les coses de ser pares/mares

Reflexions sobre criança, educació i tot els que ens aporta ser pares/mares
Avatar de l’usuari
petazetas
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2418
Membre des de: dj. oct. 30, 2008 8:51 am
Ubicació: Badalona - Barcelona

Re: les coses de ser pares/mares

EntradaAutor: petazetas » dt. feb. 08, 2011 4:43 pm

jajajajajaja

osti que fastigós i quina marranada no? :oink:
La Lia ja és tota una princesa!
Avatar de l’usuari
entrerius
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3452
Membre des de: dv. set. 26, 2008 6:12 pm

Re: les coses de ser pares/mares

EntradaAutor: entrerius » dt. feb. 08, 2011 5:31 pm

si noia, sí... sort que estava seca..... però tot i així les manetes li feien una flaira........ i sort de la font
Vaig intentar mirar-m'ho pel cantó positiu... al meny no se la va posar a la boca xxo.0.o xxo.0.o
Avatar de l’usuari
petazetas
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2418
Membre des de: dj. oct. 30, 2008 8:51 am
Ubicació: Badalona - Barcelona

Re: les coses de ser pares/mares

EntradaAutor: petazetas » dc. feb. 09, 2011 7:37 am

entrerius ha escrit:si noia, sí... sort que estava seca..... però tot i així les manetes li feien una flaira........ i sort de la font
Vaig intentar mirar-m'ho pel cantó positiu... al meny no se la va posar a la boca xxo.0.o xxo.0.o

neujor:-) neujor:-) neujor:-) neujor:-)
La Lia ja és tota una princesa!
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8453
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: les coses de ser pares/mares

EntradaAutor: Raqueleta » dc. feb. 09, 2011 9:10 am

Va, si això no és res...
Quan jo era petita estava un dia jugant al parc amb la meva àvia i tot d'una veu que mastego, em pregunta que què menjo i li dic que xiclet, em diu que d'on l'he tret i jo li dic que del terra, i em quedo tan ampla. La pobra dona una mica més i vomita del fàstic, me'l va treure com va poder... i a mi sempre que expliquen l'anècdota em ve una angúnia neujor:-)
ImatgeImatge Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
hiolambda
:: pantera
:: pantera
Entrades: 850
Membre des de: dc. oct. 29, 2008 8:05 pm
Ubicació: Lleida

Re: les coses de ser pares/mares

EntradaAutor: hiolambda » dc. feb. 09, 2011 10:07 am

Us explico una "ocurrència" del meu fill...

L'altre dia teníem les notícies de la tele posades i estaven informant sobre els conflictes que hi ha ara mateix a Egipte. A les imatges sortien uns tancs. Doncs en Pau assenyala dient "Els reis". I és que el tio es devia pensar que eren les carrosses de la cavalcada
pobreeet.

El mateix va fer el dia que vam anar a veure les carrosses dels Tres Tombs, quan van acabar totes, preguntava "Els reis?". Però, pobret, és normal...
Hiolambda
http://aquihodeixodit.blogspot.com.es/

Imatge

Imatge

Gairebé 1000 dies alletant als meus petits!!!
Avatar de l’usuari
MARUXA
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 547
Membre des de: dt. jul. 14, 2009 10:33 am

Re: les coses de ser pares/mares

EntradaAutor: MARUXA » dt. feb. 15, 2011 1:51 pm

jajajaja! gràcies noies!! quin riure neujor:-) neujor:-) neujor:-) , a mí també m´hua alegrat el dia !

Entrerius, Al Roger també li fascinen les caques de gos!!!, el cas és que diu "caca caca caca" però mentre ho diu es va apropant perillosament i si no hi anem a temps doncs, ja se sap... M´he sentit molt identificada amb el tema bossa... jo ja dic que porto bossa tipo "mare", enorme i pleeeena de coses "per si de cas", i sí, de vegades em trobo coses insòlites a dins com restes de magadalenes, tovaloletes brutes (és un clàssic) i joguines...
Imatge
Roger, ets la nostra alegria!!
Avatar de l’usuari
entrerius
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3452
Membre des de: dv. set. 26, 2008 6:12 pm

Re: les coses de ser pares/mares

EntradaAutor: entrerius » dj. març 31, 2011 10:16 am

Aviat farà dos anys que dormo amb el meu fill i avui me n'he adonat que he acabat desenvolupant la capacitat d'adormir-me amb algú furgant-me el nas.

El meu fill sempre ha necessitat tocar-me la cara per adormir-se, però es que va arribar un moment en el que ja no era suficient, i va passar a majors. Va començar posant-me el dit a la boca, i rascar-me les genives amb aquelles ungletes que semblen felines, fent-me sonar el llavi inferior i escoltant el sorollet que produïa.
Desprès va passar al nas, tot un món nou... i des de que el va descobrir ja no és capaç d'estar relaxat al meu costat sense furgar-me’l per dintre, buscant ves a saber que i explorant tots els raconets!!!
Lo fumut és que es va relaxant, relaxant..... i el seu ditet deixa de fer pressió, i va sortint del nas.... fins que de cop torna a entrar d'una embranzida, com si li anés la vida, com si s'hagués d'agafar a una branca per no caure de l'arbre... i torna a posar el ditet fins al cervell!!!

És esgotador lluitar contra la maneta!!!! si la treus no es pot relaxar i si la deixes fer, pots acabar amb una trepanació.....

Tot i així hem aconseguit poder conciliar el son, ell i jo.......

A ningú altre li hauria permès això, n’estic segura.... sols a un fill.
entrerius l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. març 31, 2011 3:35 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Avatar de l’usuari
Fuzztoon
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2549
Membre des de: dv. gen. 15, 2010 5:01 pm

Re: les coses de ser pares/mares

EntradaAutor: Fuzztoon » dj. març 31, 2011 10:38 am

entrerius ha escrit:Aviat farà dos anys que dormo amb el meu fill i avui me n'he adonat que he acabat desenvolupant la capacitat d'adormir-me amb algú furgant-me el nas.

El meu fill sempre ha necessitat tocar-me la cara per adormir-se, però es que va arribar un moment en el que ja no era suficient, i passar a majors. Va començar posant-me el dit a la boca, i rascar-me les genives amb aquelles ungletes que semblen felines, fent-me sonar el llavi inferior i escoltant el sorollet que produïa.
Desprès va passar al nas, tot un món nou... i des de que el va descobrir ja no és capaç d'estar relaxat al meu costat sense furgar-me’l per dintre, buscant ves a saber que i explorant tots els raconets!!!
Lo fumut és que es va relaxant, relaxant..... i el seu ditet deixa de fer pressió, i va sortint del nas.... fins que de cop torna a entrar d'una embranzida, com si li anés la vida, com si s'hagués d'agafar a una branca per no caure de l'arbre... i torna a posar el ditet fins al cervell!!!

És esgotador lluitar contra la maneta!!!! si la treus no es pot relaxar i si la deixes fer, pots acabar amb una trepanació.....

Tot i així hem aconseguit poder conciliar el son, ell i jo.......

A ningú altre li hauria permès això, n’estic segura.... sols a un fill.



Vale, gràcies a això a la meva feina ara es pensen que estic sonada. M'he fet un fart de riure mentre ho llegia... senzillament genial!!!!!
gege
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1105
Membre des de: dl. maig 25, 2009 8:38 am

Re: les coses de ser pares/mares

EntradaAutor: gege » dj. març 31, 2011 1:27 pm

Entrerius feia temps que no reia tant!!!
I gràcies per avisar-me del que ve després! nosaltres estem en la fase boca ... intentaré que no descobreixi el nas! De moment només l'utilitza per mossegar-lo! Però és abans de posar els dits a la boca...
neuetes
:: dinosaure
Entrades: 5531
Membre des de: dj. oct. 09, 2008 5:54 pm

Re: les coses de ser pares/mares

EntradaAutor: neuetes » dj. març 31, 2011 2:11 pm

No hi ha cap emoticona que descrigui el tip de riure que m'he fet amb el teu nen explorador, entrerius!! boníssim!!!
Una pregunta personal, entrerius: et dediques professionalment a la escriptura?? M'encanta la manera com escrius i com transmets emocions.
Avatar de l’usuari
entrerius
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3452
Membre des de: dv. set. 26, 2008 6:12 pm

Re: les coses de ser pares/mares

EntradaAutor: entrerius » dj. març 31, 2011 3:20 pm

neuetes ha escrit:No hi ha cap emoticona que descrigui el tip de riure que m'he fet amb el teu nen explorador, entrerius!! boníssim!!!
Una pregunta personal, entrerius: et dediques professionalment a la escriptura?? M'encanta la manera com escrius i com transmets emocions.


Moltes gràcies Neuetes, però no. És més, tampoc se m'ha donat mai massa bé. Soc més aviat de ciències... tot i que ara penso que tot el meu cervell ha mutat i és sols de "mama".

És una sensació que he tingut avui a les 6 de la matinada i he pensat: això ho he d'escriure al post!!!
Avatar de l’usuari
Eimy
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 574
Membre des de: dt. nov. 27, 2007 5:02 pm

Re: les coses de ser pares/mares

EntradaAutor: Eimy » dv. abr. 01, 2011 9:50 am

Entrerius la meva nena també intenta furonar-me la boca, el nas i els ulls! l'altre dia em va fer un mal al nas que em saltaven les llàgrimes i una sangada! buf, ara no la deixo, aparto la cara, perquè a més intenta tocar els ulls i apreta i pot fer molt mal. Vés a saber perquè els agafen aquestes dèries,...Què els deu semblar? suposo que ens exploren, però carai que no hi ha qui els pari les manetes!
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
nuit
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 310
Membre des de: dj. nov. 11, 2010 11:53 am

Re: les coses de ser pares/mares

EntradaAutor: nuit » ds. abr. 02, 2011 10:18 am

Noies, aquest post és genial!!! M'heu fet roire mooolt amb els vostrens nens!!! :r) :r) :r)
Avatar de l’usuari
entrerius
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3452
Membre des de: dv. set. 26, 2008 6:12 pm

Re: les coses de ser pares/mares

EntradaAutor: entrerius » dj. maig 03, 2012 10:29 am

Una de les coses de ser mare que més em sorprèn és recordar l’enorme capacitat d’imaginar que tenim quan som petits, la facilitat per ser feliç, i la genialitat amb la que venim de sèrie.

Aquest matí el meu petit m’ha fet recordar la gran aventura que pot ser obrir el calaix dels coberts, descobrint-me el cau de feres salvatges que tenim a la cuina. En qüestió de segons ha fet de l’obrellaunes un cérvol i de l’esmolador de gabinets un drac ferotge que ha provocat la transformació del meu fill en el valent cavaller Sant Jordi, que d’immediat ha agafat un dels bastons del paraigüer del passadís per fer-lo servir de cavall i ha salvat la princesa que ha trobat més a ma de les urpes del drac, és a dir jo.
I amb les paraules: “té una rosa, princesa... jo segueixo el meu camí” .... “no et preocupis, princesa... demà tornaré, vale?” ha enfilat la porta a lloms del seu cavall amb el posat majestuós que dóna l’orgull de ser l’heroi.

Algú va dir una vegada que som genials fins als 7 o 8 anys i desprès ens entestem en imitar als altres, a perseguir la mediocritat i quasi sempre acabem trobant-la. Deixem de ser com som, de ser nosaltres mateixos per seguir l’estàndard i ens conformem a ser mediocres podent haver estat genials.
Noies, no deixem que els nostres fills perdin la genialitat!!!

Torna a “La maternitat/paternitat”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: