PARES i MARES DE 20 A 25 ANYS

Reflexions sobre criança, educació i tot els que ens aporta ser pares/mares
Avatar de l’usuari
MamadeEmma
:: poltre
:: poltre
Entrades: 609
Membre des de: dl. gen. 14, 2008 1:15 am
Ubicació: Granollers

Re: PARES i MARES DE 20 A 25 ANYS

EntradaAutor: MamadeEmma » dc. març 11, 2009 10:40 pm

ostres sandra, quin video tan maco i la lletra de la cançó...ufff...he plorat i tot...es molt emotiva. Gràcies per compartir-la.

Jo també m'apunto a donar petons a totes les mames i les futures mames del socpetit!!! neukiss-)
ImatgeImatge

ImatgeImatge
Avatar de l’usuari
Irina
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3858
Membre des de: dg. feb. 11, 2007 1:20 pm
Ubicació: Irlanda

Re: PARES i MARES DE 20 A 25 ANYS

EntradaAutor: Irina » dc. març 11, 2009 11:23 pm

:-D :-D :-D :-D
catxis! no puc entrar al sorteig!
Avatar de l’usuari
Momo
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4884
Membre des de: ds. gen. 12, 2008 2:09 pm
Ubicació: Andorra
Contacta:

Re: PARES i MARES DE 20 A 25 ANYS

EntradaAutor: Momo » dc. març 11, 2009 11:32 pm

Sandra, és preciosa la cançó! Jo també m'he emocionat. Gallino de pièl per todo el braço. ;-)
Avatar de l’usuari
Azzure
:: dinosaure
Entrades: 5227
Membre des de: dv. gen. 18, 2008 2:42 pm
Ubicació: Mallorca
Contacta:

Re: PARES i MARES DE 20 A 25 ANYS

EntradaAutor: Azzure » dj. març 12, 2009 10:25 am

Sandra gràcies per compartir aquesta cançó. Jo ja l'havia escoltada però no he pogut evitar tornar a emocionar-me i agrafar a la Marta per omplir-la a petons.
Sé que totes nosaltres, mares, independentment de l'edat que tenim, compartim un mateix sentiment. I és que ser mare és una experiència ÚNICA, INOLVIDABLE, que no canviaríem PER RES DEL MÓN, que NO ES POT EXPLICAR amb paraules i que ningú que no sigui MARE pot entendre, oi que sí? És tan emocionant tot el procés... la concepció, l'embaràs, els moviments a dins teu, el dolor, el part-naixement, i tot el cúmul de sensacions i sentiments que venen després... :love: I estic feliç de poder compartir tots aquests mateixos sentiments amb gent com sou vosaltres >.-<:

Ah, i jo quasi que prefereixo quedar fora del sorteig, que em costarà més el bitllet d'avió :r)
Imatge
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Irina
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3858
Membre des de: dg. feb. 11, 2007 1:20 pm
Ubicació: Irlanda

Re: PARES i MARES DE 20 A 25 ANYS

EntradaAutor: Irina » dj. març 12, 2009 12:18 pm

:-D :-D :-D
clar, l'avio! aixo tambe ho hauria de tenir en compte! es que jo ja pensava en quants sobres de cuajda podria comprar....
Avatar de l’usuari
lacruitxi
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3952
Membre des de: dg. març 30, 2008 6:47 pm

Re: PARES i MARES DE 20 A 25 ANYS

EntradaAutor: lacruitxi » dj. març 12, 2009 12:28 pm

ostres sandra, quina cançó!!!! és preciosa... m'han saltat les llàgrimes...
Gràcies per compartir-la!!!
Imatge

Imatge

ImatgeImatgeImatgeImatgeImatge
Avatar de l’usuari
tsunade
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1503
Membre des de: dg. març 16, 2008 7:24 pm
Ubicació: El Maresme!

Re: PARES i MARES DE 20 A 25 ANYS

EntradaAutor: tsunade » dj. març 12, 2009 8:58 pm

Varies coses:

1- No entenc la gracieta del bacon, si algú ho enten seria tan amable d'explicar-m'ho?
2- Voleu dir que entre totes no n'hem fet hungrà massa, d'aquest assumpte? Voleu dir que no tenim suficient amb els problemes quotidians que SI tenen importància com per tenir la pell tan fina?

Sempre que es toca el mateix tema es fan dos bàndols, els partidaris de ser pares grans, o de ser-ho joves, quan:

1- No sempre es pot tenir els fills quan un vol, per motius econòmics, per motius d'espai, per motius físics.
2- Ens queixem dels estereotips i després nosaltres som les primeres en aplicar-los.

Ningú te la raó absoluta perquè:

1- Es pot ser molt bona mare jove (espero ser-ho per tu, Rogeret!) o molt eixelebrada. Es pot ser molt bona mare gran o molt passota. Es pot ser passota i eixelebrada, i ser jove. Es pot ser eixelebrada i passota, i ser gran.

2- Cada cas és un mon.

Dit això.
Quin problema hi ha? No sou felices, les que sou mares, tingueu l'edat que tingueu?
No ens hauriem de recolzar, perquè compartim aquesta condició de mare o pel desitg que tenim de ser-ho?
No és un mateix, qui decideix si està preparat o no? Algú ha estat obligada a ser mare jove, o a tenir-los als 30 llargs?
No som cadascuna, la millor mare pel nostre fill?

Jo no se quin problema teniu però de debó, encara no ha arribat la primavera.

PD: Facis el que facis, al llarg de la maternitat, no podràs contentar mai a tothom. MAI. Tingues prou amb contentar-te a tu mateixa, mare.
Avatar de l’usuari
Pukeko
:: dinosaure
Entrades: 6391
Membre des de: ds. oct. 14, 2006 1:09 pm

Re: PARES i MARES DE 20 A 25 ANYS

EntradaAutor: Pukeko » dj. març 12, 2009 9:17 pm

Dona Tsunade, problema cap, només estem debatint....
Avatar de l’usuari
tsunade
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1503
Membre des de: dg. març 16, 2008 7:24 pm
Ubicació: El Maresme!

Re: PARES i MARES DE 20 A 25 ANYS

EntradaAutor: tsunade » dj. març 12, 2009 9:20 pm

Si Puke, debatint, però saps tant be com jo que la ratlla que creua el debat i el mal rotllo és molt fina ;)

Disfruteu totes dels vostres petits tingueu l'edat que tingueu!
Avatar de l’usuari
marchita
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2850
Membre des de: ds. set. 03, 2005 3:07 pm

Re: PARES i MARES DE 20 A 25 ANYS

EntradaAutor: marchita » dj. març 12, 2009 10:16 pm

Creo q el problema del debate es q no es lo mismo debatir charlando q escribiendo. A la hora de leer lo escrito no interpretas las cosas igual y de ahi los problemas. NADIE ha dicho q las q sois jovenes sois peores madres...NADIE puede decir eso. Lo que no veo normal es q se juzgue a una mujer de 35-39 años como "mayor" ...por dios pero en q mundo vivimos!!!!!! 39 años es se una mujer joven (no dire niña pero casi)
Pues yo voy a contar mi caso tan sincero como es, quiza a alguien le parezca loca pero asi es y asi lo cuento.
Yo vivia la mar de feliz siendo una mujer de 30 años con pareja pero sin hijos y sin ganas de tenerlos. Era joven y todos los fines de semana me reunia en casa de una de mis amigas (junto con mi hermana Sol) y saliamos por ahi hasta las tantas. Lo pasabamos genial. En verano nos ibamos a Menorca y ademas de playa luego teniamos nuestras fiestas. Despues de pasar por la cosa mas dura del mundo (la muerte de mis padres) Sol y yo nos fuimos a vivir juntas y poco a poco volvimos a salir adelante, volvimos a salir y a pasarlo bien y desde luego no pasaba por mi cabeza tener un bebe....Soy una mala madre? No!!!!!! no estaba dentro de mis planes por ahora...Pero la vida cambia cuando te haces un test de embarazo (por un retraso) y resulta q sale positivo. Yo tenia pareja pero no vivia con él eramos simplemente novios...Por la cabeza me pasaron mil cosas...lloraba pq no era lo q esperaba y por un momento (bueno para ser sincera varios momentos) pense en finalizar aquel embarazo q no queria pero finalmente me di cuenta q en 48 horas ya no podia echar marcha atras, ya habia empezado a desarrollarse dentro de mi un sentimiento q termino de confirmarse en cuanto vi el corazon latiendo....Tuve 9 meses para deshacer toda mi vida de juergas y para empezar a tomar conciencia de que tendria un hijo y la vida me daria un giro. Lo mas duro fue dejar a mi hermana y empezar una nueva vida con mi pareja, claro q le queria pero como vivir sin mi hermana? Los primeros dias (empece a vivir con el cuando estaba de 7 meses) no paraba de llorar por un lado tenia una ilusion y por otra echaba de menos mi vida pero poco a poco me adecue y hoy soy muy feliz. El dia del parto cuando me dieron a mi hijo supe q no podria vivir sin él, pense q hubiera sido de mi si me lo hubiera sacado y desee no haberlo pensado nunca. Soy una madraza!!!!! creo q incluso me paso pero no puedo eviatrlo!!!!!!!!!! Adoro a mis hijos y me encanta haberlos tenido pero nunca me arrepentire de haberlo hecho a los 32...es mas creo q vivir la vida y todas las etapas de ella es importantisimo para ser madre (no para se runa buena madre sino para ser madre) sin ofender a nadie (por favor os lo pido no es para molestar) creo q a los +- 5 se juega con muñecas a los +-15 se tienen mil novietes, a los +-20 un trabajito, a los +-30 una casa...y asi sucesivamente aunq claro cada uno es libre de escojer lo q quiera. Yo no cambiaria nada de lo que hice!!!!!!!!! Yo no elegi ser madre sino q me eligieron a mi pero me alegro muchisimo pq hoy ese niño de 5 años es el amor de mis amores
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
Avatar de l’usuari
Momo
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4884
Membre des de: ds. gen. 12, 2008 2:09 pm
Ubicació: Andorra
Contacta:

Re: PARES i MARES DE 20 A 25 ANYS

EntradaAutor: Momo » dj. març 12, 2009 10:54 pm

marchita ha escrit: ...es mas creo q vivir la vida y todas las etapas de ella es importantisimo para ser madre (no para se runa buena madre sino para ser madre) sin ofender a nadie (por favor os lo pido no es para molestar) creo q a los +- 5 se juega con muñecas a los +-15 se tienen mil novietes, a los +-20 un trabajito, a los +-30 una casa...y asi sucesivamente aunq claro cada uno es libre de escojer lo q quiera. Yo no cambiaria nada de lo que hice!!!!!!!!! Yo no elegi ser madre sino q me eligieron a mi pero me alegro muchisimo pq hoy ese niño de 5 años es el amor de mis amores


Marchita, estic d'acord amb tu, però a la vegada discrepo. Crec que com a persona s'han de viure totes les etapes i gaudir de la vida, però cada vida és diferent. Jo tinc 25 anys, porto 9 anys amb el meu home i considero que he "viscut" tant o més que molta gent. He sortit de festa en plan loco, en plan tranquil, en parella... He viatjat molt, he estudiat (i continuo, però per plaer), he treballat, he tingut rotllos, novios... I a més ara sóc mare!
Crec que cadascú veu la línea a seguir a la vida (personalment crec que no existeix) segons la seva experiència. La llista d'edats i estereotips que has posat, no la comparteixo, però perquè l'has fet des de la teva experiència i segons la meva seria més aviat així: +-5 jugar amb nines, +-15 tens novio i una feina, +-20 tens una casa i una feina més estable, +- 25 tens un fill...
Però insisteixo en que aquesta llista és figurativa i no és el que penso. Jo penso que no es pot seguir un patró, que has de viure la vida (però viure en el sentit real de la paraula, no el de gaudir), cada persona, cada família, cada situació i pensament és diferent... ens hem d'adaptar a les situacions i intentar conduir i dominar la vida tant com puguem.
Avatar de l’usuari
isa
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3178
Membre des de: dj. oct. 11, 2007 1:56 pm
Ubicació: Al poble del meu cor!

Re: PARES i MARES DE 20 A 25 ANYS

EntradaAutor: isa » dv. març 13, 2009 7:02 am

Bon dia Boniques,
quin debat tenim! jejej
Jo vaig tenir la meva peque amb 25 anys, em vaig quedar embarassada amb 24, i això, com tot, ha tingut coses positives i coses "negatives", negatives entre cometes, per a mi tot ha estat positiu des del dia que vaig saber que esperava un bebe, em refereixo a que hi ha hagut algunes dificultats que potser no hagués tingut si hagués esperat uns anyets...
Entre lo positiu està que sempre he desitjat ser mare jove, feia anys que tenia molt instint maternal i no volia esperar més, desitjava moolt ser mare ja. Els meus pares ronden ja els 65 anys i m'ajuden molt amb la nena, si m'hagués esperat més anys, segur que no m'haguessin pogut ajudar tant com ho fan, ni haguessin pogut gaudir d'ella igual que ho fan. Volem tenir més nens i no tenim pressa, tenim molts anys per endavant. Tenim una vitalitat de 25 anys, que espero que tinguem igual amb 40, però no ho sé.
I entre lo negatiu d'haver estat pares joves està: que quan em vaig quedar en estat no feia ni 6 mesos que ens haviem hipotecat per el pis; jo estaba a mitja carrera i la carrera segueix a la meitat, no l'he pogut acabar entre la feina i la nena; la nostra situació econòmica no és la de la preysler, ni molt menys jejjeje, potser si haguessim esperat uns anys haguessim estat més estabilitzats econòmicament, segurament.
I segur que en tots els nostres casos, que són molt diferents cadascun, hi ha coses positives i "negatives" (entre cometes eh!), però totes tenim en comú que la nostra maternitat no la canviariem per res del món i és el millor que ens ha passat!!!!
Passeu pel post de la Pao viewtopic.php?f=35&t=6220
Imatge
Imatge
Blanca07
:: poltre
:: poltre
Entrades: 647
Membre des de: dj. oct. 09, 2008 8:20 am
Ubicació: Aquí i allà! Estressadíssimaaaaaaa

Re: PARES i MARES DE 20 A 25 ANYS

EntradaAutor: Blanca07 » dv. març 13, 2009 8:26 am

A mi em va passar més o menys com a la marchita, nosaltres no buscavem tenir un bebé però la veritat que tentàvem a la sort. (ho fèiem sense protecció).
El dia que em vaig assabentar quan vaig arribar a la consulta del ginecòleg i em van dir que estaba embarassada el món s'em va caure al damunt, sí que es veritat que sabia que podia passar però mai t'ho esperes... en aquell moment el ginecòlg em va veure la cara i em va preguntar si estava bé i li vaig dir: "si me intentas sacar sangre, ahora mismo no la encontrarias". Yo acababa d'apuntar-me aquell any a la uni per poder assolir un lloc de treball en millors condicions (parlant economicament) i de cop i volta em diuen aixo. Em va dir que tornes a la setmana segúent per veure si l'embrió seguia el seu curs o estaba mort (ja que m'ho van veure que estaba de 4 setmana i no es veia el cor)... Tota aquella setmana me la vaig passar plorant i casi sense dormir pensant les coses positives que em portaria i les negatives... He de dir també que moltes vegades vaig pensar "ojalá el embrión esté muerto" (és molt fort, però sóc realista). Jo tot el que sentia li comantava al meu comany (per sort teniem el pis i vivíem junts, que ja és molt, erem el 2 fixos i ens ho podiem permetre portar-ho endavant) i ell m'apollava en tot moment, que si volia ho teniem pero que sino, no passava res... Va arribar el moment de dri-ho a la familia, no veia el moment de dir-li a la meva mare perl fet de com s'ho pendria ( la seva opinió m'importa molt) i quan li vaig dir vaig começar a plorar (ara ho recordo i encara se'm cauen les llegrimes) pero no se si era de felicitat, de por, de com ho afrontaria... i la veritat que s'ho va pendre bé pero ella m'ho va dir ben clar:" si estas preparada tu adelante pero ten en cuenta que si sigues, has de ser la emabarazada mas feliz del mundo, que el embarazo es muy bonito y tienes que disfrutarlo a tope. Nosotros te ayudaremos en todo lo que podamos y mas." Y la veritat que així vaig fer. Supos que necessitava que algú em donés una palmadeta a l'esquena i em digués que jo ho podia fer encara que tingués 23 anys.
Si que vaig passar mooooolts dies pensant que faraia amb la nena quan tingues que tornar a treballar : guarderia o avis... era la unica preocupació que em feia ballar el cap per la reta ho tenia tot "controlat"
He hagut de deixar de sortir de festa, de no tenir horaris per res, de mejar malament, de quedar amb les amigues etc etc etc...Però ho he deixat amb molt de gust!!!! I ara ho tornaria a repetir....
La vida em va canviar 360 graus....però a mooooolt millor....Tinc amics que encara viuen amb els pares i la unica preocupació que tenen és tenir diners per fer el botellon del cap de setmana i de poder pagar el coxe o el transport per anar de festa.... (no els pas jutjo però em sobta moltíssim)
Ara en comptes d'anar de festa si el meu home i jo ens hem de pendre un cubata ens el prenem a casa... si hem de fer un mega sopar romatic, ho fem a casa....I tot, tot, tot ho fem amb la nena ja que ella també ha de disfrutar i amb nosaltres s'ho passa millor que amb ningu altre i nosaltres tmb disfruem molt amb ella....

He de dir també que me mere va tornar a ser mare als 40 i als 42 anys, tinc una germana de 6 i una altra de 8 anys, no els hi falten estímuls per res, la meva mare a "rejuvenecido" una passada i tot i que la meva germana de 8 anys és hiper hiper hiper activa la meva mare té tralla per 4 com ella. Si tens ganes ho pots fer.

Penso com a moltes de vosaltres que és igual ser mare als 40 que als 20. Som les millors mares que els nostres fills poden tenir.

Un besito a totes
Avatar de l’usuari
Eva26
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1028
Membre des de: dl. gen. 05, 2009 10:03 am
Ubicació: Caldes de Montbui

Re: PARES i MARES DE 20 A 25 ANYS

EntradaAutor: Eva26 » dv. març 13, 2009 11:14 am

Hola noies, he estat llegint aquest post de dalt a baixa (porto una bona estona) i vull fer un parell d'aportacions:
1ª - Algú em pot explicar el comentari en el que surt una tira de beacon!?!? ?-) m'ha fet riure moltíssim :-D però no entenc molt be quin significat ocult pot tenir... potser és tansols que era un dibuixet divertit i el volia compartir amb nosaltres... :pandi: gràcies! he rigut molt...
2ª - El meu cas ha anat aixi: L'Evo te 29 anys i jo en tinc 26, estem junts desde fa 8 anys i casats desde fa 1,5 anys. Desde que ens vem casar que de tant en tant sortia el tema de tenir fills perque jo sempre he volgut ser mare jove (la meva mare te 47 anys i m'encanta que vingui a casa meva a demanar-me roba i consells...) però l'Evo creia que no era el moment i ho deixaven estar. A l'estiu de l'any passat vem començar a veure el tema amb diferents ulls, vem decir que de mica en mica aniriem plantejant el tema, a partir d'aqui tot ha anat molt ràpid, al mes de setembre vem deixar de fer servir precaucions i em vaig quedar embarassada el mateix mes!!!! aixi que estic ja de 23 setmanes i estem molt contents i il·lusionats amb l'arribada de l'Arnau!!! crec que estem preparats per viure aquest moment i que tenim moltes ganes de fer-ho lo millor possible... serem pares amb 30 anys ell i 26 jo.
3ª - Es indiferent l'edat, cada cas és un món i respecto que hi hagi dones que decideixin tenir els fills mes grans o be que no puguin tenir-los abans... penso que cada etapa de la vida te les seves coses bones i les seves coses dolentes i que ser mare mes gran segur que aporta al nen coses que jo no i al contrari també.
4ª - Tooootes estem contentes de viure aquest moment i això és el que ens farà ser les millors mares que els nostres fills puguin desitjar...

Una forta abraçada a totes les :-()) !!! m'encanta entrar al SP.
ImatgeImatge
Avatar de l’usuari
nuriayderek
:: rateta
:: rateta
Entrades: 181
Membre des de: dc. oct. 17, 2007 11:03 pm
Ubicació: Lleida

Re: PARES i MARES DE 20 A 25 ANYS

EntradaAutor: nuriayderek » ds. març 14, 2009 10:19 am

Jo li vaig enviar un email a la noia aquesta que va obrir el post pero també vull compartir amb vosaltres la meva experiencia.
No he pogut llegir tot pero la meva historia té coses semblants a la de la Blanca.
Jo em vaig quedar embarassada amb 17 anys, no el vam buscar, al veure el positiu s'em va caure el mon al damunt, estava estudiant batxillerat, només tenia la ESO no tenia res per donar-li a aquell bebe, ni un treball, ni un sostre, res.
Quan li vaig dir a la meva mare em va portar a l'assistenta social perque ninguna de los dos saviem que haviem de fer, alli va sortir el tema tenir-lo o no tenir-lo, si no el volia hi havia la posibilitat de que sortis malament i no hauria d'avortar, sona molt dur pero vaig pensar un munt de cops que perque les dones que volien ser mares de vegades l'embaras no acabava bé i el meu que no el volia si que anava bé, després de sentir-li els batecs vaig pasar moltes nits plorant, fins que vaig asumir que tenia un bebe a dins que estava creixent i que l'estimava, quan vaig parlar amb la meva mare i li vaig dir que volia continuar endavant, ella em va donar recolzar en tot i les paraules que em va dir van ser "ninguna madre se arrepiente de tener hijos", cada cop que ho recordo em venen les llàgrimes, a partir d'aqui jo vaig deixar d'estudiar, el meu pare s'ho va pendre molt malament, com a mare en part ho entenc, deu de ser durisim tenir una filla de 17 anys embarassada.
Quan va neixer el Derek el meu pare va canviar completament de petit no tant pero ara que ja es mes gran esta encantat, els meus pares tenen 54 anys i estan encantats amb el seu nét.
Ara tinc 21 anys, segueixo sense tenir un pis, pero tinc un treball mes o menys estable, no tinc contracte fix, pero com si el tingues, he continuat estudiant, al maig em presento per fer la prova d'acces per cicles superiors i si aprovo faré un cicle superior, vull fer oposicions i si ho aprovo tot m'agradaria fer psicologia, m'esta costant més que qualsevol noia de la meva edat, pero de moment des de que em vaig quedar embarassada em vaig treure el carnet de conduir i el cicle de grau mig, encara que em costi més l'important esque estic aconseguint tot el que em plantejo.
Inconvenients a part del pis, son els amics i la parella, la meva parella té la mateixa edat que jo, als 17 anys pensavem igual, pero després de que jo hagues passat per un embaras, a mi em va canviar la vida de cop, em va fer madurar moltisim, ell segueix com abans, o madurant molt poquet a poquet.
Els amics tots tenen la nostra edat i cap té fills, ells surten sense cap responsabilitat i tampoco la volen, si sortim amb ells em de deixar el nen amb els avis, ells sorten sense cap horari i anar amb un nen vol dir que a la nit s'ha de dormir, a l'hora d'esmorzar t'has de llevar, si vas a la platja vas a fer castells d'arena, no pots estar relaxan-te sense fer res...es un estil de vida diferent.
Com a aventatges el poder tenir familia nombrosa, ara no em plantejo tenir un altre, quan tingui un pis llavors sera quan m'ho plantejaré, potser als 25 anys, si tinc dos nens amb 25 anys em queden molts més anys per tenir un tercer o fins i tot un quart.
Lo demés ja ho sabeu els petons plens de babes, els abraços tan forts que et deixen sense respiració, quan ens criden perque ens necesiten...pero això es el mateix amb 20 que amb 50 anys.
Com a últim vull dir que cadascú hauria de decidir quan vol ser mare, tingui l'edat que tingui, ser millor o pijor mare no depen de la edat, sino de quan s'estigui preparada per ser mare i cadascú ho esta a una edat diferent.
Tenir fills als 20 o als 40 només es diferent en l'estil de vida, les que tenim fills amb 20 anys amb 40 anys tindrem nens de 20 anys i podrem sortir, viatjar, fer la nostra vida de parella, les que els teniu amb 40 haureu fet el mateix pero fins als 40, tot esta bé, es una decisió que ha de pendre cadascú pensant en que es el que prefereix.

I no us baralleu que ho he llegit molt per damunt, amb el video que ens han ficat totes hauriem de veure, que tinguem la edat que tinguem totes ens emocionem perque compartim la mateixa aventura de ser mares, encara que unes mes aviat i altres mes tard
Imatge
Avatar de l’usuari
Momo
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4884
Membre des de: ds. gen. 12, 2008 2:09 pm
Ubicació: Andorra
Contacta:

Re: PARES i MARES DE 20 A 25 ANYS

EntradaAutor: Momo » ds. març 14, 2009 2:03 pm

nuriayderek ha escrit:Com a últim vull dir que cadascú hauria de decidir quan vol ser mare, tingui l'edat que tingui, ser millor o pijor mare no depen de la edat, sino de quan s'estigui preparada per ser mare i cadascú ho esta a una edat diferent.


Amén!!! >.-<: >.-<: >.-<:
Avatar de l’usuari
nena83
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4086
Membre des de: dv. set. 05, 2008 6:41 pm

Re: PARES i MARES DE 20 A 25 ANYS

EntradaAutor: nena83 » dg. març 15, 2009 7:21 pm

Quantes mares joves que hi ha al SP! Jo pensava que era de les poques i veig que moltes ho són més que jo o ja ho han estat.
Jo hem vaig quedar embarassada als 24 i tindré la meva nina als 25. El meu home en té 27, després de 7 anys junts, ens vàrem casar al juny passat, al setembre varem deixar les pastilles anticonceptives i de seguida m'hi vaig quedar. Just després de casar-nos vàrem començar a parlar del tema però pensàvem d'esperar un anyet per posar-nos a buscar, però així com van passar les setmanes vàrem canviar d'idea i cada vegada en teníem més ganes de ser pares...

M'he trobat persones que m'han dit que hauria d'haver esperat una mica, que sóc jove, que ens agrada viatjar i ara no podrem, que em podria haver tret les oposicions i ara ja no ho faré... però nosaltres tenim clar quina és la nostra prioritat en aquests moments: : lasito :

Jo també penso que no hi ha edat per ses mares, però ni per ser massa joves ni per ser massa majors. Tot depèn de les ganes, de la salut, dels recursos quees tingui, de la situació sentimental,... Però si que penso és veritat que un còs no és el mateix als 20 que als 40.
ImatgeImatgeImatgeImatgeImatge Imatge
**********************************************************************
ImatgeImatgeImatgeImatgeImatge Imatge
laurap
:: puça
:: puça
Entrades: 12
Membre des de: dj. març 12, 2009 1:57 pm

Re: PARES i MARES DE 20 A 25 ANYS

EntradaAutor: laurap » dc. març 18, 2009 2:17 pm

Hola!
Nosaltres vam tenir el nen quan jo tenia 23 anys i el meu home 25, ens feia molta ilusió ser pares joves i per sort em vaig quedar embarassada i tot va anar molt i molt bé, i espero tenir el segon abans dels 30!!!!!
Avatar de l’usuari
gegar82
:: gosset
:: gosset
Entrades: 432
Membre des de: dj. nov. 27, 2008 3:56 pm

Re: PARES i MARES DE 20 A 25 ANYS

EntradaAutor: gegar82 » dv. març 20, 2009 11:07 am

Hola! Jo tinc 26 anys i em vaig quedar embarassada amb 25, jo volia ser mare aviat pero la meva parella que té 34 no ho tenia gaire clar i vam decir deixar-ho per despres de l'estiu cap a l'hivern, jo em vaig deixar els anticonceptius pq aconsellen deixar-los uns mesos abans quant vols quedar-thi i al març passat sense ni saber-ho ni buscar-lo em vaig quedar embarassada. Al principi pensava com s´ho pendria la meva parella que no ho tenia gaire clar i a mi em va venir una por sobtada de si havia disfrutat prou de la meva joventut , pero despres vaig anar pensant que havia viscut tot el que volia; vacances amb amigues, sortides fins a la matinada.... i quant vaig sentir-li el cor vaig saber que m'estimaria aquella coseta tota la vida... i la meva parella , al principi de l'embaras ni fu ni fa. pero ara si el veiesiu se li cau la baba, ell va ser el primer en agafar-lo perque va neixer per cessarea i diu que aquella sensacio es la mes bonica de la seva vida. Jo no m'arrepenteixo ni un moment d'haver sigut mare jove . Crec que cadascú decideix quant és el moment quant ha viscut suficient la vida loca i quant està disposat a perdre una mica d'aquesta independencia que un perd quant té un fill. I per suposat crec que independenment de l'edat que un tingui un és bon pare o mare si s'estima aquest fill. Segur que tant una persona de 20 anys com una de 40 donara tot el que té per criar- lo lo millor possible .
Imatge
Imatge
Panxupacte:Anoa,Bombolla,Madrona,Ninapetita,Nidiagi ,Pimpam,Mama2010,Martavila,Nivaira Brownie i Gegar
Avatar de l’usuari
gegar82
:: gosset
:: gosset
Entrades: 432
Membre des de: dj. nov. 27, 2008 3:56 pm

Re: PARES i MARES DE 20 A 25 ANYS

EntradaAutor: gegar82 » dv. març 20, 2009 11:19 am

per cert aqui us deixo una canço dedicada a totes les mames i futures mames del S.P

http://www.youtube.com/watch?v=B9gE39myxcU
Imatge
Imatge
Panxupacte:Anoa,Bombolla,Madrona,Ninapetita,Nidiagi ,Pimpam,Mama2010,Martavila,Nivaira Brownie i Gegar

Torna a “La maternitat/paternitat”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: