds
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 508
Membre des de: ds. gen. 18, 2014 11:13 am

Re: Saturada i culpable

EntradaAutor: VespresVerds » ds. juny 24, 2017 12:37 pm

Necessites equilibri. Per ser feliços necessitem ser tot allò que som, no només una part. I a vegades, encara que costi, cal esforçar-se per sortir del cercle viciós.
Marca't un horari, igual que amb la feina, però amb les coses de casa, el teu oci i el teu fill. Jo crec que quan tinguis aquest equilibri establert, et sentiràs molt millor. I no, no et sentis culpable perquè el teu fill es quedi amb l'àvia, amb el pare o amb la veïna. El teu fill l'has tingut tu i és la teva responsabilitat però això no vol dir que també hi hagi altres persones importants en la seva vida que se'n cuidin i gaudeixin d'ell, segur que per ells no és cap càrrega, al contrari.
Avatar de l’usuari
Inda
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 531
Membre des de: ds. gen. 08, 2011 11:02 pm

Re: Saturada i culpable

EntradaAutor: Inda » ds. juny 24, 2017 5:28 pm

Lo més fàcil de dir, lo més difícil de fer i el més important és deixar de sentir-te culpable.

Qui més qui menys, amb una situació o una altra, ens hem sentit així de saturades i ens mereixem gaudir!! I per poder estar bé amb l'entorn lo primer és estar bé amb un mateix. L'equilibri del que parla Vespresverds m'agrada molt! És possible que arribar a aquesta situació és perquè hi ha alguna cosa que estem descuidant i deixant de banda perquè el dia a dia ens menja. I acostumen a ser les nostres necessitats. Si poguessis escollir, què faríes ara mateix? Mira de trobar el moment per fer-ho. Gaudeix, respira i quan tornis les coses estaran una mica millor. Necessitem rutines també per uns mateixos, moments per fer el que realment volem i ens fan sentir que també som part important que hem de cuidar.
Imatge
Imatge
ImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatge
Imatge
crunchi
:: tigre
:: tigre
Entrades: 741
Membre des de: dj. ago. 08, 2013 12:51 pm

Re: Saturada i culpable

EntradaAutor: crunchi » dg. juny 25, 2017 9:08 am

Hola Jaruma!

Jo no sóc qui per donar consells pq encara estic embarassada, i no estic en la teva situació, pero ja veig que trobar-se en la teva situació és més fàcil del que ens pensem: trobar-nos saturades i sentir-nos culpables.

Vist des de fora, jo crec que la situació et té desbordada, i no m'estranya, no és la situació més idílica. Pero jo crec que el que hauries de fer és, primer d tot, intentar treure la part positiva de la situació i deixar-te ajudar, i sobretot, no exigir-te tant!!!! Perque dóna la sensació que vols arribar a tot arreu i no pots, i llavors explotes (cosa normal clar). Jo crec que ja fas prou en anar a treballar i ocupar-te del marit/nen/casa, que això sense ajuda de ningú, ja és prou dur. Dit això, jo intentaria deixar mes apartat el tema casa.... si avui no pots plegar roba (per exemple) ja ho faràs demà. Si avui arribes a ksa cansada de treballar i vols estar al sofà amb el nen, doncs ho fas. No sé si la familia et pot ajudar ocupant-se del menjar, poder podeu dinar junts a casa dels avis o ta mare et por portar algun tupper.... no sé. Pero bueno, la idea és organitzar-te i fer el que puguis, sense voler arribar a tot ni pretendre tenir-ho tot perfecte. Abaixar el nivell. Si abans arribaves fins a X, ara no pots, i has d'arribar a menys. Prioritza que és mes urgent, i la resta ja es farà. Potser pots cuinar el diumenge varios menús i els congeles per exemple. Dedicar un dia a fer neteja del pis a fondo i la resta mirar d'embrutar poc (que idilic oi? XD). Algo aixi.

Si el nen no vol sortir de casa, en part ho veig positiu, perque això és temps que pots estar a casa, és barat, i nena amb aquestes calors...!!!! Jo to vull sortir de casa jejeje. Potser mentre ell juga sol tu pots estendre una rentadora, per dir algo. I el mateix et dic, potser no podeu fer ara mateix X activitats, pero tot és passatger, ja arribarà el dia que voldrà estar tot el dia fora jejeje Ara doncs feu activitats senzilles a casa (contes, jocs de taula, titelles, pintar... no sé jocs per la seva edat....), intenta gaudir dels petits moments. Jo crec que en el fons el nen el que vol és la teva atenció. És igual l'activitat realment, no? Ell deu voler que la seva mare estigui per ell... no sé, intenta fer cosetes petites amb ell i ja està.

I accepta l'ajuda dels pares i familia. Si se'l poden quedar 1 dia sencer o que es quedi a dormir a casa seva, doncs mira, això que guanyes per tu. Temps per fer la casa o temps per quedar amb les amigues o el que et convingui. Crec que és important trobar un moment per a tu i/o per a la parella, sense el nen. No et sentis culpable per deixar-lo un moment o un dia, és lo més normal del món, i potser per ell també li va bé una mica de canvi de rutina.... serà com anar de colonies una nit jeje

Resumint, intenta no sentir-te culpable i ves fent segons vegis... si has d-afluixar el ritme l'afluixes. Intenta buscar ajuda en els que et rodejen: potser una tarda amb una amiga prenent un cafè et permet desfogar-te i carregar piles...

Molts anims nena, tu tranquila que tot s'arreglarà. A la vida tot són etapes, i a vegades va bé que ens recordin que tot és passatger, tan per be com per mal, per ser conscients que no hi ha mal que duri 100 anys, i que la vida s'ha de gaudir tot el que es pugui. Sobretot confia en tu, i tranquila.

Tot això ho has parlat amb la parella? Que et diu ell??? Potser ell tb se sent malament.... potser si us recolzeu l'un a l'altre feu mes pinya i relativitzeu les coses.

Anims :-()-)
Imatge
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1147
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: Saturada i culpable

EntradaAutor: Anna Maria » dg. juny 25, 2017 5:37 pm

Ostres Jaruma, jo fa un temps vaig crear un post també per desfogar-me.
En aquell moment, com sempre, em va anar molt bé sentir-me acompanyada, i saber que no era l'única que estava a punt de petar. No soluciona els problemes, però no sé, et sents diferent. També em va anar molt bé buidar el pap, com has fet tu amb aquest post.
Sentia que havia de respondre al post, perquè diria que ens seguim la pista una a l'altra, i tinc la necessitat que sàpigues que estic aquí, no sé.
De comú entre tu i jo, crec, hi ha una exigència molt grossa cap a nosaltres mateixes, ja ni pensem en el que dirà la gent, perquè nosaltres som unes jutges implacables de nosaltres mateixes. Sentim que per estar bé nosaltres, els altres han d'estar perfectament, i ens oblidem que si no estem bé nosaltres els altres no ens veuran bé i no estaran com nosaltres volem. Aix, quin embolic de frase, jjejeje
Jo, ara, intento, quan l'Isaac està dormint, tenir una estoneta per mi, que intentava trobar-la abans però com tu bé dius, em sentia culpable, i si al cap de 5 minuts que estava llegint me n'adonava, parava i me n'anava a "fer feina". El meu desfogament va coincidir amb una discussió molt grossa que vaig tenir amb la meva parella, i per exemple, ara està a la plaça amb l'Isaac i jo m'he quedat a casa a mirar Internet, i al matí han anat a buscar caragols i jo he pogut netejar les persianes. M'ha sabut greu no anar-hi, perquè voldria fer coses els tres, però en comptes de guardar-m'ho per mi, li he explicat a la meva parella, a vegades crec que ens guardem molt el que sentim i pensem, ens tanquem per no fer patir als demés (que no sempre va millor).
Molts ànims companya, intenta buscar el camí per a que et trobis millor.
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Imatge
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Imatge
Imatge
Al juliol al Club de lectura del SP llegim El color porpra d'Alice Walker. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Clara13
:: gosset
:: gosset
Entrades: 415
Membre des de: dc. nov. 20, 2013 11:40 am

Re: Saturada i culpable

EntradaAutor: Clara13 » dl. juny 26, 2017 6:26 am

Hola Jaruma!

Primer de tot molts ànims. La maternitat és realment dura, però has de saber que totes (i tots) ens hem sentit com tu alguna vegada. Com saps el meu fill té gairebé la mateixa edat que el teu i també és molt actiu, i és fàcil que en determinats moments et sentis sobrepassada. Sense anar més lluny ahir vespre el pobre em demanava que li llegís un conte al llit i no vaig poder de lo cansada que estava. Després vaig sentir una culpa terrible.

Tema parella també és complicat. Depèn molt del caràcter de cadascú, del moment en que us trobeu i de les ganes o èmfasi que posi cada un per millorar les coses. Per mi la base és la comunicació, parlar de les coses que ens molesten o ens saturen . Nosaltres hem acusat sobretot la intimitat, arribes al vespre que ets gairebé un cadàver i no tens esma per res. Quan el nen s'adormia anavem corrents al llit però per dormir, hahaha! Ara ja fa temps que les coses han tornat a la normalitat i per sort tenim estones per nosaltres. Com et diuen les companyes, penso que cal que trobis moments no només per la parella sino per tu sola, que facis alguna activitat que t'ajudi a desconnectar i desestresar-te, com ara practicar algun esport o simplement quedar amb les amigues per fer un cafè. Amb criatures de pel mig és fàcil que caiguem sovint en la desidia, ens cuidem menys i no tinguem ganes de fer res per que el nivell d'esgotament físic i mental és tan gran que al final et rellisca tot. Cal però fer petites injeccions d'energia, com et diuen més amunt. Busca coses per fer que t'aportin algo, activitats, sortides, anar a fer un cafè sola mentre llegeixes un bon llibre...el que sigui que t'agradi i que suposi estar sola amb tu mateixa una estona, com qui rep un regal. Veuràs com aquests petits moments t'atorguen altres sensacions, molt més positives. Si et preocupa haver agafat pes doncs reverteix la situació. Marca't unes pautes d'alimentació saludable i surt a fer exercici. Si a més ho pots fer en grup, amb amigues i demés, veuràs com a més sents que desconnectes de l'entorn rutinari i et sentiràs molt millor.

I així amb tot. Tenir una actitud positiva és la base pels grans canvis. I sobretot no torturar-te massa amb el que fem bé i malament. Tots intentem fer-ho el millor que podem o sabem, és ben normal que ens poguem equivocar en algun moment. Del contrari, no seriem humans.

Ànims! :ok:
jaruma
:: tigre
:: tigre
Entrades: 774
Membre des de: dt. set. 18, 2012 8:28 pm

Re: Saturada i culpable

EntradaAutor: jaruma » dj. juny 29, 2017 5:00 pm

Moltes gràcies per totes les respostes! Us contesto en conjunt perquè si no és massa llarg i no contestaré mai al final!

Crec que ho he portat tan malament, en part pel fet de no dormir. Ara dormo entre 5 i 7 hores a les nits, i noto un canvi molt gran en el meu humor si algun dia dormo menys. 3 anys dormint menys de 4 hores al dia passen factura! :-o00m

També teniu tota la raó en que necessito temps per mi mateixa, em tinc totalment descuidada. Ni llegeixo, ni escolto música, ni escric, ni camino, ni faig la majoria de coses que abans m'agradaven. Està clar que estar amb el meu fill m'omple i m'encanta, però si em descuido a mi mateixa, la cosa reventa per algun lloc.

Amb la parella hem perdut gran part de la comunicació, i la veritat és que és un tema que tinc pendent i que evito bastant. Ell opina com tothom, que he de dedicar-me temps, que he de retrobar-me, etc. Però de vegades no és prou conscient de com és de difícil per mi trobar el moment, tot i que se sent malament per no poder ajudar gaire.

Ara he canviat d'horari i a les tardes el nen està fent migdiades molt llargues, així que entre una cosa i altra estic molt més positiva i relaxada. Intentaré fer tot el possible per seguir així!

Moltes gràcies a totes altra vegada! :-()-)
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1147
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: Saturada i culpable

EntradaAutor: Anna Maria » dv. juny 30, 2017 10:19 am

Aquí estem, Jaruma!
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Imatge
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Imatge
Imatge
Al juliol al Club de lectura del SP llegim El color porpra d'Alice Walker. T'apuntes?

Torna a “La maternitat/paternitat”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: