Saturada i culpable

Reflexions sobre criança, educació i tot els que ens aporta ser pares/mares
jaruma
:: tigre
:: tigre
Entrades: 792
Membre des de: dt. set. 18, 2012 8:28 pm

Saturada i culpable

EntradaAutor: jaruma » dv. juny 23, 2017 8:10 pm

Hola,

Escric només per desfogar-me, però és que ja fa temps que em sento "saturada". No sé si és normal, però amb el naixement del meu fill vaig canviar molt, ell va passar a ser la meva única i absoluta prioritat. La relació de parella es va espatllar bastant, vaig deixar de cuidar-me en general, tot el meu temps va passar a ser per ell o per netejar la casa, no vaig dormir a les nits perquè em despertava cada hora... etc.

Ara ja té 3 anys, i just ara començo a poder dormir 6 hores les nits bones. He guanyat 15 kg i mals hàbits per no tenir temps de res. La relació de parella està millor, però ni de lluny com abans. Segueixo sense temps lliure, perquè quan deixo el nen a casa la meva mare, tot i que s'adoren i s'ho passen pipa, em sento culpable (ja el deixo vàries hores al dia per anar a treballar), i el meu home per problemes de salut la majoria de cops no es pot quedar amb ell. També per aquests mateixos problemes no pot ajudar pràcticament gens a casa, així que jo m'ocupo de tot, a més de treballar fora mitja jornada.

Quan tinc un dia lliure, com avui, enlloc de gaudir-lo m'amargo. Fa massa calor per anar enlloc, el nen no vol.sortir de casa de cap de les maneres, i només que vol jugar. I jo no ho aguanto. Li dono mil excuses, li dic que he de fer feina per casa (que és cert, però tampoc tota l'estona), jugo 5 minuts i ja me'n vaig a fer alguna cosa. I a la tarda és pitjor, perquè no vol fer migdiada i està trapella i irritable, i jo em poso dels nervis i m'enfado o li dic alguna cosa de la que me'n penedeixo al moment. I clar, em sento fatal.

Tot el dia vaig amunt i avall, que si a casa la iaia i a treballar i a recollir-lo, etc. I els caps de setmana tampoc no fem res especial mai, perquè el pare als matins dorm, el nen dorm a les tardes o està que no s'aguanta, i jo estic de mal humor i tensa tot el dia.

I em sento culpable perquè em queixo molt més que el pare, que és qui té problemes de salut, i perquè el pobre fill meu no té la culpa de res. De vegades veig al pare o a l'àvia jugant amb ell, i em sento.malament, perquè jo no puc gaudir-ho. Abans sí, però ara m'assec amb ell i al moment vull aixecar-me. I m'agradaria fer mil coses, des de manualitats a jocs de tot tipus, però en el moment ho rebutjo. Només gaudeixo una mica quan sortim junts al carrer, però és un nen que no vol sortir mai, i quan sortim de seguida vol tornar. I em sento malament per no estar gaudint més d'ell.

Ai, en fi. Al menys ja m'he desfogat, gràcies per llegir :-()-)
Avatar de l’usuari
kabbisa
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1381
Membre des de: dc. feb. 23, 2011 5:33 pm
Ubicació: Barcelona / Cabrils

Re: Saturada i culpable

EntradaAutor: kabbisa » ds. juny 24, 2017 8:53 am

Necessites fer algo PER TU.
Sortir de la maternitat i dedicar-te una estona a tu soleta, sense nen ni feina ni pare pel mig. Deixes el nen amb els avis i marxa mitja tarda o mig matí a fer algo que t'agradi (no que necessitis fer, no, algo que realment et moli)
Veuràs que és un xute d'energia!!
02.feb.11: 1a eco: 2cm 9setm
05.set.11 : DPP : DPR

"Quiérele cuando menos lo merezca, porque será cuando más lo necesite"
Avatar de l’usuari
VespresVerds
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 513
Membre des de: ds. gen. 18, 2014 11:13 am

Re: Saturada i culpable

EntradaAutor: VespresVerds » ds. juny 24, 2017 12:37 pm

Necessites equilibri. Per ser feliços necessitem ser tot allò que som, no només una part. I a vegades, encara que costi, cal esforçar-se per sortir del cercle viciós.
Marca't un horari, igual que amb la feina, però amb les coses de casa, el teu oci i el teu fill. Jo crec que quan tinguis aquest equilibri establert, et sentiràs molt millor. I no, no et sentis culpable perquè el teu fill es quedi amb l'àvia, amb el pare o amb la veïna. El teu fill l'has tingut tu i és la teva responsabilitat però això no vol dir que també hi hagi altres persones importants en la seva vida que se'n cuidin i gaudeixin d'ell, segur que per ells no és cap càrrega, al contrari.
Avatar de l’usuari
Inda
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 544
Membre des de: ds. gen. 08, 2011 11:02 pm

Re: Saturada i culpable

EntradaAutor: Inda » ds. juny 24, 2017 5:28 pm

Lo més fàcil de dir, lo més difícil de fer i el més important és deixar de sentir-te culpable.

Qui més qui menys, amb una situació o una altra, ens hem sentit així de saturades i ens mereixem gaudir!! I per poder estar bé amb l'entorn lo primer és estar bé amb un mateix. L'equilibri del que parla Vespresverds m'agrada molt! És possible que arribar a aquesta situació és perquè hi ha alguna cosa que estem descuidant i deixant de banda perquè el dia a dia ens menja. I acostumen a ser les nostres necessitats. Si poguessis escollir, què faríes ara mateix? Mira de trobar el moment per fer-ho. Gaudeix, respira i quan tornis les coses estaran una mica millor. Necessitem rutines també per uns mateixos, moments per fer el que realment volem i ens fan sentir que també som part important que hem de cuidar.
Imatge
Imatge
ImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatge
Imatge
ImatgeImatgeImatgeImatge
crunchi
:: pantera
:: pantera
Entrades: 854
Membre des de: dj. ago. 08, 2013 12:51 pm

Re: Saturada i culpable

EntradaAutor: crunchi » dg. juny 25, 2017 9:08 am

Hola Jaruma!

Jo no sóc qui per donar consells pq encara estic embarassada, i no estic en la teva situació, pero ja veig que trobar-se en la teva situació és més fàcil del que ens pensem: trobar-nos saturades i sentir-nos culpables.

Vist des de fora, jo crec que la situació et té desbordada, i no m'estranya, no és la situació més idílica. Pero jo crec que el que hauries de fer és, primer d tot, intentar treure la part positiva de la situació i deixar-te ajudar, i sobretot, no exigir-te tant!!!! Perque dóna la sensació que vols arribar a tot arreu i no pots, i llavors explotes (cosa normal clar). Jo crec que ja fas prou en anar a treballar i ocupar-te del marit/nen/casa, que això sense ajuda de ningú, ja és prou dur. Dit això, jo intentaria deixar mes apartat el tema casa.... si avui no pots plegar roba (per exemple) ja ho faràs demà. Si avui arribes a ksa cansada de treballar i vols estar al sofà amb el nen, doncs ho fas. No sé si la familia et pot ajudar ocupant-se del menjar, poder podeu dinar junts a casa dels avis o ta mare et por portar algun tupper.... no sé. Pero bueno, la idea és organitzar-te i fer el que puguis, sense voler arribar a tot ni pretendre tenir-ho tot perfecte. Abaixar el nivell. Si abans arribaves fins a X, ara no pots, i has d'arribar a menys. Prioritza que és mes urgent, i la resta ja es farà. Potser pots cuinar el diumenge varios menús i els congeles per exemple. Dedicar un dia a fer neteja del pis a fondo i la resta mirar d'embrutar poc (que idilic oi? XD). Algo aixi.

Si el nen no vol sortir de casa, en part ho veig positiu, perque això és temps que pots estar a casa, és barat, i nena amb aquestes calors...!!!! Jo to vull sortir de casa jejeje. Potser mentre ell juga sol tu pots estendre una rentadora, per dir algo. I el mateix et dic, potser no podeu fer ara mateix X activitats, pero tot és passatger, ja arribarà el dia que voldrà estar tot el dia fora jejeje Ara doncs feu activitats senzilles a casa (contes, jocs de taula, titelles, pintar... no sé jocs per la seva edat....), intenta gaudir dels petits moments. Jo crec que en el fons el nen el que vol és la teva atenció. És igual l'activitat realment, no? Ell deu voler que la seva mare estigui per ell... no sé, intenta fer cosetes petites amb ell i ja està.

I accepta l'ajuda dels pares i familia. Si se'l poden quedar 1 dia sencer o que es quedi a dormir a casa seva, doncs mira, això que guanyes per tu. Temps per fer la casa o temps per quedar amb les amigues o el que et convingui. Crec que és important trobar un moment per a tu i/o per a la parella, sense el nen. No et sentis culpable per deixar-lo un moment o un dia, és lo més normal del món, i potser per ell també li va bé una mica de canvi de rutina.... serà com anar de colonies una nit jeje

Resumint, intenta no sentir-te culpable i ves fent segons vegis... si has d-afluixar el ritme l'afluixes. Intenta buscar ajuda en els que et rodejen: potser una tarda amb una amiga prenent un cafè et permet desfogar-te i carregar piles...

Molts anims nena, tu tranquila que tot s'arreglarà. A la vida tot són etapes, i a vegades va bé que ens recordin que tot és passatger, tan per be com per mal, per ser conscients que no hi ha mal que duri 100 anys, i que la vida s'ha de gaudir tot el que es pugui. Sobretot confia en tu, i tranquila.

Tot això ho has parlat amb la parella? Que et diu ell??? Potser ell tb se sent malament.... potser si us recolzeu l'un a l'altre feu mes pinya i relativitzeu les coses.

Anims :-()-)
Imatge
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1265
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: Saturada i culpable

EntradaAutor: Anna Maria » dg. juny 25, 2017 5:37 pm

Ostres Jaruma, jo fa un temps vaig crear un post també per desfogar-me.
En aquell moment, com sempre, em va anar molt bé sentir-me acompanyada, i saber que no era l'única que estava a punt de petar. No soluciona els problemes, però no sé, et sents diferent. També em va anar molt bé buidar el pap, com has fet tu amb aquest post.
Sentia que havia de respondre al post, perquè diria que ens seguim la pista una a l'altra, i tinc la necessitat que sàpigues que estic aquí, no sé.
De comú entre tu i jo, crec, hi ha una exigència molt grossa cap a nosaltres mateixes, ja ni pensem en el que dirà la gent, perquè nosaltres som unes jutges implacables de nosaltres mateixes. Sentim que per estar bé nosaltres, els altres han d'estar perfectament, i ens oblidem que si no estem bé nosaltres els altres no ens veuran bé i no estaran com nosaltres volem. Aix, quin embolic de frase, jjejeje
Jo, ara, intento, quan l'Isaac està dormint, tenir una estoneta per mi, que intentava trobar-la abans però com tu bé dius, em sentia culpable, i si al cap de 5 minuts que estava llegint me n'adonava, parava i me n'anava a "fer feina". El meu desfogament va coincidir amb una discussió molt grossa que vaig tenir amb la meva parella, i per exemple, ara està a la plaça amb l'Isaac i jo m'he quedat a casa a mirar Internet, i al matí han anat a buscar caragols i jo he pogut netejar les persianes. M'ha sabut greu no anar-hi, perquè voldria fer coses els tres, però en comptes de guardar-m'ho per mi, li he explicat a la meva parella, a vegades crec que ens guardem molt el que sentim i pensem, ens tanquem per no fer patir als demés (que no sempre va millor).
Molts ànims companya, intenta buscar el camí per a que et trobis millor.
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Imatge
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Imatge
Imatge
Al novembre al Club de lectura del SP llegim La lladre de llibres de Markus Zusak. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Clara13
:: gosset
:: gosset
Entrades: 417
Membre des de: dc. nov. 20, 2013 11:40 am

Re: Saturada i culpable

EntradaAutor: Clara13 » dl. juny 26, 2017 6:26 am

Hola Jaruma!

Primer de tot molts ànims. La maternitat és realment dura, però has de saber que totes (i tots) ens hem sentit com tu alguna vegada. Com saps el meu fill té gairebé la mateixa edat que el teu i també és molt actiu, i és fàcil que en determinats moments et sentis sobrepassada. Sense anar més lluny ahir vespre el pobre em demanava que li llegís un conte al llit i no vaig poder de lo cansada que estava. Després vaig sentir una culpa terrible.

Tema parella també és complicat. Depèn molt del caràcter de cadascú, del moment en que us trobeu i de les ganes o èmfasi que posi cada un per millorar les coses. Per mi la base és la comunicació, parlar de les coses que ens molesten o ens saturen . Nosaltres hem acusat sobretot la intimitat, arribes al vespre que ets gairebé un cadàver i no tens esma per res. Quan el nen s'adormia anavem corrents al llit però per dormir, hahaha! Ara ja fa temps que les coses han tornat a la normalitat i per sort tenim estones per nosaltres. Com et diuen les companyes, penso que cal que trobis moments no només per la parella sino per tu sola, que facis alguna activitat que t'ajudi a desconnectar i desestresar-te, com ara practicar algun esport o simplement quedar amb les amigues per fer un cafè. Amb criatures de pel mig és fàcil que caiguem sovint en la desidia, ens cuidem menys i no tinguem ganes de fer res per que el nivell d'esgotament físic i mental és tan gran que al final et rellisca tot. Cal però fer petites injeccions d'energia, com et diuen més amunt. Busca coses per fer que t'aportin algo, activitats, sortides, anar a fer un cafè sola mentre llegeixes un bon llibre...el que sigui que t'agradi i que suposi estar sola amb tu mateixa una estona, com qui rep un regal. Veuràs com aquests petits moments t'atorguen altres sensacions, molt més positives. Si et preocupa haver agafat pes doncs reverteix la situació. Marca't unes pautes d'alimentació saludable i surt a fer exercici. Si a més ho pots fer en grup, amb amigues i demés, veuràs com a més sents que desconnectes de l'entorn rutinari i et sentiràs molt millor.

I així amb tot. Tenir una actitud positiva és la base pels grans canvis. I sobretot no torturar-te massa amb el que fem bé i malament. Tots intentem fer-ho el millor que podem o sabem, és ben normal que ens poguem equivocar en algun moment. Del contrari, no seriem humans.

Ànims! :ok:
jaruma
:: tigre
:: tigre
Entrades: 792
Membre des de: dt. set. 18, 2012 8:28 pm

Re: Saturada i culpable

EntradaAutor: jaruma » dj. juny 29, 2017 5:00 pm

Moltes gràcies per totes les respostes! Us contesto en conjunt perquè si no és massa llarg i no contestaré mai al final!

Crec que ho he portat tan malament, en part pel fet de no dormir. Ara dormo entre 5 i 7 hores a les nits, i noto un canvi molt gran en el meu humor si algun dia dormo menys. 3 anys dormint menys de 4 hores al dia passen factura! :-o00m

També teniu tota la raó en que necessito temps per mi mateixa, em tinc totalment descuidada. Ni llegeixo, ni escolto música, ni escric, ni camino, ni faig la majoria de coses que abans m'agradaven. Està clar que estar amb el meu fill m'omple i m'encanta, però si em descuido a mi mateixa, la cosa reventa per algun lloc.

Amb la parella hem perdut gran part de la comunicació, i la veritat és que és un tema que tinc pendent i que evito bastant. Ell opina com tothom, que he de dedicar-me temps, que he de retrobar-me, etc. Però de vegades no és prou conscient de com és de difícil per mi trobar el moment, tot i que se sent malament per no poder ajudar gaire.

Ara he canviat d'horari i a les tardes el nen està fent migdiades molt llargues, així que entre una cosa i altra estic molt més positiva i relaxada. Intentaré fer tot el possible per seguir així!

Moltes gràcies a totes altra vegada! :-()-)
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1265
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: Saturada i culpable

EntradaAutor: Anna Maria » dv. juny 30, 2017 10:19 am

Aquí estem, Jaruma!
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Imatge
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Imatge
Imatge
Al novembre al Club de lectura del SP llegim La lladre de llibres de Markus Zusak. T'apuntes?
numa1982
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1700
Membre des de: dt. des. 04, 2012 10:09 pm
Ubicació: Mallorca

Re: Saturada i culpable

EntradaAutor: numa1982 » dc. ago. 09, 2017 2:42 pm

Hola!!!

Aquest estiu està essent molt dur per mi. Els meus nens de (gairebé) 4 anys, 2.5anys i 4mesos em xuclen tota l'energia. Amb el petit fem LME.

Em passa quelcom.semblant a la Jaruma, però jo mai tinc migdiada pq el gran no dorm. Pel que fa als avis, uns viuen fora i els altres aquesr estiu han marxat 1mes de viatge i, abans del viatge, tenien feina,i coses. El pare de les criatures només va tenir 10dies de vacances i quan és q casa vol dedicar,-se a fer de "manetes", que no em sembla malament però vol dir que tot el dia estic amb els nens: els llevo, vesteixo, dono esmorzars i dinars, jugo amb ells almatí i a la tarda, elsbanyo.i, sovint, també faig els sopars. A més, des que va néixer el primer,potserhi ha,hagut 30 nits en què no he hagut d'adormir-los. Els despertars del petit, evidentment, també són meus. En fi: estic cansadíssims tant físicament com mental. Ahir livaig dir alpare, plorant, que volia una estpna per mi, que no.podia més, i vaig netejar el lavabo en 30min. Després ja va,dir que voliaarreglar unacosa de casa, i de les 18.30 a les 21h un altre cop sola. Si segueixo així petaré. No puc quedar físicament amb ningú perquè els nens són moguts i no.puc petar la xerrada amb la tranquil·litat que no passarà res.

En fi, només volia compartir-ho.

Gràcies per ésser-hi!
Imatge

ImatgeImatge
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1265
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: Saturada i culpable

EntradaAutor: Anna Maria » dc. ago. 09, 2017 6:33 pm

Numa,
ostres, crec que no puc dir massa coses, normalment quan s'intenta dir alguna cosa per donar ànims és difícil, perquè... bé, que no defalleixis, que tu pots, tot i que és normal tenir aquests baixons quan no tenim suport de l'entorn, hi hagi un, dos o tres fills, feina fora de casa o no. Jo tinc un fill i per Sant Jordi la cosa va petar, vam tenir una discussió molt forta, i ara, tot i que està clar que ho haig de fer jo, ell ha entès que s'ha d'emportar una estoneta a l'Isaac a la plaça perquè jo pugui, almenys, fer la feina tranquil·la o com ara que estic escrivint aquestes línies. Espero que amb el numo arribi un dia que també sigui així, i que puguis alleugerir aquesta càrrega que sents.
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Imatge
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Imatge
Imatge
Al novembre al Club de lectura del SP llegim La lladre de llibres de Markus Zusak. T'apuntes?
crunchi
:: pantera
:: pantera
Entrades: 854
Membre des de: dj. ago. 08, 2013 12:51 pm

Re: Saturada i culpable

EntradaAutor: crunchi » dc. ago. 09, 2017 6:34 pm

Hola Numa!!
Ara que ja sóc mare (el meu petit té 27 dies) us puc entendre una mica més.
Entenc perfectament el que és no tenir temps per a tu, sentir-te frustrada per aixo, voler fer mes coses de les que el nen et permet, haver de baixar el ritme, haver de delegar, haver de donar coses per no fetes o no acabades, suspendre plans perque a ultim moment el nen s'ha posat a plorar histericament i tu encara estas per dutxar....bla bla bla. Ara si que ho visc personalment.
M'ha passat dos cops que he acabat plorant perque en tot el dia no havia aconseguit fer res, "només" teta. "Només", com si fos poc. És esgotador també, estar tot el dia mig despullada, sense haver dormit més de 2 hores seguides, tot el dia el nen al pit, i voler minimament fer el dinar per menjar algo calent. Frustració, cansament, agotament, etc

En el meu cas, un dia de bajón en plena plorera, vaig parlar amb el meu marit i bueno, ens va anar be. A vegades només necessitem una abraçada i buidar el pap. Volia que entengués com em sento, que si no faig el dinar no és pq m'estigui tocant el nas (ell no ho ha dit aixo, m'ho dic jo q soc moooolt exigent i vull arribar a tot, i ara no es pot clar), o lo important que és per mi poder dutxar-me, ni que sigui dutxar-me rapidament en 5min. I clar, ell em deia q ell tb col.laborava a casa, q anava a comprar, q anava a treballar... pero jo li deia q jo el necessitava tb emocionalment, no només pel tema d la logística, q esta bé també, pero no sé, per mi tb és important q m'escolti quan parlo, pq no tinc ningu mes amb qui parlar.... Que em recolzi, que m'entengui. I va quedar prou clar. Quan ve a casa se'l queda perque jo em pugui dutxar o pugui menjar a la taula. Pero bueno, despres soc jo qui el sent plorar i ho deixo tot per donar-li la teta. :-D

Jo crec Numa que és completament normal el q et passa, tens 3 nens, aixi que ha de ser duríssim passar-ho sola. No sé pq el teu marit es dedica a la casa just quan li acabes d'explicar com et sents i què esperes d'ell. Entenc que vas ser prou clara, no? No sé, jo insistiria. Li tornaria a dir. Que quan estigui a casa necssites q ell tb participi en la vida dels nens, no de la casa. La casa no plora ni reclama a ningú, ni passa gana ni fred. Els nens si. Li diria que els nens son dels dos, no només teus. I jo ho sento, seré dura i radical, i em poso on no em demanen, pero li diria que si aquesta és la seva idea de la paternitat, va molt equivocat. No sé, li fotria molta canya Numa. Es que no és just que te n'ocupis només tu, quan ell també té temps, l'unic que el poc temps q té el dedica a altres coses en comptes de dedicar-se als nens, que ara son la prioritat. I prioritat és tb que sigueu un equip, i on un no arriba, arribi l'altre. No només tu has d'arribar a tot arreu, no?

Jo aquests dies estic millor. Vaig coneixent al nen, els seus horaris, i més o menos ens apanyem. Tinc dies que tb em sento frustrada, pero intento pensar aixo, q és temporal, que aprofiti en mirar-me'l molt jejeje ara q és tan petit... i bueno, intento fer fins on puc, i si no puc, doncs no es fa i demà serà un altre dia. Avui per exemple no he pogut anar a ls classes de lactancia, no m'he organitzat be i el nen plorava quan haviem de marxar i jo emcara m'havia de dutxar, ja arribavem tard.... total, canvi de plans i hem fet siesta tots dos. Avui no he pogut fer el q volia, pero ahir per exemple si q vaig poder fer el q tenia planejat, aixi q soc optimista i penso aixo, que hi ha dies de tot. I segur q tindré dies bons i dies no tant bons, segur!!!! Aixo acaba d començar!!!! <:-< pero Numa, la parella si la tens, és fonamental. Si no tinguessim parella ho fariem tot soles, pero es que si q la tenim la parella!!! Ha d'actuar com a tal.

Em sap greu que no tinguis ajuda de ningu... ostres, ningú et pot donar un cop de mà?? I quedar amb altres mares q coneguis del cole dels nens o aixi???

Es que t'aniria bé poder desconnectar una mica.....

Perdó pel rollo, es nota que no quedo amb ls amigues jejejeje

:-()-) parlem!!
Imatge
jaruma
:: tigre
:: tigre
Entrades: 792
Membre des de: dt. set. 18, 2012 8:28 pm

Re: Saturada i culpable

EntradaAutor: jaruma » dv. ago. 11, 2017 9:04 pm

Hola Numa! Ostres, i jo amb un em queixo, no em puc imaginar amb tres!!

Això de tenir una estona per tu i dedicar-la a netejar el lavabo m'ha recordat tant a mi... Ara ja no, perquè ja puc fer feina encara que ningú estigui per ell (mira vídeos, o juga pel seu compte...), però els primers dos anys, si tenia un segon lliure, era per netejar la casa! El meu home em deia "aprofita! Llegeix! Vés a passejar!". Però després de passar tot el dia veient el desastrre de casa que tenia, el que més volia fer era netejar-la! I ara m'adono que tampoc estava tan malament, però vaig agafar el costum de pensar tota l'estona en coses que s'havien de fer mentre jo m'ocupava del.nen, i això em frustrava moltíssim.

Penso com les companyes, crec que hauries de parlar amb la teva parella i repartir-vos una mica el temps. Programar per exemple una tarda a la setmana per tu, o si no pot ser una tarda sencera, doncs unes hores. O ni que siguin només 30 minuts diaris. Com a mínim podràs saber que cada dia tindràs una estona per tu. Per netejar, depilar-te, passejar, o fer el que vulguis.

A mi em passava com el que comenta la Crunchi, que el meu home volia estar amb el nen, però jo en quant el sentia plorar ja corria a agafar-lo, i això a sobre creava molta tensió en la parella. Però tard o d'hora es necessita un temps per una mateixa. Jo he trigat 3 anys per aconseguir-ne una mica, però clar, tu si esperes que el teu petit arribi als 3, ja portaràs 7 anys sense ni un segon per tu, i això no es pot aguantar!

Parleu-ho, necessites que t'ajudi encara que sigui una mica. I si coneixes gent amb nens, jo també et recomano quedar-hi, a mi m'ajuda molt a relativitzar. A un parc de boles, per exemple, els nens juguen en un entorn segur (tot i que jo pateixo igualment!), i tu pots parlar, encara que tinguis el petit a coll. Amb gent sense fills ja és més complicat...

En fi, t'envio molts ànims, i i programa't temps per tu, no deixis que la situació et cremi més, perquè al final et bloqueges i cada cop estàs pitjor :-()-) Cuida't!

Torna a “La maternitat/paternitat”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: